Ara sí, el municipi pot començar a modificar el reglament i a fer passes arrere. Aquesta decisió s’ha pres per una majoria d’onze vots favorables i deu en contra, en un context de molta oposició ciutadana.

El dia de l’aprovació també hi havia al carrer unes mil persones que van acusar la batllessa, Dolores Miralles, d’haver-se venut a l’extrema dreta. No debades, Miralles pertany al Partit de Vinaròs Independent, que només té dos seients al ple i governa amb el suport del PP i de Vox que, a parer de l’oposició, cobren ara el delme d’haver-li atorgat la vara de batllessa. El consistori és compost per nou regidors del PSPV, set del PP, dos de Vox, dos del Partit de Vinaròs Independent i un de Compromís.

En parlem amb Antoni Royo, que és el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, que ens aporta context a tot això que ha passat.

—Per què l’Ajuntament de Vinaròs canvia ara el reglament de normalització lingüística?
—El desembre del 2023, molt poc després de les eleccions municipals, hi va haver una moció de censura que va donar la batllia a una de les dues regidores del Partit de Vinaròs Independent. La candidatura es va dividir i una part va acceptar el vot de Vox, cosa que significava, tard o d’hora, haver de pagar-ne un tribut. I què ha demanat Vox? Doncs, evidentment, carregar-se les qüestions de llengua. Vinaròs està plenament normalitzat. Vas pels carrers i les plaques són en català. Tot funciona en valencià amb normalitat i aquests ara s’ho han carregat en un nou decret municipal que diu que les plaques seran bilingües i que s’intensificarà la presència del castellà. És a dir, es volen carregar la normalització que hi ha.

—El partit de la batllessa només té dos regidors.
—Li van donar la batllia, m’imagine que és temptador, però el problema és que era un regal enverinat. Per a manar, continua depenent de Vox, perquè en el moment que li retire el suport s’ha acabat la broma. Els dos representants de Vox són decisius. Els altres són del PP. I el PP, mentre puga evitar que hi governe el progressisme, ja hi està d’acord. És un pacte de tres i cadascú un treu profit a la seua manera: el Partit de Vinaròs Independent té la batllia; el PP li la va llevar al PSOE, i amb això ja està satisfet, i Vox va furgant per darrere.

—Vinaròs és un municipi pioner en aquesta normalització.
—Vinaròs va ser el segon poble del País Valencià, després de la Font d’en Carròs, que el 1977 va normalitzar el topònim i ja va escriure “Vinaròs”, amb accent i essa final, en compte d’aquella zeta. I, d’aleshores ençà, s’ha mantingut. I encara, de tant en tant, algun organisme oficial o semioficial es despenja amb “Vinaroz” i s’ha batallat per corregir-ho. D’ençà del 1977, amb governs de color diferent, s’hi han introduït millores i mai ningú no n’ha fet una qüestió, d’això. Tant amb el PSOE com amb el PP hi ha hagut normalitat i s’avançava en la normalització. Fins i tot, a la Plataforma per la Llengua vam detectar algunes coses que no eren com havien de ser i vam fer un escrit que es va debatre a l’ajuntament i es va acceptar. Aquesta és la situació. No et diré que siga un poble exemplar, però sí que té un nivell de normalitat prou elevat.

—I entre el veïnat, tampoc no hi havia conflicte?
—No n’hem tingut mai constància. Per això, als parlaments que he fet, tant la setmana passada com aquesta, en la concentració veïnal, he fet la broma de dir a veure si ara posaven la lletra ena al final de “Constitució” a la plaça: algú que no ho entenia, ara ho entendrà més. És absurd. No hi havia hagut mai conflicte, perquè Vinaròs és un poble on els catalanoparlants són majoria i tothom entén la llengua. Per tant, el conflicte l’ha buscat, ideològicament, Vox en un lloc on no n’hi havia.

—Penseu que, arran d’això, Vox farà el mateix allà on puga?
—És la seua intenció. Fins on els ho acceptaran, no ho sé. Però recordem, per exemple, que al començament de la legislatura, a Borriana, un regidor de Cultura de Vox va retirar totes les revistes i publicacions en català, independentment que fossen infantils o del contingut que fóra. Ara, per exemple, a Borriana hi ha hagut una crisi a Vox i el PP, que continua governant sol, indirectament ha donat entenent que no entraria en eixes qüestions. I a Castelló mateix, l’atac ha vingut per un tema que podria semblar petit. A la plaça del País Valencià, Vox s’ha entestat a llevar-li el nom i posar-li plaça del Nou d’Octubre. És clar que ja ens va bé que hi haja una plaça amb aquest nom, però no llevant-ne País Valencià. I també ho intenten amb el carrer de Joan Fuster, que tant va costar que s’implantara la legislatura passada. De moment, el PP dóna allargs a la qüestió. Però queda clar que allà on Vox té la clau de la majoria, intenta de carregar-se tot allò que per ells és odiós. Per tant, sí que hi haurà ofensives.

—Encara falta un any per a les eleccions municipals.
—Confiem que hi haja canvis polítics cap a millor. I si tornen a eixir coses com aquestes, la Plataforma per la Llengua i totes les entitats i les persones que treballem per la llengua hi plantarem cara.

—En aquest cas concret de Vinaròs, heu anunciat la presentació d’un recurs.
—Ho estudiarem del punt de vista legal, perquè aquesta gent, a vegades, entren a la brava i sense miraments. Primer hem de veure l’abast que tindrà, perquè allò que han aprovat ara és l’expressió d’un desig. “Canviarem”, diuen. Veurem, quan realment canvien el reglament, quina legalitat té. La cosa més cridanera, com et deia, és que volen canviar les plaques dels carrers que només són en valencià. Les volen posar en valencià i en castellà.

—I la resta?
—La resta, de moment, és un brindis al sol, però hem d’estar molt pendents de què fan, com ho concreten. Hem de veure, per exemple, si diuen “a partir d’ara, aquest paper s’ha de fer de tal manera”. Estarem alerta per a veure si allò que fan és legal o no. I és clar que continuarem mantenint la pressió popular. S’ha vist claríssim aquests dies. En la primera convocatòria érem cinc-cents. Dimecres ja érem mil. I, diguen què diguen, el 95% de la gent congregada eren ciutadans de Vinaròs.

—És clar que el topònim no el poden canviar.
—No. Del topònim, de moment no n’han dit res, però ho tindrien molt difícil, perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua n’ha de fer l’informe preceptiu. Això de “Vinaroz” és una gran animalada i “Vinaròs” és tan fonamentat i és tan normal i corrent que, sincerament, no creiem que s’hi atrevesquen. Però, com et deia, si s’hi atreveixen, els plantarem cara. I volia afegir una cosa.

—Digueu.
—Com que el resultat de la votació ha estat tan just, onze a favor i deu en contra, els emplacem, si són tan demòcrates, que ho pregunten al poble. Perquè el Partit de Vinaròs Independent mai no va insinuar ni va dir, al programa electoral, que faria res contra el valencià. Per tant, els desafiem que convoquen un referèndum a veure què hi diu la gent. I els recorde que, en la consulta sobre la llengua base convocada pel conseller Rovira, no diré que a Vinaròs el resultat va ser del 100% en valencià, però sí del 99%. És un bon precedent. Que pregunten a la gent què vol. La gent entén perfectament els noms dels carrers i tot allò que calga, i no cal fer cap despesa, ara.

—Voleu afegir-hi res?
—Únicament volia remarcar que la primera setmana, sense una convocatòria excessiva, pensat i fet, ens vam aplegar cinc-centes persones a la porta de l’ajuntament. Dimecres n’érem prop de mil. Això vol dir que l’opinió pública no està d’acord amb la decisió. Continuarem lluitant per mantenir la mobilització popular.

L’entitat critica que aquest canvi implica eliminar un espai dedicat al pensament crític i a la divulgació de la Il·lustració, amb una trajectòria de vint-i-cinc anys. Així, diuen que es convertiria “en un museu sense sentit” que esdevindria aparador de la Diputació sense un projecte cultural clar que, a més, competeix amb unes altres institucions com el Museu de Belles Arts i l’IVAM, amb els quals hauria de tenir una estratègia coordinada.

A més, assenyalen que la remodelació del projecte afectarà els treballadors de manera injusta i penalitza les contractacions de personal tècnic fixe i eventual de la Diputació, “cosa que s’assembla més a una purga que a una optimització dels recursos, com al·lega el diputat provincial de Cultura, Francisco Teruel“. Els sindicats UGT, Comissions Obreres i la Intersindical també s’han manifestat en contra d’uns acomiadaments que consideren que es fan sense motiu ni justificació aparent.

El manifest “Defensem el MuVIM!” alerta que la transformació no respon a criteris culturals, sinó a una operació política que buida de contingut un museu consolidat. Unes quantes veus del sector coincideixen que el cas del MuVIM exemplifica la manca d’un guió cultural comú a València.

Amt tot, ACPV reclama diàleg, transparència en la presa de decisions i respecte pels treballadors públics de la cultura. L’entitat adverteix que el precedent és perillós i recorda que la Diputació ja ha desmuntat projectes culturals en el passat. “Aquesta nova operació torna a empobrir el patrimoni col·lectiu”, afegeix. L’entitat fa una crida a la ciutadania a sumar-se al manifest i a defensar “un model cultural plural, estable i al servei del bé comú”.

Podeu llegir i signar el manifest ací.

La nova normativa inclou mesures com la introducció del castellà en la retolació als carrers, la reducció de les ajudes per a fomentar l’ús del català en el comerç i l’eliminació de la prioritat del català com a llengua pròpia de l’administració.

Avui prop d’un miler de persones s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament per mostrar el refús a la reforma i reclamar la protecció del català. La protesta entronca amb les mobilitzacions d’aquests darrers dies, que havien aconseguit d’ajornar el ple de la setmana passada per la pressió ciutadana. La Plataforma per la Llengua ha anunciat que impugnarà la modificació per la via judicial. L’entitat considera que el nou reglament vulnera els drets lingüístics i consolida una marginació del català en l’àmbit institucional. A més, recorda que el Síndic de Greuges va recomanar el 2024 de reforçar la presència del català en la retolació municipal i va advertir que no era una qüestió discrecional, sinó una obligació legal de les administracions.

L’oposició també ha criticat durament la reforma, que qualifiquen d’atac directe a la llengua. El govern municipal rebutja aquestes acusacions i sosté que la mesura respon a criteris de convivència i d’equilibri lingüístic.

Impugnarem la modificació del Reglament de Normalització Lingüística de Vinaròs.

La mobilització ha estat un èxit rotund: prop d'un miler de persones han tornat a omplir la plaça de l’Ajuntament per defensar el valencià pic.twitter.com/4cRMf8rTUi

— Plataforma per la Llengua – País Valencià (@llenguacat_PV) April 1, 2026

Anna Oliver, presidenta d’ACPV, ha explicat la importància de donar veu a entitats amb les quals treballen braç a braç al llarg de l’any, i que també fan una tasca de denúncia, de fiscalització del govern i de reclamació de millora dels seus drets. “Patim un govern d’extrema dreta des del començament de la legislatura, que va desfer absolutament tots els avanços que havia aconseguit el govern del Botànic, sense proposar res en positiu que substituïra tota aquesta desfeta. Després, lamentablement, el país va haver de suportar la dana, però sobretot va haver de patir la negligent actuació del govern que els havia de protegir. Això va provocar una paràlisi governamental en què l’única preocupació va ser salvar el senyor Mazón, al qual encara avui en dia hem de suportar com a diputat”, ha dit.

Ha criticat, a més, que el substitut de Mazón com a president, Juanfran Pérez Llorca, ha continuat la mateixa línia i tampoc no ajuda el sector cultural. En aquest sentit, ha denunciat els atacs al català en l’escola pública i ha dit que el govern continua ofegant entitats que treballen per la defensa de la llengua com ACPV, però també institucions públiques com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). “Un govern valencià ha d’estar autocentrat i ha de treballar per a tota la població, també per als qui no pensem com ells”, ha dit.

Les reivindicacions dels llauradors

Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, ha explicat l’infrafinançament que pateix el sector agrari valencià i ha dit que cal defensar el camp al carrer. Diu que han de competir en el mateix mercat amb menys suport i amb costos i amb exigències molt superiors a les d’altres zones productores, la qual cosa provoca l’abandonament dels camps i la falta de relleu generacional. “Això és un problema estructural per a nosaltres, però també per a tot el País Valencià, perquè si no tenim joves, ni tenim futur, ni tenim país. Els joves no arriben perquè no hi ha rendibilitat, perquè hi ha molta incertesa i perquè falten polítiques valentes”, ha dit.

També ha reivindicat la defensa del territori i la capacitat de produir els nostres propis aliments, la nostra sobirania alimentària, per a no dependre d’uns altres territoris. “Defensar el camp no és només una qüestió sectorial, és una qüestió de país, és defensar el territori, el medi ambient, l’economia i la seguretat alimentària. Per tot això, des de la Unió Llauradora fem una crida directa i sense matisos que el pròxim 25 d’abril hem d’omplir els carrers per exigir un finançament just”, ha dit.

“Expulsar el veïnat és expulsar la nostra llengua”

Tot seguit, ha intervingut Pablo Ramos, del col·lectiu València no està en venda, que va organitzar la històrica manifestació per l’habitatge del 19 d’octubre de 2024, que va acabar amb una acampada a la plaça de l’Ajuntament, i les mobilitzacions posteriors en aquesta matèria a la ciutat. Ha denunciat la creixent pujada dels preus del lloguer a València, que ja se situa en una mitjana de 2.000 euros al mes, les amenaces dels PAI a les zones d’horta, i els desnonaments a famílies vulnerables.

“Hem de lluitar en un mercat turístic predatori que no només ens fa fora dels nostres barris, sinó que substitueix la llengua per l’anglès, espais víctimes del procés de gentrificació i turistificació com ara és el centre de la ciutat. Considerem que expulsar el veïnat també és expulsar la nostra llengua”, ha dit. Per això, el col·lectiu se suma a la mobilització del 25 d’Abril i reivindica la importància de teixir xarxa: “pot ser que el futur a vegades sembla fosc, però l’única forma de trobar el camí és organitzades, organitzades amb els teus companys de treball, amb els teus companys de barri. I és que participes on participes, compartim els mateixos problemes. És igual si ets professor o treballes en l’obra, les proves mèdiques tarden el mateix. Els dos paguem més del 50% del sou en un lloguer i anem en metro. Podem veure en primera persona la degradació dels nostres serveis i en definitiva de tot el nostre país.”

Les petjades de la gota freda

En representació dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) ha intervingut Rut Moyano. “El que hem viscut els pobles afectats per la barrancada és una agressió, una negligència, una violència que ja s’escapa del vocabulari que tenim a les nostres mans per a definir la situació que hem viscut. I som la força del país, efectivament”, ha dit. Així, ha recordat els milers de voluntaris que van acudir a ajudar a les zones afectades, que són els qui van donar resposta davant la passivitat del govern. “Nosaltres estem patint especialment totes aquestes polítiques d’ultradreta després del pacte del PP amb Vox, però també estem experimentant el camí que passa per fer poble, fer comunitat i fer país, que és precisament la resposta necessària per a combatre unes polítiques absolutament destructives i de mort”, ha dit.

Ha denunciat que després de la gota freda van derogar la llei de l’Horta i que en zones afectades es projecten ara ampliacions de zones comercials i residencials. “No entenem què passa. No entenem com després del que va passar el 29 d’octubre són les grans empreses de nou les que tindran el protagonisme en la zona afectada per la dana. Hauria de ser la nostra seguretat, el nostre benestar i la nostra dignitat la prioritat de qualsevol governant. L’actual govern de la Generalitat Valenciana no té ànima, no té humanitat. A aquest govern les persones li som igual, de la mateixa manera que la llengua, que la cultura, que el país, que el poble i la comunitat li són igual. Per això estarem en la manifestació”, ha dit.

La memòria com a fil conductor

Àngel González, president de la Coordinadora Memorialista del País Valencià, ha recordat el que va implicar la repressió de la dictadura franquista cap a la llengua, la cultura i la identitat. “Però no tan sols es va quedar allà, en aquella època pretèrita, sinó que continua viva, continua influenciant la situació actual”, ha lamentat. Així, ha enumerat diferents atacs que es van patir durant la transició, com ara els atemptats a Joan Fuster i la llibreria Tres i Quatre, i l’assassinat de Guillem Agulló l’any 1993.

“El sector de la memòria democràtica som un sector tremendament afectat per la política antimemòria, antidrets humans i antillibertats d’aquest govern. Ens van derogar la nostra llei de memòria democràtica. Diuen que la memòria democràtica atempta contra la llibertat d’expressió, la llibertat de càtedra i un grapat de disbarats que no es mantenen en peu. Nosaltres continuarem lluitant i fem una crida al poble valencià a sortir al carrer el 25 d’abril perquè no és tan sols una qüestió de la diada del país. És una qüestió de defensar els nostres drets, la nostra identitat, la nostra llengua i fer front a aquesta ofensiva neofeixista”, ha dit.

Un cartell simbòlic

El cartell de la manifestació del 25 d’Abril d’enguany ha estat dissenyat per l’artista Carles Ubeefe. “He fet un cartell d’acord amb la situació que vivim d’agressions constants i diàries. És un cartell contundent, i agressiu, fins i tot, perquè les agressions són així”, ha explicat. La serp representa aquestes agressions, amb el blau i el verd, que són els colors dels partits que les exerceixen, i hi ha quatre braços amb puny, que representen la força de les quatre barres del país.

“És un homenatge a totes les lluites històriques que hem tingut. Que tinguem molta memòria, que no l’hem de perdre. És celebració de victòries, que també les hem tingut. I també és un homenatge a totes les treballadores culturals que tenim al país, que sempre estan al costat dels moviments populars i socials del País Valencià”, ha dit.

Premis ACPV 25 d’Abril 2026

Finalment, Anna Oliver ha recordat que enguany Acció Cultural celebra cinquanta-cinc anys i que es farà la segona edició del Premis ACPV 25 d’Abril, en un acte en el Jardí Botànic. Les guardonades seran la filòloga i editora Izaskun Arretxe, ex-directora de l’Institut de les Lletres Catalanes i actual directora de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull; i la Unió de Periodistes Valencians per agrair-los “el treball autocentrat i en defensa de la veritat i del nostre país”.

Diu que la universitat necessita canvis, com ara la governança. També assegura que la UV continuarà essent un referent en la defensa de la llengua. De tot plegat, en parlem amb ell, i també de com cal afrontar nous desafiaments, com ara la intel·ligència artificial i el creixement de les universitats privades.

—Què us va empènyer a presentar-vos de candidat a rector?
—La universitat en si mateix. Em sent profundament universitari; fa més de trenta-quatre anys que sóc ací, hi he tingut responsabilitats, vaig ser cinc anys vice-rector i el que m’ha mogut sempre era un projecte d’universitat col·lectiu. He tingut la sort que molta gent s’ha implicat i ha cregut en el projecte, i era veritablement el que jo buscava.

—Com encareu el mandat?
—Amb molta il·lusió, però molt responsabilitzat. No sols jo mateix, sinó tot l’equip que formarà el consell de direcció. S’han creat expectatives i això ens dóna una responsabilitat més gran i, al mateix temps, més motivació per a poder dur endavant els canvis i les millores que considerem que aquesta universitat necessita i mereix.

—Quins canvis necessita la universitat?
—El primer canvi, encara que parega paradoxal, ja s’ha produït. El fet important d’haver guanyat les eleccions és com s’ha aconseguit. Eixe com és la primera mostra de confiança que la comunitat ha tingut en aquest projecte. En el programa teníem algunes prioritats que consideràvem inajornables. Una de fonamental és la governança, la manera com s’ha de governar la universitat, amb un consell de direcció que siga accessible, que tinga en compte un procés de diàleg, d’escolta, de deliberació, per a entendre que tots els problemes s’han d’intentar abastar, però no alhora. Cal planificar amb rigor i amb proximitat.

—Parleu de millorar la governança. Com ho fareu?
—En el primer consell de direcció aprovarem un codi de bones pràctiques per al mateix consell de direcció, que determine la manera en què internament hem de treballar i com hem de relacionar-nos amb la comunitat universitària. El rector és el primer, però la resta del consell de direcció, també. Hem de ser un consell de direcció accessible per canals formals, però també per canals informals. De vegades, caldrà negociar per a finalment acordar, i després explicar i complir les decisions que es prenen.

—Dieu que els estudiants han de ser al centre. En quines mesures concretes es materialitzarà això?
—Ens trobem en un moment de la història molt particular i molt especial del punt de vista de les universitats i de l’experiència que han de tindre els estudiants. N’hem de ser conscients. Qüestions com la intel·ligència artificial, la pressió de les universitats privades, del context en general, fan que les universitats públiques tinguem una responsabilitat més gran, si escau, quant a la transmissió del coneixement. L’estudiant ha de ser al centre, per aconseguir que eixa experiència faça que no sols vinga a la universitat, sinó que la universitat passe per ell. Per això activarem un observatori de l’estudiantat, que permeta identificar quina és la situació, diagnosticar-la amb rigor i a partir d’ací poder desenvolupar polítiques que atenguen allò que els estudiants necessiten o desitgen. També cal dinamitzar l’estudiantat. Hem d’impulsar l’associacionisme estudiantil i permetre que la relació de govern tinga una altra estructura que permeta que els estudiants senten que formen part d’aquest procés de decisions.

—Com es pot abordar la qüestió de la intel·ligència artificial?
—És un tema molt complex, que és transversal a tota la societat. Ens anem embevent d’aquesta situació i hem de ser conscients que açò ha vingut per a sempre. A la universitat hem de liderar aquest procés, que és molt complex perquè evoluciona molt ràpidament. El ChatGPT és entre nosaltres de fa pràcticament tres anys. I com ha evolucionat en tres anys? Què pot passar en cinc anys més? I en deu? Hem de mirar cap endavant. No podem negar eixa realitat, hem d’afrontar-la, i cal prendre mesures per a poder estar a l’altura d’allò que siga necessari, no sols en l’àmbit de la docència, també de la recerca, de la transferència, i particularment de la mateixa gestió de la universitat.

—També parlàveu de les universitats privades. Les universitats públiques noteu aquesta pressió?
—Algunes altres vegades m’han preguntat directament si les universitats privades són competència. Jo sóc economista. Des d’un punt de vista econòmic és evident que sí, perquè plantegen una manera de fer universitat que implica l’obtenció de recursos econòmics. Les universitats públiques no han de pensar que tenen la competència des d’eixe punt de vista. La universitat pública ha de ser –és, i ha de continuar essent– un garant que existisca equitat social. Nosaltres som el que entenem que ha de ser una universitat, un centre d’educació superior on es genera coneixement i on es transfereix aquest coneixement. La societat ha de ser molt conscient que eixe és el paper que una universitat pública ha de fer.

—Parlem de les eleccions. En la primera tanda, vau obtenir un suport menor dels estudiants en comparació amb la vostra principal contrincant, Ángeles Solanes. Cosa que es va invertir en la segona tanda. Què penseu que va canviar?
—Estic molt satisfet, no solament com a candidat que finalment ha obtingut el suport en tots els estaments majoritaris, sinó especialment de la implicació dels estudiants. Històricament, l’estudiantat sempre té uns percentatges de participació baixos, però crec que és la primera vegada que en una segona volta la participació ha crescut quasi tres punts. Tres punts pot parèixer poc, però és moltíssim. És créixer pràcticament un 25%. Els estudiants han sigut conscients que havien de fer un pas endavant pel moment institucional i decisiu que travessa la nostra universitat, i l’educació pública en general.

—Per què la participació és baixa?
—És una cosa històrica, no és una cosa que siga exclusiva. Hi ha hagut eleccions en què encara ha estat més baix. Eixa és una de les qüestions que ha d’analitzar eixe observatori de l’estudiantat. Hem d’aconseguir que els estudiants, en qualsevol procés electoral, s’involucren més. Pot ser que hi haja una certa desafecció perquè entenen que la seua opinió o el seu vot no compta. Cal aconseguir que s’impliquen més, perquè això ens farà ser una universitat millor.

—Va haver-hi una certa polèmica relacionada amb la Facultat de Medicina i l’alt nombre de vots a Solanes. Com ho vau viure?
—En termes estadístics, això era quasi una anomalia estadística. Jo valore, fonamentalment, que els estudiants han estat conscients de la importància que tenia el fet que feren un pas endavant i han permès que, amb el seu vot, les coses canviaren. Em quede amb això.

—A parer vostre, quin paper ha de tenir la Universitat de València en la Xarxa Vives?
—Ja hi té un paper important. Hi ha estudiants que fan una tasca molt important per a orientar les universitats que formem part de la Xarxa Vives en les decisions que s’han d’adoptar. Tenir un observatori reforçarà el paper concret que la nostra universitat té en la xarxa, que és un element important dins l’ordenació de les universitats que la conformem. Cal continuar optant per tot allò que representa la Xarxa Vives i allò que la Universitat de Valencià ha fet històricament, i ha de continuar fent en el futur.

—Sabeu que la llengua viu moments complicats, amb atacs continus dels governants. Com s’ha de situar la universitat?
—La Universitat de València històricament ja ha manifestat una posició i no ha de canviar. En els nostres estatuts, tenim dues llengües oficials, que són el valencià i el castellà, però tenim una llengua pròpia, que és el valencià. Aleshores, és un mandat estatutari; nosaltres això ja ho tenim superat. La Universitat de València sempre defensarà la nostra llengua, que és la llengua pròpia de la mateixa universitat. I continuarem essent el referent que sempre hem sigut en la defensa de la llengua.

—La universitat podria aturar els peus als polítics en aquest àmbit?
—A partir del respecte institucional i de la col·laboració que també hi ha d’haver, la Universitat de València haurà de fer el que calga fer, quan calga fer-ho. Hem d’aconseguir de mantindre unes relacions correctes amb les institucions, però també hem de ser un referent. Estarem en una posició adequada sempre en defensa dels valors que ens són propis i de les missions que tenim com a universitat, i la llengua n’és una. Farem allò que calga fer i sempre amb eixe respecte institucional, però al mateix temps amb fermesa quan corresponga. Continuarem essent un referent, com històricament ha estat aquesta universitat, i no perdrem de vista que hem de continuar essent-ho.

—Quin paper voleu que tinga la UV a escala internacional?
—Som un referent a escala internacional. No sols perquè ho diguen els rànquings, sinó perquè estem en una aliança com la de Forthem, conformada per nou universitats europees. També tenim lligams amb universitats dels Estats Units, d’Iberoamèrica, d’Austràlia, d’Oceania, d’Àsia…, a escala institucional i a una escala més informal, en el sentit que hi ha recerca que és compartida. La Universitat de València cada volta està més internacionalitzada. El món es troba cada volta més interconnectat i una universitat ha d’estar interconnectada amb la resta del seu entorn, perquè és consubstancial a la mateixa universitat. Potenciarem tot allò que és internacional, no sols des de l’àmbit dels estudis, sinó també des de l’àmbit de la recerca, de l’intercanvi de cultura i de qualsevol mena d’actuació que puguem fer perquè la presència internacional de la Universitat de València siga cada vegada més sòlida.

—Qui us acompanya en el vostre equip?
—En aquest nou repte m’acompanya un grup de persones magnífic. Primer vam formar un grup de treball, que va definir la base de coneixement i després el programa electoral de la nostra candidatura. Són tretze persones, a més de mi mateix. Hi ha vuit dones i sis homes. És un equip amb molta experiència, no tant en l’àmbit d’un vice-rectorat, però sí en l’àmbit del coneixement i de més tasques de gestió de la universitat. Estic convençut que tindrem molta faena, moltíssima; serà complicat, n’estic segur, però tenim sis anys al davant. No ho farem tot en sis mesos ni en sis dies. El que tenim clar és que treballarem tots plegats per la universitat.

L’informe respon a l’estudi encarregat per l’ajuntament al filòleg Abelard Saragossà per bastir la proposta de modificació del topònim, que defensa escriure “Valéncia“. Avui s’han votat al ple municipal les al·legacions presentades pel consistori contra la negativa de la institució normativa de donar suport al canvi.

L’AVL remarca que, en la determinació de la forma gràfica d’un topònim principal, cal integrar, sense jerarquies rígides, els pilars clàssics de l’onomàstica: etimologia, pronunciació i documentació històrica, complementats pel criteri de la integració normativa.

L’etimologia del topònim és clara: prové de ‘valentia’ (‘fortalesa’), amb una e breu en llatí. L’estudi del nom, diu, no es pot abordar de manera aïllada, sinó tenint present l’evolució i la forma actual de les paraules amb el mateix sufix, com ara mots comuns (“paciència”, “consciència”, “adherència”), antropònims (“Clemència”, “Prudència”) i exònims (“Florència”, “Palència”). Aquest principi de coherència interna exigeix la terminació -ència al topònim, per tant: València.

L’accent greu de la norma ortogràfica s’ajusta a la pronunciació majoritària oberta de la -e del sufix -ència. Aquesta vocal només es diu tancada en algunes varietats: al valencià meridional, part del català occidental i el gironí. Per això la tradició ortogràfica opta per l’accent greu, i reflecteix la realització fonètica més general.

L’AVL afegeix que la distribució actual del timbre de la -e tònica ([é]) a València no es correspon amb la divisió dialectal occidental/oriental. Per tant, el canvi en el topònim no es pot fonamentar en l’equiparació occidental = aguda / oriental = greu.

D’ençà de l’edat mitjana, el topònim València apareix en texts poètics que rimen amb mots acabats en -ència. Això indica que la -e del topònim es pronunciava igual que els derivats en -ència, fossin tancats o oberts, diu l’informe.

D’ençà de les Normes de Castelló (1932), la grafia València ha estat la fixada per la tradició ortogràfica de la llengua, continuada legalment per l’AVL, fins a la Gramàtica normativa valenciana (2006), el Diccionari normatiu (2014) i el Nomenclàtor toponímic valencià (2026). “Aquesta forma és la utilitzada a la pràctica totalitat de les obres d’escriptors i tota mena de texts: literaris, administratius, legals, periodístics, divulgatius”, insisteix l’acadèmia.

Coherència i tradició

L’informe invoca raons de coherència ortogràfica, etimològiques i de tradició escrita consolidada per aconsellar la grafia actual, tot i que la pronunciació majoritària en el català del País Valencià és tancada, com constata la Gramàtica normativa valenciana (p. 48).

L’ONU, recorda l’AVL, recomana d’assignar un sol nom normalitzat per a cada lloc geogràfic i considera el principi d’univocitat com a ideal en la normalització toponímica. L’informe diu que el valencià, llengua pròpia del País Valencià, necessita una protecció específica pel fet ser una llengua minoritzada, d’acord amb l’article 6.5 de l’estatut d’autonomia, que estableix una protecció i respecte especial per a la recuperació de la llengua.

La ciutat de València es troba a la zona de “predomini lingüístic valencià”, segons l’article 35 de la LUEV. Per això, el nom hauria de tenir només la forma catalana. Més encara, assenyala, quan l’estudi tècnic municipal no aporta arguments que justifiquin la forma en castellà de la denominació bilingüe proposada.

L’AVL conclou que no s’han aportat novetats ni un corpus argumental sòlid per a abandonar la forma normativa i oficial. “Les consideracions presentades són insuficients i manquen de la fonamentació necessària per avalar un canvi toponímic d’aquesta magnitud”, sosté. Per això, ratifica la posició de l’informe del 2016, ara més detallada, i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim.

L’informe afegeix que si l’ajuntament proposa finalment una forma doble en contra del criteri de l’Acadèmia, la solució bilingüe seria València / Valencia.

Les presidentes de totes dues associacions, Rosa Álvarez i Mariló Gradolí, han defensat que qualsevol espai de coordinació institucional és necessari després del que va ocórrer el 29 d’octubre de 2024, però han advertit que “la coordinació no pot ser un eslògan” i ha d’estar basada en la responsabilitat, la transparència i la voluntat real de cooperació.

En aquest sentit, han qualificat el nomenament d’Olano com “un error” que afecta directament la confiança en el procés de reconstrucció, i han recordat que “no es pot situar com a interlocutor algú que ha qüestionat públicament la legitimitat de les associacions veïnals”.

Les entitats han mostrat suport als Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) i al moviment veïnal, i han destacat el paper fonamental de la ciutadania organitzada durant l’emergència: “Van ser els veïns i les veïnes qui van traure el fang dels carrers i van donar la primera resposta quan les institucions no arribaven”.

Per això, han advertit que “la reconstrucció no pot fer-se d’esquena a la ciutadania” ni convertir-se en una escenificació política, i han defensat que la participació és “una garantia de qualitat democràtica i d’eficàcia en les polítiques públiques”.

Durant la intervenció, també s’han adreçat directament a la batllessa de València, Maria José Català, a qui han demanat una rectificació del nomenament i més responsabilitat en la gestió de la reconstrucció. “Ja està bé de tractar l’Horta Sud com un pla urbanístic. La reconstrucció no és només formigó, és prevenció, planificació i escolta als experts i al territori”, han dit.

En la interlocutòria, la jutgessa sosté que la petició de Mazón no encaixava en el dret processal penal espanyol, perquè pretenia una figura intermèdia entre testimoni i investigat que “no existeix”. En aquest sentit, recorda que només podria formar part de la causa si hi hagués indicis de delicte contra ell –que el Tribunal Superior de Justícia valencià ja ha descartat– o si ell mateix volgués assumir responsabilitats penals, cosa que no ha al·legat. En el cas dels testimonis, a diferència dels investigats, tenen l’obligació legal de dir la veritat i poden incórrer en un delicte de fals testimoni.

“Només podria ser part el Sr. Carlos Arturo M.G., en aquest moment processal, en el cas que pretengués reconèixer un fet delictiu, i aquest extrem no s’afirma en el seu escrit en què sol·licita la seva personació com a part”, diu la jutgessa.

A més, la resolució subratlla que Mazón no ha tingut mai la condició d’investigat i refusa que es practiquen ara mateix diligències contra ell. La seua declaració com a testimoni, segons la jutgessa, té per objectiu d’aclarir quina informació tenia sobre la gestió de l’emergència i en quin moment, sobretot en relació amb les decisions del CECOPI.

En aquest context, el jutjat li ha demanat que aporte voluntàriament el registre de trucades i els missatges del 29 d’octubre de 2024 relacionats amb la gota freda, amb la finalitat de reconstruir les comunicacions durant la crisi.

Silenci de Mazón

En declaracions a les Corts després d’haver-se sabut que no formaria part de la causa, Mazón ha defugit les preguntes dels periodistes, que li demanaven una reacció, i s’ha limitat a dir: “Ho analitzarem.”

Hores abans, també a les Corts, Mazón havia insistit que volia confirmar si, després de l’escrit de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia valencià en què es descartava que hagués tingut la posició de “garant” de la seguretat, encara se l’investigava. “Vull saber, primer, quina causa hi ha allà, i vull saber si se m’investiga o no. Crec que tinc dret de saber-ho.”

“He donat desenes d’explicacions, desenes de compareixences, desenes de dades. Crec que ningú no ha donat més explicacions que jo, mai, ningú no ha aportat més trucades. És el moment que uns altres assumisquen algun tipus de responsabilitat”, ha afegit.

Fa pocs dies que la jutgessa va decidir de citar Mazón com a testimoni en el procediment, una volta el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ) va refusar d’encausar-lo perquè no havia trobat indicis de delicte en la seua actuació durant la tragèdia.

En declaracions als periodistes als passadissos de les Corts, Mazón ha insistit que volia confirmar si, després de l’escrit de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia valencià en què es descartava que hagués tingut la posició de “garant” de la seguretat, encara se l’investigava.

“Vull saber, primer, quina causa hi ha allà, i vull saber si se m’investiga o no. Crec que tinc dret de saber-ho”, ha dit quan li han preguntat si amb la petició de formar part en el procediment pretenia d’endarrerir el procés judicial o la seua compareixença com a testimoni, que ha estat demanada recentment per la instructora.

“He donat desenes d’explicacions, desenes de compareixences, desenes de dades. Crec que ningú no ha donat més explicacions que jo, mai, ningú no ha aportat més trucades. És el moment que uns altres assumisquen algun tipus de responsabilitat”, ha afegit.

Mazón no ha volgut respondre si pensava deixar l’acta de diputat i, quan li han preguntat pels canvis de versió sobre què va fer la tarda de la gota freda, ha respost: “No hi va haver cap canvi de versió, el que hi ha hagut són molts rumors als quals s’ha hagut de respondre.”

Segons que s’ha sabut, Suárez ha fet aquesta afirmació en la compareixença al jutjat que investiga la filtració de l’àudio el mes de febrer del 2025.

La magistrada va citar Suárez després d’haver examinat els informes de l’Equip de Recerca Tecnològica de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de València. La investigació va revelar que dos alts càrrecs de la Conselleria de Justícia i Interior, en les dates de la gota freda, van accedir a l’enregistrament de la conversa. S’hi destacava especialment la part en què la funcionària d’AEMET feia referència a un desplaçament del temporal cap a la serralada de Conca.

Els informes indiquen que entre els dies 30 d’octubre i 2 de novembre de 2024, dues persones de la Conselleria de Justícia i Interior dirigida per la investigada a la causa de Catarroja, Salomé Pradas –Ricardo García García, subsecretari, i Alberto Martín Moratilla, llavors director general d’Emergències i Extinció d’Incendis– van obtenir una còpia de la trucada en un dispositiu d’emmagatzematge.

Segons l’explicació de Suárez a la jutgessa, a partir de preguntes dels advocats de les acusacions populars del PSPV i Podem, des de Presidència es va demanar de localitzar una trucada sobre el desplaçament del temporal cap a Conca. Aquesta comunicació no es va trobar fins que es va esbrinar que havia estat feta des d’una línia fixa.

Va ser, segons que ha dit Suárez, Alberto Martín Moratilla qui inicialment va demanar la localització i la transcripció de la trucada. Finalment, la transcripció no es va arribar a fer perquè Ricardo García va sol·licitar amb urgència el 2 de novembre que es localitzés la gravació.

García va acudir personalment amb un tècnic a un despatx per a trobar-ne el fragment i es va generar un arxiu que es va endur en una memòria externa, ha explicat el testimoni.

Suárez ha remarcat que no es va exposar cap motiu per a demanar la gravació, ni hi va haver cap sol·licitud per escrit ni cap signatura d’un document. “Ricardo García se la va endur sense més ni més”, ha dit.

També ha apuntat que era l’única vegada que s’havia fet una petició d’aquestes característiques: “Mai cap alt càrrec no havia demanat una gravació d’aquesta manera.”

La causa

La jutgessa de Llíria va obrir una investigació l’any passat quan la fiscalia de València va presentar una denúncia per la filtració de l’àudio incomplet, atès que podria implicar un delicte de descobriment i revelació de secrets, recollit a l’article 197.1 i 3 del codi penal espanyol.

Segons la fiscalia, aquella conversa era d’“índole reservada” d’acord amb la legislació vigent, car es va produir en un context de gestió d’emergència. L’article 53 de la llei 13/2010, del 23 de novembre, de protecció civil i gestió d’emergències del País Valencià, estableix que tota la informació relativa a la gestió d’un incident gestionat pel 112 només s’ha de posar a disposició de tots els serveis essencials implicats “amb la finalitat estricta de la seua gestió” i que, una volta finalitzada, “únicament s’ha de facilitar aquesta informació a petició de l’autoritat judicial”.

“No estem disposats a presentar cap personalitat de prestigi i independent, atès que no té cap possibilitat de sortir elegida”, han explicat fonts de Compromís a Europa Press. La coalició considera que el PP i Vox hi volen imposar el seu candidat: Román Ceballos, ex-director general de Treball i Seguretat Laboral de la Generalitat.

La presidència de les Corts havia establert fins avui de termini perquè els grups parlamentaris proposessin candidatures a la plaça vacant. Cada grup podia proposar una persona amb mèrits professionals reconeguts en la gestió o administració del sector públic, o bé amb experiència en l’àmbit audiovisual i dels mitjans de comunicació.

Compromís, inicialment, havia previst de presentar-hi un nom. Però, segons que va avançar À Punt, el PP i Vox ja van acordar que l’elegit fos Ceballos. Segons Compromís, la decisió s’explica perquè “la dreta i l’extrema dreta han demostrat que la seua única intenció és imposar el seu candidat”. Arran d’això, dedueix que només es podrà recuperar la pluralitat, imparcialitat, llibertat, qualitat i democràcia a À Punt amb un govern d’esquerres encapçalat per la seua formació.

Fonts del PSPV han confirmat a Europa Press que tampoc no hi presentaran cap candidatura. La setmana passada ja havien insinuat que no sabien si hi proposarien ningú, tot reconeixent que “qualsevol candidat d’esquerres, o de l’oposició, no té cap possibilitat de guanyar” per la majoria que sumen el PP i Vox.

Fa pocs dies que la jutgessa va decidir de citar Mazón com a testimoni en el procediment, una volta el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ) va refusar d’encausar-lo perquè no havia trobat indicis de delicte en la seua actuació durant la tragèdia.

Tal com s’indica en l’escrit, Mazón demana de personar-se en el procediment a l’empara de la llei d’enjudiciament criminal i amb l’objectiu de defensar els seus interessos.

Mazón, segons l’escrit, ha mantingut d’ençà que començà la causa “una posició de màxim respecte cap a la instrucció practicada i cap a les decisions adoptades, tot i tenir coneixement indirecte, per fonts obertes, de la pràctica d’actuacions investigadores i diligències de prova que afectaven de manera directa la seua esfera jurídica”.

“Aquesta posició de prudència processal –continua l’escrit– no obeïa a cap passivitat, sinó a una decisió conscient de no interferir ni en l’actuació de la instructora ni en la del TSJ.” Per això, diu, fins ara no ha considerat necessari de personar-s’hi voluntàriament.

Després de la interlocutòria del TSJ, “i compartint plenament les conclusions d’aquest òrgan respecte de la inexistència de responsabilitat penal de Mazón, és el moment de fer efectiva la prerrogativa per a analitzar les diligències que es continuen practicant sobre ell, malgrat la resolució del tribunal competent”, s’explica.

La representació legal de Mazón sol·licita a la magistrada que done per presentat aquest escrit i, una vegada admesa la personació, li facilite l’accés complet a la causa.

El testimoni, que ha aportat un informe sobre els moviments i actuacions del 29 d’octubre, ha dit que van començar la jornada a les 9.30, en l’horari habitual, i que sempre treballen sota les ordres del Consorci de Bombers de València.

Cap a les 11.30, el consorci els va mobilitzar per a anar a buidar aigua a Alzira, però a mig camí els van fer tornar a la base perquè no calia prestar el servei. Una mica més tard, a les 12.45, els van tornar a mobilitzar per revisar el nivell de l’aigua al pont de Carlet. Ha aclarit que a ells no els van enviar mai a vigilar els cabals del Magre, sinó del riu Sec.

Els bombers es van traslladar fins al lloc indicat i no van poder veure l’escala perquè ja s’havia inundat. “Aquest riu sempre baixa sec, però aquell dia anava ple. Del pont de Carlet fins a Benimodo ja s’havia desbordat”, ha dit.

I ha afegit: “Aigües avall del llit hi havia un camió dins l’aigua i el camioner no hi era. Eren les 13.45. Això es va comunicar a coordinació i al consorci.” Tot seguit, els efectius van continuar revisant el nivell de l’aigua, però encara no podien mesurar l’escala perquè no es veia. “Ja s’havia sobrepassat”, ha reiterat.

Ha explicat que cap a les dues del migdia li va telefonar el director general i li va parlar del camió. Ell li va comunicar que Pradas anava a Carlet i li va demanar si la podien anar a recollir, perquè també hi havia el secretari autonòmic.

El testimoni ha indicat que aleshores anaren a l’Ajuntament de Carlet, cap a les 14.50, on hi havia Pradas. Li va explicar la situació, li va comentar l’estat del camió i li va dir que no n’havien trobat el conductor.

Li va advertir –segons que ha dit– que el riu baixava amb molta força i que podria haver-hi problemes aigües avall, on desemboca el riu Magre. “Aquest riu el vam veure amb la consellera”, ha assenyalat, i ha afegit que també els acompanyava un cap de premsa amb una càmera i que els van anar enregistrant al pont. “Va vindre a fer-se fotos amb nosaltres… El dia no era per a fer-se fotos. No era moment per a fotos, com s’ha dit”, ha remarcat.

Després es van adreçar al pont del riu Magre, a Carlet. “Baixava molt ple, amb un nivell molt alt”, ha dit. De tornada, dins el cotxe, van telefonar a Pradas –no sap qui–, que comentava que per Utiel la situació s’anava complicant. “Des del cotxe ella va mobilitzar tot el que hi havia disponible per a la zona d’Utiel.” Això va ser cap a les 15.00. A constinuació, va dir que se n’anava al CECOPI.

Menors demanen ajuda

A les 18.30, el centre de coordinació els va retirar de Carlet i, a l’entrada de l’Alcúdia, el riu Magre ja s’havia desbordat. “L’aigua havia arribat al polígon i no es podia passar. Des d’un xalet ens van cridar uns xiquets demanant ajuda; ens van dir que eren en un pis alt i els vam indicar que no es mogueren perquè no era possible rescatar-los i en un lloc alt estaven segurs”, ha relatat.

En aquell moment van comunicar als seus superiors que no tornarien a la base i que es quedarien a ajudar. Els van donar el vist-i-plau. “Vam anar a l’Alcúdia i vam començar a portar gent a casa seua. L’aigua ja corria pels carrers. Jo vaig advertir que aigües avall podria haver-hi molts problemes. L’única unitat de bombers forestals mobilitzada era la meua, la d’Alzira”, ha acabat dient.

El Consorci de Bombers de València ha concretat que fins a les 19.00 han fet 32 serveis: 18 han estat per a retirar arbres i branques, i 14 per al sanejament de façanes, tendals, cables, balcons i pals de llum.

A més, els efectius han dut a terme nou actuacions per incendis de vegetació, matolls o solars, entre més. El consorci ha remarcat que en aquestes situacions, el vent “té un paper important en dies d’alerta 3 per incendis”.

El Consorci de Bombers de Castelló ha explicat que fins a les 19.00 els bombers han intervingut en 73 serveis directament relacionats amb el vent, huit incendis de vegetació i un incendi forestal.

El cas més destacat ha estat l’incendi forestal de la serra d’Irta, que s’ha pogut controlar a les 14.00, tot i que a la zona encara es continua treballant per a evitar possibles reproduccions.

Respecte de les intervencions pel vent, el consorci n’ha detallades 28 per caiguda d’arbres, en algun cas amb danys afegits. Un d’aquests arbres ha provocat un accident de trànsit entre la Barona i les Useres; a Benicàssim i l’Alcora han caigut damunt dos cotxes, a un càmping d’Orpesa damunt dues autocaravanes i a l’Alcora i Orpesa damunt habitatges.

Les altres quaranta-cinc actuacions per vent han estat per sanejament d’estructures com ara teulades, plaques solars, planxes i altres elements de façana.

Distribució per comarques

Quant a la distribució comarcal, han estat més afectades la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alcalatén, que acumulen 55 de les actuacions d’ahir.

El consorci de València i el de Castelló han destacat que continuen treballant en diversos serveis més enllà de les 19.00.

Segons Emergències de la Generalitat Valenciana, fins a les 17.43 i des de les 8.00 el telèfon 112 ha registrat 39 incidents per vent a la demarcació de València. Durant la tarda, les ratxes han arribat a 72 quilòmetres per hora a Utiel, 63 a Llíria, 56 a Polinyà del Xúquer i 52 a l’aeroport de València.

A les comarques del nord, Emergències ha assenyalat que de les 8.00 a les 17.38 s’han registrat 150 incidents al 112. A la tarda, s’han detectat ratxes de 77 km/h a Atzeneta del Maestrat, 72 a Morella i 66 a Vilafranca i Torreblanca.

Al sud, els bombers de la Diputació d’Alacant han fet només dos serveis relacionats amb el vent, i el 112 ha rebut 21 incidents entre les 8.00 i les 17.38. Les ratxes han arribat a 56 km/h a Villena i 55 a Xàbia.

Abans d’aquesta convocatòria a la premsa, Oltra no havia comunicat al president, Ximo Puig, que feia dies que la pressionava perquè deixara el Botànic, que estava a punt d’anunciar la dimissió. La pressió mediàtica i política era molt forta. Entre llàgrimes, Oltra va dir: “Guanyen els dolents. El que més sent d’això i el que voldria evitar és que ningú, en aquest país, pense que no és possible fer polítiques d’esquerres. Que no és possible plantar cara a la corrupció, a l’oligarquia i els poderosos. Ens fulminen una a una amb denúncies falses, i el dia que vostès vulguen reaccionar, també els hauran fulminat.”

La resta ha estat un silenci de quatre anys. “Vinc d’un silenci molt llarg”, va dir dissabte en l’acte en què va acceptar de ser la candidata a la batllia de València en les eleccions del maig del 2027. Un silenci que només va rompre en una entrevista per televisió i poquíssimes piulades a les xarxes socials. I sobre el silenci va dir que, com més s’allarga, més força prenen la dreta i l’extrema dreta.

Emoció en el panorama electoral

Que Mónica Oltra tornara a la política sempre havia estat una possibilitat. La confirmació que serà la candidata a la batllia de València, i que, segons que es va veure dissabte, ho fa en plena forma i amb ganes de batallar, fa preveure una contesa electoral al cap i casal carregada d’electricitat. S’enfrontaran Mónica Oltra per Compromís, Pilar Bernabé pel PSPV, i María José Català pel PP, que intentarà de revalidar el càrrec assolit el 2023. Tres candidates per primera vegada en la història de les municipals.

El moviment d’Oltra i Compromís, catorze mesos abans de les eleccions, ha somogut la política valenciana. Per una banda, el PSPV ho juga tot a Pilar Bernabé, que ara és la delegada del govern espanyol al País Valencià. La seua figura s’ha vist reforçada per l’actuació durant l’emergència de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 i la gestió dels mesos posteriors. Ella, contràriament al que va fer l’ex-president Carlos Mazón, ha estat sobre el terreny d’ençà del primer moment, i ha estat un estaló fonamental per a les associacions de víctimes que s’han sentit abandonades per la Generalitat. Els socialistes confiaven que Bernabé era un gran cartell electoral per a desbancar María José Català i prendre el relleu de la també socialista Clementina Ródenas, que va perdre la batllia el 1991 enfront de Rita Barberà. Quan va saber la notícia de la passa endavant, va felicitar Oltra i va desitjar que la força de totes dues serveixi per a desbancar PP i Vox del govern municipal.

Per una altra banda, l’actual batllessa, María José Català, ha dit manta vegada que, políticament, tan sols aspira a revalidar el càrrec que ara té. D’aquesta manera es descartava per a succeir Carlos Mazón quan va dimitir i la direcció espanyola del PP la preferia a Juanfran Pérez Llorca.

Mónica Oltra, a qui Gabriel Rufián va saludar amb un “alcaldessa”, a les xarxes socials, té, a banda de la força electoral que puga atresorar quatre anys després de deixar la primera fila, la capacitat de transcendir mediàticament fora del País Valencià. L’anunci de dissabte, les paraules emocionades que va dir durant el congrés d’Iniciativa, la crida a la gent a aixecar-se del sofà per anar a votar, van ser recollides pels informatius de les televisions espanyoles.

La possibilitat que Mónica Oltra millore el resultat de Compromís en les eleccions del 2027 o que la combinació Oltra-Bernabé desbanque el tàndem PP-Vox tindria un efecte dòmino en la Diputació de València. Vicent Mompó n’és el president amb un sol vot de diferència sobre l’oposició. El vot de l’única diputada d’Ens Uneix. Si el valencianisme i l’esquerra milloren els resultats al cap i casal, també hi haurà en joc la majoria del PP i Vox a la diputació.

Influència en les eleccions a les corts

Els analistes electorals que vulguen jugar a endevinar què pot passar en les eleccions a les corts, també previstes per al 2027, ja tenen dos factors fortíssims a l’hora fer les càbales: Carlos Mazón, la gestió de la gota freda i la seua permanència com a diputat, i el retorn de Mónica Oltra a la política activa després d’aquests quatre anys de silenci.

La decisió de Mónica Oltra d’optar a la batllia de València ha aclarit els escenaris dins Compromís i, de retruc, probablement ha llevat un pes a Joan Baldoví, que aspira a revalidar la candidatura a la presidència de la Generalitat. Fins ara, damunt seu i damunt tota la coalició, pesava la hipoteca d’una frase feta que es va encunyar quan Oltra va haver de dimitir. D’aleshores ençà, es deia que Oltra tenia les portes obertes i que seria el que volgués dins Compromís. L’elecció de competir per la batllia, en comptes de repetir com a candidata a la presidència de la Generalitat, deixa via lliure a Baldoví perquè torni a ser el cap de cartell. Fa un parell de setmanes tots dos es van reunir a València. Baldoví, en una trobada amb periodistes, no va voler explicar de què havien parlat.

L’absència d’Oltra en la contesa del 2023 va ser considerada un dels factors que van fer que 100.000 votants de Compromís es quedaren a casa.

El duet Oltra-Baldoví com a tàndem electoral pot tenir un efecte mobilitzador i ajudar a fer que alguns d’aquests votants s’aixequen del sofà. Mónica Oltra en va parlar dissabte, i potser per això va dir que el poble salva el poble, però el salva votant.

No va deixar res a l’atzar en aquell discurs de dissabte que va transmetre la sensació de piles carregades a la militància d’Iniciativa i de la coalició Compromís. La sensació que tot és al seu lloc, a desgrat que la peripècia judicial no s’ha acabat encara.

La denúncia del lawfare

Aquell dia del juny del 2022 feia mesos que denunciava que el seu cas no era més que un altre cas de lawfare. “Guanyen els dolents. El que més sent d’això i el que voldria evitar és que ningú en este país pense que no és possible fer polítiques d’esquerres. Que no és possible plantar cara a la corrupció, a l’oligarquia i als poderosos. Ens fulminen una a una amb denúncies falses, i el dia que vostès vulguen reaccionar, també els hauran fulminat”, va dir, amb el rostre desencaixat.

L’activista ultradretana i fundadora de Vox, Cristina Seguí, va denunciar Mónica Oltra i deu persones més del seu departament de Serveis Socials d’haver encobert els abusos sexuals del seu ex-marit a una menor tutelada en un centre que depenia de la seua conselleria. Seguí i una associació que ella va crear, Gobierna-T, van usar les xarxes socials i pseudoprogrames de televisió, com ara “Estado de alarma” per fer campanya contra Oltra. Fins i tot, van exhibir la menor unes quantes vegades.

Abans de dimitir, Oltra va dir una volta i una altra que tot allò era una persecució dels poders econòmics contra la seua gestió a la Conselleria de Serveis Socials. En una ocasió va mostrar a les Corts Valencianes una fotografia en què es podia veure, en una estació de tren de Madrid, l’ex-president Francisco Camps, Cristina Seguí i Alberto de Rosa, director de Ribera Salud. “Seguesquen la petjada dels diners”, va dir, en relació amb la reversió de la gestió dels hospitals del model Alzira impulsada per Compromís.

En un primer moment, el titular del jutjat d’instrucció número 15 de València va acordar l’arxivament provisional de la causa. Considerava que no hi havia indicis racionals de criminalitat. El fiscal tampoc no va formular cap acusació. Els denunciants hi van recórrer en contra. La secció quarta de l’Audiència de València va revocar aquesta decisió el mes passat i va ordenar l’obertura del judici oral. Oltra i uns altres ex-alts càrrecs de la conselleria són a les portes del jutjat. Els acusen de prevaricació, malbaratament, encobriment, omissió del deure de perseguir delictes i abandonament de menors.

No hi ha data per al judici, però, tenint en compte que falta poc més d’un any per a les eleccions, és molt probable que la candidata haja de compaginar la carrera electoral amb la defensa al jutjat.

“Me n’aniré un moment al castellà, encara que siga una mica estrany, perquè entrem a la tele”, va avisar la dirigent en castellà, entre rialles de Francés. La seua intervenció encara es va allargar més d’un quart d’hora, però no va tornar a fer servir el català.

Demà, dia 29, farà dinou mesos de la barrancada que, l’octubre del 2024, va causar 230 morts i desenes de ferits.

Davant, com sempre, aguanten la primera pancarta els membres de les associacions de víctimes. Cares que ja són conegudes i que, mes rere mes, i aquest és el que fa disset, no defalleixen. Moltes s’han posat la samarreta negra amb el lema: “No a l’aforament de Mazón”. Avui, davant la pancarta principal, marxen els membres d’Estrela Roja, el col·lectiu de dolçainers i tabaleters que, d’ençà de la primera convocatòria, el 9 de novembre de 2024, van acompanyar la manifestació.”La processó de la memòria”, del mestre Ferran Navarro, s’ha convertit en l’himne d’aquestes manifestacions. És una peça que convida a la reflexió i al silenci. “Mai no abandonarem les víctimes”, va dir Navarro, fa uns dies.

Les víctimes clamen perquè Carlos Mazón no quedi impune, i han volgut deixar clar que continuaran eixint al carrer fins que no aconsegueixin veritat, justícia i reparació. I han insistit perquè l’aforament que té com a diputat a les corts quedi sense efecte. “No fa res, i el protegeixen”, han dit, en referència a les absències continuades de l’ex-president a les sessions de les Corts.

La presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre 2024, Mariló Gradolí, ha dit que l’ex-cap del consell ha de respondre per la pèrdua de 230 vides humanes, pel cap baix. Gradolí ha qualificat de vergonyós l’acte del TSJ valencià que retornava la causa a la jutgessa de Catarroja. “Si el TSJ fa una resolució tan vergonyosa que diu que Carlos Mazón no era garant, que no tenia cap responsabilitat el dia que va passar el desastre més gran al País Valencià, si no és responsable el president, qui hi és?”, s’ha preguntat.

La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, Rosa Álvarez, ha dit que les víctimes senten perplexitat, i s’ha mostrat confiada en la instrucció que fa la jutgessa de Catarroja. “La jutgessa no actua en solitari, sinó que té darrere tota l’Audiència de València que avala les seues passes.”

El manifest

Quan ha acabat la marxa, a la plaça de la Mare de Déu, les portaveus de les entitats han llegit un manifest en què la primera cosa que han volgut remarcar és que les 232 víctimes de la gota freda no són morts, sinó assassinats. La xifra de morts consignats en el sumari és de 230, però les entitats inclouen els dos operaris que van morir fent tasques de neteja i reconstrucció les setmanes posteriors a la tragèdia.

Les entitats han recordat que Carlos Mazón va dimitir el mes de novembre gràcies a pressió constant i a la seua persistència, però han lamentat això que han proclamat durant tota la manifestació, que Mazón continua com a diputat a les corts.  “No ens conformem amb una dimissió a mitges, no ens conformem amb un nou govern que busca la continuïtat de les polítiques que neguen el canvi climàtic, ignoren els informes científics i promouen l’especulació i la construcció desmesurades que s’han fet durant dècades”, han dit.

El manifest també ha subratllat la manca de transparència de les administracions i la mercantilització del dret fonamental de l’habitatge. “Prou de donar l’esquena al poble que vol decidir la seua reconstrucció! Prou de la destrucció dels serveis públics! Prou de l’ofensiva contra la nostra llengua i cultura! Prou d’atacar a qui manifesta el seu malestar i el seu dolor exigint justícia!”, han dit.

Darrers moviments judicials

Aquesta manifestació és la primera que es fa d’ençà que la sala civil i penal del TSJ valencià va decidir de rebutjar l’exposició raonada de la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda. D’aquesta manera, tancava la porta a l’encausament de Carlos Mazón. Aquesta setmana, la jutgessa Núria Ruiz Tobarra va tornar a moure fitxa i va decidir de citar Mazón com a testimoni. Això vol dir que està obligat a respondre a les preguntes de totes les parts i a dir la veritat.

Aquest sotrac en la instrucció de la causa va agafar per sorpresa les víctimes que esperen que l’ex-president digui, efectivament, la veritat davant la jutgessa.

Monica Oltra accepta el repte de tornar a la política per a ser l’any 2027 l’alcaldessa de València pic.twitter.com/6Hv4SRB9PD

— David Casanova (@Casanova_Artero) March 28, 2026

Ha estat el primer acte polític d’Oltra d’ençà que va assistir a la darrera assemblea d’Iniciativa del País Valencià el maig de l’any passat. L’acte, que ha aplegat la militància al complex cultural La Petxina de València, correspon al setè congrés ordinari del partit, amb el lema “Actives i combatives: l’impuls de les esquerres”. Iniciativa és una de les formacions que integren la coalició Compromís, de la qual Oltra ha estat coportaveu.

Pocs minuts després que Oltra confirmés que es presentaria com a candidata, Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, ha fet un piulet expressant la seva alegria. Ha dit: “Alegria immensa per este pas de Mónico Oltra. València mereix un canvi i el farem possible! Des de Compromís eixim a per totes, a guanyar les institucions valencianes i acabar amb tanta indignitat de PP i Vox. Tenim un poble digne que mereix governs decents.”

Alegria immensa per este pas de @monicaoltra. València mereix un canvi i el farem possible!
Des de @compromis eixim a per totes, a guanyar les institucions valencianes i acabar amb tanta indignitat de PP i Vox. Tenim un poble digne que mereix governs decents.
Amb valentia!

— Joan Baldoví (@joanbaldovi) March 28, 2026

Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació del govern espanyol i secretària general del PSPV, també ha celebrat el pas de Morant. En un pilet a X, ha dit: “Ho vam fer amb el Botànic en 2015 i ho tornarem a fer, ho tornarem a arreglar i possarem a les persones en el centre. La Comunitat Valenciana necessita de la força dels partits progressistes per a tornar a ressorgir. La tornada de Mónica Oltra és una bona notícia per a tots.”

Ho vam fer amb el Botànic en 2015 i ho tornarem a fer, ho tornarem a arreglar i possarem a les persones en el centre.

La Comunitat Valenciana necessita de la força dels partits progressistes per a tornar a ressorgir.

La tornada de @monicaoltra és una bona notícia per a tots. https://t.co/LWxyZtGvYj

— Diana Morant (@DianaMorantR) March 28, 2026

Participació política minvada

D’ençà que Oltra va dimitir com a vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives el 21 de juny de 2022, després d’haver estat imputada pel presumpte encobriment d’abusos a una menor tutelada per la seua conselleria per part del seu aleshores marit, la seua presència en actes polítics i públics ha estat molt limitada. Fins avui, només havia participat en l’assemblea d’Iniciativa del maig de l’any passat, a la qual va anar simplement com a afiliada, tot coincidint amb l’arxivament provisional del cas –que més tard l’Audiència espanyola de València va ordenar de reobrir.

En aquella ocasió no va fer cap discurs ni cap declaració, però va rebre una gran ovació de la militància, que es va disculpar per no haver-la “sostingut col·lectivament” enfront del que qualifiquen de lawfare, judicialització de la política.

Retorn gradual a l’esfera pública

Després de la dimissió, Oltra va reprendre l’activitat professional com a advocada i mediadora. Ha defensat, entre més, el vaixell de rescat humanitari Aita Mari per recuperar les taxes portuàries que reclama l’actual Consell, i per la denúncia d’un regidor de Vox de Borriana (Plana Baixa) que l’havia titllat de “vaixell de negrers”.

En aquests quatre anys, Oltra només ha participat esporàdicament en debats sobre desigualtats i qüestions socials, i en presentacions de llibres. També ha assistit, a títol personal, a manifestacions del Dia de l’Orgull i a mobilitzacions mensuals organitzades per col·lectius socials per exigir responsabilitats a l’ex-president de la Generalitat Carlos Mazón arran de la gota freda que va afectar València el 2024.

En una entrevista amb Europa Press, Ibáñez ha expressat el desig del retorn d’Oltra. Ha dit que el seu carisma polític “desborda Compromís i arriba a tota l’esquerra valenciana”. I ha afegit: “Per tant, crec que la senyora Oltra ha d’ocupar un càrrec a les pròximes eleccions encapçalant una candidatura potent. On i quan, hi ha temps”, ha remarcat Ibáñez, que ha refusat de concretar si voldria que Oltra encapçalés la candidatura a l’Ajuntament de València. “El lloc ja vindrà”, s’ha limitat a dir.

El dirigent d’Iniciativa-Compromís defensa que el perfil d’Oltra és idoni per a fomentar la unitat de l’esquerra.

Ibáñez remarca que les organitzacions polítiques també haurien de reflexionar sobre per què se’n va anar (en referència a la dimissió del juny del 2022) i per què “van permetre no aguantar la pressió”, tot fent referència a la causa judicial sobre el presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada pel seu ex-marit entre el 2016 i el 2017.

També ha esmentat l’obertura del judici oral contra l’ex-consellera d’Igualtat, que ha ordenat l’Audiència de València, en contra del criteri de la fiscalia, i l’ha titllat d’exemple clar d’una “lawfare brutal”, amb un procediment mancat d’indicis pel qual diu que s’han de preparar.

Defensa un front d’esquerres al País Valencià

Ibáñez defensa que cal un front ampli electoral de tota l’esquerra, tant a les eleccions al País Valencià com a les espanyoles, en línia amb les propostes del portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián.

Ha detallat que aquesta candidatura ha de tenir Compromís com a referent, però que sigui un paraigua generós en què càpiguen IU, Podem, ERC i el Moviment Sumar. “I si vol sumar-s’hi el PACMA, benvingut sigui”, ha ironitzat.

Sobre si la resta de branques de Compromís, com la majoritària Més Compromís, hi estarien d’acord, Ibáñez respon que caldrà debatre quina és la millor fórmula electoral.

Tot i això, sosté que cal “desbordar Compromís” sense llevar-li la direcció ni el projecte autònom dels altres partits de l’estat espanyol. Amb tot, defensa que són generosos amb les altres organitzacions amb què comparteixen programa. Creu que és imprescindible tenir en compte la llei electoral que, amb el sistema de circumscripció provincial, penalitza la divisió de candidatures.

“No sé si Àgueda Micó [l’altra diputada de Compromís que va marxar de Sumar i va passar al grup mixt] i jo hem votat molt diferent d’IU o de Podem al congrés espanyol”, afegeix, i admet que el cisma al congrés no afavoreix la imatge de Compromís.

Critica el PSOE valencià per la “crisi de lideratge”

Ibáñez també declara que el PSOE al País Valencià té un problema evident de “lideratge i de presència al territori”, amb la secretària general i ministra de Ciència, Diana Morant. “I quan hi és, moltes vegades actua malament perquè confon partit i institució; la ministra hauria de ser més exquisida amb la seva agenda pública”, afegeix.

Subratlla que Compromís ocuparà el seu lloc a l’espai de l’esquerra enfront d’un govern valencià del PP, amb el suport de Vox.

Remarca també el dia a dia de col·laboració amb el PSOE, però creu que els socialistes no aprofiten l’acció del govern espanyol per confrontar políticament la Generalitat que encapçala Juanfran Pérez Llorca perquè, en el fons, “temen que Compromís sigui la força hegemònica de l’esquerra”, com, segons la seva opinió, indiquen els sondatges i el debat públic.

Ibáñez vaticina que el futur polític i judicial de l’ex-president autonòmic Carlos Mazón serà “molt complicat” arran de la decisió de la jutgessa d’investigar-lo com a testimoni en la causa de les morts durant el temporal.

Recorda que a la comissió d’investigació del congrés espanyol va sol·licitar que presentés voluntàriament els missatges que havia bescanviat amb l’ex-consellera Salomé Pradas i amb el seu cap de gabinet, per “triangular com van operar aquell dia [el 29 d’octubre de 2024] i com no prengueren decisions que haurien salvat vides”. Sigui quin sigui el seu futur judicial, n’exigeix la dimissió com a diputat al parlament valencià.

Retrets a la gestió de Pérez Llorca i el PP

Sobre l’actualitat de la Generalitat presidida per Pérez Llorca, Ibáñez apunta que un dels grans problemes del PP valencià és “la corrupció i la manera d’entendre el poder”, que fa que sovint romanguin en l’anècdota. Ho exemplifica amb el fet que la dona de Pérez Llorca ha estat col·locada a la Diputació de València com a funcionària.

“A Alacant parlem de l’habitatge de protecció oficial que va rebre una regidora del PP, però crec que hem d’ampliar el focus: va molt més enllà de la corrupció interna, la seva gestió és pensada per als seus amics, la seva classe social, la part més privilegiada”, exclama Ibáñez.

Per això alerta que la polèmica sobre la dona del president no ha de tapar “una gestió nefasta que tot valencià pateix en carn pròpia”.

La protesta és una nova mobilització en la mateixa línia que les convocades d’ençà de la dimissió de Mazón, que continua conservant l’acta de diputat i els privilegis que implica, tot i ser considerat responsable de la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, que va causar 232 morts. De moment, l’ex-president encara no ha comparegut a la jutgessa de Catarroja.

El 16 de març, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) va decidir de no investigar Mazón en aquesta fase, una resolució que no equival a l’absolució. La instrucció judicial continua oberta i es podrà reprendre si els indicis es reforcen. Les entitats convocants consideren que aquesta situació s’ha produït gràcies a la protecció que li continuen atorgant el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i el Partit Popular.

Aquests darrers dies hi ha hagut moviments judicials. Malgrat la negativa del TSJ a investigar Mazón, que és aforat perquè manté l’acta de diputat, la magistrada de Catarroja va emetre fa pocs dies una interlocutòria en què el citava com a testimoni. Segons la jutgessa, no hi ha cap impediment perquè Mazón declare com a testimoni ni que aporte voluntàriament trucades telefòniques i missatges del 29 d’octubre de 2024 relacionats amb la gota freda. Fins ara, hi ha hagut silenci absolut de Mazón.

La manifestació també vol retre homenatge a les colles de dolçaina i tabal que, d’ençà del primer moment, han acompanyat les víctimes amb la “processó de la memòria”, que s’ha convertit en la banda sonora de la societat civil organitzada. És per això que al matí hi haurà un aplec a Benimaclet, organitzat pel grup Estrella Roja.

Compromís ja ha anunciat que també presentarà candidat, mentre que el PSPV encara no ho ha decidit, tot i admetre que no té opcions reals perquè el consell està integrat només per membres del PP i Vox.

Ceballos té una llarga trajectòria en l’àmbit laboral i institucional: ha estat secretari autonòmic de Formació i Ocupació, director del Servef i responsable de l’àrea laboral de KPMG Abogados al País Valencià, a més de participar en uns quants organismes de seguretat i salut laboral.

La Intersindical Valenciana ha qualificat de preocupant el seu nomenament perquè,  quan Ceballos va anar a KPGM, la consultora es va fer càrrec de l’ERO de Canal 9. “Què estan tramant des del Consell?”, s’ha preguntat el sindicat.

L’elecció de Roman Ceballos per a presidir À Punt és inquietant. L’exdirector de Treball va recalar en KPGM quan la consultora va aplicar l’ERO de Canal 9. Què estan tramant des del Consell?https://t.co/3efYwWKSMA

— InterÀpunt (@InterApunt) March 27, 2026

Límit fins al 30 de març

Les Corts han fixat fins al 30 de març per presentar candidatures, que han d’acreditar mèrits en gestió pública o en el sector audiovisual. La vacant, originada pel nomenament d’Ordaz com a secretari autonòmic de Comunicació, dificulta el funcionament normal del consell –especialment l’elecció de la presidència–, per la qual cosa es considera urgent cobrir-la per garantir-ne la plena operativitat.

El síndic socialista, José Muñoz, ha dit que la contractació de Soler havia estat “un vestit a mida” i ha acusat el PP de ser “uns aprofitats” que fan ús del sector públic en benefici propi. Per la seua banda, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha dit que el president, rere l’aparença de “bon xic”, era “una còpia dolenta” del seu predecessor, Carlos Mazón, i “del pitjor PP”.

Pérez Llorca ha respost que “no li han creat una plaça a mida”, sinó que la plaça estava convocada d’ençà del juliol de l’any passat, quan encara no se sabia que ell seria president. Ha remarcat que el procediment s’havia fet a través de lliure concurrència, amb cinc candidats, i que la plaça s’havia adjudicat a la persona amb més experiència, que era la seua parella.

A més, ha destacat que la contractació s’havia fet mitjançant una comissió de serveis, com les més d’11.500 que, segons que ha dit, va aprovar el govern del Botànic en set anys. El president ha mostrat una llista de quatre fulls on figuraven “totes les parelles” de càrrecs socialistes i de Compromís que van accedir a llocs de treball a l’administració en l’etapa anterior, tot i que no n’ha donat noms. Ha dit que li semblava “indecent” emprar aquesta classe d’arguments per a “atacar” polítics.

Segons El Diario, a l’Ajuntament de Finestrat cobrava 25.652,96 euros bruts, una xifra que es duplica ara a la diputació –plaça de grup C1, amb els complements de destinació nivell 21 i específic C3– fins a 52.070,50 euros, tot plegat sense comptar els possibles triennis que pugui tenir com a funcionària de carrera.

Tots dos partits han argumentat que no es podia investigar una associació privada que no havia rebut fons de la Generalitat. Per contra, Compromís ha acusat Vox d’intentar silenciar-los amb una querella.

El síndic socialista, José Muñoz, ha defensat la necessitat d’investigar un fet tan greu com el possible desviament de 100.000 euros donats per la bona gent després de la gota freda. Muñoz ha afirmat que Revuelta era una organització juvenil vinculada a Vox i ha acusat el PP de no voler aclarir els fets pels favors que deu al partit d’extrema dreta.

Per part del PP, la diputada Laura Chuliá ha acusat els socialistes de populisme i ha defensat que les Corts no tenien competències per a investigar una entitat privada. “Aquesta qüestió l’han de resoldre els jutges”, ha afirmat.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha denunciat que Vox havia intentat fer-lo callar amb una querella arran de les seves crítiques a l’organització. Baldoví ha acusat l’entitat de voler “treure profit econòmic” en un moment de dificultat i ha assegurat que continuaria denunciant els fets malgrat les accions judicials.

Malgrat la negativa del Tribunal Superior de Justícia valencià d’investigar Mazón, que és aforat perquè manté l’acta de diputat, la magistrada de Catarroja va emetre ahir una interlocutòria en què citava Mazón com a testimoni. Segons la jutgessa, no hi ha cap impediment que Mazón declari com a testimoni ni que aporti voluntàriament trucades telefòniques i missatges del 29 d’octubre de 2024 relacionats amb la gota freda.

L’oposició pressiona i el PP fuig d’estudi

Els grups de l’oposició a les Corts, PSPV i Compromís, han celebrat la decisió de la jutgessa instructora de la causa penal sobre la gestió de la gota freda de citar com a testimoni l’ex-president de la Generalitat. Tant el PSPV com Compromís li han recordat que tenia l’obligació de dir la veritat. El Partit Popular, en canvi, ha refusat de valorar les decisions judicials. Vox, per la seva banda, ha defensat de deixar treballar la justícia, tot i que ha trobat curiós que la instructora de la causa judicial hagi passat de demanar la imputació de Mazón a citar-lo com a testimoni.

El síndic del PP, Nando Pastor, ha dit als passadissos de les Corts que la citació de Mazón no canviava la seva situació processal en aquesta causa. I ha afegit que el PP no jutjaria políticament els jutges ni les decisions que prenen, cosa que, ha dit, deixen als partits de l’esquerra.

“Nosaltres no som com ells i no volem ser-ho”, ha dit, i ha retret als socialistes i a Compromís de sortir “en tromba” a desacreditar o denigrar els magistrats quan no els agraden les sentències.

Pastor ha remarcat que Mazón havia estat l’únic polític que havia reconegut errors per la gestió de la gota freda, que havia demanat disculpes i que havia dimitit.

El síndic del PSPV, José Muñoz, ha recordat que l’ex-president tenia “l’obligació de dir veritat”, cosa que, segons que ha criticat, no ha fet d’ençà que va passar la gota freda. També ha advertit que el Partit Socialista estaria molt atent per veure si mentia.

Muñoz ha exigit a Mazón, a més del registre de telefonades d’aquell dia, que lliurés també els whatsapps de la jornada. Igualment, ha instat l’actual president del govern i president del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca, a exigir-li l’acta de diputat perquè, segons que ha dit, la seva situació és “insostenible”.

“Mazón intentarà aferrar-se a la cadira coste el que coste, i és el Partit Popular que ha de prendre mesures”, ha dit Muñoz, que ha afegit que no esperava res de Mazón, però sí una “certa dignitat” del PP.

Per al síndic de Compromís, Joan Baldoví, és una notícia que “alegra la immensa majoria de valencians” el fet que el president “que no va ser on calia, no va prendre les decisions que tocaven i ha mentit reiteradament”, hagi de “passar finalment pel jutjat de Catarroja i dir la veritat d’una vegada”.

Baldoví també celebra que hagi de presentar la llista de telefonades del 29 d’octubre de 2024 i els seus whatsapps, perquè diu que poden ser “profundament aclaridors”. Malgrat això, assenyala que “més enllà de les responsabilitats judicials, hi ha una responsabilitat política i Mazón no pot estar encara assegut a les Corts”.

Baldoví s’ha mostrat “profundament escèptic” sobre la col·laboració de Mazón amb la justícia per la seva trajectòria i les diferents versions que ha donat sobre què va fer el dia de la gota freda. Tot i això, espera que se sàpiga d’una vegada on va ser, a quina hora se’n va anar, amb qui va parlar i sabia què passava.

La vice-presidenta segona de la diputació i responsable de recursos humans, Reme Mazzolari, del PP, va dir que encara farien més modificacions perquè s’havien de corregir incoherències.

El sociòleg i escriptor Vicent Flor, que en les legislatures del Botànic va ser director de la Institució Alfons el Magnànim, que també depèn de la diputació, ha estat un dels afectats per aquesta modificació de la relació de llocs de treball.

Després d’acabar la tasca en el Magnànim, Flor, que és funcionari de carrera de la diputació, va tornar al seu lloc de faena com a conservador de museus. Fins ara, ha estat assignat al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, el MUVIM. Ara l’han traslladat a una àrea de nova creació que han anomenat de “logística i investigació de recursos culturals”.

Segons que ha denunciat Flor mateix, el seu és l’únic cas de conservador de museu que és expulsat d’un museu i no li és assignat un altre lloc dels quatre que té la Diputació de València. En la plantilla, hi ha vint conservadors. En el document en què li comuniquen el trasllat, no hi ha cap explicació ni cap justificació sobre quines seran les seues funcions.

Sense resposta de la Diputació de València

El dia 9 de març, Vicent Flor va presentar un escrit a la Diputació de València demanant, entre més coses, el lliurament de l’informe que la responsable de personal diu que té, i on, suposadament, es recomana el trasllat a una categoria diferent. Flor argumenta que, com a treballador, té dret de disposar de tota la documentació que l’afecta i, a més, afirma que el seu cap superior ha negat que haja elaborat aquest informe. També demana una reunió amb Mazzolari i que es reconsidere la decisió de fer-lo fora de l’àrea de museus, que és la que ocupa amb plaça consolidada.

En l’escrit, Vicent Flor explica la seua trajectòria i fa una referència expressa a les titulacions que posseeix de sociòleg, politòleg i antropòleg, una formació que, diu, li permet de participar en el debat públic amb llibres, actes, articles d’opinió. “Poden no ser del gust de l’equip de govern, però això no justificaria cap represàlia laboral”. I cita l’article 14 de la constitució espanyola, que diu que els ciutadans no poden ser discriminats per naixença, raça, religió o opinió.

Segons que ha dit Flor a VilaWeb, la Diputació de València no ha respost a aquest escrit.

La companya del president Pérez Llorca

En un piulet a X, Vicent Flor ha qualificat de corruptes i sectaris els dirigents de la diputació i ha posat, al costat la notícia de la seua destitució, la de la contractació de la parella del president Pérez Llorca a la diputació amb un sou brut anual de 52.000 euros, que dobla el que cobrava com a administrativa a l’Ajuntament de Finestrat (Marina Baixa).

Són uns corruptes. I uns sectaris.https://t.co/6qri1bG9ZT pic.twitter.com/dWok1OO93G

— Vicent Flor (@VicentFlor) March 25, 2026