Un home ha resultat ferit per arma blanca aquesta matinada quan intentava mediar en una baralla multitudinària al districte de Sant Martí de Barcelona, concretament, a l’exterior d’on es troba l’estació de la Pau de la L4 del metro.

Els fets han passat cap a les tres de la matinada, quan, per causes que encara es desconeixen, una vintena de persones s’han enfrontat dins l’estació. Segons fonts pròximes a la investigació, la víctima és una persona sense-sostre i que no participava en la baralla. Quan ha intentat separar els dos grups implicats, ha rebut una punyalada al gluti.

Quan els Mossos han arribat al lloc dels fets, tots els participants en la batussa ja havien fugit i no s’ha pogut fer cap detenció. L’home ferit ha estat traslladat a un centre hospitalari de Barcelona.

Segons fonts policíaques, els agents ja han recuperat el vehicle implicat en l’atropellament i n’han identificat el titular, però encara desconeixen qui conduïa el cotxe en el moment dels fets.

L’atropellament va passar cap a les dues de la matinada per causes que encara no s’han aclarit. El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) va rebre l’avís a les 3.10.

Fins al lloc dels fets s’hi va desplaçar una unitat del SAMU, que va practicar maniobres de reanimació cardiopulmonar, però no va poder salvar la vida de l’home.

La investigació continua oberta per identificar i localitzar el conductor que ha fugit.

Segons el TSJC, l’acusat havia estat detingut diumenge passat per maltractaments a la víctima. L’endemà, va acceptar una condemna de sis mesos de presó, amb suspensió d’ingrés, i una ordre d’allunyament en un judici ràpid de conformitat fet al jutjat de violència sobre la dona.

La mateixa interlocutòria judicial diu que, segons l’atestat policíac elaborat després de la primera detenció, “no s’apreciava risc d’una agressió física greu” a la víctima. Tanmateix, hores després del judici, l’home va tornar a ser detingut per la policia local arran d’una baralla davant el domicili on també hi havia implicada l’ex-parella. El TSJC explica que, durant aquella segona intervenció, no es va poder completar el qüestionari policíac de valoració del risc i que la víctima no va presentar denúncia. La dona havia estat citada dimarts al matí perquè un metge forense valorés les lesions i perquè declarés al jutjat de guàrdia, però no es va presentar a la cita.

Segons que consta a la resolució judicial, el jutjat va intentar de contactar-hi per telèfon quan va veure que no compareixia, però la trucada no va rebre resposta. Paral·lelament, l’acusat va passar a disposició judicial i es va acollir al dret de no declarar al jutge i la fiscalia. En aquell moment, segons el TSJC, el jutjat no disposava de cap informe mèdic ni de lesions i cap de les parts no va sol·licitar mesures cautelars addicionals. El jutge de guàrdia va decretar la llibertat provisional de l’home i va traslladar la causa al jutjat especialitzat en violència sobre la dona, que ja havia tramitat la condemna del dia anterior. Poques hores després, l’home va matar l’ex-parella a ganivetades en ple carrer. Els Mossos d’Esquadra el van detenir al mateix lloc dels fets.

La successió dels esdeveniments ha reobert el debat sobre la protecció de les víctimes de violència masclista i sobre la valoració judicial i policíaca del risc en casos de vulneració d’ordres d’allunyament.

Unes quantes patrulles de seguretat ciutadana dels Mossos s’hi van desplaçar, com també efectius de la policia local i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Segons que ha pogut saber l’ACN, com a mínim una persona va resultar ferida a causa dels trets. Els serveis d’emergències la van traslladar a l’Hospital Parc Taulí. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos s’ha fet càrrec del cas.

La decisió l’ha presa el titular del jutjat central d’instrucció número 4, José Luis Calama, que aquesta setmana va aixecar el secret de sumari i va citar Zapatero a declarar com a investigat el 2 de juny per presumptes delictes de tràfic d’influències i emblanquiment de capitals. El jutge ha acordat de blocar els comptes fins a un total de 490.780 euros, que seria l’import que hauria rebut l’ex-president d’una de les empreses clau de la trama, Análisis Relevante.

La mesura, a petició de la UDEF i amb el suport de la fiscalia anticorrupció, s’ha concretat després dels escorcolls ordenats pel magistrat al despatx oficial de Zapatero, situat al carrer de Ferraz de Madrid, i a empreses vinculades a les seves filles. Segons la investigació judicial, aquestes societats haurien rebut part dels diners relacionats amb les presumptes comissions derivades del rescat de Plus Ultra.

La investigació gira entorn dels 53 milions d’euros concedits pel govern espanyol a l’aerolínia l’any 2021 amb càrrec al fons de suport a empreses estratègiques afectades per la crisi de la covid-19. El jutge sospita que Zapatero va intervenir per afavorir l’operació i que va participar en una presumpta estructura destinada a obtenir beneficis econòmics mitjançant influències sobre organismes públics.

El magistrat posa el focus en els vincles de l’expresident amb l’empresari Julio Martínez Martínez, investigat en la causa i que va ser detingut el desembre juntament amb el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, i el conseller delegat de la companyia, Roberto Roselli, en una operació de la UDEF. Segons la investigació, Zapatero va percebre ingressos procedents de la consultora Análisis Relevante, fundada per Martínez Martínez i vinculada a operacions amb Plus Ultra. L’expresident sosté que tots els pagaments eren legals i que van ser declarats correctament a Hisenda.

Zapatero ha negat reiteradament haver cobrat cap comissió il·legal i assegura que els pagaments que va rebre corresponien exclusivament a serveis professionals de consultoria i assessorament.

La declaració judicial serà l’11 de juny a la secció d’instrucció 8 del Tribunal d’Instància de Palma. Ha estat el mateix Picornell qui n’ha informat públicament amb un missatge publicat al seu compte de X. “Deixo això aquí abans que els mitjans fatxes comencin a escampar merda”, ha escrit l’ex-president del parlament, que també ha ironitzat sobre la investigació judicial i ha atribuït la denúncia a la “pell fina” de l’extrema dreta espanyola.

Vos ho deixo per aquí abans de que els mitjans fatxufos comencin a escampar merda, tranquil·litat, no estic involucrat en res del ex president Zapatero, com vaig dir ahir "una fotografia, una història i molta pell fina per part d'un personatge de l'ultradreta espanyola" ha… pic.twitter.com/Y8pLyLPtSw

— Balti Picornell (@BaltiPicornell) May 21, 2026

L’origen de la causa és una fotografia publicada reiteradament per Picornell en què apareix al costat d’una pintada amb insults contra Campos i que, com denuncia, en algunes ocasions la va fer servir per a respondre directament a publicacions del diputat ultra. La querella presentada per Campos ha acabat derivant en l’obertura d’una investigació judicial per presumptes delictes relacionats amb injúries i vulneració del dret de l’honor.

Al feixisme se'l combat

Ara i sempre: https://t.co/zgYUwrC0L8 pic.twitter.com/uPQuPCbxTe

— Balti Picornell (@BaltiPicornell) December 29, 2025

Andic fou detingut dimarts i, després de passar a disposició judicial i declarar a la jutgessa de Martorell (Baix Llobregat) que instrueix el cas, va quedar en llibertat havent pagat una fiança d’1 milió d’euros.

A començament del 2025, el consell d’administració de Punto Fa, societat matriu del negoci de Mango, va nomenar el conseller delegat, Toni Ruiz, nou president, i Jonathan Andic, vice-president del consell. D’una altra banda, el consell de Mango MNG Holding va nomenar Jonathan Andic president i les seves germanes, Judith Andic i Sarah Andic, vice-presidentes de la societat.

Els càrrecs es mantenen sense canvis, doncs, malgrat les novetats judicials d’aquesta setmana.

Segons que ha informat el TSJ del País Valencià, el magistrat considera que la competència correspon ara a la secció exclusiva de violència contra les dones del partit judicial. Els cadàvers de la dona, del seu fill i del marit, un agent de la Guàrdia Civil de cinquanta-cinc anys destinat a la caserna de Dolores, van ser trobats dissabte al pavelló familiar. Tots tres presentaven ferides per arma de foc.

D’acord amb la investigació i amb la informació facilitada pel Ministeri d’Igualtat espanyol, l’agent hauria matat la dona i el fill en una de les habitacions de l’habitatge i posteriorment s’hauria suïcidat en una altra dependència. La Guàrdia Civil ha confirmat avui que els cadàvers van ser localitzats cap a les deu del matí per agents de Dolores. L’autòpsia, feta a l’Institut de Medicina Legal, conclou provisionalment que les morts es van produir el mateix dissabte al matí i que els trets es van efectuar amb l’arma reglamentària de l’agent.

La resolució judicial es basa principalment en quatre grans elements: les contradiccions detectades en les declaracions de Jonathan Andic, els informes tècnics sobre l’escena de la caiguda, les conclusions forenses de l’autòpsia i la documentació recuperada del telèfon mòbil relacionada amb la situació familiar i patrimonial.

Les contradiccions en el relat

Un dels punts centrals de la interlocutòria són les diverses versions que Jonathan Andic ha ofert sobre els fets. Segons que recull la jutgessa, el mateix dia de la mort del seu pare va explicar que caminava uns quants metres davant seu, que Isak Andic s’havia aturat per fer fotografies amb el telèfon mòbil i que ell solament havia sentit soroll de pedres abans de girar-se i veure el cos precipitant-se pendent avall.

Però el telèfon va ser localitzat dins la butxaca dels pantalons d’Isak Andic i no s’hi han trobat indicis que el fes servir en el moment de la caiguda. Més endavant, Jonathan Andic va modificar aquesta versió i va afirmar que el seu pare solament havia utilitzat el mòbil al començament de l’excursió. De fet, al dispositiu sols hi constaven un vídeo i algunes fotografies fetes al començament del recorregut.

La jutgessa també destaca contradiccions en les explicacions que va donar als serveis d’emergència i posteriorment als Mossos d’Esquadra. Segons la interlocutòria, en una primera trucada al SEM feta a les 12.36 va explicar que “creia que havia caigut per un barranc” a Montserrat. Posteriorment, en una conversa amb una infermera del SEM, va modificar la versió i va afirmar que caminava uns metres davant del seu pare, que havia sentit soroll de pedres i que, en girar-se, l’havia vist cridar i caure.

La jutgessa assenyala que aquest relat difereix també del que més tard va donar als Mossos d’Esquadra, quan va declarar que havia vist “un cos rodolant entre els matolls” abans de sentir un cop fort i els gemecs del seu pare.

La interlocutòria també destaca que, segons els informes policíacs, la visibilitat del camí feia difícil de perdre de vista una persona situada a pocs metres de distància. Aquest element porta la magistrada a qüestionar el relat segons el qual Jonathan Andic no va veure directament la caiguda.

La resolució també assenyala contradiccions sobre les visites prèvies a la zona. Jonathan Andic va declarar que havia fet aquell recorregut dues setmanes abans dels fets, però els Mossos diuen que el seu vehicle era a l’indret concret els dies 7, 8 i 10 de desembre del 2024, és a dir, pel cap baix tres vegades i menys d’una setmana abans de l’excursió.

La petjada i els simulacres policíacs

La interlocutòria dóna un pes important als informes tècnics elaborats per la unitat de muntanya dels Mossos d’Esquadra. Els investigadors van detectar una marca a terra que inicialment podia correspondre a una relliscada accidental. Tanmateix, després de deu simulacions fetes sobre el terreny, els Mossos conclouen que aquella petjada no es podia reproduir amb un únic moviment accidental del peu.

Segons l’informe, “realitzant un sol fregament cap endavant simulant una relliscada, no es pot generar una petjada com la localitzada el dia dels fets”. L’informe incorporat a la causa sosté que, per fer una marca com aquella, calia efectuar uns quants moviments exercint pressió sobre el terreny “de forma deliberada” i que la petjada “no es pot realitzar de manera fortuïta”. La jutgessa considera que aquest element qüestiona la hipòtesi inicial d’una caiguda accidental.

Els Mossos també remarquen que el recorregut no presentava cap dificultat tècnica especial i que únicament el punt concret de la caiguda implicava un risc evident de precipitar-se al buit. La interlocutòria afegeix que, segons els mateixos informes policíacs, si la distància entre pare i fill era d’uns tres metres o quatre i la visibilitat aquell dia era bona, Jonathan Andic “va poder veure sense cap mena de dubte la caiguda”. Els investigadors assenyalen que, perquè hagués perdut visibilitat, tots dos havien d’estar separats per uns vuit metres o nou.

Les conclusions de l’autòpsia

Un altre dels elements centrals de la interlocutòria són les conclusions de l’autòpsia. Segons la resolució, l’informe forense descriu una caiguda “com si s’hagués llançat per un tobogan, amb els peus a davant”. Les lesions principals es concentren al costat dret del cos i segueixen una direcció ascendent.

La jutgessa també destaca que no es van detectar lesions als palmells de les mans, un element que els investigadors consideren remarcable a l’hora d’analitzar si la caiguda podia correspondre a una relliscada accidental. La interlocutòria afegeix que les lesions descrites a l’autòpsia “descarten pràcticament” que la caiguda fos conseqüència d’una relliscada o d’un entrebanc fortuït.

La resolució no conclou de manera definitiva què va passar, però considera que els elements forenses recollits són compatibles amb la necessitat de continuar investigant la hipòtesi d’homicidi.

El possible mòbil econòmic

La resolució judicial també incorpora elements relacionats amb la situació familiar i patrimonial. Segons la interlocutòria, uns quants testimonis descriuen una relació complicada entre Isak Andic i el seu fill durant els darrers mesos. La jutgessa assenyala especialment les tensions derivades tant de la situació dins Mango com de les qüestions patrimonials.

La interlocutòria subratlla que aquestes declaracions contrasten amb la versió oferta per Jonathan Andic, que havia assegurat davant els investigadors que mantenia una relació “molt bona” amb el seu pare i que no hi havia conflictes familiars destacables.

La resolució recull que, suposadament, Jonathan Andic va saber durant el 2024 la voluntat del seu pare de modificar el testament i impulsar una fundació vinculada a projectes socials i benèfics. Segons la jutgessa, alguns testimonis situen aquest possible canvi hereditari com un element de tensió dins l’entorn familiar.

La magistrada també incorpora referències a peticions de diners i discussions relacionades amb qüestions patrimonials. La interlocutòria assenyala que aquests elements, juntament amb els missatges recuperats del telèfon mòbil, apunten a tensions personals i familiars prèvies a la mort del fundador de Mango. En aquest context, la resolució arriba a esmentar una possible “obsessió pels diners” per part de Jonathan Andic, una expressió que la jutgessa vincula als indicis i testimonis aplegats durant la investigació.

El canvi de telèfon mòbil

La jutgessa també considera important el canvi de telèfon mòbil de Jonathan Andic després de la reobertura de la investigació. Segons la interlocutòria, el 25 de març del 2025 Andic va substituir l’aparell vell per un de nou i va esborrar el contingut de l’anterior. La resolució assenyala que la desaparició d’aquest telèfon coincideix amb la reobertura de la causa judicial i amb les primeres informacions aparegudes als mitjans sobre aquest moviment processal.

La interlocutòria recull també que Jonathan Andic va explicar a la seva secretària que el terminal l’hi havien robat a Quito, durant un “viatge llampec” a l’Equador. Segons la resolució, el viatge es va fer entre el 24 i el 26 de març del 2025, setmanes després de la reobertura de la causa judicial, que havia transcendit públicament a començament de març.

Els Mossos d’Esquadra indiquen que han fet gestions per mirar de verificar la pèrdua o sostracció del terminal antic, però que el resultat ha estat negatiu i tampoc no consta cap denúncia relacionada amb el suposat robatori del dispositiu. Paral·lelament, els investigadors han treballat en la recuperació de missatges i converses esborrades dels dispositius analitzats.

Per què la jutgessa no ha decretat presó sense fiança?

Malgrat la gravetat dels fets investigats, la jutgessa no ha decretat presó preventiva incondicional. La interlocutòria assenyala que Jonathan Andic no té antecedents penals i que durant el temps que la investigació ha estat oberta no ha intentat de fugir ni obstaculitzar les diligències judicials.

Tanmateix, la magistrada considera que la gravetat del delicte investigat i la possible pena associada justifiquen l’adopció de mesures preventives. Per aquest motiu, ha decidit presó provisional eludible sota una fiança d’un milió d’euros, retirada del passaport, prohibició de sortir de l’estat espanyol i compareixences judicials setmanals.

Jonathan Andic ha dipositat la fiança poques hores després de la resolució judicial i ha estat posat en llibertat. Per contra, la defensa insisteix que la hipòtesi d’homicidi és “inconsistent” i sosté que el procés judicial acabarà demostrant la seva “innocència absoluta”.

Jonathan Andic, detingut aquest matí pels Mossos d’Esquadra, ha quedat en llibertat després d’abonar la fiança d’un milió d’euros imposada per la jutgessa, que l’investiga per un presumpte delicte d’homicidi. En un comunicat difós després de la decisió judicial, portaveus de la família Andic asseguren que ara s’obre el moment processal oportú per demostrar la “innocència absoluta” de Jonathan Andic.

L’advocat defensor, Cristóbal Martell, ha carregat especialment contra la línia d’investigació judicial. “La conjectura de l’homicidi és inconsistent. Però, sobretot, és dolorosa, perquè estigmatitza un home innocent”, afirma en el comunicat. “Ara comença autènticament el procés i brillarà la veritat i la innocència”, afegeix.

La titular del jutjat d’instrucció 5 de Martorell ha acordat la llibertat provisional sota fiança, tal com havia demanat la fiscalia. A més, Jonathan Andic haurà de comparèixer setmanalment davant el jutjat, té prohibit sortir de l’estat espanyol i li ha estat retirat el passaport. La fiança ha estat consignada pocs minuts després de la notificació judicial mitjançant una transferència bancària, fet que ha permès la seva sortida immediata dels jutjats acompanyat del seu advocat.

Durant la compareixença davant la jutgessa, Andic ha respost únicament a les preguntes del seu advocat i s’ha negat a contestar les de la fiscalia. Prèviament, tampoc no havia declarat davant els Mossos d’Esquadra. La declaració judicial s’ha produït després d’haver aixecat la jutgessa parcialment el secret de sumari de la investigació, cosa que ha permès a la defensa conèixer els indicis recollits pels investigadors.

Una investigació reoberta mesos després

La causa havia estat arxivada provisionalment el gener del 2025, però la jutgessa la va reobrir dos mesos després arran de noves diligències policíaques i declaracions de persones de l’entorn familiar i personal dels Andic. D’ençà de la reobertura, els Mossos van intensificar la investigació i van centrar les indagacions en Jonathan Andic. El setembre passat, la policia li va requerir el telèfon mòbil per analitzar registres de trucades, missatges i converses esborrades.

Els investigadors proven d’aclarir les circumstàncies de la mort d’Isak Andic, que va morir el 14 de desembre del 2024 després de precipitar-se per un camí de muntanya a Montserrat durant una excursió amb el seu fill.

Serà en la següent sessió, que encara no té data fixada. Les compareixences s’han aprovat després de la polèmica per la infiltració d’agents en una assemblea de docents en vaga. De fet, Parlon i Trapero ja van comparèixer per aquesta mateixa qüestió la setmana passada a la comissió d’interior de la cambra catalana. Parlon va demanar disculpes per “l’error humà” de la infiltració i ho va qualificar de “maniobra mal plantejada”.

Els serveis d’emergències han rebut l’avís i s’han dirigit fins al lloc. També s’hi ha desplaçat efectius del SEM, que no han pogut fer res per salvar la vida a la víctima, de trenta-tres anys. El cas s’investiga com un crim masclista. L’arrestat tenia antecedents per violència masclista, amb una ordre l’allunyament envers la dona i l’havien detingut ahir mateix per haver-la trencat.

De fet, l’home ahir va ser condemnat per maltractament en un judici ràpid. Segons que ha explicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va acceptar una condemna de sis mesos de presó per maltractament, a més d’una ordre d’allunyament de 250 metres i la prohibició de comunicar-se amb la víctima durant un any i quatre mesos. Després del judici, l’home va tornar a ser detingut arran d’una intervenció policíaca al carrer per unes suposades lesions a la mateixa víctima. La dona havia estat citada avui perquè un metge forense valorés les lesions i també perquè declarés davant el jutjat de guàrdia, però no s’hi va presentar i no es va poder comptar amb el seu testimoni. El jutjat de guàrdia va deixar l’home en llibertat i es va inhibir en favor d’un altre jutjat en advertir l’existència de la condemna i de les mesures cautelars ja acordades.

Els serveis d’emergències han rebut l’avís a les 14.48. Unes quantes patrulles dels Mossos i de la Guàrdia Urbana s’han traslladat fins al lloc de l’alerta. Quan els policies han arribat al lloc, han trobat la víctima estesa a terra en ple carrer. Allà mateix, han detingut l’home.

Segons un vídeo que ha enregistrat el moment posteriors als fets, després d’apunyalar-la, l’home no ha fugit corrent del lloc dels fets, sinó que ha anat a netejar-se a una font que hi ha a la mateixa plaça. Una altra gravació ha captat com un grup de persones anava cap a ell a retenir-lo.

Fins al lloc dels fets s’hi ha traslladat la comitiva judicial, encapçalada pel jutge titular de la plaça 6 de la secció d’instrucció del tribunal d’instància de Figueres, per fer l’aixecament de cadàver. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos a Girona s’ha fet càrrec del cas i la policia científica s’encarregarà d’agafar mostres i vestigis a l’escena del crim.

Jonathan Andic, investigat per un presumpte delicte d’homicidi, ha estat detingut aquest matí pels Mossos d’Esquadra i traslladat primer a la comissaria de Martorell i després als jutjats, on ha arribat emmanillat i custodiat per cinc agents.

Andic ha declarat durant una hora davant la jutgessa i ha respost únicament a les preguntes del seu advocat, Cristóbal Martell. Després de la compareixença, la fiscalia ha sol·licitat presó provisional eludible sota fiança d’un milió d’euros, una petició que finalment la magistrada ha acceptat.

Tot i haver pagat la fiança, haurà de fer compareixences setmanals al jutjat, li ha estat retirat el passaport i té prohibit de sortir de l’estat espanyol.

Una causa reoberta mesos després

La jutgessa havia arxivat provisionalment la causa el gener del 2025, però la va reobrir dos mesos després per incorporar-hi ampliacions dels atestats policíacs, incloent-hi declaracions de familiars i persones de l’entorn de la víctima i del detingut. D’ençà de la reobertura, els Mossos d’Esquadra van intensificar la investigació i van centrar les indagacions en Jonathan Andic. El setembre passat, la policia li va requerir el telèfon mòbil per analitzar-ne el contingut, com ara el registres de trucades i missatges, i també per mirar de recuperar converses esborrades mesos abans.

Els investigadors miren d’aclarir les circumstàncies de la mort d’Isak Andic, que va morir el 14 de desembre de 2024 després de caure en un camí de la muntanya de Montserrat durant una excursió amb el seu fill.

Els agents els han detinguts per un delicte de tracte degradant i vexatori. Els Mossos han denunciat també una tercera persona pels mateixos fets.

La investigació continua oberta arran de la possibilitat que es puguin rebre més denúncies relacionades amb el cas. Les persones detingudes van passar a disposició judicial dissabte.

Un vídeo que s’ha fet viral a les xarxes socials mostra dues noies agredint-ne una altra, que és a terra. Els Mossos han dit a Europa Press que, de moment, no s’havia presentat cap denúncia. De fet, creuen que les imatges podrien ser de fa temps.

És previst que la mare d’una de les dues presumptes agressores es presenti a la comissaria avui. Els Mossos han obert la investigació per aclarir els fets i localitzar la víctima.

L’avís va arribar dissabte cap a les dues del migdia. Els Mossos d’Esquadra van rebre la notificació d’una baralla dins la masia i, quan hi van arribar, els agents van trobar el cos sense vida d’un home amb signes evidents de violència.

Dos homes eren al lloc dels fets, segons la policia. Un d’ells va intentar de fugir quan va veure arribar els agents. Finalment, tots dos van ser detinguts per la seva presumpta implicació en la mort violenta. Els Mossos han obert una investigació per a aclarir la mort, que resta sota secret segons que han informat fonts policíaques.

La sentència inicial assenyala que el mestre, aprofitant-se de la seva condició de professor del col·legi, d’entrenador de futbol del Club Esportiu La Salle i de parella de la mare, va sotmetre el menor a agressions sexuals que han estat provades. La sala penal del Suprem espanyol constata que la part recurrent no aporta arguments nous respecte dels ja estudiats en l’apel·lació i destaca que l’òrgan d’apel·lació ja va oferir una resposta “lògica i motivada”.

El tribunal també rebutja que hi hagués hagut dilacions indegudes durant el procés. L’acusat argumentava suposades vulneracions del dret de la presumpció d’innocència i defensava que mancaven proves amb pes, atès que la condemna partia d’una única declaració i deia que no s’havia acreditat una “pluralitat d’episodis”.

El Suprem espanyol considera que la valoració feta pel Tribunal Superior de Justícia espanyol, en la resolució del recurs d’apel·lació, és encertada i subratlla que “hi ha càrrec de prova”. A més, recorda que en la via de cassació tan sols és revisable la “coherència racional” de la valoració del tribunal i de les declaracions dels testimonis, i conclou que en aquest cas no hi ha objeccions.

Agressions reiterades en espais privats

L’Audiència de Barcelona va condemnar el mestre a deu anys de presó per agressió sexual continuada contra el fillastre adolescent i alumne de la Salle Bonanova. D’acord amb la sentència, l’home va establir un clima de “dominació i por” que va permetre que el menor accedís a les seves demandes sexuals.

La majoria de les agressions es van cometre als vestuaris del Club Esportiu La Salle, però també al domicili que compartia amb la mare del noi, la seva germana petita i el menor mateix, a més d’altres llocs, com un refugi de muntanya a la Cerdanya i un pis de vacances a Menorca.

El Club Esportiu La Salle Bonanova i l’escola han estat considerats responsables civils subsidiaris per aquests fets.

Segons que ha avançat Nació Manresa i ha confirmat l’ACN, les quatre dones han sofert contusions a la cara després de rebre diversos cops de puny. Han estat traslladades a l’hospital.

Els Mossos atribueixen als dos arrestats delictes de lesions i d’odi. Alguns testimonis asseguren que la parella feia estona que insultava dones que duien mocador pel carrer. Passaran a disposició judicial en les pròximes hores.

La resolució estima el recurs de la cantant contra la decisió de l’Agència Tributària i anul·la tant les liquidacions com les sancions per aquest expedient, perquè la hisenda espanyola no ha pogut acreditar que Shakira hagués passat més de 183 dies a l’estat espanyol el 2011. Aquest és el criteri que la llei estableix per a tributar-hi l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Era la darrera qüestió judicial pendent de la cantant a l’estat espanyol. Aquest mateix mes, un jutjat de Barcelona ja va arxivar la segona causa penal per un suposat frau de 6,6 milions d’euros el 2018, arran de la petició de la fiscalia i de la resta d’acusacions perquè es tanqués la investigació.

En declaracions difoses pels seus advocats, Shakira ha dit: “No hi va haver mai frau, i l’administració mateixa no va poder demostrar la contrària, senzillament perquè no era veritat.”

La Guàrdia Urbana ha arribat ràpidament a la zona després de sentir-se dos trets i ha pogut veure com un vehicle fugia tot saltant-se un semàfor en vermell. N’ha resultat una persecució breu, que ha acabat a la zona del pont de Matacavalls amb la detenció d’un dels ocupants del cotxe.

Els Mossos d’Esquadra han assumit la custòdia del detingut i han recollit proves per aclarir els fets.

Un altre tiroteig fa quinze dies

Aquest incident es produeix poc després del tiroteig que hi va haver, fa uns quinze dies, al barri de la Torrassa del mateix municipi. El 4 de maig, a les 6.30, testimonis van sentir detonacions a la rambla Catalana i van avisar la policia. Els Mossos hi van localitzar cinc beines a terra i van obrir una investigació per localitzar l’autor dels trets.

En aquell cas, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va assenyalar que el tiroteig estava relacionat amb assumptes de drogues.

Les fonts policials detallen que el tiroteig s’ha produït al voltant de les 19.00 al carrer Mineria, a prop del passeig de Zona Franca. Al lloc del succés s’hi han desplaçat diverses unitats de la Guàrdia Urbana i els Mossos, que han obert una investigació sobre aquest cas.

Segons que han informat fonts de la Guàrdia Civil, el descobriment s’ha fet en un dels habitatges d’aquesta infrastructura on residia la família. L’home tenia cinquanta-cinc anys, la dona cinquanta-u, i el fill, vint. Els tres cossos tenien signes d’haver mort per una arma de foc.

La delegació del govern espanyol contra la violència de gènere investiga els fets com a presumpta violència de gènere. La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha fet declaracions per esclarir els fets: “Totes les opcions estan obertes i, per tant, també la possibilitat de crim de violència de gènere. Però ara ens trobem en ple procés d’investigació, i caldrà esperar als resultats de l’autòpsia, que es faran dilluns.” Així mateix, ha afegit que no consten denúncies prèvies per violència de gènere.

L’Ajuntament de Dolores ha decretat tres dies de dol oficial.

La menor va anar després a un centre sanitari, on li van fer una exploració mèdica. Ahir mateix, la jove, acompanyada de la família, va presentar una denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil de Puçol (Horta Nord).

El presumpte agressor, de 25 anys, és el fisioterapeuta de l’equip. Ara com ara, no s’ha confirmat si la persona investigada ha estat detinguda.

El grup de policies, que es trobava de vacances a Barcelona, era dins un taxi amb una prostituta quan un d’ells, segons les primeres informacions, li va fer tocaments. La dona s’hi va resistir i va acabar rebent un cop de puny a la cara per part d’un segon policia.

La víctima va requerir atenció mèdica per un tall profund a la cella i va presentar denúncia davant els Mossos d’Esquadra per agressió sexual i lesions. Els agents van escoltar els testimonis i es van desplaçar fins a l’allotjament dels policies canadencs, on en van trobar dos i els van detenir.

El primer detingut, que anava de copilot al taxi i no hauria participat en l’agressió, es va resistir a la detenció i ha quedat en llibertat, però essent investigat per atemptat contra l’autoritat. El segon policia, que presumptament va fer els tocaments, va passar a disposició del jutjat de guàrdia, que va decretar el seu ingrés a la presó—eludible amb fiança—per un delicte d’agressió sexual sense penetració.

El tercer policia, que hauria donat el cop de puny, era en parador desconegut. Els Mossos d’Esquadra van activar una alerta i la Guàrdia Civil el va detenir al cap de 48 hores a Palma de Mallorca. Se l’acusa d’un delicte de lesions.

Els fets van tenir lloc dilluns passat de matinada, quan el detingut va forçar una de les portes de l’hospital i va accedir a l’habitació on hi havia la pacient. Allà la va agredir sexualment, agafant-la pel coll i amenaçant-la amb “tallar-li’l” si demanava ajuda.

La policia espanyola ha destacat la “gran valentia” de la dona, que va prémer el botó del comandament del llit per demanar assistència sanitària, cosa que va fer que l’agressor fugís.

L’home va ser identificat gràcies a les càmeres de seguretat i detingut vint-i-quatre hores després de l’agressió.