La protesta coincideix amb l’onzena jornada d’aturades convocada d’ençà de l’octubre i arriba enmig del conflicte obert entre els facultatius i el govern de Salvador Illa. El sindicat reclama al Departament de Salut i a les empreses proveïdores que s’avinguin a negociar millores “que permetin donar una atenció segura i de qualitat”.

Metges de Catalunya assegura que Catalunya té prou competències per abordar les reivindicacions dels professionals i insta directament Illa a implicar-se en la negociació. Entre les principals demandes hi ha l’equiparació de la jornada laboral, el final de l’obligació de fer guàrdies de vint-i-quatre hores com a fórmula habitual de cobertura assistencial, l’increment de plantilles i la negociació d’un conveni específic per al col·lectiu mèdic.

Paral·lelament a la vaga, el sindicat ha impulsat la campanya “Ni un minut més”, amb què demana als facultatius que deixin d’assumir activitat addicional i voluntària, com ara hores extres, doblatges de torn o cobertura de vacants. L’objectiu és evidenciar que el sistema sanitari funciona gràcies al “sobreesforç” dels professionals. “El conflicte és entre uns facultatius que necessiten descans, motivació i condicions dignes, i unes administracions que planifiquen el sistema comptant amb la sobrecàrrega i l’explotació laboral del personal mèdic”, ha defensat el sindicat en un comunicat.

Pel que fa al seguiment de la vaga, el Departament de Salut l’ha situat aquest matí en el 4,3% als centres del SISCAT, mentre que Metges de Catalunya eleva la xifra fins al 30%. Segons el sindicat, el seguiment ha estat especialment alt a l’atenció primària, amb un 32%, mentre que a l’àmbit hospitalari l’ha xifrat en un 22%.

La participació ha estat encara més alta en alguns serveis específics. El sindicat diu que el seguiment arriba al 90% a anestesiologia, radiologia i àrees quirúrgiques, i entre els metges interns residents (MIR) se situa entorn del 65%. Els facultatius s’han tornat a concentrar avui al matí a les portes dels hospitals públics, en una nova jornada de mobilitzacions que culminarà dijous amb dues protestes convocades a l’Hospital Can Misses d’Eivissa i a la plaça de la Reina de Palma.

Els sindicats demanen un estatut marc específic per al col·lectiu mèdic que els permeti de negociar unes condicions laborals i salarials pròpies i adaptar la classificació professional al nivell d’especialització i responsabilitat que assumeixen. Entre les principals reivindicacions hi ha la reforma del sistema de guàrdies de vint-i-quatre hores i el reconeixement d’aquestes hores extraordinàries a efectes de jubilació.

Els serveis mínims decretats per l’IB-Salut, equiparables als d’un dia festiu, han causat noves anul·lacions de consultes i proves mèdiques. La situació ha originat malestar entre molts pacients, sobretot entre aquells que feia mesos que esperaven visita o que s’havien desplaçat d’uns altres municipis sense saber si serien atesos.

Segons que ha explicat el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, la decisió s’ha pres després de consultar els governs dels dos països i d’avaluar les proves científiques. “Agraeixo als líders de la República Democràtica del Congo i d’Uganda el compromís d’adoptar mesures decidides i necessàries per controlar el brot”, ha dit.

Dades dels casos confirmats

Fins el 16 de maig, s’han confirmat vuit casos d’Ebola a la província d’Ituri (RDC), amb 246 casos sospitosos i 80 morts possibles. A Uganda, s’han notificat dos casos confirmats sense vincle aparent a Kampala, en persones arribades des de la RDC, així com un altre cas confirmat a Kinshasa.

L’OMS adverteix que “l’elevat percentatge de mostres inicials positives i la detecció de casos a Kampala i Kinshasa apunten a un brot potencialment molt més gran que el que s’ha detectat fins ara”. Entre els factors de risc hi ha la inseguretat persistent, la mobilitat de la població i la presència de centres de salut informals.

Sense tractaments ni vaccins aprovats

L’organització ha remarcat que, a diferència d’altres soques del virus de l’Ebola, ara per ara no hi ha tractaments ni vaccins aprovats específicament per al bundibugyo. Aquesta circumstància fa que el brot sigui un fet extraordinari.

En relació amb la resposta, l’OMS recomana d’activar els mecanismes d’emergència nacionals, reforçar la vigilància epidemiològica i els laboratoris, garantir la prevenció d’infeccions als centres de salut i establir unitats especialitzades d’aïllament i tractament.

Coordinació internacional i recomanacions

L’OMS demana als estats veïns i a la comunitat internacional una coordinació estreta per aturar la propagació. Subratlla, però, que cap país no hauria de tancar fronteres ni imposar restriccions als viatges o al comerç, donat que “aquestes mesures podrien ser contraproduents”.

Com a alternatives, l’entitat recomana reforçar els controls sanitaris a aeroports i passos fronterers, implicar la comunitat en la detecció de casos, fer funerals segurs i formar el personal sanitari.

L’organització especifica que qualsevol cas sospitós detectat ha de ser notificat de seguida i tractat com una emergència sanitària.

Amb aquesta declaració d’ESPII, l’OMS vol mobilitzar recursos internacionals i garantir l’aplicació de mesures de control eficients per a frenar l’expansió del virus bundibugyo a la regió.

Fins ara, s’han notificat deu casos d’hantavirus, entre els quals, tres morts. “Les nostres prioritats són continuar amb el seguiment actiu dels casos confirmats i sospitosos, comprendre millor l’epidemiologia del virus, inclòs l’origen i la propagació d’aquest brot, i fomentar la col·laboració científica per garantir una atenció clínica òptima a les persones infectades”, ha explicat.

L’OMS treballa actualment amb més de vint països per coordinar estudis que permetin de comprendre millor l’evolució natural de la malaltia.

Per la seva banda, la directora del Departament de Preparació i Prevenció d’Epidèmies i Pandèmies de l’OMS, Maria Van Kerkhove, ha detallat que es feia un seguiment exhaustiu dels contactes de totes les persones vinculades al vaixell, especialment les qui van desembarcar a Santa Elena, els viatgers posteriors cap a Sud-àfrica i aquells que van tenir contacte amb pacients en territori sud-africà, amb l’objectiu de determinar quantes persones van poder estar potencialment exposades al virus.

Un equip sanitari del centre hospitalari universitari de Bordeu ha pujat a bord del creuer a les dues de la matinada per tractar la situació sanitària al creuer. Després d’haver consultat amb l’equip mèdic del vaixell els registres dels pacients, un altre equip de l’hospital universitari s’hi ha afegit a les 5.00. Han pres mostres dels malalts per analitzar-les.

L’Agència Regional de Sanitat, el prefecte i el prefecte marítim han ordenat que tots els passatgers del creuer continuessin a bord, pendents del resultat de les anàlisis. Segons que informa Libération, el vaixell continua atracat al cèntric port de la ciutat, sense cap mesura de seguretat a terra. Del creuer estant, alguns passatgers feien fotografies de la capital girondina en un dels ponts del transatlàntic.

Les primeres anàlisis fetes a bord han descartat la presència de norovirus, però les autoritats sanitàries no exclouen la hipòtesi d’un problema alimentari. Les autoritats sanitàries descarten del tot qualsevol vincle amb l’hantavirus, causa de la mort de tres creueristes que anaven a bord del creuer neerlandès MV Hondius.

El creuer Ambition ha arribat aquesta matinada a Bordeu després d’un recorregut que va començar el 6 de maig a les Illes Shetland. Prèviament, el vaixell havia fet escala a Belfast (Irlanda del Nord), Liverpool (Anglaterra) i Brest (Bretanya).

La Comissió de Salut Pública ha establert el 10 de maig com a dia zero perquè va ser la data en què va començar l’aïllament en habitacions individuals de les persones evacuades del creuer.  El protocol actualitza, a més, la definició de contacte per extremar la vigilància. Es considera contacte qualsevol persona que hagi estat al vaixell entre el primer d’abril i el 10 de maig, o bé que hagi tingut relació amb un cas confirmat durant el període de transmissibilitat, que comença oficialment dos dies abans de l’aparició dels primers símptomes o d’una PCR positiva en casos asimptomàtics.

Sota aquest criteri s’inclouen els qui comparteixin habitació o bany, parelles sexuals, contactes físics directes i passatgers d’avió situats a la mateixa filera o a les dues adjacents en vols de llarga durada d’un cas confirmat per laboratori.

També s’indica que únicament les persones evacuades del creuer hauran de fer quarantena obligatòria a habitacions individuals de l’Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla, a Madrid. Per a qualsevol altre contacte que es detecti fora del grup, les autoritats sanitàries faran una valoració individualitzada de la situació, i permetran que la quarantena es faci en altres espais habilitats per a l’aïllament i el seguiment sanitari. Tots els contactes identificats, amb independència del lloc en què facin la quarantena, seran sotmesos a una vigilància sanitària reforçada durant els primers 28 dies, període considerat de més probabilitat per a l’aparició de símptomes compatibles amb la malaltia. Durant aquest interval es farà una PCR cada set dies, es controlarà la temperatura dues vegades al dia i es farà seguiment de possibles símptomes com ara febre, dispnea o miàlgies.

Si alguna de les persones en seguiment desenvolupa símptomes, serà considerada cas probable i traslladada a una habitació d’aïllament amb pressió negativa per fer proves diagnòstiques específiques. El protocol es tornarà a avaluar, a tot estirar, transcorreguts vint-i-vuit dies per adaptar les mesures a l’evolució epidemiològica i al coneixement científic disponible.

Hi ha cinc catalans i una valenciana fent quarantena, juntament amb vuit més de nacionalitat espanyola. Les proves dels altres tretze ocupants del creuer han sortit negatives, provisionalment.

Sanitat ha indicat que els resultats definitius de les proves es coneixeran en les hores vinents. Avui mateix s’ha acabat el desembarcament, una vegada han baixat les vint-i-vuit persones que quedaven a bord, i la nau ha pres rumb cap als Països Baixos.

L’hantavirus és una infecció vírica transmesa principalment per rosegadors i pot provocar quadres respiratoris greus en alguns casos, tot i que també hi ha persones infectades que no desenvolupen simptomatologia.

Segons un comunicat del Departament de Sanitat i Serveis Humans dels Estats Units, es tracta de dos dels disset ciutadans nord-americans retornats del creuer. Tots dos viatgen actualment cap als Estats Units en un vol organitzat pel Departament d’Estat nord-americà, dins les unitats de bio-contenció de l’aeronau per precaució.

Els passatgers són traslladats al Centre Regional de Tractament de Patògens Emergents (RESPTC, per les sigles en anglès), ubicat al Centre Mèdic de la Universitat de Nebraska, al centre del país. Aquells que presenten símptomes lleus seran duts després a un segon centre especialitzat quan arribin a la seva destinació final.

Per la seva banda, la ministra de Sanitat francesa, Stéphanie Rist, ha confirmat que un dels seus cinc ciutadans també ha donat un positiu pel virus. Es tracta d’una dona, que ha presentat símptomes, segons ha informat Le Figaro.

“El seu estat va empitjorar durant la nit”, ha precisat Rist. Actualment, es troba “en un hospital especialitzat en malalties infeccioses”, ha afegit la ministra en una entrevista en la ràdio France Inter.

Els altres quatre francesos del MV Hondius han estat hospitalitzats en habitacions dissenyades per a aquesta mena de pacients i acompanyats per “personal sanitari capacitat per a atendre pacients contagiosos”, segons que ha indicat la ministra de Sanitat. De moment, les proves d’aquests quatre passatgers han resultat negatives.

On seran traslladats els passatgers del creuer?

Els primers a abandonar el vaixell han estat els sis passatgers catalans i la resta d’espanyols que viatjaven al creuer. Tots ells seran traslladats en un avió militar fins a Madrid, on ingressaran a l’Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla per passar una quarantena sota supervisió mèdica. Tot i que tant els passatgers com la tripulació continuen asimptomàtics, Sanitat ha optat per aplicar protocols estrictes davant la possible exposició al virus.

Com es fa el desembarcament?

L’operatiu es desenvolupa sota un control sanitari exhaustiu. Els responsables de sanitat exterior han pujat al vaixell per fer una avaluació epidemiològica completa, mentre que els trasllats es duen a terme amb embarcacions reduïdes i limitació de passatgers per garantir la seguretat. Tots els evacuats han de portar mascareta FFP2 i el personal sanitari treballa equipat amb protecció individual.

Què passarà amb els passatgers d’altres països?

Després dels catalans i espanyols, serà el torn dels ciutadans dels Països Baixos, Alemanya, Bèlgica i Grècia, que seran repatriats en diferents vols coordinats pel govern neerlandès, responsable de la bandera del creuer.

De fet, els Països Baixos han previst un segon “avió escombra” per a demà, destinat a recollir els passatgers que encara no hagin pogut abandonar el vaixell. Segons les previsions, entre hui i demà tots els ocupants del creuer hauran sigut evacuats.

Què passarà amb l’equipatge dels passatgers?

L’equipatge dels hostes romandrà a bord de l’MV Hondius durant tota l’operació. La companyia Oceanwide Expeditions ha assegurat que ja està contactant amb els passatgers per gestionar-ne el retorn de manera segura una vegada finalitzen els controls sanitaris.

Hi ha risc de contagi per hantavirus?

Per ara, les autoritats asseguren que ni els passatgers ni la tripulació presenten símptomes compatibles amb l’hantavirus. Tot i això, s’ha activat un protocol de màxima precaució a causa del potencial risc epidemiològic.

A bord del vaixell continuen treballant quatre especialistes desplaçats aquesta setmana per supervisar la situació sanitària i coordinar la resposta davant del brot detectat.

Entre els evacuats també hi ha un tècnic de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que havia estat desplegat al creuer per ajudar en la gestió de la crisi. Igual que la resta de passatgers espanyols, serà traslladat a Madrid i sotmès a quarantena preventiva.

Protocols sanitaris i seqüència de trasllats

El desembarcament es farà amb embarcacions Zodiac del mateix creuer o amb llanxes del port, amb un màxim de cinc passatgers per Zodiac o deu per llanxa. Aquesta operació seguirà els protocols sanitaris establerts. L’ordre de desembarcament estarà coordinada segons l’arribada dels vols de repatriació.

L’equipatge de tots els hostes romandrà a bord del Hondius. La companyia afirma que manté el contacte amb tots ells per informar-los del procés per retornar-los l’equipatge de manera segura.

Operacions posteriors i retorn del vaixell

Després que els passatgers i part de la tripulació desembarquin, el Hondius s’aprovisionarà de combustible i carregarà subministraments al port de Santa Cruz de Tenerife. A continuació, el vaixell salparà cap a Rotterdam, als Països Baixos, amb la resta de la tripulació a bord. Oceanwide Expeditions comunicarà més detalls sobre l’arribada a Rotterdam tan bon punt els tingui. El viatge fins a Rotterdam està previst que duri uns cinc dies.

La companyia també ha explicat que entre els 114 passatgers que van sortir d’Ushuaia (Argentina) el primer d’abril, n’hi havia tres —un grec i dos neerlandesos— que ja havien fet el trajecte anterior del vaixell, del 20 al 31 de març (Ushuaia-Antàrtida-Ushuaia). Cap d’aquestes tres persones no ha desenvolupat símptomes.

Tota persona asimptomàtica serà evacuada en avions organitzats pels països que tenen nacionals entre els ocupants del vaixell. Si eventualment algú té algun símptoma, serà dut, per separat, als Països Baixos en un avió d’evacuació mèdica.

Tan sols quan els avions de cada respectius països estiguin preparats, els passatgers, agrupats per grups de nacionalitats, hi seran conduïts amb lanxes. “No hi haurà contacte amb personal civil”, ha especificat Fernando Grande-Marlaska, ministre espanyol de l’Interior. Tots els vols provinents de diferents països ja han arribat o arribaran aquesta matinada al port de Granadilla, segons que ha dit Marlaska aquesta mateina nit des d’aquest punt.

La víctima del creuer es mantindrà al vaixell i serà portada directament fins als Països Baixos, on el vaixell serà desinfectat amb les màximes seguretats i sempre respectat els protocols.

En la resolució, el jutjat considera que “la mesura resulta adequada, necessària i idònia per controlar la malaltia i prevenir-ne l’expansió” i precisa que la quarantena també “és proporcionada al risc greu, imminent i extraordinari que suposaria la propagació per contagi, especialment quan el temps d’aïllament fixat no pot considerar-se excessiu ni prolongat”.

La decisió ha estat adoptada per la secció d’instrucció del Tribunal d’Instància de Madrid plaça número 25, en resposta a l’escrit presentat ahir per l’Advocacia de l’Estat, que ha demanat la ratificació judicial d’aquesta ordre de quarantena.

La PCR realizada a la ciudadana que permanece ingresada en un hospital de Alicante ha dado resultado negativo para hantavirus.

Conforme al protocolo establecido, se realizará una segunda prueba diagnóstica transcurridas 24 horas.

— Mónica García (@Monica_Garcia_G) May 9, 2026

La mostra va ser enviada al Centre de Microbiologia espanyol a les 3.00 de la matinada. Segons el protocol establert pel ministeri de Sanitat espanyol, si la segona PCR també és negativa, la pacient es considerarà contacte en quarantena i serà traslladada a l’Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla de Madrid.

La pacient, de 32 anys, fou ingressada ahir en un hospital de la demarcació d’Alacant i es troba en una habitació d’aïllament amb pressió negativa. Presenta simptomatologia respiratòria lleu, principalment tos.

Highlights from Disease Outbreak News on #hantavirus linked to MV Hondius:
As of 8 May, a total of 8 cases, including 3 deaths, have been reported. 6 cases are confirmed as Andes virus. 4 patients are currently hospitalized. One case previously reported as suspected has now… pic.twitter.com/nXTvYNlne9

— World Health Organization (WHO) (@WHO) May 9, 2026

Una d’aquestes persones seria un home adult que va desembarcar a l’illa de Tristan da Cunha el 14 d’abril i es troba actualment estable i aïllat. “Fins al 8 de maig, s’han notificat un total de vuit casos, entre els quals tres morts. Es confirmen sis casos com a virus dels Andes”, ha anunciat l’OMS en la seva darrera actualització sobre la crisi de l’hantavirus.

L’Organització Mundial de la Salut reitera que el risc per a la salut pública és baix.

La dona no va ser identificada inicialment perquè va canviar de seient a l’avió, cosa que en va dificultar la localització en la primera reconstrucció dels contactes.

D’acord amb el protocol aprovat divendres, es considera que la dona compleix els requisits de contacte i, per tant, s’han activat les mesures de seguiment i vigilància previstes.

“Consideració de contacte, no de pacient”

La dona confinada és asimptomàtica, però com que es considera contacte, serà a una habitació d’aïllament del Clínic, amb la voluntat de seguir el protocol que pertoca en aquests casos. “Té consideració de contacte, no de pacient“, ha explicat Antoni Castells, director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Així, se li farà una anàlisi PCR de sang i saliva, i, si la prova és negativa, al cap de set dies se li repetirà la prova. En cas que la persona sigui positiva i contragui la malaltia, se seguirien els protocols establerts. Tal com ha explicat Castells, el període d’incubació del virus oscil·la entre les tres setmanes i les sis i, per tant, el període de confinament també tindrà aquesta durada, aproximadament.

Igualment, ahir es va localitzar la dona sud-africana que va passar set dies a Barcelona després d’haver tingut un contacte breu amb la persona infectada pel virus al mateix avió. La Generalitat ha explicat que es troba en bon estat de salut i és asimptomàtica.

La tècnica de l’OMS experta en amenaces virals, Anaïs Legand, ha explicat en una sessió informativa difosa per les xarxes socials que els experts mèdics embarcats al creuer confirmaven que tots els passatgers estaven sense símptomes.

Els cinc contagis detectats ja no són a bord del vaixell. Dos afectats van abandonar el creuer en escales anteriors abans que l’OMS confirmés el brot, el 2 de maig, i tres més van ser evacuats amb avió cap als Països Baixos el 6 de maig. El brot ja ha causat tres morts.

Legand ha dit que, quan el vaixell arribi a Tenerife, la prioritat serà garantir que el desembarcament es pugui fer de manera segura per a tothom. Segons que ha explicat, l’OMS treballa amb les autoritats sanitàries espanyoles per organitzar l’operatiu.

Els equips mèdics embarcats continuen revisant els passatgers per comprovar-ne l’estat de salut i miren d’avaluar el grau d’exposició al virus i les possibles interaccions que hi ha hagut a bord.

L’OMS també segueix els contactes de persones que ja han abandonat el creuer, com ara la trentena de passatgers que van desembarcar a l’illa de Santa Helena el 24 d’abril. Segons el nivell d’exposició, se’ls assignarà un risc determinat i rebran instruccions de seguiment, com ara prendre’s la temperatura diàriament durant sis setmanes.

Durant la sessió informativa, l’OMS també ha desmentit rumors difosos a internet sobre una possible eficàcia de la ivermectina contra l’hantavirus. L’organisme ha remarcat que no hi ha cap investigació que en demostri l’efectivitat.

Ara com ara, no hi ha vaccins ni tractaments específics contra l’hantavirus. La ivermectina ja va ser promocionada sense proves científiques com a tractament contra la covid-19 durant la pandèmia, una pràctica que l’OMS també va desaconsellar.

L’hantavirus és una malaltia viral transmesa habitualment per rosegadors infectats. Els símptomes inicials poden incloure febre, cansament, tos i dolors musculars, i en alguns casos pot derivar en complicacions respiratòries greus.

Arribada prevista diumenge

L’MV Hondius té previst d’arribar al port de Granadilla, a Tenerife, “les primeres hores del diumenge 10 de maig”, segons que ha informat en un comunicat la companyia responsable del vaixell, Oceanwide Expeditions.

L’empresa adverteix que aquesta previsió encara pot variar i que l’hora definitiva d’arribada dependrà de l’evolució de la travessa.

El secretari d’estat de Sanitat, Javier Padilla, ha explicat que la pacient havia coincidit en un vol amb una passatgera del creuer que posteriorment va morir a Johannesburg després d’haver contret el virus. Segons Padilla, la dona “anava dues files més enrere” a l’avió i el contacte “va ser breu”, perquè la passatgera afectada va romandre “poc temps embarcada” durant el trajecte.

La dona es trobava inicialment al seu domicili, però posteriorment ha estat traslladada a un centre hospitalari com a mesura preventiva. Les autoritats sanitàries valencianes han activat el protocol de seguiment epidemiològic i ja contacten amb les persones amb qui hauria tingut relació aquests darrers dies.

També hi ha un altre cas d’una altra persona que va viatjar en el mateix vol, va passar una setmana a Barcelona i posteriorment va tornar al seu país d’origen, Sud-àfrica.

El cas s’emmarca en el seguiment internacional del brot detectat al MV Hondius, un creuer d’expedició que navegava per l’Atlàntic sud. El brot ha causat pel cap baix tres morts i diversos contagis confirmats. Les autoritats sanitàries han insistit que el risc de transmissió és baix i recorden que la variant andina del virus, l’única coneguda amb capacitat de transmissió entre humans, requereix contactes molt estrets i prolongats.

L’hantavirus és una malaltia viral transmesa habitualment per rosegadors infectats. Els símptomes inicials poden incloure febre, cansament, tos i dolors musculars, i en alguns casos pot derivar en complicacions respiratòries greus.

Localitzen sense símptomes la dona vinculada al brot que va ser a Barcelona

La dona sud-africana que va passar una setmana a Barcelona i que viatjava en l’avió de KLM en què va embarcar breument una de les tres víctimes mortals del brot d’hantavirus ha estat localitzada i no presenta símptomes, segons que ha explicat el secretari general de Salut Pública, Esteve Fernández.

Fernández ha assegurat que el risc per a la població de Barcelona és “molt baix”, perquè la dona es va allotjar sola en un hotel i no va mantenir contactes estrets amb ningú durant la seva estada a la ciutat. “No hi ha cap evidència de transmissió comunitària ni de risc per a la població de Barcelona”, ha dit en una atenció als mitjans feta des de la seu de la Generalitat a Madrid.

La dona és considerada un contacte del cas, però ara com ara no és cap cas sospitós. Salut Pública li farà seguiment perquè comuniqui qualsevol canvi en el seu estat de salut, que continua essent asimptomàtic.

Segons la investigació epidemiològica, la dona va passar la setmana a Barcelona sense mantenir contactes estrets i actualment es troba a Sud-àfrica, sense símptomes de la malaltia.

El sindicat recorda que les reivindicacions es mantenen igual que des del principi: equiparar la jornada laboral, posar fi a l’obligació de fer guàrdies de vint-i-quatre hores com a forma ordinària de cobertura assistencial, garantir plantilles suficients i recollir les millores estructurals en un conveni específic per al col·lectiu mèdic.

Paral·lelament a la mobilització, el sindicat ha activat la campanya “Ni un minut més”, en què demana als metges que deixin de fer qualsevol activitat addicional i voluntària. Això inclou hores extra, assumir més pacients a la cartera per cobrir baixes i vacants, doblar torns o fer guàrdies afegides fora de les estrictament obligatòries. Amb aquesta acció, Metges de Catalunya vol posar en evidència que el sistema funciona a costa d’una “sobrecàrrega assumida i planificada que supleix les deficiències de plantilla i organització amb l’excés de treball dels metges”.

Rebutgen la deslegitimació de la protesta

El sindicat ha reivindicat que, davant els missatges de “corporativisme” i “elitisme” que s’empren per a deslegitimar la protesta, vol posar l’accent en l’objectiu principal: posar fi a un model sanitari “que funciona gràcies a l’activitat addicional i la disponibilitat permanent”. “El conflicte és entre uns facultatius que necessiten descans, motivació i unes condicions dignes recollides en un conveni col·lectiu, i unes administracions que planifiquen l’activitat estructural amb una dotació econòmica i de recursos insuficient, comptant amb la sobrecàrrega i l’explotació laboral del seu personal mèdic”, diu el comunicat.

Segons que ha explicat l’OMS, van rebre la notificació a través del punt local de Regulacions Sanitàries Internacionals (IHR) divendres. L’organització ha dit a l’ACN que preveu d’actualitzar el nombre de contagis les pròximes hores.

La companyia aèria havia informat que la passatgera “va estar breument a bord d’un avió” de KLM el dia anterior a la seva mort, a Johannesburg, Sud-àfrica. No obstant això, no se li va permetre de volar a causa del seu estat de salut.

Durant una compareixença sobre el brot, Tedros ha remarcat que, ara com ara, no veia necessari convocar un comitè d’emergència internacional i ha defensat que la situació es mantenia controlada. En la mateixa línia, Van Kerkhove ha volgut tallar de soca-rel les comparacions amb la pandèmia del 2020: “Això no és la següent covid, però sí que és una malaltia infecciosa greu.” També ha insistit que es tractava “d’un virus molt diferent” i que “fa molts anys que es coneix”.

El brot al vaixell MV Hondius ha disparat l’alerta sanitària internacional per la mort de tres passatgers i la confirmació de nous contagis. L’embarcació, de la companyia neerlandesa Oceanwide Expeditions, s’encamina cap a Tenerife després d’haver estat fondejada uns quants dies davant les costes de Cap Verd. L’OMS i les autoritats europees eleven ja a vuit els casos detectats o sospitosos relacionats amb el vaixell, entre els quals hi ha un nou cas confirmat a Suïssa.

L’organització també ha informat que equips mèdics internacionals, inclosos experts de la mateixa OMS i del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), havien pujat al vaixell per supervisar la situació i coordinar el seguiment dels passatgers. Tres persones amb símptomes compatibles amb la malaltia han estat evacuades aquestes darreres hores als Països Baixos i Alemanya.

L’hantavirus és una malaltia poc freqüent que habitualment es transmet per contacte amb excrements, saliva o orina de rosegadors infectats. Tanmateix, la soca andina detectada en alguns dels casos confirmats té la particularitat, molt poc habitual, de poder transmetre’s entre humans mitjançant contactes molt estrets i prolongats. És precisament aquest factor el que ha fet augmentar la preocupació internacional.

Amb tot, tant l’OMS com l’ECDC insisteixen que el context és molt diferent del de la pandèmia de la covid. Els organismes sanitaris remarquen que el virus és conegut, que els protocols de rastreig i aïllament s’han activat ràpidament i que la transmissió entre humans és molt limitada. “Hi ha la possibilitat que n’apareguin més casos, però el risc per al públic continua essent baix”, ha reiterat l’OMS.

Mentrestant, uns quants governs europeus i americans han començat el seguiment dels passatgers que ja havien abandonat el creuer en escales anteriors, sobretot a l’illa de Santa Helena. L’estat espanyol prepara ara un dispositiu sanitari especial per a l’arribada del vaixell a Tenerife.

L’operació es farà sota un protocol internacional coordinat per l’OMS i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) i el port concret on atracarà encara no s’ha decidit, però es preveu que el creuer arribi a les Canàries d’aquí a tres dies o quatre. L’ECDC examina ara mateix tots els passatgers i tripulants per determinar quines persones han de ser evacuades amb urgència des de Cap Verd, mentre que, la resta, continuarà el trajecte fins a les Canàries, on seran sotmeses a controls mèdics i posteriorment traslladades als respectius estats.

El ministeri de Sanitat espanyol argumenta que actua “en compliment del dret internacional i de l’esperit humanitari”, i recorda que entre els passatgers hi ha també ciutadans de l’estat espanyol. L’OMS ja havia advertit que Cap Verd no disposa de la capacitat sanitària per a gestionar una operació d’aquesta magnitud i que les Canàries eren el territori adequat més proper.

Paral·lelament, el govern espanyol també ha acceptat d’acollir el metge del vaixell, que es troba en estat greu i serà traslladat a les Canàries amb un avió medicalitzat. L’OMS investiga si hi ha pogut haver transmissió entre persones a bord del creuer, una possibilitat poc habitual en el cas de l’hantavirus però que s’ha detectat en algunes variants concretes del virus presents a Sud-amèrica. La hipòtesi principal és que els primers contagis es van produir abans de l’embarcament o durant excursions en zones amb presència de rosegadors.

El MV Hondius havia sortit de l’Argentina a començament d’abril en un creuer d’expedició per l’Antàrtida i a illes remotes de l’Atlàntic sud. El brot ha obligat els passatgers a romandre confinats a les cabines mentre les autoritats internacionals decideixen com completar l’evacuació.

—Hi ha un cert alarmisme per l’hantavirus, però cal preocupar-se?
—No n’hi ha per a tant, és una cosa molt fumuda per a la gent que l’afecta, però no hi ha risc que es converteixi en una pandèmia. És un virus molt conegut. La gent infectada o que és en un vaixell aïllat del món, òbviament té motiu d’estar preocupada, angoixada i fins i tot enfadada. Perquè, què hi fan allà, aturats al mig del mar? Però la realitat és que les infeccions per hantavirus, que fa de més de quaranta anys que es coneixen, sempre evolucionen en brots, habitualment petits, però no són una epidèmia de tipus grip o coronavirus, que afecten gran part de la població. Per una banda, és una infecció greu, que pot fer unes pneumònies greus, però no es transmet gaire de persona a persona. Encara que hi hagi algun cas estrany. Molt probablement, en aquest vaixell hi haurà un contagi. No sabem d’on és el primer cas, encara. Però segurament va venir de terra, d’alguna excursió pel camp, i després es va contagiar als contactes molt íntims. En un vaixell hi ha cabines de quatre persones, o de dues, i per tant és fàcil que hi hagi un contacte molt íntim, que no és l’habitual al carrer. Per això quasi mai no hi ha brots que s’estenguin de persona a persona. I aquest seria dins un grup reduït. De moment, hi ha set persones contagiades i tres morts. No és una situació que hàgim de negligir. És cosa important per als afectats. Però no es pot comparar amb una pandèmia. És clar, per als qui es contagien té un risc important. Ara, cal deixar clar que no hi ha aquest risc per a la societat.

—Com es transmet el virus?
—A partir de restes de deposicions, saliva o orina de rosegadors, de ratolins. A més, cada espècie d’hantavirus té relació amb un ratolí concret. Els contagis acostumen a passar en espais bruts, rurals, on la gent treballa amb restes on hi ha ratolins, i acaben infectant algú. Els brots normalment són de tres o quatre persones. Alguna vegada hi ha hagut algun brot en un càmping de més gent, perquè també eren envoltats de ratolins, dormien a l’aire lliure i s’havia infectat més gent. Ha passat a la Xina, a Corea, en països asiàtics i sobretot a l’est d’Europa. Però també al nord d’Europa, com ara a Suècia i Noruega. N’hi ha hagut poquíssims casos al sud d’Europa. Per exemple, a l’estat espanyol es calcula que n’hi ha hagut només quatre casos o cinc en tota la història, i mai cap cas de transmissió greu. Ara, cal vigilar. Als Estats Units, l’Argentina, Xile i el Brasil, que són els països on més controlen, algun any en tenen cent casos, però aquests últims anys sembla que ha anat de baixa. Per tant, no hi ha una por mundial per aquest virus. A més, cal recordar que aquest vaixell ja fa setmanes que va tenir el primer mort. En aquell moment no se sabia per què i el van deixar a l’illa d’Helena. Després també es va morir la seva dona; en conseqüència, la cosa més normal és que hi hagués una transmissió entre ells. En acabat, els altres casos ja no sabem quina relació hi van tenir. No esperaria que els passatges es posessin malalts d’un en un per evacuar-los corrents…

[L’entrevista es va fer abans que el govern espanyol acceptés que el creuer pugui desembarcar a les Canàries.]

—Com ho faríeu?
—Ara s’hauria de fer una visita, per fer les anàlisis adequades. De fet, crec que això ja es va fent. Però falta prendre la decisió d’on s’ha d’esperar la gent mentre no arriben els resultats. No crec que el vaixell sigui el millor lloc. Tampoc no seria una bona idea que agafessin avions, perquè hi hauria el risc de contagiar algú més. De fet, ara l’OMS busca la gent que va compartir el vol amb la segona persona morta. Crec que caldria traslladar tothom a un port d’una ciutat important que tingui un hospital adequat per a tractar aquest virus. És una decisió que ha de prendre l’OMS, amb el Ministeri de Sanitat espanyol. Si el ministeri digués que no, s’han de buscar alternatives. Però m’estranyaria molt, i no n’entendria els motius.

—Per tant, el virus dins el creuer es podria transmetre?
—Pensa que fa molt de temps que hi són, dins el creuer. És molt probable que ja hi hagi hagut contagis. El dia que un està més malalt, quan té més tos, pot contagiar més; com tots els virus, no només aquest. De vegades, hi ha un parell de setmanes de decalatge entre un cas i el següent. Hi ha descrits fins a quaranta dies de decalatge. Però això són rareses. El fet habitual és que sigui entre una i tres setmanes, i això ja gairebé s’ha complert, d’ençà que van entrar al vaixell. A més, és un virus del qual tenim bones proves per a fer el diagnòstic. Hi ha PCR, anticossos…

—Creieu que la millor opció seria que els passatgers sortissin del creuer?
—No conec la situació del creuer, però coneixent-ne uns altres crec que seria la millor. Ahir vaig sentir que s’havien pres les mesures adequades de previsió, que tothom es quedés tancat a la seva cabina. No anem bé. Cal ventilar molt. No sé la situació de les cabines d’un creuer, però tinc la impressió que fins i tot en els que són de luxe la ventilació no és la cosa més adequada. És a dir, que es pot ventilar l’habitació i portar l’aire a l’habitació. La cosa més normal seria fer un aïllament estàndard de pocs dies, fer les proves i el qui sortís negatiu que se n’anés cap casa. I, això sí, durant uns quants dies hauria d’anar amb cura: si té tos, de seguida tornar-ho a mirar, que no fos que sortís negatiu avui i d’aquí a dos o tres dies sortís positiu. Però això ja és el que es fa habitualment, no seria una cosa estranya. Ara és molt important que la gent que té símptomes sigui traslladada a un hospital. Si et poses malalt, amb aquest tipus de virus, entre que agafes els primers símptomes i la malaltia es transforma en greu passa molt poc temps. De vegades, dos dies. Sembla que està molt bé, i de cop es mor. Això li va passar a la senyora, que va acompanyar el seu marit malalt. Ella en principi estava bé, però va anar cap a l’aeroport i allà va tenir un atac de cor i va morir. Segurament per la infecció, perquè aquest virus també afecta el cor. Si hi ha signes evidents d’hantavirus, la decisió s’ha de prendre aviat. La cosa més normal seria que fessin el trasllat a un lloc de prop, que no es fes un viatge d’hores. A tot estirar, un viatge d’una hora o dues. Jo els traslladaria al port més proper, on hi hagi un hospital en condicions. Un hospital ha d’estar disposat a fer el que calgui. Trobo estrany que diguin que a ells no els toca. No acabo d’entendre això que a les Palmes no els toca… Per què hem de perdre unes hores clau ara, i traslladar-los més lluny? Al meu entendre, ara qualsevol persona que tingui un símptoma, encara que no tingui les proves positives, ha de ser atesa com més de pressa millor per un equip mèdic. Una persona que tingui tos i febre, al creuer, té hantavirus fins que no es demostri el contrari. S’ha d’actuar de pressa.

—Per què és tan important actuar de pressa?
—La causa de mortalitat més important amb la pneumònia per hantavirus és que el pacient triga molt a reoxigenar-se. Hi ha dos problemes, amb aquesta malaltia: falta oxigen a la sang perquè els pulmons no funcionen bé i s’altera molt la funció circulatòria, sobretot perquè es dilaten molt els capil·lars de la sang. Una situació que clínicament es diu de xoc. Si s’ajunten totes dues coses, la malaltia té una mortalitat del 80%. No hem de deixar que la gent arribi a aquestes circumstàncies. Hi ha coses que ho poden evitar. Lamentablement, no tenim l’antiviral que curi. No hem tingut una vacuna que ho previngui. Però sí que tenim una manera de tractar la insuficiència respiratòria amb els aparells de l’UCI, amb les màquines d’oxigenar, que poden fer baixar la mortalitat. O sigui que sí que hi ha coses a fer. Però, és clar, hem de ser en un lloc on es pugui fer.

—Per tant, entenc que en cap cas no hi ha cap risc d’una nova pandèmia.
—No, no hi ha cap previsió. Tenim una malaltia com és la grip aviària, que sí que ens preocupa. Si passa dels ocells a les persones sí que serà un perill. L’hantavirus, sincerament, no. Em preocupa la situació actual dels passatgers del creuer. També em preocupen les decisions que prenguin les autoritats per no quedar malament… No pot ser que estiguin setmanes a decidir a qui toca fer-se càrrec de la gent que hi ha al creuer.

Això és el que viuen milions de dones amb incontinència urinària, un problema de salut tan freqüent com infradiagnosticat. Tot i que s’estima que, aproximadament, una dona de cada tres experimentarà algun tipus d’incontinència al llarg de la seva vida, continua essent una realitat que es normalitza i sovint se silencia.

No és una malaltia banal ni una conseqüència “normal” de l’edat, els parts o la menopausa. Parlem d’una condició amb un impacte biològic, psicològic i social profund, que condiciona la qualitat de vida de qui la sofreix.

Fisiològicament, és causada per una alteració en els mecanismes que controlen l’emmagatzematge i la sortida de l’orina. En condicions normals, la bufeta s’omple de manera progressiva mentre els músculs del sòl pelvià i els esfínters uretrals romanen contrets i eviten les pèrdues. Quan aquest sistema falla –per debilitat del sòl pelvià, dany neurològic, hiperactivitat del múscul detrusor o alteracions hormonals–, es perd el control voluntari de la micció.

Factors com els embarassos i els parts, la menopausa, l’envelliment, cirurgies prèvies o determinades malalties neurològiques poden contribuir a aquests canvis i donen lloc a diferents tipus d’incontinència, com la d’esforç (desencadenada per un esforç físic, una tos, una rialla…), la d’urgència (quan hi ha una necessitat imperiosa d’orinar i s’escapa orina abans d’arribar al bany) o la mixta.

Quan el problema no és físic i prou

Durant anys, aquest problema s’ha tractat gairebé exclusivament des del pla físic: quanta orina es perd, amb quina freqüència, quin tipus de compresa s’utilitza… Tanmateix, el veritable pes de la incontinència no sempre és a la bufeta, sinó a tot allò que causa en l’àmbit emocional.

En un estudi publicat fa poc a la revista Enfermería Clínica, vam analitzar 200 dones amb incontinència urinària ateses en una consulta d’infermeria urològica. Segons els resultats, més del 60% presentaven símptomes de depressió i gairebé el 67% mostraven ansietat clínicament rellevant.

Tot i que aquestes dades no permeten d’establir una relació de causa-efecte directa, sí que són problemes que coexisteixen i s’influeixen mútuament. També és probable que factors previs –com ara antecedents d’ansietat o depressió, malalties cròniques o situacions vitals estressants– contribueixin a aquest malestar psicològic.

Perquè parlem d’un patiment emocional sostingut, associat a la por constant de les pèrdues, de la vergonya social i de la sensació de pèrdua de control.

Viure en alerta constant

Moltes dones amb incontinència organitzen la seva vida al voltant del símptoma: on hi ha un bany, quina roba posar-se, quant de temps poden estar-se fora de casa, si poden fer exercici o viatjar…

Aquesta vigilància permanent causa estrès crònic. Ni el cos ni la ment no descansen, fins a arribar a un punt que resulta esgotador.

A més, gairebé el 80% de les dones entrevistades van manifestar que necessitaven més informació sobre la incontinència urinària. Moltes recorren a internet o al seu entorn proper, amb informació fragmentada, mites o missatges contradictoris.

Les infermeres apareixen com una de les figures clau en l’educació sanitària i en l’acompanyament. Per què? Pel seu coneixement en tot allò relacionat amb la salut, per la seva capacitat d’oferir un espai segur on poder parlar, pel suport emocional i per disposar d’una figura (sovint femenina, cosa que també ajuda) per expressar allò que durant anys no han pogut comentar amb ningú.

Educar en salut no és únicament informar, sinó que també és explicar utilitzant la ciència i el coneixement amb un llenguatge que els pacients puguin comprendre. D’aquesta manera, hi ha una escolta activa, una validació, una regulació emocional i un reforç de l’autoestima.

La incontinència urinària afecta la imatge corporal, l’autoestima, la vida sexual i la salut mental. Per això, tractar-la únicament amb compreses o solucions aïllades és insuficient. Les proves científiques apunten a la necessitat d’un abordatge integral, que tingui en compte tant els símptomes físics com l’impacte emocional.

Com reduir la incontinència i a qui preguntar?

Actualment, hi ha múltiples mesures eficaces per a reduir la incontinència urinària, i la majoria no són quirúrgiques. L’enfocament principal és fer un tractament conservador, que inclou la rehabilitació del sòl pelvià mitjançant exercicis guiats per professionals especialitzats, capaços de millorar el control urinari i reduir de manera significativa les pèrdues.

A tot això, s’hi afegeixen estratègies com l’entrenament de la bufeta, canvis en els hàbits miccionals, ajust de la ingesta de líquids i cafeïna, i educació sanitària per part d’infermeres o professionals de la urologia, fet clau per a trencar mites i afavorir l’adherència al tractament.

En determinats casos es poden utilitzar pessaris, dispositius de silicona que s’introdueixen a la vagina per donar suport als òrgans pelvians. El seu ús és especialment útil en cas de prolapse, quan la bufeta, l’úter o el recte descendeixen de la seva posició normal a causa de l’afebliment del sòl pelvià. A més, es pot indicar tractament farmacològic de manera individualitzada segons el tipus d’incontinència.

Quan aquestes mesures no són suficients, es valoren diferents opcions quirúrgiques. Entre més, hi ha la col·locació d’una banda suburetral, que proporciona suport a la uretra per a evitar les pèrdues durant esforços com tossir o riure. Una altra alternativa és la colposuspensió de Burch, una cirurgia que eleva el coll de la bufeta i el fixa. En casos determinats, també es pot plantejar la implantació d’un esfínter urinari artificial.

En definitiva, les dades demostren que un abordatge precoç i personalitzat millora els símptomes físics, la qualitat de vida i el benestar emocional de les dones.

Marina Gómez de Quero Córdoba és professora lectora en el grau en Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

El 2025 es van registrar 158.000 sol·licituds inicials de dependència, el doble que fa deu anys, i aquests últims dos anys el sistema n’ha hagut d’absorbir vora 20.000 d’addicionals cada any. Enfront d’aquesta pressió creixent, el govern ha dissenyat el pla Cura per agilitar-ne el procediment.

La nova estratègia s’ha presentat com “la via ràpida” per a donar sortida a l’actual saturació del sistema de dependència. Segons fonts dels departaments de Salut i Drets Socials, és un canvi de paradigma i “la reforma més ambiciosa” del model des que es va aprovar la Llei de dependència.

Han explicat que el sistema actual té una “obsolescència informàtica important” i han admès que el “tap de sol·licituds és considerable”. Han detallat que a Catalunya hi ha 252.000 expedients d’atenció a la dependència actius que reben 313.779 prestacions o serveis. Alhora, hi ha 128.000 persones en espera en alguna fase del procés.

Una prova pilot retalla l’espera a seixanta dies

El nou pla ja s’ha provat amb èxit en un pilot a Vic, on s’ha impulsat una finestreta única social i sanitària per a gestionar tot el procés amb atenció multidisciplinària. “Ha reduït el temps de resposta a seixanta dies i ha millorat l’experiència ciutadana”, ha apuntat el Departament de Salut, que ha assegurat que la implantació del model arreu del territori permetrà de retallar els terminis i atansar-se a l’horitzó de seixanta dies. Actualment, l’espera mitjana per a obtenir el PAI és de 397 dies, segons dades del març d’enguany, el doble del que marca la llei.

Atenció integrada

L’enfocament multidisciplinari provat a Vic és un dels aspectes clau del nou pla. Salut ha assegurat que un 99,7% de les persones que estan pendents de rebre aquestes ajudes “ja són identificades al sistema de salut”. Així, la proposta preveu que els ciutadans puguin començar el procés per a sol·licitar la dependència directament al CAP, on metges i treballadors socials, que tenen contacte directe amb els pacients, poden abordar de manera conjunta les peticions i oferir una atenció integrada i un acompanyament més complet i proper.

Així, el pla Cura permetrà de passar de 25 serveis de valoració de la dependència a 375 equips d’atenció primària i 107 serveis socials bàsics. “La ciutadania ha de percebre que tot forma part d’un mateix procés d’atenció”, han apuntat fonts de Salut, que han indicat que la idea és que aquestes persones “sentin que hi ha una continuïtat en les cures”.

A més, el decret llei preveu que la valoració del grau de dependència i el PAI es facin en una sola visita domiciliària i que totes dues qüestions es resolguin en un sol acte administratiu, tot reduint visites innecessàries i simplificant-ne el procés. D’aquesta manera, una volta la persona disposi d’aquesta resolució, podrà començar a cobrar l’ajuda assignada en quinze dies. A banda, assignaran un referent a cada sol·licitant, que l’acompanyarà des del principi fins al final del procediment.

El nadó fou atès a l’Hospital del Mar, el CAP Roger de Flor, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital de Sant Pau, per on va passar dues vegades. No obstant això, no va ser fins que va arribar a l’Hospital de la Vall d’Hebron que no es va activar el protocol contra maltractaments infantils quan li van detectar lesions greus i indicis d’agressions sexuals.

Salut ja havia obert una investigació per a analitzar les dades recollides sobre el cas i les visites a diferents centres sanitaris. Els motius de les visites van ser diversos, amb situacions de naturalesa diferent. Passades unes quantes setmanes, fonts del departament donen per fet que hi haurà sancions i mesures correctores a alguns dels centres implicats.

Després d’un mes d’ingrés a la Vall d’Hebron, amb els primers dies a l’UCI, el nadó viu ara amb una família d’acollida, sota tutela de la Generalitat.