Peral compleix condemna com a coautora de l’assassinat de la seva parella, Pedro Rodríguez, agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en un cas que va tenir un fort impacte mediàtic. Els fets es remunten al mes de maig del 2017, quan el cos de la víctima va aparèixer calcinat dins un vehicle al pantà de Foix. La investigació va concloure que Peral i l’agent Albert López, condemnat a vint anys de presó, havien planificat el crim.

D’ençà que va ingressar en presó provisional, el 16 de maig de 2017, Peral ha passat per uns quants centres penitenciaris, entre els quals Wad Ras i Brians 1, on ara torna, a més del Mas d’Enric, on es trobava fins ara. El trasllat forma part de la gestió ordinària del sistema penitenciari i, de moment, no s’ha informat de cap canvi en el règim de compliment de la condemna.

La sentència de la secció quarta conclou que no s’ha acreditat que el compte de xarxes socials d’on es va enviar la imatge fos del professor. El tribunal considera que els relats de les menors són insuficients per a provar l’autoria i assenyala que no hi ha cap mena de corroboració objectiva que l’incrimini.

Durant el judici, el professor va negar haver enviat cap imatge íntima per les xarxes socials.

La fiscalia demanava, a més de la pena de presó, cinc anys de llibertat vigilada i sis anys d’inhabilitació per a treballar amb menors. La defensa en demanava l’absolució.

El cas es remunta al 2023, quan un grup d’alumnes de 2n d’ESO d’un institut de Blanes va crear un perfil fals d’Instagram, que simulava ser una noia de 16 anys. Segons la sentència, des d’aquest compte van contactar amb un usuari a qui van enviar una imatge, i aquest va respondre amb una fotografia de caràcter sexual.

El tribunal subratlla que no s’ha pogut demostrar que aquest usuari fos l’acusat. Durant la investigació no es va fer cap anàlisi tècnica de la conversa ni cap pericial sobre la titularitat del compte.

A més, les menors no van poder identificar amb precisió el nom d’usuari ni aportar dades que permetessin vincular-lo amb el professor.

Per tot plegat, l’Audiència conclou que no hi ha prou proves per a atribuir-li els fets i en dicta l’absolució.

Aquest pla pilot, que Educació presenta com un nou model de col·laboració per a la convivència escolar, ha topat amb una oposició frontal de la comunitat educativa. Els sindicats CGT, USTEC i la Intersindical refusen la proposta, i les assemblees de treballadors i les famílies també alcen la veu. S’exclamen que la mesura pretén resoldre qüestions socials a partir d’una lògica de seguretat i que la presència de la policia pot originar dinàmiques de desconfiança, estigmatització i tensió, especialment en els centres de màxima complexitat.

El Departament d’Educació diu que el pla pilot s’ha activat de resultes de l’augment de la complexitat entorn dels centres educatius i la necessitat de reforçar el benestar dels alumnes i de tota la comunitat educativa. Educació també ho justifica tot dient que era una demanda “fortament reclamada des del territori”, però això no acaba de casar amb la realitat.

VilaWeb ha parlat amb professors d’uns quants centres inclosos en la prova pilot, i en tots els casos la majoria dels treballadors s’oposa a la presència dels agents de paisà. Justament ahir, professors i famílies van protestar davant els instituts Eugeni d’Ors i Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) contra la presència dels agents de paisà.

Indignació i malestar per l’entrada dels mossos a les aules

La prova pilot va suscitar indignació i malestar entre els ensenyants d’un bon començament. Insisteixen que la presència policíaca no contribuirà a millorar la convivència escolar, perquè aquestes funcions corresponen als equips educatius i als professionals especialitzats en mediació i acompanyament. A més, lamenten que Educació i les direccions dels centres han treballat amb poca transparència. Aquesta setmana, alguns centres fan reunions de claustres amb l’objectiu de debatre aquesta decisió i acordar mesures d’acció per a aturar el pla del departament.

A l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat, la professora Pepa Vidal explica que la notícia va aixecar molta indignació. En aquest cas, els professors en van ser informats per Sant Jordi, el mateix dia que es va fer públic als mitjans de comunicació. “Ens pensàvem que era una broma, després va venir la indignació. Ens sentim desautoritzats, enfadats, no hi creiem.” Vidal diu que el seu institut és segur i que les necessitats reals són de més recursos socials i no pas policíacs.

També critica les formes i diu que no s’ha consultat en cap moment si aquesta figura era necessària ni s’ha obert cap debat. Sosté que el refús va més enllà del contingut concret del pla i se centra en la naturalesa de la figura proposada. Segons la direcció, en aquest cas, l’agent té estudis de magisteri, però Vidal replica que això no és cap justificació. “Ve del Departament d’Interior, ve com a mossa. El seu perfil és de membre d’un cos de seguretat i punt”, exclama.

A l’Hospitalet de Llobregat, l’altre centre afectat és l’Institut Eugeni d’Ors. Una ensenyant, que demana de mantenir l’anonimat, explica que la direcció també els va informar el dia de Sant Jordi que a partir d’ara un mosso de paisà vindria al centre i que podria entrar a les aules, al claustre i a qualsevol espai, i que la direcció hi estava d’acord. “No ens van permetre el diàleg, ens van dir que no havien pas d’escoltar les nostres opinions”, afegeix. 

La professora vincula la crítica al desplegament amb la manca de recursos estructurals. “No volem policies, volem els recursos que ens han manllevat. Eliminen dotació de personal social i psicopedagògic, però hi ha pressupost per a posar un mosso o un cos de seguretat en un centre educatiu. No és un recurs pedagògic”, diu. També considera especialment greu la decisió d’incorporar la policia en un centre amb alumnes vulnerables, famílies immigrades i situacions socials complexes. Segons que explica, alguns estudiants han viscut desnonaments o intervencions policíaques violentes, fet que pot dificultar encara més la relació de confiança dins el centre educatiu. “Ara vindran als centres i hauran de ser amics?”, es pregunta la professora. 

“Ens fa sentir incòmodes”

A Vic (Osona), el Departament d’Educació té previst d’aplicar el pla pilot als tres centres d’educació secundària obligatòria (ESO): l’Institut Jaume Callís, l’Institut la Plana i l’Institut Comtat d’Osona, i també al centre de formació professional Institut de Vic. Ara, els ensenyants es van organitzant per aturar-ho.

A l’Institut Comtat d’Osona, la directora va anunciar la incorporació d’una agent de paisà dimarts passat. “Com si fos una més de la plantilla. Tots ens vam quedar estupefactes. Ningú no s’esperava això”, explica Anna Masllorens, professora del centre. En aquest institut, han aconseguit d’aturar l’arribada de l’agent, tot esperant la decisió del claustre avui. Segons Masllorens, ahir el claustre de l’Institut Jaume Callís va decidir d’oposar-se al pla pilot i la direcció ho va comunicar a Educació. L’agent havia de començar demà, però els docents s’hi han negat i faran una reunió per a consensuar el rebuig.

També explica que a l’Institut Comtat d’Osona no s’ha discutit mai si hi havia conflictivitat, per això creu que la mesura no té solta ni volta. “Xoca de ple amb un esquema policial i ens fa sentir incòmodes”, diu. Alhora, adverteix que l’anunci ja ha tingut un impacte entre els alumnes i els ha creat inquietud i preguntes sobre com haurien d’actuar, perquè diu que el pla pilot no s’ha explicat prou bé a la comunitat educativa.

A l’Institut de Vic, ahir va ser el primer dia que hi anava l’agent. El professor Oier Arroiabe explica que l’arribada va ser sobtada, amb poca informació i sense espais de debat, com en els altres centres. Assegura que una part significativa dels professors del centre ha expressat refús o incomoditat per la iniciativa. Així i tot, reconeix que costa molt més que els professionals es mobilitzin.

Sigui com sigui, explica que el claustre fa temps que reclama més recursos humans i considera que la incorporació d’un agent no respon a aquestes necessitats. “Necessitem docents i no pas mossos d’esquadra”, assenyala. Un representant de l’assemblea docent del centre, que s’estima més mantenir-se en l’anonimat, diu que hi ha molts dubtes sobre el paper que acabarà tenint l’agent. Critica que s’incorpori una figura policíaca sense un marc pedagògic clar, mentre que al professorat li exigeixen una formació específica i acreditada per a exercir. “Quina funció farà? Ningú no ens ha respost a aquesta pregunta”, diu. 

Oposició de les famílies i els educadors socials

L’Associació de Famílies Federades d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) ha expressat un “rebuig ferm” al projecte, que qualifica de profundament desencertat i allunyat de les necessitats reals dels centres educatius catalans. Segons l’associació, les forces de seguretat tenen per funció principal l’exercici de l’autoritat i la coerció, i no pas l’acompanyament pedagògic, la mediació o la construcció de vincles de confiança dins l’entorn escolar. Alerta que traslladar una mirada policíaca a l’espai educatiu pot desvirtuar la funció de l’escola com a espai de creixement, inclusió i cohesió social.

L’associació de famílies subratlla també que molts dels centres amb més dificultats de convivència coincideixen amb aquells que concentren un percentatge alt d’alumnes en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió social. “Aquests centres necessiten recursos estables, professionals especialitzats i polítiques valentes de reducció de desigualtats, i no pas una resposta de seguretat”, diu l’AFFAC. L’entitat recorda que a començament de curs el departament va reduir el nombre d’educadors i integradors socials en centres públics per motius pressupostaris, una decisió que considera contradictòria amb l’aplicació d’un pla que, a parer seu, pot resultar més costós i menys eficaç.

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) també ha exigit la retirada de la prova pilot i del pla integral per a la seguretat i benestar en l’entorn educatiu (EDUSEG). El col·legi ha reivindicat el paper dels professionals de l’educació social dins els centres educatius i ha assenyalat que les funcions de prevenció de conflictes, mediació, acompanyament als alumnes vulnerables i treball comunitari corresponen a perfils específicament formats per intervenir en aquest àmbit. “Costa d’entendre que funcions clarament educatives, preventives i de treball comunitari es derivin als cossos de seguretat. Aquestes funcions formen part de la feina dels educadors socials formats específicament per intervenir en convivència, mediació, gestió de conflictes i acompanyament socioeducatiu amb una mirada educativa i no coercitiva”, diu.

El CEESC també lamenta que la decisió s’hagi pres sense consultar ni informar prèviament el col·lectiu professional, tot i ser directament implicat en la convivència escolar i haver mostrat, assegura, plena disposició al diàleg institucional. El col·legi adverteix que les solucions ràpides o aparentment més econòmiques a curt termini poden acabar tenint un cost social més elevat: “Menys cohesió social, intervencions menys adequades i un impacte negatiu en infants, joves i famílies.”

Malgrat l’oposició, Educació diu que el pla pilot es continuarà desplegant d’acord amb la previsió. El sindicat SAP-FEPOL, el majoritari dins els Mossos, veu la proposta amb bons ulls, tot i que se n’han assabentat per la premsa. La portaveu, Imma Viudes, sap que el pla ha despertat refús: “És evident que hi ha una necessitat real de millores de recursos en els centres.” Tot amb tot, creu que la tasca dels Mossos pot ser complementària: “S’ha de reforçar la convivència gràcies a la prevenció i la mediació. Oferir eines a situacions cada vegada més complexes.” Mentrestant, els ensenyants es van organitzant amb un objectiu clar: barrar el pas de la policia i aconseguir més recursos humans de l’àmbit educatiu.

Segons que consta en la denúncia presentada davant la policia espanyola, els fets van tenir lloc el 22 d’abril al migdia en un espai públic, quan l’home va començar una conversa amb la dona que, segons el relat, va derivar en comentaris de caràcter sexual i cosificador.

La denunciant sosté que, després d’un primer intercanvi de caràcter informal relacionat amb activitats esportives, el batlle va començar a fer comentaris de contingut sexual no consentits. Segons el relat, aquestes expressions van causar a la dona una “sensació d’humiliació i profund malestar”. La denúncia també assenyala que les conductes van tenir lloc en un context de “clara asimetria”, atesa la condició d’autoritat del batlle pedani i la seva posició dins la comunitat.

Els fets van ser presenciats per una altra persona i, posteriorment, hi va anar una patrulla de la policia local, que va deixar constància de la intervenció. Fonts de l’Ajuntament d’Elx han confirmat que, una volta coneguda l’existència de la denúncia, s’ha destituït García Raduán. La resolució ha estat signada pel batlle, Pablo Ruz, aquest mateix migdia.

El consistori no ha facilitat més detalls sobre el cas, que ara es troba sota investigació policíaca.

Segons fonts de la formació, la decisió respon exclusivament a la voluntat de l’entorn familiar de Pujol, que sembla que ha demanat que la compareixença es desenvolupi sense aquest acompanyament polític. El president Pujol ha estat citat pel tribunal per a un reconeixement mèdic que ha de determinar si està en condicions de declarar en el judici sobre l’origen de la fortuna familiar.

La marxa enrere de Junts s’inscriu en un context de suport explícit a Pujol expressat aquests darrers dies per uns quants dirigents del partit. Tant el president Carles Puigdemont com el secretari general, Jordi Turull, han denunciat un tracte injust per part de l’Audiència espanyola. Puigdemont va qualificar la citació de “humiliació” i va lamentar no poder acompanyar personalment el president a Madrid. Turull, per la seva banda, ha visitat Pujol aquesta setmana per traslladar-li el suport de la formació.

En aquesta ampliació, el regulador afegeix l’únic expedient qualificat de “molt greu”, obert contra Red Eléctrica, operador del sistema. Segons la CNMC, l’empresa podria haver incomplert obligacions essencials com la de garantir la correcta operació del sistema elèctric d’acord amb criteris de seguretat i fiabilitat, i la gestió dels serveis d’ajust necessaris per a mantenir l’equilibri de la xarxa.

Els quinze nous expedients s’afegeixen als vint anunciats la setmana passada i afecten principalment grans operadors del sector. Endesa Generació concentra onze dels nous procediments, i també s’investiguen empreses com Engie, TotalEnergies i ContourGlobal, i l’associació nuclear Ascó-Vandellòs, participada per Endesa i Iberdrola.

En aquest darrer cas, la CNMC assenyala possibles pràctiques consistents en la presentació d’ofertes amb valors “anormals o desproporcionats” que haurien pogut alterar el funcionament del mercat elèctric, especialment en el despatx de les unitats de generació. El regulador subratlla que la investigació no es limita als fets del 28 d’abril, sinó que inclou també pràctiques detectades uns altres dies. Segons que explica, aquests comportaments podrien constituir igualment indicis d’infraccions de la normativa sectorial i haver afectat el funcionament del sistema durant un període prolongat.

Un origen “multifactorial”

Malgrat l’ampliació dels expedients, la CNMC insisteix que aquests procediments no permeten atribuir, per si sols, la causa de l’apagada a les empreses investigades. L’organisme manté que el col·lapse del sistema va tenir un origen “multifactorial”, resultat d’una combinació de factors tècnics i operatius. Alhora, el regulador ha rebutjat les crítiques d’algunes companyies elèctriques que assenyalaven un suposat “buit normatiu” en el control de tensió en el moment de l’incident. La CNMC defensa que el marc regulador existent era suficient i que les possibles disfuncions detectades no es poden atribuir a una manca de normativa.

Els expedients oberts corresponen majoritàriament a possibles infraccions qualificades de greus, i el cas de Red Eléctrica es manté com l’únic considerat molt greu, amb eventuals sancions que podrien arribar fins als 60 milions d’euros. Ara s’obre una fase d’instrucció que pot durar entre nou mesos i divuit, durant la qual les empreses afectades podran presentar al·legacions i aportar proves abans que el regulador no adopti una resolució definitiva.

L’home ha estat detingut al mateix lloc dels fets com a presumpte autor d’un delicte d’homicidi. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) s’ha fet càrrec del cas i ha obert una investigació per a aclarir les circumstàncies de la mort. De moment, no han transcendit detalls sobre el mòbil ni sobre la situació personal o mèdica de la víctima i del detingut.

Els Mossos han activat els protocols habituals en casos de mort violenta i el jutjat de guàrdia s’ha fet càrrec de la causa.

La família del menor va interposar la denúncia dimarts, 21 d’abril, i la policia va obrir una investigació per a aclarir els fets. Segons que ha informat el Departament d’Educació, s’han activat els protocols pertinents per a afrontar la situació.

Protocol activat a l’escola

El menor afectat pertany a la franja d’edat dels més petits del centre. L’Ajuntament de Torelló ha emès un comunicat en què explica que, des que es va saber el cas, s’havien aplicat “tots els protocols pertinents”. També destaca que, “tot i el respecte a la presumpció d’innocència, s’ha de considerar primordial la protecció de les persones afectades”.

L’ajuntament s’ha posat a disposició de la comunitat educativa i diu que ha treballat coordinadament amb l’escola, la inspecció i el Departament d’Educació.

Segons una interlocutòria consultada per Europa Press, la sala penal ha pres la decisió per la presumpta adjudicació directa de contractes a dues empreses durant la seva etapa com a batlle, entre el 2011 i el 2019. El Suprem ha designat instructor el magistrat Vicente Magro i fonamenta la decisió en el criteri de la fiscalia i en l’exposició raonada enviada per un jutjat del Vendrell (Baix Penedès).

La investigació se centra en la contractació feta pel municipi que encapçalava Alonso, ara aforat, amb empreses, presumptament, sense sotmetre’s a la normativa exigida.

Ho ha expressat De Prada al començament de la sessió d’avui, l’última abans que el president hagi d’anar a Madrid per poder ser examinat. El tribunal també ha negat la intenció de voler “estigmatitzar” Pujol, de noranta-cinc anys, i li ha garantit el tracte “més respectuós possible”. Cal recordar que el mateix José Ricardo de Prada va formar part del tribunal que va decidir l’arxivament de l’acusació contra l’ex-tresorer del PP Álvaro Lapuerta pel cas Gürtel, quan aleshores tenia vuitanta-vuit anys, per “demència sobrevinguda”, basant-se solament en els informes aportats per la part.

Així, dilluns, abans no comenci la sessió, el forense tornarà a examinar Pujol i haurà d’acreditar si es troba en condicions d’asseure’s al banc dels acusats. Amb aquest nou informe i la valoració presencial, el tribunal haurà de decidir si Pujol pot continuar com a acusat o si, per contra, ha de ser declarat inimputable i quedar fora del procediment. En cas que es consideri que es troba en condicions de participar-hi, la sala no descarta que pugui declarar per videoconferència. Si, en canvi, es conclou que no pot afrontar el judici, seria apartat definitivament del cas.

Aquest ex-inspector d’Hisenda i ara assessor fiscal ha explicat que havia tingut accés a tota la causa judicial, en la qual no hi ha gaire documentació bancària que justifiqui els “milers” de moviments bancaris de la família del president a Andorra. Sí que ha afirmat amb rotunditat que, en els comptes andorrans dels Pujol Ferrusola, no hi va haver ni transferències ni ingressos procedents ni de les empreses del germà gran ni de part de les companyies dels empresaris també acusats en aquest procés, com ara Comsa-Emte, Copisa i Isolux.

També ha admès que els comptes bancaris andorrans van rebre molts ingressos en efectiu no justificats i d’origen desconegut, a més de transferències anònimes. I van tenir moltes retirades de diners en metàl·lic. No obstant això, ha volgut matisar que molts ingressos i transferències corresponien a moviments bancaris de comptes del mateix titular, com ara retirades d’efectiu o talons bancaris per a ser ingressats en comptes de la mateixa persona.

El pèrit també ha dit que no havia sabut trobar com la fiscalia va calcular els imports defraudats que atribueix als Pujol. L’assessor fiscal ha explicat que ell, per a fer els seus càlculs, es va basar en els 160 milions de pessetes en dòlars que teòricament Florenci Pujol va deixar al seu fill, el president de la Generalitat, i aquest va repartir entre els set fills i la dona. Per tant, tocarien a uns 17,5 milions de pessetes en dòlars per a cadascun, uns 105.000 euros. Tenint en compte que els anys 80 i 90 els tipus d’interès bancaris i d’uns altres tipus d’inversions podien arribar al 18% i que la pesseta es va devaluar un 46% respecte del dòlar, l’expert fiscal veu raonable que els fills obtinguessin els rèdits que van acabar declarant a la Hisenda espanyola. Tot i això, no ho pot assegurar al 100% perquè no hi ha constància de gairebé cap de les inversions en les anomenades “làmines opaques” i més productes financers.

Així, per exemple, Jordi Pujol Ferrusola va obtenir uns 3,3 milions d’euros, Oriol Pujol 657.000 euros, en Pere 504.000, l’Oleguer 547.000, la Marta 518.000 i la Mireia 757.000. De fet, aquesta última és posada d’exemple dels diners no justificats documentalment, perquè va ser l’única filla que no va treure mai diners d’Andorra i, per tant, solament hi va tenir ingressos.

Diners entre Mèxic i Andorra

D’una altra banda, un inspector d’Hisenda ha estat preguntat per un informe pericial en el qual sospita d’uns suposats préstecs de 6 milions d’euros el 2007 i d’un milió de dòlars el 2010 de l’empresari mexicà Bernardo Domínguez Moreno, mort el 2011, a Jordi Pujol Ferrusola. Segons aquest inspector, els diners van acabar ingressant en efectiu a un compte andorrà de Pujol Ferrusola, però no es va documentar el retorn del préstec i l’empresari tampoc el va reclamar en el seu moment. Igualment, tampoc no consta que aquest empresari tingués compte bancari o una caixa de seguretat a Andorra i no se sap si en algun país europeu. Per això, la fiscalia creu que el contracte signat entre tots dos era simplement per simular l’origen dels diners que Pujol Ferrusola ingressava a Andorra.

La defensa del fill de Domínguez Moreno, Bernardo Domínguez Cerecedes, ha al·legat que el seu client no estava relacionat amb aquests préstecs, però l’inspector tributari ha recordat que l’empresa prestadora era dirigida per aquest acusat.

Entre les dades sostretes hi ha els noms, cognoms, nacionalitat, data de naixement, adreces, correus electrònics i números de telèfon dels estudiants. També s’hi inclou informació sobre la condició de becari i el recorregut escolar de cadascú.

Les víctimes de l’atac informàtic han estat notificades pel ministeri, que ha posat el cas en coneixement de la Comissió d’Informàtica i Llibertats francesa i ha presentat una denúncia a la fiscalia de París. A més, s’han començat a desplegar mesures de seguretat suplementàries per a protegir les dades personals dels estudiants.

El jutjat no tan sols assumeix definitivament la causa, sinó que també ordena de traslladar-la a la fiscalia perquè emeti informe sobre l’extinció de la responsabilitat penal dels acusats per via d’amnistia, tal com havien sol·licitat les defenses. La clau del desblocatge és la situació de Tània Verge. Fins ara, el fet que fos diputada havia obert un debat sobre la competència del tribunal i havia contribuït a paralitzar el procediment. Però la renúncia a l’escó, efectiva d’ençà del primer de febrer d’enguany, elimina aquest obstacle.

Aquest canvi de context desfà el nus jurídic que havia servit, de fet, per a ajornar qualsevol decisió sobre el fons. Durant tot aquest temps, la petició d’amnistia havia quedat en suspens, pendent de determinar quin òrgan havia de resoldre el procediment. Ara, amb aquesta qüestió aclarida, el jutjat obliga la fiscalia a manifestar-s’hi formalment. El cas dels síndics s’ha convertit en un exemple paradigmàtic de les dilacions en l’aplicació de la llei d’amnistia.

Malgrat que la norma estableix el caràcter preferent i urgent d’aquests procediments, diferents causes vinculades al referèndum del 2017 han avançat amb lentitud o han restat directament paralitzades. Aquesta decisió marca un punt d’inflexió.

En una interlocutòria, el tribunal ordena al jutge instructor que se n’inhibeixi en favor dels jutjats barcelonins, que hauran de determinar si són competents per a investigar els fets i si hi ha base per a obrir una causa.

Fa mesos, el jutge de l’Audiència espanyola no va admetre la querella, dirigida contra l’ex-ministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, l’ex-secretari d’estat Fernando Martínez i uns quants membres de la denominada policia patriòtica i ex-responsables del CNI.

El magistrat argumentava que els fets havien prescrit o ja s’investigaven en uns altres procediments, com el cas Pegasus, i que no hi havia prou indicis per a obrir una causa penal, atès que es basava en “meres sospites” i informacions periodístiques. També sostenia que l’Audiència espanyola no era l’òrgan competent.

Ara la sala considera que aquesta decisió correspon als jutjats de Barcelona, però evita de pronunciar-se sobre el fons del cas, que haurà de ser analitzat per l’òrgan que finalment assumeixi la causa.

Mas sosté a la querella que el govern de Mariano Rajoy va impulsar l’operació Catalunya per perjudicar-lo políticament mitjançant una persecució que incloïa la fabricació de proves amb l’ús d’estructures policíaques. Atribueix als acusats delictes com organització criminal, malversació, falsedat documental, revelació de secrets i espionatge informàtic.

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha refusat tots els recursos presentats contra la sentència prèvia de l’Audiència de Barcelona, que ja va concloure que no hi havia delicte en l’adquisició del jugador. En la resolució, el tribunal subratlla que els fets provats evidencien “la inconsistència de l’acusació”.

Amb aquesta decisió, el Suprem espanyol tanca definitivament la via judicial per una causa que havia posat en qüestió la transparència del traspàs de Neymar al Barça.

Segons l’escrit d’acusació, els fets haurien passat la matinada del 24 de juny en el lavabo masculí d’una discoteca del front marítim de Barcelona. La fiscalia sosté que la víctima es trobava en estat de xoc i que va demanar reiteradament a Aguado que s’aturés i que no volia mantenir relacions sexuals. Malgrat això, segons el relat del ministeri públic, l’acusat hauria continuat fins a consumar l’agressió.

El cas arriba a aquesta fase després d’haver apreciat el jutjat d’instrucció indicis de delicte, basant-se en la declaració de la denunciant, els informes forenses i els testimonis que situen els moments previs i posteriors als fets. En la seva declaració, Aguado va admetre que hi havia hagut relacions sexuals, però va assegurar que havien estat consentides. Amb la petició de pena formalitzada, el procediment entra en la fase prèvia al judici oral.

Primer, el cas es va arxivar provisionalment, però finalment demanen dos anys i mig de presó per a cadascun i un total de 140.000 euros de multa entre tots. La fiscalia els acusa de coaccions i d’atemptat contra les llibertats i drets fonamentals amb l’agreujant de discriminació per motius ideològics. Alerta Solidària destaca que el fiscal que signa l’escrit d’acusació, Miguel Ángel Aguilar, ja havia perseguit judicialment militants LGBTI que havien protestat contra l’entitat ultradretana Hazte Oír.

El relat de la fiscalia, ple d’adjectius i adverbis connotats, descriu els concentrats com a molt violents i parla d’un “clima de pànic”, tot i que reconeix que ningú no va resultar ferit. Diu que van fer crits, xiulets i sorolls “eixordadors” per impedir l’acte, i que van picar i empènyer portes, a més d’insultar i donar empentes, puntades de peu i cops als membres de l’entitat espanyolista. Tot i aquest relat, els delictes pels quals els acusen no tenen a veure amb cap agressió física.

Per tal de mostrar la solidaritat col·lectiva amb els encausats, el seu grup de suport i Alerta Solidària han organitzat avui una xerrada, un concert i un vermut a l’Ateneu Flor de Maig del Poblenou. 

La querella, presentada el 24 de març per Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Laura Borràs i Àngels Ponsa, acusen la magistrada de prevaricació i de posar en risc el patrimoni per haver impulsat el retorn de les pintures des del Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al monestir.  En el seu escrit, la fiscalia descarta qualsevol responsabilitat penal. Sosté que de l’actuació de la jutgessa no es pot deduir cap “intenció de destruir res” i que, per tant, no hi ha indicis de delicte, ni consumat ni en grau de temptativa. Segons el ministeri públic, la magistrada s’ha limitat a executar una sentència ferma, dictada el 2016, confirmada posteriorment per instàncies superiors i ratificada pel Tribunal Suprem el 2025.

Pel que fa al risc de danys a les pintures, argument central de la querella, la fiscalia el considera apriorístic i en contradicció amb la mateixa resolució judicial, que qualificava el trasllat de delicat però viable. Així, defensa que la jutgessa sí que ha adoptat les garanties i precaucions necessàries per assegurar que l’operació es faci amb les condicions tècniques adequades.

En una providència, la sala penal no s’oposa a la destrucció dels efectes, però estableix que se n’hauran de conservar una mostra o dues de cadascun.

El tribunal també fixa que l’operació s’haurà de fer en presència d’un lletrat de l’administració de justícia, que n’haurà d’aixecar acta i enviar-la posteriorment al Suprem, juntament amb les mostres que es conservin.

Per executar la mesura, ordena concentrar tot el material –actualment repartit en dependències policíaques de tot Catalunya– a la seu central dels Mossos a Sabadell. També ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que designi el funcionari que en supervisarà la destrucció.

La petició s’ha fet l’endemà que la cap de meteorologia d’À Punt, Victòria Roselló, va afirmar que la magnitud de l’episodi es podia preveure amb dies d’antelació i que la informació disponible permetia d’anticipar-ne les conseqüències.

En la mateixa línia, la magistrada ha demanat a una testimoni que aporte voluntàriament els missatges de WhatsApp que va enviar al director d’informatius de la cadena en relació amb l’emergència.

A més, la jutgessa ha sol·licitat a la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències que informe de quines unitats de bombers forestals es van mobilitzar aquell dia i a quina hora es va activar el dispositiu.

La resolució també incorpora un informe forense sobre la relació de causalitat de les lesions d’una de les víctimes, que es trasllada al ministeri fiscal perquè valore si s’han d’incloure en el procediment.

Així consta en un informe enviat al jutjat que investiga la causa, centrada en presumptes comissions il·legals en canvi d’adjudicacions d’obra pública a l’Ajuntament de València.

Segons la investigació, les reunions haurien servit per a abordar qüestions relacionades amb projectes urbanístics com el PAI del Grau o el circuit de Fórmula 1. L’UCO també identifica cites concretes, com una reunió el setembre del 2007 amb referències al “circuit” o una altra del gener del 2009 en què es tractava el PAI del Grau.

L’informe vincula aquestes actuacions amb els pagaments efectuats pel grup Axis a José María Corbín, cunyat de l’ex-batllessa Rita Barberá, per un import de més de 224.000 euros entre el 2007 i el 2012. Segons la policia, aquests pagaments s’haurien canalitzat mitjançant contractes i factures fictícies.

Els investigadors apunten que Corbín no hauria prestat serveis reals i que hauria utilitzat la posició que tenia i els vincles familiars per a intervenir en operacions urbanístiques.

En el cas del desenvolupament del Grau, la Guàrdia Civil sosté que el grup empresarial hauria desplegat una xarxa d’influència sobre càrrecs públics mitjançant comissions il·legals o més beneficis. Entre els noms esmentats hi ha Bellver i més responsables polítics i tècnics.

L’informe destaca l’existència de dades sobre possibles regals, amb anotacions en correus electrònics de Febrer que inclourien referències a adreces vinculades a l’entorn familiar de Bellver.

El nom de Bellver apareix en una llista de regals de la trama. Segons el sumari, Bellver va rebre un rellotge Omega Seamaster el Nadal del 2003, un rellotge Brentley el 2005 i una maleta Loewe, valorada en 970 euros, l’any 2006.

La investigació també analitza contactes amb responsables del Ministeri de Defensa espanyol per a facilitar la tramitació urbanística del Grau, un projecte que afectava terrenys militars i que va requerir modificacions en la qualificació del sòl.

El tribunal considera que el relat de fets recollit durant la instrucció és prou sòlid per a justificar l’obertura de judici oral. Segons la resolució, hi ha indicis que els acusats haurien emès factures presumptament falses a través de societats instrumentals, amb domicilis ficticis o per activitats no vinculades a les subvencions públiques rebudes.

La causa té l’origen en les ajudes concedides per la Generalitat Valenciana els anys 2015 i 2016 a empreses vinculades a Puig, germà de l’ex-president Ximo Puig, per a la promoció del català. La investigació es va iniciar arran d’una querella presentada pel PP el 2019, que posteriorment es va ampliar per incloure-hi més responsables empresarials.

El ministeri fiscal i l’advocacia de la Generalitat –personada en el procediment– consideren que els fets podrien constituir delictes de falsedat en document mercantil, estafa agreujada i apropiació indeguda. Per aquests fets, la fiscalia demana per a Puig una pena de quatre anys i deu mesos de presó i per a Adell Bover, tres anys.

Les defenses havien al·legat que la interlocutòria de processament es basava en una valoració esbiaixada de les proves i que el jutge que la va dictar no havia estat el mateix que havia instruït la causa. També qüestionaven el canvi de qualificació jurídica, perquè inicialment la investigació s’havia orientat cap a un possible frau de subvencions i posteriorment es va reconduir cap al delicte d’estafa.

L’Audiència refusa ara aquests arguments i sosté que la qualificació jurídica és compatible amb els fets investigats i amb la jurisprudència. Considera, a més, que serà el judici oral el que haurà de determinar amb precisió les responsabilitats penals dels acusats.

A la resolució, a la qual ha tingut accés l’ACN, la jutgessa recorda que es va autoritzar el desnonament perquè el contracte de lloguer s’havia extingit, però afegeix que, atès que es va presentar recurs a l’Audiència de Barcelona, es va obligar el veí a continuar pagant el lloguer fins que es resolgués. En aquest cas, és “incongruent” executar el desnonament, per la qual cosa la jutgessa l’ajorna fins que l’Audiència Provincial de Barcelona resolgui l’apel·lació.

El Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia han reaccionat al nou capítol judicial tot subratllant que no n’hi havia “prou amb suspensions i ajornaments”, sinó que calia “una solució per a tots els veïns” del bloc Sant Agustí i dels altres blocs “afectats per les pràctiques especulatives” de la propietat, l’empresa New Amsterdam Developers.

“La sortida a aquest conflicte ha d’implicar la renovació dels contractes de lloguer, a preus regulats, i la transformació de tots els coallotjaments (els anomenats colivings) en pisos de lloguer habitual”, diuen les dues entitats en un comunicat.

Segons que ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l’ACN, la fiscalia considera que els fets podrien constituir delictes d’injúries contra les forces de seguretat i de provocació de desordres públics agreujats. Pujadas, que en aquell moment era regidor de Cultura, haurà de declarar el 5 de maig. Segons la fiscalia, també es podria tractar d’un cas de provocació de desordres públics agreujats.

El taller es va fer a la Festa Major de Granollers, una celebració marcada tradicionalment per la rivalitat entre les colles dels Blancs i els Blaus. Arran de la difusió d’imatges a les xarxes, l’activitat va aixecar una forta polèmica política i mediàtica. Sindicats policíacs van denunciar els fets a la fiscalia, que va obrir diligències per a determinar si el contingut del taller podia excedir el marc de la sàtira i constituir un delicte. Fonts municipals han insistit que es tractava d’un “acte desafortunat i aïllat” dins el conjunt de la festa major i han recordat que la batllessa, Alba Barnusell, ja es va pronunciar en aquest sentit quan va esclatar la controvèrsia. Segons aquestes mateixes fonts, Pujadas compareixerà al jutge per donar “totes les explicacions pertinents”.

El municipi també remarca que la festa major té un model propi consolidat d’ençà de fa dècades, basat en la participació ciutadana i en la confrontació festiva entre colles, i que aquest context és clau a l’hora d’interpretar activitats com la que ara s’investiga. De moment, el jutjat ha engegat diligències prèvies i haurà de determinar si els fets justifiquen l’obertura d’un procediment penal formal.

Els magistrats consideren provat que aquests pagaments no es poden entendre com a simples extorsions en un context de violència generalitzada, sinó com a part d’un sistema organitzat de relacions amb grups armats. La resolució descriu aquest vincle com un “veritable partenariat comercial”, basat en acords per a garantir el pas de mercaderies, l’accés a matèries primeres i la continuïtat de l’activitat industrial. La sentència estableix que els diners aportats per Lafarge van contribuir al finançament d’estructures gihadistes i, en conseqüència, a la preparació d’accions terroristes. El tribunal apunta explícitament que aquests recursos van facilitar operacions tant a Síria com a fora del país, inclosos atemptats perpetrats posteriorment a Europa.

En l’àmbit penal, l’ex-director general de la companyia, Bruno Lafont, ha estat condemnat a sis anys de presó amb entrada immediata. Uns altres directius han rebut penes d’entre divuit mesos i set anys de presó, depenent del grau d’implicació en aquell sistema de pagaments. Durant el judici, la defensa va sostenir que l’empresa havia actuat sota coacció per protegir els treballadors i evitar el tancament sobtat de la planta. Però el tribunal ha refusat l’argument després d’haver analitzat documentació interna i comunicacions que evidenciarien una gestió contínua i deliberada dels pagaments.

El cas adquireix una dimensió addicional per la participació de víctimes dels atemptats del 2015 a l’estat francès com a part civil. Aquestes han defensat que els fons transferits per l’empresa formaven part de la cadena de finançament que va permetre aquells atacs, una connexió que la sentència recull parcialment. Lafarge, integrada actualment al grup suís Holcim, s’encara també a sancions econòmiques i possibles recursos judicials. La resolució estableix, en tot cas, un precedent important sobre els límits de l’activitat empresarial en zones de conflicte i la responsabilitat penal de les grans corporacions.