Benama va ser detingut després d’un episodi de violència masclista denunciat per la seva parella. El jugador va passar per comissaria i posteriorment va quedar en llibertat, en un cas que ha tingut conseqüències immediates en la seva trajectòria esportiva. El club, tan bon punt fou sabedor dels fets, va decidir de prescindir del futbolista. Inicialment, la sortida s’havia presentat com una rescissió de mutu acord per qüestions d’adaptació, però posteriorment ha transcendit el rerefons dels fets.

Els incidents no es limiten a aquest episodi. Després de la denúncia, sembla que la parella del jugador va tornar a l’estat francès i que Benama va anar a cercar-la. Durant el trajecte, va tenir un accident de trànsit greu pel qual va ser ingressar uns quants dies a la unitat de cures intensives.

Una vegada recuperat, el futbolista ha tancat els seus perfils a les xarxes socials i actualment no té equip.

Tots dos clubs jugaran pel cap baix a Primera RFEF, la tercera categoria del futbol estatal, que exigeix gespa natural als estadis. Després de setmanes de converses, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha comunicat la mesura en una reunió amb els màxims representants dels clubs i amb el regidor d’Esports, David Escudé.

Per a l’Europa, significarà la tornada a casa després d’haver-se hagut de traslladar a Can Dragó per complir els requisits de la Primera RFEF. Per la seva banda, el Sant Andreu, que acaba d’aconseguir l’ascens a la categoria de bronze, també podrà continuar jugant al Narcís Sala.

D’ençà de la confirmació de l’ascens, els afeccionats del Sant Andreu van impulsar una campanya a les xarxes per a pressionar l’ajuntament perquè instal·lés gespa natural al Narcís Sala. Finalment, la reivindicació s’ha complert i l’equip quadribarrat no haurà de canviar d’estadi la temporada vinent.

Els afeccionats de l’Europa feia més d’un any que reclamaven la instal·lació de gespa natural al Nou Sardenya. Finalment, el club podrà tornar al seu estadi històric la temporada vinent, tant si competeix a Primera RFEF com si culmina el curs amb un nou ascens a la Segona Divisió.

𝐓𝐨𝐫𝐧𝐞𝐦 𝐚 𝐜𝐚𝐬𝐚

La instal·lació de gespa al Nou Sardenya, que permetrà el retorn del Primer Equip masculí al nostre estadi, serà una realitat

https://t.co/e8EElDrMmo#SomLaResistència #NouSardenyaCasaNostra pic.twitter.com/fApt9BLPQG

— Club Esportiu Europa (@CEEuropa) April 27, 2026

CLUB | Comunicat oficial: l’Ajuntament de Barcelona posarà gespa natural al Narcís Sala i el Sant Andreu competirà a Primera RFEF al seu estadi.

Moltes gràcies a la mobilització popular i veïnal de Sant Andreu de Palomar! https://t.co/lphHonbb9z

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) April 27, 2026

L’ajuntament ja ha començat els tràmits per a instal·lar la gespa natural, una vegada s’ha garantit que els equips de futbol base disposaran d’espais alternatius d’entrenament a la ciutat. Els jugadors del Sant Andreu s’entrenaran als camps de l’AISS, el Bon Pastor i el Baró de Viver, i els de l’Europa, a més del Camp de l’Àliga, també utilitzaran els camps de les Llars Mundet.

D’aquesta manera, ha esmicolat el rècord del món en la prova reina de l’atletisme de fons, que fins ara era propietat del kenià Kelvin Kiptum, que en la marató de Chicago del 2023 va completar els 42 quilòmetres en dues hores i trenta-cinc segons.

History rewritten in London for Sebastian Sawe

Back-to-back London Marathon champion
First man race the marathon in under two hours

TNT Sports and HBO Max pic.twitter.com/jrtjOKqf2C

— TNT Sports (@tntsports) April 26, 2026

Sawe, de trenta anys, tenia fins ara el millor registre en una marató en dues hores, dos minuts i cinc segons, que va aconseguir a València ara fa dos anys. Al seu palmarès hi ha quatre victòries: dues de consecutives a Londres, una Berlín i una València.

En la marató de Londres hi ha hagut un segon atleta que ha trencat la barrera de les dues hores, l’etíop Yomif Kejelcha, que ha arribat onze segons després de Sawe a la línia d’arribada.

Un primer intent fora de les regles

El 2019, l’atleta kenià Eliud Kipchoge també va córrer una marató en menys de dues hores –una hora, cinquanta-nou minuts i quaranta segons–, però va ser en una prova dissenyada específicament per a batre el cronòmetre.

El recorregut a la ciutat de Viena va ser planificat al mil·límetre –sense l’aval de la federació internacional d’atletisme– i l’atleta va fer servir unes sabates de Nike amb un mecanisme de rebot que es considera dòping tecnològic.

L’equip entrenat per Pere Romeu s’ha imposat amb claredat, tot i presentar una alineació amb moltes jugadores habitualment suplents. Els gols han estat de Carla Julià, Caroline Graham Hansen i Martine Fenger, que ha aconseguit un doblet. Les futbolistes han celebrat el títol sobre el camp amb total normalitat.

Amb la lliga ja resolta, el Barça posa el focus en les semifinals de la Lliga de Campions contra el Bayern de Munic. El partit de tornada es jugarà el 3 de maig a l’Spotify Camp Nou.

A més, l’equip té pendent la final de Copa contra l’Atlètic de Madrid, amb la possibilitat d’aconseguir un nou triplet aquesta temporada.

La vigília del partit amb el Celta, ha assegurat que li agradaria de ser l’entrenador del Barça “quan l’estadi s’hagi acabat” i això, implícitament, indica la idea de continuar al capdavant de l’equip més enllà del juny del 2027.

El tècnic ha destacat que el seu “gran somni” era guanyar la Champions amb el Barça: “Hi ha dues coses que m’agradarien i una és guanyar la Champions. Crec que podem guanyar-la, tenim un equip fantàstic i hem de prendre les decisions adequades al mercat de fitxatges.”

“No cal fer ximpleries, només prendre les decisions correctes. L’equip és jove i tenim molt de potencial per a millorar, una bona estructura. Vull ser l’entrenador d’aquest equip quan l’estadi s’hagi acabat”, ha resumit.

𝐂𝐀𝐌𝐏𝐈𝐎𝐍𝐒!

𝐒𝐨𝐦 𝐝𝐞 𝐏𝐫𝐢𝐦𝐞𝐫𝐚 𝐑𝐅𝐄𝐅! pic.twitter.com/FmSIVoxgvA

— Unió Esportiva Sant Andreu (@uesantandreu) April 19, 2026

La setmana passada, el Sant Andreu ja tenia l’ascens a tocar, però la derrota contra el València Mestalla va ajornar la celebració. Avui, davant l’afecció, l’equip no ha fallat. Els gols els han marcat Marcos Mendes i Josep Sañé.

Amb el xiulet final, l’afecció quadribarrada ha envaït la gespa per celebrar l’ascens amb els jugadors, que han dedicat la gesta a l’entrenador, Natxo González, que continua ingressat arran d’un atac de cor.

La celebració dels jugadors del Sant Andreu (@uesantandreu) després de l'ascens a primera RFEF

Consulteu la informació https://t.co/O4cDWw5rNV pic.twitter.com/uzlXx1EGih

— VilaWeb (@VilaWeb) April 19, 2026

A primera RFEF, el Sant Andreu es retrobarà amb el seu gran rival, l’Europa.

Paula Blasi overleeft de Cauberg en soleert naar haar eerste zege in de Amstel Gold Race!

Paula Blasi survives the Cauberg and solos to her first victory in the Amstel Gold Race! #AGR26 #FLCS pic.twitter.com/8AxagfSAVx

— Amstel Gold Race (@Amstelgoldrace) April 19, 2026

La ciclista d’Esplugues de Llobregat, de 23 anys, ha guanyat la prestigiosa prova neerlandesa que obre el tríptic de les clàssiques de les Ardenes. Blasi s’ha imposat en solitari en una demostració de força i classe davant les millors corredores del món.

Blasi ha atacat de lluny, al Cauberg, a més de 20 quilòmetres de l’arribada, i ja no ha mirat enrere. Amb confiança i sense cedir en la cadència de pedalada ha desafiat les perseguidores, un error de traçat i fins i tot la pluja per presentar-se a la meta amb un temps de quatre hores, dos minuts i catorze segons.

La catalana ha batut amb un avantatge de 27 segons dues il·lustres del ciclisme internacional, la polonesa Kasia Niewiadoma (Canyon) i la neerlandesa Demi Vollering (FDJ).

“No sé què pensar. No pensava ni córrer avui. He de pensar el que ha passat perquè no em puc creure el que ha passat. M’han dit que ataqués, he atacat, i visc un somni”, ha dit a la meta.

La primera escapada l’han protagonitzada la belga Nijssen, la neerlandesa Steigenga i la nord-americana Franz. L’intent ha quedat anul·lat en el primer pas per meta, a 73 quilòmetres de l’arribada.

Blasi assumeix el protagonisme en solitari i es corona

Les favorites han començat a moure’s a 35 quilòmetres del final, quan Van der Breggen, Vollering i Niewiadoma han trencat el grup principal amb un atac. El marcatge era estricte entre les il·lustres, cosa que no ha evitat que moltes corredores intentessin d’escapar-se en solitari.

A 26 quilòmetres de la meta ha arribat el torn de Paula Blasi (UAE). Primer ha marxat amb la neerlandesa Nienke Vinke, i després se n’ha anat en solitari.

Blasi, gran contrarellotgista, ha obert espai enfront de l’amenaça de les perseguidores. A 15 quilòmetres de la meta guanyava Vinke de 15 segons i de 42 el grup de les favorites.

No ha defallit i, tot i la pluja, ha mantingut l’avantatge i ha pogut celebrar amb joia la victòria abans de travessar la línia d’arribada. A la meta s’ha abraçat amb Mavi García. Un gest simbòlic d’un relleu en el ciclisme femení.

Aquest posicionament té la intenció de resoldre els dubtes davant la decisió ara fa unes setmanes de vetar les dones trans de les categories femenines en competicions olímpiques, amb criteris biològics —com la detecció del gen SRY— per determinar l’elegibilitat. El COI ara ordena i sistematitza el criteri que ja havia avançat. En la pràctica, això significa que els esportistes trans podran accedir als Jocs si compleixen els requisits esportius de classificació, però no podran competir en funció de la seva identitat de gènere si aquesta no coincideix amb el sexe assignat al naixement. El principi d’accés es manté, però es redefineixen les condicions de participació.

El COI defensa que aquesta regulació respon a la necessitat de preservar l’equitat competitiva, especialment en les categories femenines. És en aquest àmbit on s’ha concentrat el debat els darrers anys, amb una creixent pressió per establir límits clars sobre qui pot competir-hi. El nou marc s’inscriu en una tendència més àmplia dins l’esport internacional, en què diverses federacions han anat restringint la participació de dones trans en competicions femenines d’elit.

La notícia del segle! Leo Messi, nou propietari de la #UECornellà

Tota la info: https://t.co/HcwYOyxk18 pic.twitter.com/htxqq14oiY

— UE Cornellà (@ue_cornella) April 16, 2026

Fundat el 1951, el Cornellà s’ha consolidat com una entitat de referència en el futbol semiprofessional i, sobretot, en la formació de jugadors.

L’arribada de Messi hi obre una nova etapa, amb un projecte que pretén reforçar l’estructura esportiva i institucional del club i garantir-ne el creixement a llarg termini.

Els organitzadors presenten Puyol com algú que no sols va guanyar tots els títols futbolístics possibles, sinó també que “va liderar amb caràcter quan importava més”. “Dins del camp i a fora, encarna una masculinitat ferma i humil, i mostra que la grandesa de debò es construeix amb dedicació, sacrifici i coherència”, diuen. La conferència prevista porta per títol “La meva història: lluita, propòsit i victòria”.

El congrés s’adreça a homes que, segons els promotors, passen una crisi identitària i volen “recuperar la identitat”, “ser més valents” i “viure amb un propòsit clar”. La majoria de ponents són catòlics declarats, incloent-hi sacerdots i missioners.

Unes quantes entitats mexicanes han criticat el discurs del congrés i l’acusen de voler fomentar el patriarcat i la violència masclista. Arran de la polèmica i del rebuig que ha aixecat, les autoritats mexicanes han retirat els ajuts públics que s’havien previst per a l’esdeveniment.

El congrés es farà al Santuari dels Màrtirs, al municipi de Tlaquepaque, a l’àrea metropolitana de Guadalajara. El preu de les entrades va de 100 euros les més econòmiques fins a gairebé 390 euros les més cares.

A banda, la Penya Almogàvers també ha denunciat que agents de la policia espanyola també han requisat estelades pels carrers de Madrid durant la jornada.

I segueixen. Un company m’envia aquest vídeo de membres de seguretat del Metropolitano requisant les estelades que han entrat a l’estadi. pic.twitter.com/OqjJ633ZHj

— Joan Solé Giménez (@JoanSole_) April 14, 2026

I dins l'estadi la seguretat i la pulisia nazional requisant novament estelades https://t.co/U8E2qjhv5H pic.twitter.com/kD1Equpb1v

— Penya Almogàvers (@PenyaAlmogavers) April 14, 2026

@FCBRAC1 @LaTdT ens han tret les estelades!!! pic.twitter.com/jNTWerf2Qd

— David (@Dav06_) April 14, 2026

OKDIARIO caza a la seguridad del Atlético quitando esteladas a los hinchas del Barça en el Metropolitano.

https://t.co/vkSj51SjZk pic.twitter.com/GC9k5sNWYz

— okdiario.com (@okdiario) April 14, 2026

La fiscalia sol·licita una pena de deu anys i mig de presó per al jugador: nou anys per agressió sexual i un any i mig per lesions, a més d’una indemnització de 74.000 euros. Per la seva banda, la defensa en demana l’absolució i sosté que les relacions van ser consentides.

Els fets van succeir el setembre del 2024, quan Mir —aleshores jugador del València, cedit pel Sevilla— va ser detingut arran de la denúncia d’una dona que havia conegut en una discoteca. Segons la denúncia, la dona havia anat a casa del futbolista amb una amiga i dos coneguts del jugador.

Després de gairebé dos dies detingut, Mir va comparèixer davant el jutjat de Llíria, on va defensar que les relacions havien estat consentides. El jutjat en va decretar la llibertat provisional amb mesures cautelars, sense que cap de les parts en demanés l’ingrés a la presó.

L’octubre del 2025, el jutjat d’instrucció de Llíria va acordar de processar Mir i un altre acusat, Pablo Jara, també futbolista, per agressió sexual. En el cas de Mir, la jutgessa hi va apreciar indicis d’agressió amb accés carnal i ús de violència.

Per a Jara, la fiscalia demana quatre anys de presó i una indemnització de 6.280 euros.

La defensa de Mir també s’oposa a la petició de la fiscalia que el judici es faci a porta tancada i que no hi hagi confrontació directa entre denunciants i acusats.

+++ Neue Kraft für den Endspurt: Marie-Louise #Eta übernimmt +++

Die Profimannschaft der Männer wird die Schlussphase der Saison und den Kampf um den Klassenerhalt unter der Leitung von Marie-Louise Eta angehen, bisherige Trainerin der U19-Junioren und künftige Cheftrainerin der… pic.twitter.com/5w84jM4kyu

— 1. FC Union Berlin (@fcunion) April 11, 2026

El club de la capital va partir peres amb Baumgart i el seu cos tècnic arran d’una derrota per 3-1 al camp de l’FC Heidenheim, que va deixar l’Union a la part baixa de la classificació. Actualment, ocupa l’onzena posició amb 32 punts, onze per sobre del descens.

Eta va fer història el novembre del 2023 quan es va convertir en la primera dona assistent en la màxima categoria alemanya. El gener del 2024, va esdevenir la primera dona a dirigir un equip de la Bundesliga en una victòria per 1-0 contra el Darmstadt 98 arran de la suspensió de l’entrenador Nenad Bjelica.

A partir d’aquest registre, el cas ha estat elevat al comitè disciplinari de la FIFA, que haurà de determinar si hi ha sanció i de quina naturalesa. Les mesures poden anar des d’una multa econòmica fins a l’obligació de desplegar missatges contra el racisme en futurs partits de la selecció espanyola.

Els Mossos d’Esquadra i la fiscalia especialitzada en delictes d’odi també han obert una investigació per la via penal i administrativa pels crits, qualificats d’islamòfobs i xenòfobs. Durant el partit, els avisos contra aquest mena de comportaments van ser limitats. Tot i que per megafonia i al videomarcador es van emetre missatges recordant la prohibició de conductes racistes, no es va arribar a activar el protocol complet previst en aquests casos, que pot incloure l’aturada del partit.

L’obertura d’expedient per part de la FIFA situa el cas en l’àmbit internacional i reforça la pressió sobre la federació espanyola.  Els fets adquireixen una dimensió especialment significativa si es té en compte que un dels principals jugadors de la selecció espanyola, Lamine Yamal, és musulmà.

“Gràcies a la USAP i els Dracs, podem dir que Perpinyà és una de les poques ciutats del món que té equips professionals jugant a les principals lligues del planeta de les dues grans modalitats de rugbi: l’un al Top 14 i l’altre a la Super League”, explica amb orgull el periodista i comentarista esportiu Sebastià Girard, nascut a Perpinyà el 1976 d’una família amb arrels al Riberal, la subcomarca de la plana del Rosselló on gairebé cada poble té un equip de XIII. Al liceu, afegeix, va tenir el primer contacte directe amb els dos rugbis, que es van escindir ja al segle XIX a Anglaterra, amb federacions i regles de joc separades: “No es poden comparar –explica–, són dos esports diferents i fins i tot la pilota no és ben bé la mateixa: la de XIII pesa un bri més.”

Però la gran diferència, sens dubte, és el temps de joc: “El XIII –també anomenat rugbi lliga– és un esport terrible en el sentit que no hi ha gairebé temps mort. I com que a la gespa hi ha quatre jugadors menys que al XV –o rugbi unió–, hi ha més espais i doncs és un no parar. I encara més perquè les regles t’obliguen a tornar la pilota al final dels sis placatges que tens per a guanyar terreny i avançar cap a la zona d’assaig. Físicament, no parlem pas del mateix esport. A XIII, ets gairebé sistemàticament en un contra un. És un rugbi molt obert i no hi ha tanta carn com al XV.” I afegeix, pensant en l’espectador que no hi és avesat: “És potser més fàcil de llegir perquè veus la pilota tota l’estona; en canvi, a XV hi ha fases de joc que són delicades fins i tot per a entendre la decisió de l’àrbitre.”

Quan va sortir del liceu, continua explicant Girard, va tirar cap al periodisme, però sense passar per les aules de la universitat: “He après la professió passant per moltes redaccions: primer a Ràdio Arrels, després al setmanari La Semaine du Roussillon i després a les desconnexions en català de la televisió pública France 3, a més de fer algunes corresponsalies. Al cap de vint anys, havia arribat al cap i vaig decidir de crear la meva productora audiovisual, feina que compagini ara amb el càrrec de cap de redacció al setmanari on vaig començar, La Semaine du Roussillon.”

Amb la reobertura de la delegació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a Perpinyà, al començament del 2024, TV3 va decidir d’adquirir els drets d’emissió dels partits dels Dracs a la Super League, que se solen emetre als directes de 3Cat el divendres o el dissabte durant la temporada, que va del febrer a l’octubre. Per mitjà del club dirigit per l’empresari Bernard Guasch (que vam entrevistar fa quasi quatre anys), la CCMA va contactar amb Girard perquè s’encarregués de comentar-los, acompanyat de l’anàlisi tècnica de la jugadora internacional de XIII Margot Canal.

Radiofònicament, ja havia narrat anteriorment partits de XV i de XIII, en francès: “I amb Gregory Sansa, a Ràdio Arrels, havíem fet les primeres transmissions de rugbi en català abans de la covid.” En relació amb això, destaca que, a l’hora de comentar el XIII, ha anat aprenent vocabulari i expressions sobre la marxa, temporada a temporada: “Ho hem d’inventar tot, partint d’entrada de les paraules que ja havíem sentit a vora camp. Perquè, quan vas als entrenaments, sempre hi ha aquests vells que, si t’hi acostes, es posen a parlar en català perquè es pensen que així no entens què diuen…”

També confessa que s’inspira ben sovint directament de la versió original, és a dir, del vocabulari anglès, escoltant les emissions de la BBC a la zona de Manchester, el rovell de l’ou del rugbi lliga, com se sol anomenar el XIII fora de l’estat francès. “Els anglesos tenen una gran riquesa lexical a l’hora de descriure accions a la gespa que són a anys llum del francès. Per tant, no volia pas que el meu català vingués de calcs del francès. La inspiració em ve més aviat de l’anglès i, és clar, de tant en tant faig consultes lingüístiques a la CCMA, com ara per establir el concepte de la passada plana.”

Sense difusió no hi ha professionalització

Amb tot aquest bagatge, Girard entoma enguany la tercera temporada posant veu amb accent rossellonès a 3Cat amb una il·lusió extra: “Aquests vint anys dels Dracs a la Super League han estat formidables, francament. La gran majoria de la gent no s’adona de la sort que és haver pogut integrar-se a aquesta competició com ho han fet els Dracs, és a dir, essent-hi convidats sense haver de passar per fases de tercera i segona divisió, com ha hagut de fer per exemple l’equip de Tolosa de Llenguadoc.” Amb la integració a la principal lliga de XIII de l’hemisferi nord, l’equip de Perpinyà va ser el primer a professionalitzar-se al país i a l’estat francès, amb l’accés consegüent a les transmissions esportives en cadenes i plataformes televisives de primer nivell.

“Cal recordar –s’afanya a puntualitzar– que la professionalització va lligada a la difusió. Per tant, si la fusió del XIII Català i el Sant Esteve no s’arriba a consumar el 2005 per a crear els Dracs i poder entrar a la Super League, no sé en quin estat seria el XIII a casa nostra ara mateix.” “La locomotora existeix”, afirma categòricament dues dècades després, durant les quals els Dracs han arribat dues vegades a la final de lliga (2021 i 2023) i han guanyat una Copa (2018), la competició de rugbi més antiga del món: “Ara veiem arribar una generació de jugadors locals molt preparats, que tenien un any o no havien naixit quan els Dracs es van integrar en aquella lliga fins aleshores pràcticament anglesa.” I també es pot comprovar, afegeix, amb el creixement en xifres i qualitat del XIII femení, tots aquests anys, a Catalunya Nord.

La professionalització, amb tot, també ha representat una pressió extra per al club: “Es demana als Dracs de tirar el carro sols i d’apujar el nivell global de tots els equips de l’estat francès, a més de formar jugadors, obtenir resultats i guanyar títols!” El club ha encarat durant molts anys aquesta dificultat amb una estratègia de recórrer sovint a “velles glòries i grans noms de la lliga d’Austràlia, la més potent del món, que venien un poc tocats a Perpinyà, al final de la carrera”, combinant-ho amb els jugadors nord-catalans que arribaven a assolir un nivell que, això sí, ha anat pujant any a any. Just aquesta temporada que ha començat, l’estratègia del club ha fet un tomb: “Per primera vegada no han fitxat cap jugador de més de trenta anys conegut d’Austràlia, sinó que s’han substituït tretze jugadors per perfils més joves fitxats a fora o bé pescats del planter. I això ho canvia tot: la dinàmica, la filosofia de joc i fins i tot la relació de la graderia amb l’equip, que s’havia anat refredant i ara es torna a escalfar. Crec que és l’estratègia encertada.”

A escala nacional, la difusió d’aquest esport amb els directes a la plataforma 3Cat “pot contribuir, com a mínim, a despertar la curiositat del públic del Principat, que a la vida és allò que compta”, afirma Girard: “Crec que les emissions de la Super League són, en aquest sentit, com un cavall de Troia. És a dir, et permeten de fer un tastet de XIII, veure com juga aquesta gent i, tant si tens relació amb el rugbi com si no, segur que alguna cosa hi veuràs.”

Darrerament, la FAC, presidida per Carolina Poussier d’ençà del 2024, ha impulsat canvis en l’obtenció de llicències per a ciclistes professionals residents al país. L’origen de la modificació és l’elevat cost dels expedients per possibles casos de dopatge, un cost que ha d’assumir les federacions i que pot arribar fins a 8.000 euros. Això implica que, si un ciclista és acusat d’haver consumit substàncies prohibides, la federació n’ha d’avançar l’import, amb independència del resultat final del procediment.

Anteriorment, hi havia un sistema d’aval bancari, però era poc efectiu: si el corredor investigat abandonava el país i tancava el compte, la garantia desapareixia. A més, aquests expedients es poden obrir fins tres anys després de la presumpta infracció.

El cas de la federació andorrana és singular: és una entitat petita, amb pocs membres, però amb una proporció elevada de professionals. Aquesta situació, en què la FAC ha de proveir una quantitat important de diners preveient la possibilitat que s’obrin d’expedients d’investigació, afegeix tensió al pressupost, que es destina en bona part a l’esport de base i es finança amb aportacions del govern, quotes i patrocinadors.

Conflicte pel canvi de condicions

Per resoldre aquesta situació, en un primer moment, la FAC preveia d’imposar un dipòsit retornable d’uns 8.000 euros –7.500 francs suïssos– als professionals en el moment de tramitar la llicència, que es mantenia en 750 euros. Aquest sistema es va aprovar en assemblea i comptava amb el vist-i-plau del govern. La mesura va generar malestar entre els ciclistes, que la consideraven un augment molt elevat del cost econòmic.

En aquest context, Carlos Verona, corredor del Lidl-Trek resident a Andorra i un dels veterans amb més pes al grup gran, va fer pública una carta oberta en què expressava el desacord amb la mesura, que qualificava de desproporcionada, i lamentava haver-se’n assabentat per la premsa. També criticava la presidenta, Carolina Poussier –a qui havia donat suport en les darreres eleccions federatives–, i la manca de transparència en la gestió i en la presa de decisions.

Segons que relatava, al desembre havia tingut algunes reunions amb el secretari d’Estat d’Esports, Alain Cabanes, i amb la ministra Mònica Bonell, que es van mostrar oberts al diàleg. Verona també advertia que l’exigència immediata d’aquest dipòsit podia ser inassumible per a molts corredors, especialment els més joves.

Finalment, va traslladar aquesta preocupació als representants dels ciclistes professionals, cosa que va contribuir a la intervenció de la Unió Ciclista Internacional (UCI), que va establir com a mesura cautelar que els corredors residents a Andorra poguessin tramitar la llicència al país d’origen fins que s’aclarís la situació.

Mediació del govern i intervenció de l’UCI

Arran d’aquest conflicte, el govern d’Andorra va intervenir, segons fonts del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, amb l’objectiu de salvaguardar la projecció que els ciclistes professionals i les curses atorguen al territori. Després d’unes quantes reunions amb els ciclistes, el govern i l’UCI, es va concloure que el nou sistema de dipòsit no s’aplicava en unes altres federacions i que, per tant, s’havia de modificar per adaptar-lo al context internacional.

Finalment, es va decidir d’incrementar la quota d’expedició de les fitxes professionals, una part de la qual es destinarà a un fons específic per a cobrir eventuals expedients. A banda, l’UCI va eliminar la possibilitat de tramitar la llicència en qualsevol altra federació que no fos la del país de residència.

Ball de xifres

Arran de la polèmica, Carlos Verona va assegurar que el nombre de professionals amb llicència andorrana havia baixat en picat, i que havia passat d’uns 120 corredors a menys d’una cinquantena. Ara, després de l’acord, aquesta xifra s’ha anat recuperant fins a arribar als 90 professionals.

Fonts de la federació diuen que aquesta xifra no és definitiva, perquè encara es tramiten sol·licituds, atès que l’UCI va concedir un mes de marge als professionals perquè regularitzessin les llicències en el país de residència.

La polèmica s’afegeix a unes altres controvèrsies recents de la FAC sota la presidència de Carolina Poussier, com ara, les crítiques per la voluntat de retribuir alguns càrrecs federatius o de presumptes favoritismes. Aquests episodis han anat alimentant un malestar creixent entre una part dels corredors professionals residents.

Sobre aquest darrer cas, la federació diu que ja s’ha tancat i refusa de personalitzar el debat. A banda, assegura que totes les decisions s’han pres en òrgans col·legiats i en coordinació amb el govern.

També assegura que molts ciclistes han regularitzat la seva situació i han entès la necessitat de garantir la sostenibilitat econòmica. Finalment, la FAC defensa que l’objectiu dels canvis és evitar que els costs dels expedients afectin el pressupost destinat al ciclisme base.

Segons fonts del club, dels 10.636 accionistes del Levante, només 1.180 han exercit el dret de subscripció preferent durant aquesta finestra, un 11% dels accionistes totals.

El paquet més gran d’accions l’ha subscrit l’empresari Vicente Boluda, ex-president del Reial Madrid, amb 4.130 accions. Aquest paquet d’accions és una inversió de 248.212 euros.

L’ampliació de capital era exclusiva per als accionistes minoritaris. Tal com era previst, l’accionista principal del Levante, Pepe Danvila –que té aproximadament un 70% dels títols–, no hi ha participat.

Fonts de l’entorn del ciclista han explicat a EFE que l’accident es va produir quan va topar amb una pedra, va perdre l’equilibri i va xocar amb un vehicle que circulava en sentit contrari. L’impacte principal va ser al cap i li ha causat un traumatisme cranioencefàlic greu.

Guardeño, de 23 anys, havia fet un paper destacat aquesta darrera Volta a Catalunya, i a la Vuelta de l’any passat, en què va acabar catorzè de la general. Aquesta temporada era previst que formés part de l’equip que participarà en el Tour.

L’equip Caja Rural-RGA ha expressat en el comunicat el seu suport al ciclista i li ha desitjat una recuperació ràpida.

Es recull en l’escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, on Carrillo especifica que aquests fets, “sense perjudici de la qualificació jurídica que consideri procedent” la fiscalia, “podrien ser constitutius d’un delicte d’odi previst i penat a l’article 510 del codi penal”. El text demana que la fiscalia engegui els tràmits oportuns per a aclarir aquests “fets greus” i depuri responsabilitats, si escau.

Segons que recorda, durant el partit “un sector del públic va proferir càntics d’un caràcter obertament islamòfob i xenòfob, com ara corejant repetidament l’expressió ‘Musulmà qui no boti’, i va xiular l’himne d’Egipte poc abans del partit”.

D’acord amb declaracions publicades de membres del govern de Catalunya, els càntics “van ser promoguts probablement per sectors organitzats vinculats a l’extrema dreta, que van instrumentalitzar el partit per difondre missatges d’odi”.

El document destaca també que “uns quants organismes internacionals i la mateixa normativa de la FIFA preveuen sancions per càntics discriminatoris en recintes esportius, cosa que demostra la importància dels fets”.

El prec, registrat per la presidenta del grup municipal, Elisenda Alamany, recull que la mesura pretén de prevenir “problemes de seguretat o possibles incidents racistes” que puguin “malmetre” la imatge de Barcelona.

Referència als incidents de l’RCDE Stadium

Els republicans justifiquen la petició pels càntics racistes que es van produir de dilluns a l’estadi de Cornellà-el Prat, durant el partit d’Espanya contra Egipte. Segons que han explicat, consideren que l’existència de pantalles gegants pot comportar “el risc probable d’incidents de seguretat” arran de les aglomeracions que s’hi poden generar.

Demanen a Collboni que s’eviti aquesta mesura per evitar conflictes i protegir la imatge de la ciutat en un context d’alerta per possibles comportaments d’odi durant esdeveniments esportius d’aquesta envergadura.

Cánticos de 'Musulmán el que no bote' y pitos al himno de Egipto en el RCDE Stadium

#PartidazoCOPE pic.twitter.com/DufJ5UNYRV

— El Partidazo de COPE (@partidazocope) March 31, 2026

A més, els instants previs del partit han estat marcats per una xiulada ben sorollosa contra l’himne d’Egipte.

Els crits s’han repetit unes quantes vegades. Arran d’això, durant el descans, el videomarcador de l’estadi ha emès un missatge en castellà recordant que la legislació vigent prohibeix i sanciona la participació en actes de caràcter violent, xenòfob o racista. Paral·lelament, per la megafonia s’ha instat el públic a evitar aquesta mena de càntics i a afegir-se al rebuig del racisme en l’àmbit esportiu. En canvi, durant el partit no s’ha activat el protocol contra el racisme.

La gran estrella de la selecció espanyola és el futbolista del Barça Lamine Yamal, que és, precisament, musulmà.

Junts ha registrat una bateria de preguntes adreçades al govern municipal sobre l’ús previst del català durant l’inici de la cursa i ha instat Collboni a garantir que la llengua hi sigui present. Martí ha advertit que els precedents generen preocupació sobre el tractament del català en esdeveniments d’aquesta mena. En aquest sentit, ha assenyalat que la Cursa de la Dona es va fer íntegrament en castellà.

El grup municipal també ha demanat quina serà la presència del català en les comunicacions vinculades a la sortida de la cursa i quin tipus d’acord lingüístic s’ha establert amb l’organització.

A més, Junts vol saber quines accions preveu impulsar el govern municipal durant l’esdeveniment per reflectir la realitat lingüística de la ciutat.

L’Espanyol ha expressat el condol per la mort de Martorell i n’ha destacat el compromís, la dedicació i l’estima pels colors blanc-i-blaus, que —segons el club— han deixat una marca inesborrable en la seva història.

El RCD Espanyol lamenta profundament la pèrdua de Ferran Martorell (Barcelona, 10/12/1941-30/03/2026) qui va ser president del Club i directiu en les juntes de Manuel Meler i Antoni Baró.

El seu compromís, dedicació i amor pels nostres colors han deixat una empremta inesborrable… pic.twitter.com/idG3tZ9IPQ

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) March 30, 2026

Va assumir el càrrec arran de la dimissió d’Antoni Baró, en un moment de crisi esportiva i econòmica, amb l’equip a segona divisió. Durant el seu mandat va impulsar la convocatòria de les primeres eleccions democràtiques a la presidència del club i va decidir de no presentar-s’hi, cosa que va facilitar el relleu institucional amb l’elecció de Juli Pardo el desembre del 1989.

En l’àmbit professional, Martorell era publicista. El 1968 va fundar Slogan, una de les agències de publicitat destacades de Barcelona. L’any 2012 va participar en la llista de Ciutadans a les eleccions al Parlament de Catalunya.

A la segona part, en imatges captades per Betevé, es pot veure com el porter visitant, Iván Moreno, es va enfrontar amb els afeccionats de l’Europa, que li havien etzibat tota mena d’improperis.

“Morireu tots essent espanyols”, va dir amb actitud desafiant cap a la graderia. “Tots vosaltres sou espanyols”, va afegir mentre gesticulava. Més tard, segons Esport 3, també va desafiar alguns dels seguidors a trobar-se a l’autobús després del partit.

pic.twitter.com/eR1KFFwQk1

— GolSinVAR (@video2025si) March 29, 2026

En la conferència de premsa, Benítez va posar en dubte la imparcialitat dels àrbitres i va suggerir que havien afavorit l’Algesires per catalanofòbia. “Què vols que relacioni? Que els àrbitres no són catalans? És que ja li he dit, eh? […] Podria passar que diguin: ‘Aquests no volen ser espanyols i tal, doncs vinga, xiulo a favor dels espanyols’, no? Jo sóc espanyol, eh? I català”, va declarar.

Aday Benítez, entrenador del Europa: "¿Qué quieres que relacione? ¿Que los árbitros no son catalanes? Esto puede pasar, ¿no? Podrían decir estos no quieren ser españoles, pues pito a favor de los otros".

(Vía @beteve). https://t.co/NIsyUSSDfV pic.twitter.com/AlxJWKlLPv

— Albert Ortega (@AlbertOrtegaES1) March 29, 2026

El COI ha informat que per a determinar qui pot competir en aquestes categories s’aplicarà una prova única del gen SRY, habitualment associat al desenvolupament sexual masculí. Únicament caldrà passar aquesta prova una vegada a la vida, excepte si hi ha cap dubte amb la fiabilitat de la prova. Tots els atletes que tinguin una prova positiva del gen SRY hauran de competir com a homes, sigui en les competicions masculines o en les mixtes, on es reserven places concretes per a homes i per a dones.

L’única excepció en seran els atletes intersexuals amb la síndrome d’insensibilitat als andrògens completa (CAIS) “o unes altres diferències o desordres en el desenvolupament sexual” que no es beneficiïn dels efectes anabòlics o de la millora del rendiment de la testosterona.

Amb aquest nou criteri, la participació queda restringida, segons que han dit, per tal de “protegir l’equitat, la seguretat i la integritat de la categoria femenina”.

S’arrenglera amb la normativa nord-americana

La mesura s’arrenglera amb l’ordre executiva signada pel president nord-americà, Donald Trump, sobre l’esport femení, just abans dels Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028. Aquesta regulació reforça les restriccions als EUA quant a la participació de dones trans en l’esport d’elit.

L’abast de la participació d’atletes transgènere en l’olimpisme continua essent incert i no consta, de fet, que cap atleta ho fos als darrers Jocs Olímpics del 2024 a París. Sigui com sigui, la nova norma no té caràcter retroactiu, però no podran participar en proves femenines oficials a partir del 2028. En canvi, no afectarà cap competició de base o recreativa.