Els Mossos alerten que és molt important de respectar les restriccions per tal d’evitar la propagació de la pesta porcina més enllà de la zona d’alt risc. “Si no, es continuarà escampant”, han advertit.

Els Agents Rurals mantenen els treballs per fer el buit sanitari de senglars a la zona zero del brot i ja han desplegat el tercer tancament anunciat cap al nord, fins a la B-40, entre Abrera (Baix Llobregat) i Terrassa (Vallès Occidental).

Els primers informes de la investigació oberta recullen que la federació de futbol espanyola va facilitar a Barcelona Con la Selección entrades amb un descompte del 40% per als sectors 108, 109 i 110 del “gol Cornellà inferior”. És on s’ha determinat que van començar els crits de “és musulmà qui no boti”, que després es van estendre a la resta de la graderia. Amb aquest tracte preferencial, van distribuir 1.828 entrades als seus seguidors, que van seure junts per a fer de grup d’animació durant el partit.

Barcelona Con la Selección és un grup espanyolista que va néixer per demanar que l’equip espanyol de futbol jugués partits a Catalunya. Van aconseguir el seu objectiu el 2022, quan la selecció espanyola va jugar un partit amistós contra Albània després de divuit anys lluny de terres catalanes. I ara s’ha repetit contra Egipte, un partit que quedarà marcat per l’escàndol islamòfob dels afeccionats espanyolistes.

A banda, Barcelona Con la Selección també ha promogut la instal·lació de pantalles gegants a l’espai públic per a retransmetre partits de la selecció espanyola. El 2018 van aconseguir d’instal·lar una pantalla al camp de l’Àliga, de titularitat municipal. Un esdeveniment marcat per crits com “Puigdemont a la presó”. El 2022 el Tribunal Suprem va confirmar la condemna per delicte d’odi a quatre independentistes a qui van jutjar per la destrossa d’una carpa de Barcelona Con la Selección i l’agressió a tres dones que en repartien propaganda.

La federació va demanar-los d’aturar els càntics

Segons que explica El Mundo, quan van començar els càntics racistes la federació de futbol espanyola va mirar de posar-se en contacte amb els caps de Barcelona Con la Selección perquè s’aturessin. A més, ho va fer saber al quart àrbitre, perquè l’equip arbitral era búlgar i no se n’havia adonat.

A banda, el diari informa que la federació no va autoritzar als membres de Barcelona Con la Selección l’entrada amb equips professionals d’enregistrament audiovisual, amb pals de banderes i megàfons. En canvi, els van oferir bombos per a animar durant el partit, però no els van acceptar perquè no volien donar dades identificatives com el nom complet, el DNI i el número de telèfon.

Investigació oberta

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació policíaca per determinar quines persones són responsables dels càntics. Per fer-ho, hauran d’analitzar vídeos dels fets per a mirar de trobar-ne l’origen, i determinar quines són les persones que els promouen inicialment, ja que després es van estendre per l’estadi. A més, el govern espanyol ha demanat a la fiscalia que també estudiï els fets per determinar si són constitutius d’un delicte penal.

A banda, la FIFA haurà de decidir si sanciona Espanya pels crits amb mesures com ara multes de fins a 21.000 euros o el tancament parcial d’una part de l’estadi en el següent partit que jugui la selecció espanyola.

En una interlocutòria, el titular del jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona permet a la Unitat Central Anticorrupció de consultar el fitxer de titularitats financeres i examinar els productes bancaris vinculats a Montoro, als seus socis i al despatx Equipo Económico. El jutge sosté que hi ha indicis que fan necessària aquesta diligència, sobretot després d’haver detectat irregularitats en els moviments econòmics analitzats fins ara.

El magistrat aprecia una fragmentació dels pagaments que empreses del sector del gas haurien fet al despatx, com també un ajornament en el temps d’aquests ingressos. També destaca que s’han localitzat abonaments en comptes diferents i transferències a ex-socis i familiars fora del període en què mantenien una relació formal amb la societat. A més, subratlla que no tots els ex-socis van percebre ingressos i que, en alguns casos, les quantitats rebudes no s’ajustaven als percentatges de participació, amb situacions en què socis amb menys pes haurien cobrat més que uns altres amb una participació superior. Tots aquests elements porten el jutge a qualificar d’incoherents alguns pagaments.

La investigació se sustenta també en les conclusions de l’Agència Tributària espanyola, que ja havia advertit que empreses gasístiques van pagar més de 800.000 euros al despatx fundat per Montoro amb l’objectiu d’influir en reformes fiscals. Segons Hisenda, aquests pagaments es van fer de manera fragmentada i sota conceptes com ara “primes d’èxit”, cosa que n’hauria dificultat el rastre.

En aquest context, l’Agència Tributària havia sol·licitat al jutjat d’obtenir informació completa sobre els comptes bancaris vinculats a Montoro i al seu despatx, a més d’aclarir el moviment de 700 xecs per un valor total de 6,4 milions d’euros, dels quals no s’ha pogut determinar amb precisió ni l’origen ni la destinació.

La causa investiga si Montoro, que va ser ministre amb els governs de José María Aznar i Mariano Rajoy, va impulsar modificacions legislatives que beneficiaven empreses gasístiques mentre el seu despatx mantenia relacions econòmiques amb aquestes mateixes companyies. Amb aquesta nova fase, centrada en l’anàlisi bancària, el jutjat pretén de determinar si hi ha una correlació directa entre els fluxos econòmics detectats i les decisions polítiques adoptades.

Álvarez ha criticat també en una entrevista a SER Catalunya que els protocols van anar tard i que s’hauria d’haver actuat amb contundència, fins i tot aturant el partit, perquè va ser un episodi greu.

Investiguem els càntics islamòfobs i xenòfobs d'ahir al RCDE Stadium durant el partit amistós Espanya – Egipte. pic.twitter.com/mRxmS7opXP

— Mossos (@mossos) April 1, 2026

L’agent detingut –encausat per homicidi– ha sortit en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutjat de Solsona, tot i que la fiscalia en demanava l’ingrés a la presó. És fill d’un comandant retirat de la Guàrdia Civil que ja havia estat assenyalat com a presumpte inductor del crim, una connexió que situa el cas en un terreny especialment sensible.

El crim es va cometre el 25 de gener de 2022 en una zona boscosa de la Baronia de Rialb, a la Noguera. Coromina, de 61 anys, va ser abatut d’un tret al pit disparat des de més de cent metres, en una acció que els investigadors consideren planificada i executada amb precisió.

La línia principal de la investigació assenyala a un mòbil econòmic. Segons algunes informacions, el comandant retirat va exigir a la víctima uns 30.000 euros en canvi d’informació sobre una investigació oberta per contraban de tabac a Portugal. Coromina s’hi va negar, i sembla que aquesta negativa va desencadenar el crim. Els investigadors també han detectat indicis que situen el nou detingut en l’entorn dels fets, com coincidències de localització o contactes amb la resta d’investigats.

El cas ja havia fet un salt important el setembre del 2025, amb la detenció de tres sospitosos –entre els quals el comandant retirat, un empresari de Lleida i un veí de Cervera– que inicialment van ingressar en presó provisional. Posteriorment, l’Audiència de Lleida en va decretar la llibertat amb càrrecs.

El perfil de la víctima i el context en què es comet l’assassinat donen al cas una dimensió que va més enllà d’un conflicte puntual. Coromina havia estat vinculat durant anys al contraban de tabac i mantenia relacions amb unes quantes activitats econòmiques, algunes en l’àmbit fronterer amb Andorra. Aquest entorn –marcat per interessos econòmics, fluxos transfronterers i informació confidencial– apareix ara com a possible escenari de fons del crim. La investigació, que continua sota secret de sumari, intenta d’aclarir fins a quin punt hi havia una estructura organitzada darrere els fets i quin paper hi tenia cadascun dels implicats.

Quatre anys després del crim, el cas continua obert i amb peces encara per encaixar. La detenció d’aquest segon agent no tanca la investigació, sinó que en reforça la complexitat i amplia el focus sobre possibles responsabilitats.

Segons que consta a la causa, aquesta responsable va sol·licitar l’activació del sistema Es-Alert a les 18.36, una hora i mitja abans que finalment s’enviés el missatge, a les 20.11. La citació es produeix després de la declaració d’una responsable del servei d’emergències 112, que va assegurar a la jutgessa que la petició d’activar l’alerta es va fer a aquella hora i que al CECOPI –el centre de coordinació operativa integrat– li van respondre que la qüestió “es gestionava”.

Aquesta diferència de més d’una hora entre la petició i l’enviament efectiu de l’alerta s’ha convertit en un dels aspectes centrals de la investigació, que mira d’aclarir si hi va haver retards evitables en la resposta institucional. El jutjat també ha fixat més declaracions per al mes d’abril. El dia 23 compareixerà el coordinador de Mitjans Naturals del servei de planificació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, i el dia 27 una treballadora d’Ilunion, l’empresa encarregada per la Generalitat de gestionar l’atenció telefònica del 112.

La sala penal estima parcialment el recurs de la defensa i hi introdueix un element determinant: considera que les dilacions indegudes en la tramitació del cas són “molt qualificades”, i no pas simples. Aquesta qualificació permet de rebaixar un grau la pena i, en la pràctica, reduir-la a la meitat. El Suprem subratlla que la causa s’ha allargat de manera excepcional. La fase inicial va trigar gairebé deu anys a tramitar-se, als quals cal afegir tres anys més de preparació i execució del judici. En total, tretze anys fins a la sentència, un termini que el tribunal considera incompatible amb el dret d’un procés sense dilacions indegudes.

Els fets es remunten al 2014, quan dos agents de la policia municipal de Madrid van facilitar a Gómez Iglesias dades confidencials sobre titulars de vehicles i matrícules en canvi de contraprestacions. El Suprem manté la condemna tant per a ell com per als dos policies, tot i que també els aplica la reducció de pena pel mateix motiu.

La sentència també incorpora absolucions significatives. D’una banda, exculpa Gómez Iglesias del delicte d’inducció a la revelació de secrets oficials, després d’haver estat absolt l’antic coordinador de seguretat municipal, considerat autor dels fets. I, d’una altra, absol un agent de la Guàrdia Civil destinat a la casa reial espanyola, que havia estat condemnat en instàncies anteriors.

Els fets van passar dissabte a l’aparcament soterrat de l’estació d’autobusos del municipi. Diversos testimonis van sorprendre l’agressor i el van poder retenir fins que la policia hi va arribar.

Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació i analitzen els enregistraments de les càmeres de seguretat per aclarir-ne els detalls.

L’ucraïnès, identificat com a “Serguei N.”, va ser detingut el 17 de febrer per agents espanyols en compliment d’una ordre europea de detenció. La ciutadana romanesa, “Alla S.”, va ser detinguda dilluns passat a Rheine per forces especials de la policia del land de Renània del Nord-Westfàlia i efectius de l’Oficina Regional d’Investigació Criminal de Baviera.

Segons la fiscalia, tots dos són “sospitosos d’haver treballat per a un servei d’intel·ligència estranger”. Les autoritats també han escorcollat els domicilis dels detinguts.

D’acord amb l’ordre de detenció, l’home detingut a Elda va espiar a Alemanya, per encàrrec de Rússia, una persona que enviava drons, i components per a fabricar-ne, a Ucraïna. Va recopilar informació a internet i va enregistrar vídeos del lloc de feina de l’objectiu abans d’anar cap al País Valencià.

A Alemanya, aquesta tasca la va continuar la detinguda d’ençà del març. Segons la fiscalia, va anar fins a l’adreça de residència de la persona espiada i en va enregistrar l’entorn amb el telèfon mòbil. Les autoritats sospiten que aquestes activitats tenien com a objectiu preparar noves operacions dels serveis d’intel·ligència contra aquesta persona.

“Allà S.” passarà demà a disposició judicial davant magistrats del Tribunal Suprem d’Alemanya, que decidiran si ingressa en presó preventiva. Les autoritats investigadores –entre les quals, l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, el servei d’intel·ligència del Ministeri de l’Interior alemany– esperen el trasllat de l’home ucraïnès per posar-lo també a disposició judicial.

JA EN LLIBERTAT!

Les 3 detingudes d'@Arran_jovent i @Endavant_OSAN per penjar una pancarta, han sortit dels jutjats de Vic.

No estan soles i sumen suports a la seva acció de denúncia contra la indústria agroalimentària que empobreix el nostre camp i els nostres salaris. pic.twitter.com/84xJ5LjsoK

— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) March 24, 2026

Segons les organitzacions, l’acció volia assenyalar el paper creixent de les grans cadenes de supermercats en la configuració del sistema alimentari. Denuncien que aquest model pressiona a la baixa els preus que reben els productors, afavoreix la concentració empresarial i contribueix a l’expulsió de la petita pagesia.

En un comunicat, apunten que, mentre les grans superfícies acumulen beneficis, una part del sector primari es veu obligat a vendre per sota del cost de producció o bé a abandonar l’activitat.

Les organitzacions també vinculen les detencions amb una resposta repressiva a les accions de protesta. Creuen que la intervenció policíaca demostra la protecció institucional d’aquest model econòmic.

El dirigent d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya pel fet que els tribunals li impedissin d’assistir a la sessió constitutiva del parlament i a la sessió d’investidura del president de la Generalitat quan era encausat pel cas de l’1-O. Junqueras denunciava que li havien vulnerat el dret d’exercir el mandat com a diputat i a expressar l’opinió com a membre del parlament elegit democràticament.

L’actual secretari general de Junts, Jordi Turull, també va portar al TEDH la vulneració del dret de llibertat i de representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles, pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum independentista del primer d’octubre de 2017.

Per una altra banda, l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, i número dos de Junts a les eleccions del 2017, al·legava a Estrasburg que s’havia violat el seu dret de participar en aquella campanya, i també d’assistir al parlament i a la investidura. En el seu cas li fou denegada la petició d’anar als actes electorals, de parlar amb els mitjans a la presó i d’accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva, el van proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar, tant el 17 d’abril com el 18 de juny de 2018.

Aval del TEDH

Una sala de set jutges va negar el novembre passat que Espanya hagués vulnerat els drets polítics de Junqueras, Turull i Sànchez, que havien denunciat l’estat per les restriccions de participació en les eleccions catalanes del 2017, la constitució subsegüent del parlament i els intents d’investidura.

Estrasburg, d’acord amb l’opinió dels magistrats que llavors van analitzar el cas, va considerar que el Tribunal Suprem espanyol havia aportat raons suficients per a justificar la presó preventiva. Alhora, va observar que els partits independentistes havien pogut participar en les eleccions i proposar candidats, tot recordant que Quim Torra va assumir la presidència el 2018.

“El Tribunal considera que les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d’una manera que no es pot qualificar d’arbitrària ni de vulnerar la lliure expressió de l’opinió popular”, deia la sentència del TEDH, que no era ferma, tot esperant un possible darrer recurs.

Presó provisional comunicada i sense fiança per dues persones, un home i una dona, pels suposats #delictes de maltractament habitual, lesions molt greus i agressió sexual per fets comesos, suposadament, sobre el seu fill, de poc més d’un mes d’edat.
Plaça 1 VIA #TI #Barcelona

— TSJCat (@tsj_cat) March 23, 2026

Els empresonats són acusats de delictes de maltractament habitual, lesions molt greus i agressió sexual al nadó, segons que ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) s’ha fet càrrec de la tutela de la criatura.

Segons l’escrit d’acusació, els agents –que eren fora de servei– van increpar veïns del barri després d’haver orinat al carrer, cosa que va desencadenar una discussió. La fiscalia assegura que els mossos van reaccionar amb insults racistes i una actitud “prepotent i despectiva”.

Més tard, després de sopar, alguns dels acusats van tornar al lloc dels fets, van entrar en un local i se’n van endur dos patinets i 350 euros en efectiu. La fiscalia sosté que la resta d’agents van contribuir a crear un entorn intimidatori que va facilitar el robatori.

També són acusats d’haver amenaçat un veí amb una arma –sense que consti que fos real– i d’haver protagonitzat nous enfrontaments verbals al carrer.

L’endemà, després que un vídeo dels fets es fes viral, almenys quatre dels agents van redactar un atestat policial fals per justificar l’actuació, en què asseguraven que els patinets eren d’origen il·lícit.

MOSSOS FORA DE SEVEI dissabte a la nit al C/Roig del Raval.

Segons els veïns: Com a mínim borratxos, van robar 2 patins, van amenaçar als veïns, van trencar una porta a patades, van pixar a la porta d’una veïna, van treure la porra extensible… @joanignasielena pic.twitter.com/8nedATMJqI

— Santi Aranya (@SantiAranya) October 10, 2022

La fiscalia acusa els deu mossos de coaccions, a dos d’ells els atribueix un delicte de robatori amb intimidació, i a quatre més, falsificació de document oficial. Aquests darrers s’enfronten també a penes d’inhabilitació.

El judici havia de començar dilluns vinent a l’Audiència de Barcelona, però finalment s’ha ajornat.

Segons que ha explicat la coordinadora de litigis d’Irídia, Sònia Olivella, no s’han impulsat diligències per identificar els responsables ni per investigar l’estructura repressiva, malgrat que als expedients policíacs consten les identitats dels agents actuants. “Necessitem una justícia que posi nom i cognoms als autors de les tortures i que converteixi la comissaria de la Via Laietana en un espai de reparació”, ha dit. També ha explicat que Blanca Serra havia rebut la decisió amb aclaparament i decepció, però que mantenia la voluntat de continuar el procés.

També ha criticat que no s’hagués recollit informació judicial ni s’hagués intentat d’identificar els autors que apareixen als atestats, cosa que impedeix d’avançar en la investigació. Considera que la documentació aplegada hauria de ser valorada en seu judicial.

A banda, han destacat que la investigació confirmava que la repressió i les tortures van continuar més enllà del 1978 i es van allargar durant la transició, com a mínim fins el 1983, i que els fets inclouen persecució per raó de gènere contra dones dissidents.

En aquest context, avisen que l’únic organisme creat per a investigar aquests crims no ha mostrat voluntat de portar-los als tribunals i que, una vegada més, la recerca de justícia i reparació correspondrà a les víctimes i la societat civil.

La comissionada internacional i legal d’Òmnium Cultural, Elena Jiménez-Botías, ha advertit que els crims del franquisme continuaven topant amb un mur d’impunitat a l’estat espanyol. Ha remarcat que, per a identificar els responsables, era imprescindible d’accedir als arxius, que no poden continuar en mans de la policia. En aquest sentit, ha insistit que l’edifici de la Via Laietana havia de deixar de funcionar com a comissaria i convertir-se en un espai de memòria.

En un vídeo, Blanca Serra ha criticat que el procediment no garanteixi justícia efectiva perquè no permet d’identificar ni jutjar els responsables de les tortures. A més, ha reclamat que es reconegui que les tortures van ser sistemàtiques, que aquesta memòria es transmeti a les noves generacions i que es visibilitzi la repressió específica contra les dones. Finalment, ha advertit que, cinquanta anys després de la mort del dictador, la resposta institucional continua essent insuficient.

La fiscalia reconeix les tortures

La fiscalia de Barcelona ha donat per bona la versió de Blanca Serra i la seva germana Eva i ha reconegut per primera vegada les tortures a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme. Considera que són constitutives d’un delicte de tortures en el context de crims contra la humanitat. Malgrat això, ha demanat l’arxivament del cas perquè no s’ha pogut saber la identitat dels torturadors.

La investigació ha analitzat les detencions denunciades –els anys 1977, 1980, 1981 i 1982– a partir de la disposició addicional sisena de la llei de memòria democràtica espanyola.

Entre les diligències practicades hi ha la declaració de la víctima, un informe mèdic forense i la ratificació d’informes psicològics i històrics. L’informe forense avala el relat de les detencions i les tortures i conclou que van tenir un alt potencial traumàtic, amb una afectació psicològica de por i angoixa que continua encara ara.

La fiscalia també ha recollit expedients policíacs que confirmen les detencions, tot i les dificultats per a accedir-hi. Segons que destaca, els arxius es troben fragmentats i en perill de pèrdua o destrucció.

El decret estableix que Blanca Serra i la seva germana Eva van sofrir quatre detencions amb tortures per la ideologia política. Considera que els fets són delictius i els reconeix la condició de víctimes segons la llei de memòria democràtica.

Les diligències penals per a investigar les tortures a Serra a les dependències de la prefectura superior de la policia espanyola a la Via Laietana eren les primeres obertes mai per la fiscalia, gràcies a la llei de la memòria democràtica del 2022.

Aquest és el tercer cas de tortures que Òmnium i Irídia han mirat de portar als tribunals, tots tres a la comissaria de la Via Laietana. El primer, sobre els maltractaments al sindicalista Carles Vallejo el 1970, i el segon, el dels germans Pepus i Maribel Ferrándiz, torturats l’any següent, el 1971. Tots dos van ser arxivats, però confiaven que la denúncia de Serra podria tenir un final diferent perquè les tortures havien estat després de la mort del dictador Francisco Franco.

Les germanes Blanca i Eva Serra eren dues activistes independentistes conegudes per la policia franquista que van sofrir tortures unes quantes voltes: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. La primera, el 1977, van estar retingudes tres dies a la comissaria de la Via Laietana, on Blanca Serra va sofrir tortures i vexacions com ara ofegaments amb bosses al cap, cops de porra a les plantes dels peus que li van trencar dos dits i humiliacions pel fet de ser dona i catalana.

El maig passat l’Audiència espanyola va establir una indemnització de 232.500 euros per a Rosell, jutjat per organització criminal i emblanquiment de capitals de comissions de partits de la selecció brasilera i d’un contracte amb una marca esportiva, acusacions de les quals va ser absolt. Rosell havia demanat una indemnització a l’estat de 29,7 milions d’euros pels perjudicis morals i econòmics causats per la presó provisional derivats de l’obligació d’abandonar els negocis durant tot aquest temps, les despeses de la defensa legal i els costs dels desplaçaments dels seus familiars a la presó per a visitar-lo.

En la sentència, l’Audiència espanyola estimava parcialment la reclamació de Rosell contra la negativa del Ministeri de Justícia espanyol a la seva reclamació, que es va sol·licitar per la responsabilitat patrimonial de l’administració de justícia. L’advocacia de l’estat, per la seva banda, s’havia oposat a la demanda. La sala quantificava la indemnització a Rosell en 50.000 euros pel mal moral; 120.000 euros per lucre cessant per la rescissió d’un contracte amb l’auditora E&Y, i 62.500 euros més per les despeses de desplaçaments de familiars per a visitar-lo al centre penitenciari, cosa que fa un total de 232.500 euros.

En la resolució, els magistrats examinaven la doctrina en aquesta matèria tant del Tribunal Suprem com del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans i assenyalen que correspon a la part demandant acreditar els danys i perjudicis causats per la presó provisional, de manera que li correspon l’obligació d’aportar les dades i circumstàncies que han de servir per a determinar els danys. En la demanda, Rosell detallava la indemnització que sol·licitava: perjudici reputacional (405.000 euros); perjudici afectiu (320.000); perjudicis psicològics (200.000); lucre cessant per rescissió de contractes amb E&Y (300.000) i amb AZF (27.762.950); despeses de defensa legal (668.904,95); despeses de desplaçament de familiars (62.950); i, finalment, despeses financeres (34.660,07).

La sala analitzava una a una les demandes de l’ex-president del Barça i assenyalava, respecte del perjudici reputacional, que la reclamació estava avalada per una prova pericial que, no obstant això, no podia ser admesa perquè no feia referència a una despesa realitzada efectivament, sinó a unes despeses hipotètiques que s’haurien hagut de fer per contrarestar la campanya de descrèdit experimentada per l’interessat. La sala quantificava en 50.000 euros els danys morals. En realitat, el tribunal indicava que tant el perjudici reputacional com l’afectiu i psicològic eren subsumibles en el concepte de dany moral derivat de la presó provisional, que s’ha de valorar d’una perspectiva global.

La sala considerava que, d’acord amb les circumstàncies concurrents (circumstàncies professionals, personals i familiars de l’interessat, projecció i difusió pública amb l’impacte consegüent, separació de l’entorn familiar i durada de la mesura cautelar), el demandant era mereixedor –en una estimació prudencial segons els criteris habitualment utilitzats per aquest concepte indemnitzatori pel Tribunal Suprem– de la quantitat de 50.000 euros. Aquesta quantitat ja queda actualitzada en data de la sentència.

La sentència també es pronunciava sobre el lucre cessant derivat de la rescissió del contracte d’assessorament subscrit pel demandant amb l’auditora Ernst&Young, vigent d’ençà del 2008. Els jutges consideren que mereix una estimació parcial, per la quantitat de 120.000 euros, perquè tenen en compte per al càlcul de la indemnització únicament el dictamen pericial. Quant al lucre cessant per la rescissió del contracte de la societat One of Ours (OOO) amb la fundació Aspire Zone Foundation (AZF), la sala refusava qualsevol indemnització. Explica que l’import que es demana són els beneficis deixats d’obtenir per la societat a conseqüència de la rescissió del contracte i que el titular d’aquest contracte no és Rosell, sinó la societat OOO, constituïda a Hong Kong amb personalitat jurídica pròpia, i és a qui correspon reclamar aquests danys, amb independència que OOO sigui de titularitat exclusiva de True Oasis Company SL (TOC), íntegrament participada per Rosell, de la qual és l’administrador únic.

L’AN va desestimar la indemnització per les despeses de defensa legal

L’AN també va refusar la partida relativa a les despeses de defensa legal perquè es tracta d’una matèria pròpia de les costes processals i no indemnitzables per mitjà de l’article 294 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), cosa que determina també la desestimació de les despeses financeres vinculades a aquestes despeses de defensa.

Finalment, la sala admetia que se l’indemnitzés amb 62.950 euros per les despeses de desplaçaments de familiars al centre penitenciari, que han quedat acreditades per proves pericials i documentals. “D’acord amb allò que s’ha raonat, és procedent de concedir una indemnització per dany moral de 50.000 euros, 120.000 euros per lucre cessant per la rescissió del contracte amb E&Y i 62.500 euros per despeses de desplaçaments de familiars, cosa que fa un total de 232.500 euros. La quantitat per dany moral ja està actualitzada i s’han d’abonar els interessos legals des de la reclamació administrativa (8 de juliol del 2020) en relació amb les quantitats per rescissió contractual i despeses de desplaçament de familiars”, conclou l’Audiència.

La investigació ha inclòs declaracions testificals i el recull de proves documentals i pericials. Conclouen que agents de la Brigada Político-Social van detenir Blanca Serra, i la seva germana Eva, per la seva activitat política d’oposició a la dictadura. Li van infligir violència física i psíquica per obtenir informació i aconseguir una confessió, i reconeix que això li va causar seqüeles traumàtiques.

Unes tortures comeses en el context de la persecució i repressió política del franquisme, amb un règim d’opressió sistemàtica i generalitzada. Per això, i malgrat que la investigació no pugui continuar perquè no han pogut escatir qui eren els torturadors, concedeix a Blanca Serra la condició de víctima del franquisme, d’acord amb la llei de memòria democràtica.

Primera investigació per tortures durant el franquisme

Les diligències penals per a investigar les tortures a Serra a les dependències de la prefectura superior de la policia espanyola a la Via Laietana eren les primeres obertes mai per la fiscalia, gràcies a la llei de la memòria democràtica del 2022. El text legal estipula l’obligació de “fer una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, principis que són pilars del Dret Internacional dels Drets Humans”.

Gràcies a aquesta nova llei, Serra va presentar la denúncia amb Òmnium Cultural i Irídia, que l’han acompanyada en el procés legal. Aquesta tarda, les entitats faran una valoració de la decisió de la fiscalia d’interrompre ací el procés judicial en compte de traslladar la investigació a un jutjat penal.

Aquest és el tercer cas de tortures que Òmnium i Irídia han mirat de portar als tribunals, tots tres a la comissaria de la Via Laietana. El primer, sobre els maltractaments al sindicalista Carles Vallejo el 1970; i el segon, el dels germans Pepus i Maribel Ferrándiz, torturats l’any següent, el 1971. Tots dos van ser arxivats, però confiaven que la denúncia de Serra pogués tenir un final diferent perquè les tortures havien estat després de la mort del dictador Francisco Franco. I, per tant, fora del camp d’actuació de l’amnistia de 1977.

Serra, torturada durant tres dies

Les germanes Blanca i Eva Serra eren dues activistes independentistes conegudes per la policia franquista que van sofrir tortures unes quantes voltes: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. La primera, el 1977, van estar retingudes tres dies a la comissaria de la Via Laietana, on Blanca Serra va sofrir tortures i vexacions com ara ofegaments amb bosses al cap, cops de porra a la planta del peu que li van trencar dos dits i humiliacions pel fet de ser dona i catalana.

Eva Serra es va morir el 2018 i, per tant, no va tenir l’oportunitat de dur a la justícia les tortures rebudes.

Segons que ha explicat la policia local, l’home va fer igual amb tres noies més, entre setze anys i divuit, que, tanmateix, ja no es trobaven al lloc dels fets quan hi van arribar els agents.

L’agressió va passar a la mitjanit, després del castell de focs, segons que ha publicat el diari Las Provincias.

Va ser la mare de la menor qui es va adreçar a uns agents de trànsit per fer la denúncia. L’home va ser retingut pels pares d’un amic de la menor fins que hi va arribar la policia.

La investigació va començar arran de la denúncia d’una dona. Segons el seu testimoni, un home amb qui tenia una relació sentimental li va insistir perquè invertís en un presumpte projecte immobiliari d’alta rendibilitat. Els agents van comprovar que l’home simulava una relació amb la víctima i que, aprofitant la confiança guanyada durant anys, li va extreure grans quantitats de diners amb la promesa d’inversions que mai no es van materialitzar.

Dos còmplices més implicats

Tot investigant, la policia va identificar dues persones més vinculades al principal sospitós. Una tenia una relació sentimental amb ell i pot haver participat en la gestió de l’empresa mitjançant la qual es movien els diners. L’altra pot haver actuat de testaferro i aparèixer com a responsable formal d’unes quantes gestions per dificultar la identificació dels autors reals i el destí final dels diners.

Els investigadors han constatat un flux de diners incompatible amb l’activitat empresarial declarada i la utilització de diverses societats per donar aparença de legalitat a les operacions i fer més difícil el seguiment dels fons.

Immobles i comptes embargats

Se sospita que tots tres detinguts van moure 760.000 euros mitjançant operacions bancàries relacionades amb el sector immobiliari, tot generant un perjudici de vora 500.000 euros. En el decurs de l’operació, s’han embargat 33 comptes bancaris i sis immobles.

La investigació continua oberta per a determinar l’abast econòmic complet de l’estafa i la implicació de més persones. El cas resta obert per presumptes delictes d’estafa agreujada, apropiació indeguda i emblanquiment de capitals. L’actuació l’ha duta a terme la Unitat de Policia Judicial de Catalunya sota la direcció de la Secció d’Instrucció número 30 del Tribunal d’Instància de Barcelona.

L’ex-director gerent del FC Barcelona, Òscar Grau, i l’ex-responsable jurídic Román Gómez Ponti ja van declarar el 2021 al jutjat que la contractació d’I3 Ventures per a monitorar la reputació del club a les xarxes socials va ser una ordre directa de Bartomeu. Segons que han relatat, les instruccions presidencials no es discutien, i per això no van qüestionar els diversos contractes, corresponents a tres temporades i que sumaven 2,3 milions d’euros. Així mateix, han explicat que l’informe forense encarregat a l’auditora PWC quan l’escàndol esclatà públicament, va costar uns 600.000 euros.

El Primer d’Octubre, sense públic al Camp Nou

Grau i Gómez Ponti han coincidit a assenyalar que el partit jugat a porta tancada al Camp Nou el Primer d’Octubre, per evitar aldarulls, va originar crítiques i amenaces a la directiva a les xarxes socials, cosa que va fer veure al club la necessitat de monitorar la seva reputació. Bartomeu va ordenar directament a Grau i Gómez Ponti la contractació d’I3 Ventures, empresa del grup Nicestream (NS).

Contractació i pagaments sense discussió

Cada any, el club signa uns 3.500 contractes, i no tots passaven pel control de Grau i Gómez Ponti, que no van veure cap problema a pagar 2,3 milions d’euros en tres anys a diferents empreses del conglomerat NS. Segons que han indicat, no era la seva competència discutir ni l’objecte dels contractes ni el seu import. El contracte va ser negociat per l’assessor presidencial de l’època, Jaume Masferrer, i el responsable d’I3 Ventures, Carlos Ibáñez. Sigui com sigui, han dit que no sabien pas que l’empresa gestionés comptes anònims de Twitter d’on es criticaven futbolistes del club i unes altres figures de l’entorn blau-grana contràries a la directiva.

Investigació forense i acomiadament a ‘compliance’

Quan es va fer públic el cas, el febrer del 2020, el club va encarregar una auditoria forense a PWC, que segons Gómez Ponti va facturar 600.000 euros pel treball. L’ex-responsable jurídic ha qualificat de “desastrós” el departament de compliance del club, pel fet que es filtraven informacions internes i que, segons ell, alguns informes no s’ajustaven a dret.  La responsable d’aquest departament, Noelia Romero, va ser acomiadada després d’haver denunciat irregularitats relacionades amb el cas.

Pagaments a empresaris i periodistes

Els Mossos apunten que Bartomeu va desviar diners del club cap a empresaris amics i periodistes afins. La policia catalana ha localitzat pagaments de 233.000 euros a Amalgama Marketing entre 2015 i 2020. Segons l’informe, el Barça va contractar Amalgama per 84.000 euros per temporada els anys 2018-2019 i 2019-2020, però bona part dels diners anaven a parar finalment a uns altres periodistes i empresaris, per instrucció directa de Bartomeu, que indicava imports i conceptes de les factures.

Vincles del propietari d’Amalgama

El propietari d’Amalgama és Miquel Sambola; el seu pare és president d’honor del Club Esportiu Laietà, i el germà n’és el gerent. Aquest club, situat a prop del Camp Nou, va ser l’única entitat que va cobrar 1,5 milions d’euros del Barça per les molèsties derivades de l’enderrocament del Miniestadi, l’any 2018. Els Mossos remarquen que l’empresari és amic de Bartomeu i que tots tres van participar en campanyes electorals de l’ex-president.

Pujada de pagaments en plena pandèmia

Els investigadors també assenyalen que l’octubre del 2020, ja en plena pandèmia, i mentre el club retallava despeses, Bartomeu va ordenar de duplicar els pagaments a l’empresa, passant de 7.000 a 15.000 euros mensuals. Entre les tasques facturades hi havia una campanya per a la Pilota d’Or de Messi.

Així ho ha explicat en declaracions a Europa Press el comissari en cap de la Policia Local de Xiva, Francisco Esteso, després de la detenció de la dona, de 48 anys, per ruixar amb un líquid inflamable la seva parella, de 49, mentre dormia, cap a les dues o les tres de la matinada. L’home es troba greu a la Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari La Fe de València.

El comissari ha detallat que la víctima va demanar ajuda i una ambulància, i fins al domicili es va desplaçar una patrulla del torn de nit. En arribar, els agents van comprovar que l’home encara estava envoltat de fum i que la dona presumptament li havia calat fot.

L’home va ser traslladat immediatament al centre de salut fins que va arribar l’ambulància, que el va portar a La Fe. Minuts més tard, una altra patrulla va acudir al domicili per entrevistar-se amb la dona, acompanyada d’agents de la Guàrdia Civil, que van identificar la detinguda.

En un primer moment, la dona no va voler explicar què havia passat, però posteriorment es va sincerar amb una agent de policia i li va traslladar que feia temps que sofria maltractaments físics i psíquics. També va afirmar, segons el comissari, que aquella nit havien mantingut una forta discussió i que ella havia perdut el cap i havia tirat líquid inflamable al seu marit.

En aquell moment, a l’habitatge també es trobava la filla de la dona, de 16 anys, que no va presenciar l’incident perquè dormia. Tot i això, va manifestar que hi havia tensió a la casa. A la policia no consten denúncies de la detinguda contra el seu marit per maltractaments. La policia local ha remès les seves diligències a la Guàrdia Civil, que és l’òrgan que s’ha fet càrrec de la investigació.

La petició consta en una providència dictada avui, en què la magistrada sol·licita que s’aclareixi si entre el 24 i el 29 d’octubre es va transmetre cap indicació relacionada amb aquest punt clau de la xarxa ferroviària. En la mateixa resolució, la jutgessa també ha acordat citar com a testimonis un sots-cap dels FGV i el responsable del centre de comandament de l’empresa a Paiporta, arran de la declaració d’un dels perjudicats en la causa. A més, ha demanat un informe a l’empresa adjudicatària de la seguretat dels FGV perquè detalli què va passar el dia de la gota freda i quin servei van prestar els seus treballadors al centre de comandament.

La instructora ja havia acordat al desembre la citació com a testimonis del secretari autonòmic d’Infraestructures i Transports, Francisco Javier Sendra; del director gerent dels FGV, Alfonso Novo; del responsable de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de l’empresa, José Pascual Rubio, i del cap de la Unitat de Serveis al Públic, Francisco José García Sales. Aquelles diligències es van ordenar després d’un informe elaborat pel sindicat FETAP-CGT, que exerceix l’acusació popular en la causa, sobre la situació de la xarxa de metro el dia de les riuades.

Segons aquest informe, a les vuit del matí del 29 d’octubre ja s’havia comunicat al 112 la primera incidència a la xarxa, concretament entre les estacions d’Alginet i Castelló. Durant el matí també es van registrar talls de circulació en trams, fallades elèctriques i problemes de comunicació. La situació es va agreujar a la tarda. A les 17.30 es va haver d’evacuar una desena de viatgers i el maquinista d’un tren a causa de problemes a la catenària i de les pluges torrencials. Poc després, el conductor d’un altre tren va advertir al centre de comandament que l’aigua començava a arribar al nivell dels raïls prop de l’estació de Paiporta.

Cap a les 19.40, segons la reconstrucció dels fets, el personal de seguretat del complex de València Sud va observar com una gran massa d’aigua avançava ràpidament cap a les instal·lacions. Els treballadors van tenir temps just per abandonar el lloc i refugiar-se a l’andana de l’estació.

Un centenar d’usuaris que havien arribat en els darrers trens van quedar atrapats dins el recinte i no van poder ser evacuats fins a l’endemà al matí. També treballadors de tallers i serveis tècnics van quedar sorpresos per la inundació mentre eren als seus llocs de treball. Cap a les vuit del vespre, la riuada ja havia arrasat completament el complex ferroviari de València Sud.

Els agents han desplegat un dispositiu en què també hi han participat unitats d’ordre públic, a banda de les de seguretat ciutadana. De fet, la policia ha preparat controls de pas per intentar de trobar el jove en diferents punts de la zona entre les comarques de la Selva i el Vallès Oriental. Al cap de dues hores de l’avís del primer atac, els Mossos han rebut l’avís d’un atropellament. En concret, l’accident ha passat al punt quilomètric 105, en sentit sud.

La policia ha confirmat que era el mateix jove que fugia dels agents. Arran del sinistre, s’han activat deu patrulles de la policia, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i quatre unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Arran de les ferides, el pare ha estat traslladat a l’Hospital Josep Trueta de Girona, on continua ingressat. El el germà i la mare ja han rebut l’alta mèdica.

Les entitats assenyalen que la mort dels tres interns posa en evidència el fracàs dels plans de prevenció del suïcidi en l’àmbit penitenciari. Remarquen que cal investigar l’augment del rigor disciplinari, l’ús de l’aïllament penitenciari i altres pràctiques coercitives dins els centres de reclusió.

Manca d’informació oficial

Al mateix comunicat, la xarxa explica que els suïcidis s’han sabut gràcies al monitoratge de la societat civil. Lamenta que les morts no s’hagin fet públiques per vies oficials. Les entitats exigeixen “transparència” al Departament de Justícia i l’acusen d’haver dificultat l’accés informació essencial per saber les circumstàncies de les morts.

“Suposa una manca absoluta de transparència, un menyspreu pel dret a la informació i contribueix a la deshumanització de les persones privades de llibertat”, denuncien. Encara avui no saben qui són els morts, les causes de la mort ni la situació de les famílies. “En definitiva, no s’ha facilitat cap informació sobre uns fets tan greus i tràgics”, conclouen. Les entitats impulsen que es creï un grup de treball parlamentari específic per a tractar la situació a les presons i aprofundir en la investigació d’aquests fets.

El Departament de Justícia va fer públic que, entre el febrer i el març, dos interns s’havien suïcidat al Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres), i aquest mes, un altre a Quatre Camins (Granollers). Alhora, ha precisat que dos dels presidiaris eren al Departament Especial de Règim Tancat. Per la seva banda, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) ha criticat l’augment de l’aïllament a les presons de Catalunya i ha reclamat més transparència en el dret a la informació.

És previst que Sallent comenci a treballar a SIMA Consulting l’1 d’abril, quan s’hagi formalitzat l’excedència. A l’empresa, es dedicarà específicament a l’estratègia i la intel·ligència d’àmbit europeu. D’ençà que es va fer públic que deixaria els Mossos d’Esquadra Sallent s’ha prodigat a les xarxes socials, on ha publicat tota mena d’opinions sobre política internacional i no ha dubtat a respondre a aquells que considera que l’ataquen.

Ets tu qui cobres d’Espanya caragirat

— Segurament (@EduardSallent) March 7, 2026

Des de fa molts anys, el cos de Mossos d’Esquadra necessita estabilitat i lideratge.

Nomenar una prefectura amb data de caducitat va ser, al meu parer, un error estratègic: de nou un canvi de cec.

Més enllà de les imprescindibles afinitats i confiança, cal una figura… https://t.co/rQocDbCde0

— Segurament (@EduardSallent) March 8, 2026

Fundada ara farà un any

Segons la pàgina web, SIMA Consulting ofereix productes a mida en consultoria, comunicació, serveis de confiança i seguiment institucional amb una anàlisi estratègica per a anticipar-se a tendències. L’empresa es va presentar al maig, gairebé un any després que Muto sortís del govern per l’arribada del PSC a la Generalitat.

El canvi de color polític també va afectar Sallent, que fou destituït del càrrec de comissari en cap dels Mossos d’Esquadra després del fracàs de l’operació per a detenir Carles Puigdemont el dia de la investidura de Salvador Illa i la histriònica compareixença posterior. Llavors va tornar a la Regió Metropolitana Sud, on s’ha encarregat del pla director del Mobile World Congress i del pla per a reduir els furts a l’aeroport de Barcelona.

Abans d’aquesta etapa com a cap dels Mossos sota la conselleria de Joan Ignasi Elena, ja havia ocupat el càrrec entre el 2019 i el 2020, nomenat per Miquel Buch i destituït després per Miquel Sàmper, que hi va restituir Josep Lluís Trapero.