Ho ha anunciat el portaveu del grup, Tomás Guitarte, després d’haver-se reunit amb la presidenta de les Corts de l’Aragó, María Navarro, en la ronda de consultes per a proposar candidat a la presidència. Guitarte ha deixat clar que la posició del seu partit era la mateixa que ja va adoptar el 2023, quan Azcón va ser investit gràcies a un pacte entre el PP i Vox: “Si les polítiques que s’han de pactar són les polítiques de Vox, hi votarem en contra, sigui com sigui, tant si Vox és a dins o a fora.”

El portaveu d’Aragó-Terol Existeix ha remarcat que el seu grup rebutjava del tot els arguments polítics de Vox. Entre les discrepàncies, ha esmentat qüestions com ara la immigració, la ideologia de gènere, el transvasament de l’Ebre i la voluntat de recentralitzar competències autonòmiques. Guitarte ha defensat que el seu partit era “profundament autonomista” i partidari d’avançar en la descentralització cap a les comarques i els municipis. També ha reivindicat que els recursos hídrics de l’Aragó s’havien d’emprar per al desenvolupament del mateix territori i no per a projectes de transvasament.

Tot i el vot contrari a la investidura, Guitarte ha demanat que es faci un esforç per constituir govern a l’Aragó com més aviat millor. I ha avisat que un retard en la formació de l’executiu podria impedir l’aprovació del pressupost i obligar a tornar-lo a prorrogar.

La CHA ha recordat Palacín com una de les veus destacades de l’aragonesisme polític d’aquests darrers anys, i ha subratllat la seva “proximitat, honestedat i dedicació constant” al partit i a la defensa del territori. En un comunicat, la formació ha donat també el condol a la família, amistats i militants del partit.

Nascut a Osca el 1974, Palacín es va dedicar inicialment al sector de la consultoria i dels serveis ambientals. Va entrar en política municipal el 2007 com a regidor a l’Ajuntament de Montsó, on va exercir fins al 2013 i va presidir el Patronat d’Esports i la Institució Firal. Posteriorment, va ocupar responsabilitats al govern aragonès: entre el 2015 i el 2019 va ser director general d’Ordenació del Territori al govern d’Aragó. D’ençà del 2019 era diputat a les Corts d’Aragó, on també havia exercit de portaveu del grup parlamentari.

Palacín va ser elegit president de la Chunta Aragonesista el febrer del 2020, en substitució de José Luis Soro, i va ser reelegit el 2024. La seva mort ha suscitat nombroses reaccions entre representants polítics aragonesos, que han destacat la seva trajectòria de servei públic i el seu compromís amb l’aragonesisme polític.

Navarro s’ha imposat en una segona votació al candidat proposat pel PSOE, Fernando Sabes –batlle de Sant Esteve de Llitera–, que ha obtingut 25 vots: 18 del seu grup parlamentari i els 6 de CHA i el d’IU.

L’elecció de la presidenta de les Corts únicament amb els vots favorables del seu partit evidencia que el PP no ha arribat encara a l’acord amb Vox a què aspira el dirigent popular local, Jorge Azcón, per a ser investit president de l’Aragó.

Azcón ha reconegut que el pacte amb Vox era l’única alternativa possible després dels resultats de les eleccions del 8 de febrer i que l’acord de govern encara s’havia d’acabar de tancar.

Més dependència de Vox

Azcón va decidir d’avançar les eleccions fa uns quants mesos perquè Vox no li havia aprovat el pressupost d’enguany. L’estratègia era aprofitar el desgast del PSOE en la política espanyola per sortir reforçat com a referent de la centralitat a l’Aragó i reduir la dependència de Vox a l’hora de governar.

Però el resultat va ser el contrari. La gran beneficiada de la nit electoral va ser l’extrema dreta, que hi va duplicar la representació: de set escons a catorze. Això li ha atorgat més capacitat de pressió sobre el PP, que va passar de 28 diputats a 26 i es va allunyar encara més de la majoria absoluta, fixada en 34.

La constitució de la mesa ha estat la primera prova de foc i s’han fet paleses les discrepàncies entre el PP i Vox.

Malgrat aquest blocatge, fins ara no s’ha obert cap alternativa a una entesa entre el PP i Vox. Ahir mateix, el president de l’Aragó en funcions, Jorge Azcón, va dir a Barcelona que l’única opció possible és un acord amb l’extrema dreta. Azcón, que assistia al Mobile World Congress, va admetre que si finalment no hi ha pacte serà un fracàs. “Volem que el pròxim govern sigui estable i sòlid en conjunt. I volem fer-ho sense soroll i treballant amb la tranquil·litat amb què ho fem. El fet important és que el govern tingui estabilitat”, va dir.

Més dependència de Vox

Azcón va decidir d’avançar les eleccions fa uns quants mesos perquè Vox no li havia aprovat el pressupost d’enguany. L’estratègia era aprofitar el desgast del PSOE en la política espanyola per sortir reforçat com a referent de la centralitat a l’Aragó i reduir la dependència de Vox a l’hora de governar.

Però el resultat va ser el contrari. El gran beneficiat de la nit electoral va ser l’extrema dreta, que va duplicar la representació: de set escons a catorze. Això li ha donat més capacitat de pressió sobre el PP, que va passar de 28 diputats a 26 i es van allunyar encara més de la majoria absoluta, fixada en 34.

Però ara les converses per a formar govern ja no es fan a l’Aragó. Fa uns quants dies que les direccions centrals d’ambdós partits n’han assumit el lideratge. El futur polític dels ciutadans de l’Aragó, doncs, es decideix en despatxos de Madrid.

La mesa, primera prova de foc

Quan s’obri la legislatura es faran les primeres votacions importants a les Corts. Per començar, es votarà la constitució de la mesa, que servirà de termòmetre per a comprovar quin és l’estat real de les relacions entre el PP i Vox.

Azcón ahir va dir, convençut, que la mesa tindria una bona composició, capaç d’encarar una legislatura “que ha de ser absolutament productiva i pròspera”.

Tot indica que el PP no tindrà inconvenient a cedir la presidència de les Corts a l’extrema dreta, tal com ja va fer el 2023 amb el nomenament de Marta Fernández. D’aquesta manera, el PP tornaria a fer el primer pas per a aplanar el camí d’una entesa més àmplia. En aquell acord, Vox va assumir dues conselleries: la de Desenvolupament Territorial i Justícia, amb rang de vice-presidència i ocupada pel líder de la formació a l’Aragó, Alejandro Nolasco, i la d’Agricultura. Ara el nou repartiment de forces a la cambra fa preveure que Vox reclamarà més protagonisme en un eventual govern.

Preocupació pels drets lingüístics

L’acord del 2023 incloïa atacs directes contra la llengua catalana i, en conseqüència, contra els drets lingüístics dels ciutadans de la Franja de Ponent. El pacte preveia de revisar la llei de llengües per eliminar-hi el català i suprimir la Direcció General de Política Lingüística. Aquesta agressivitat contra la llengua va ser una de les senyes d’identitat del primer executiu d’Azcón amb el suport de Vox.

En el mateix document, totes dues formacions es comprometien també a combatre el “nacionalisme català excloent i expansionista”. Per aquest motiu, no seria estrany que un eventual nou acord incorporés més atacs contra la llengua i més mesures de caràcter anticatalà.

La sessió constitutiva de les Corts començarà a les 11.00, amb la formació de la mesa d’edat, presidida pel diputat de més edat, Juan Vidal, de Vox, i amb els dos parlamentaris més joves com a secretaris: Lucía Baruquer, del PP, i Mascún Ariste, de la Chunta Aragonesista (CHA). Quan tots els diputats hagin pres possessió, es farà la votació per a elegir el president de les Corts, seguida de la dels vice-presidents i secretaris.

La vice-secretària de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, ha dit que la direcció estatal participaria en les negociacions per a garantir que els eventuals acords s’ajustin a les posicions estatals del partit i tinguin coherència i proporcionalitat amb els resultats electorals: “No romandrem impassibles davant el risc de repeticions electorals i treballarem amb tota la disposició per fer possible l’acord.”

Fonts del PP han admès un canvi d’estratègia de Feijóo, que fins ara no havia intervingut directament en cap negociació, arran del risc real de noves eleccions. Segons aquestes fonts, la decisió ha estat acordada amb els dirigents territorials implicats.

Quant al calendari, el PP diu que encara no hi ha data fixada per a començar formalment les converses.

El territori continua dividit en dues grans zones. D’una banda, el nord del Cinca, més progressista i on els socialistes s’imposen en la majoria de municipis; i, d’una altra, el sector meridional –especialment el Matarranya–, històricament més conservador i, en aquestes eleccions, amb un vot molt fragmentat. Aquesta fractura territorial reapareix amb claredat i confirma una fotografia electoral complexa: l’esquerra manté una base territorial sòlida, però la dreta domina els principals centres de població i consolida posicions estratègiques. Cap bloc no aconsegueix una hegemonia clara i els equilibris locals continuen determinant el pes de cada força.

En conjunt, el PP és la primera força a la Franja, amb 6.294 vots (32,31%), seguit de prop pel PSOE, amb 5.643 (28,97%). Vox ocupa la tercera posició amb 3.821 vots (19,61%) i la Chunta Aragonesista arriba a 1.109 (5,69%). Terol Existeix obté 926 vots (4,75%) i el PAR és a 505 (2,59%). Sumar aconsegueix solament 282 vots (1,45%) i la resta de candidatures hi obtenen percentatges residuals.

Un nord clarament socialista i un sud fragmentat

Al nord del Cinca, el mapa es tenyeix majoritàriament de vermell. De Montanui a Camporrells, el PSOE s’imposa sistemàticament, i cap a l’interior reapareix la força del PP en municipis com les Paüls i Beranui. A la Ribagorça es destaca també el suport a la Chunta Aragonesista, que arriba a l’11,68%.

A la Llitera hi ha pràcticament un empat entre el PP (30,61%) i el PSOE (30,45%), però amb un suport molt elevat a Vox, que supera el 20%. A Tamarit de la Llitera, el municipi catalanoparlant més poblat de la comarca, l’extrema dreta arriba al 23,15%, per damunt de la mitjana aragonesa, cosa que confirma que també s’expandeix en territoris amb forta tradició socialista.

El PP s’imposa sobretot als nuclis més poblats. Al Baix Cinca, Fraga –la ciutat més gran de la Franja– dóna una victòria clara al PP (35,83%), amb Vox com a segona força (23,80%) i el PSOE en tercera posició, a 662 vots del PP. De fet, el PSOE obtindria més vots a la Franja si no es comptabilitzés la capital del Baix Cinca. El PP també s’imposa en municipis com ara Tamarit, Maella i Calaceit, però el PSOE és el partit dominant en la major part del mapa i en els municipis més petits. La població més gran on el PSOE és la força més votada és Mequinensa, amb un 37% dels vots.

El sud presenta un panorama més fragmentat. Al Matarranya hi ha una victòria clara del PP (31,19%), amb triomfs destacats a Calaceit i Vall-de-roures, però amb un suport relativament baix a Vox (14,1%) i una presència notable de l’aragonesisme: Terol Existeix arriba al 12,45%, la CHA al 5,87% i el PAR al 5,49%, que conjuntament superen el 20% dels vots. Alhora, el PSOE hi augmenta el suport respecte del 2023 i passa del 18,73% al 25,77%, una pujada superior fins i tot a la de Vox. Tot i el perfil conservador de la comarca i que el PP guanya fins i tot en municipis petits, la suma d’aquest partit amb Vox hi és inferior a la registrada en la major part del territori i també en comparació amb l’Aragó.

El declivi del PAR i les excepcions locals

Els resultats confirmen la pèrdua d’influència del PAR que, tot i guanyar en municipis com ara Albelda, Lledó i Ràfels, resta fora del parlament per primera vegada d’ençà del 1983. El retrocés simbolitza el declivi d’un espai polític que durant dècades havia estat clau en l’equilibri institucional aragonès.

Entre les excepcions locals, Vox guanya a la Canyada de Beric i Terol Existeix s’imposa a la Codonyera (34,85%), tots dos al Matarranya. També són els municipis on aquests partits obtenen més bon resultat. El millor resultat del PP és a Castigaleu (Ribagorça), amb el 67,5%; el del PSOE, a Bonansa, també a la Ribagorça, amb el 61,53%. La Chunta es destaca a Camporrells (21,33%) i el PAR, malgrat la desaparició parlamentària, arriba al 40,22% a Lledó. Així, en conjunt, la Franja confirma la seva singularitat electoral: resistència progressista, avenç desigual de l’extrema dreta i persistència d’identitats territorials pròpies.

Aquella coalició sumava 35 escons –un més que la majoria–, la mateixa barreja de sigles avui només en té 25 (Podem ni tan sols és a la cambra). “Farem una oposició seriosa i responsable”, ha insistit Alegría. Segons ella, l’avançament electoral es va fer per caprici i interès d’Alberto Núñez Feijóo.

“No és el resultat que volíem, però continuarem defensant l’Aragó i la seva gent”, ha dit. Ha fegit que el PSOE és “l’alternativa progressista” a la suma de PP i Vox, que tenen 40 escons. “El senyor Azcón encara és més ostatge de Vox”, ha acabat dient.

Les relacions entre PP i Vox no són pas gaire bones. Ara fa pocs mesos, el president Jorge Azcón va anunciar l’avançament electoral perquè l’extrema dreta no li volia aprovar el pressupost del 2026. A partir de demà s’hauran d’asseure a negociar la investidura.

Azcón va decidir d’avançar les eleccions ara fa uns quants mesos perquè Vox no li va aprovar el pressupost d’enguany. Ara s’haurà de posar d’acord amb l’extrema dreta si vol tornar a ser president de l’Aragó perquè s’ha allunyat més de la majoria absoluta, que són 34 escons. Ha passat de 28 diputats a 26.

Ara, el gran derrotat és el PSOE, capitanejat per Pilar Alegría, ex-ministra i ex-portaveu del govern de Pedro Sánchez. Els socialistes han igualat el seu mínim històric de 18 representants –en tenien 23–, que va aconseguir Javier Lambán el 2015.

Cal dir que en aquelles eleccions Podem tenia molta més força (14 diputats) i ara ni tan sols entrarà al parlament. La quarta força de la cambra serà la Chunta Aragonesista, que dobla el resultat: passa de tres escons a sis.

El parlament el tanquen dues formacions: Terol Existeix, que perd un diputat (2), i Esquerra Unida-Sumar, que conserva l’escó que tenia. El Partit Aragonès no obté representació –n’havia tingut 19 el 1987– després de més de quaranta anys.

La participació en les eleccions ha estat del 67,5%, gairebé un punt més que no pas el 2023 (66,54%).

El PSOE, amb l’ex-ministra Pilar Alegría com a candidata, pot obtenir un mínim històric, amb 17-18 escons. Ara mateix, en té 23. El pitjor resultat del PSOE a l’Aragó és de 18 escons (amb Javier Lambán el 2015), tot i que en aquell moment Podem era molt fort (14 diputats).

Segons el sondatge, la Chunta Aragonesista (CHA) serà la quarta força amb 4-5 diputats. Ara en té 3. El parlament el tancaran Terol Existeix amb 2-3 escons (ara en té 3) i Esquerra Unida-Sumar amb 1-2 (ara en té 1). Ni Podem ni el Partit Aragonès no tindran representants.

Més del 88% escrutat

L’escrutini va precisant els resultats del sondatge. Concretament, amb el 88% dels vots escrutats, el PP va al capdavant amb 26 escons (2 menys que ara fa tres anys). El PSOE n’aconsegueix 18 –5 menys– i Vox es catapulta amb 14 (el doble).

Aquestes dades només fan possible la majoria absoluta entre el PP i Vox. Hi ha eufòria a la seu de l’extrema dreta, segons que es veu en imatges de la Televisió de l’Aragó. S’hi senten crits i càntics de “s’ha de votar Vox”. 

Finalment, la Chunta duplica resultats, amb 6 diputats, Terol Existeix perd un escó (2) i Esquerra Unida-Sumar conserva el que té.

A Fraga la participació és d’un 48,05% (-0,38%); a Tamarit de Llitera, 51,91% (-4,93%); a Maella, 57,11% (-9,12%); a Mequinensa, 45,21% (-11,23%); a Saidí, 52,57% (-9,73%); a Torrent de Cinca, 55% (-7,61%); i a Benavarri, 43,55% (-9,84%).

Només Vall-de-roures trenca la dinàmica a la baixa. A les 18.00, hi ha votat un 58,73% dels electors, és a dir, un 0,9% més. De totes maneres, la diferència s’ha reduït molt. A les 14.00, la diferència de participació era de 4,04 punts percentuals més que no pas el 2023.

Els sondatges col·loquen el PP de Jorge Azcón com a vencedor de les eleccions, que pot aconseguir entre 27 escons i 30, però incapaç d’espolsar-se la dependència de Vox, que pot ser el gran beneficiat de la jornada arran de la desinflada del PSOE.

Ni el PP ni el PSOE no inclouen al programa res sobre les llengües pròpies de l’Aragó, mentre que l’extrema dreta ha explicitat la voluntat de mantenir-hi els atacs i la política negacionista.

En el cas específic de la Franja de Ponent, s’albiren unes eleccions clau per a la llengua catalana, que durant la darrera legislatura ha rebut múltiples atacs del govern format pel PP i Vox. En un context en què cada vegada és més important de protegir les llengües minoritzades i en què estudis comencen a alertar del retrocés de la llengua entre els joves, ni el PP ni el PSOE no inclouen al programa electoral cap pla sobre les llengües pròpies de l’Aragó, mentre que l’extrema dreta ha explicitat reiteradament la voluntat de mantenir-hi els atacs i la política negacionista.

A banda, els resultats de les eleccions també podrien condicionar una eventual reactivació de projectes d’energia renovable a les zones del Matarranya i el Cinca, o de la línia de molt alta tensió (MAT) que connectaria amb el Principat, a més de la política del govern aragonès en relació amb la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea.

Les enquestes pronostiquen la necessitat d’una entesa

Tal com passava abans de la campanya, els sondatges continuen indicant que el Partit Popular millorarà el resultat del 2023. Però, amb el pas de les setmanes, l’optimisme inicial s’ha anat refredant. La darrera edició del sondatge d’Electomanía li atribueix 29 diputats, tan sols un més que no pas els obtinguts el 2023. Per la seva banda, Sigma Dos li dóna entre 27 i 30 escons. Així, tot apunta que el PP continuarà essent la llista més votada, però no ampliarà l’avantatge tant com es preveia abans de les eleccions i no s’acostarà als 34 escons que representen la majoria absoluta.

Quant a l’altre gran partit espanyol, el PSOE, totes les enquestes coincideixen a pronosticar uns pitjors resultats respecte del 2023. En aquest cas, Electomanía li concedeix 18 escons, cinc menys dels actuals, i Sigma Dos entre 17 i 19.

L’extrema dreta serà la gran beneficiada d’aquesta convocatòria anticipada. Tant Electomanía com Sigma Dos li pronostiquen un creixement mínim de cinc escons, de 7 a 12. Si es confirma, Azcón tornarà a necessitar Vox per governar i, a més, tindrà més marge de negociació en un eventual pacte.

Quant als partits d’àmbit aragonès, la Chunta Aragonesista creix en totes les enquestes. A la darrera legislatura tenia 3 diputats i ara tant Electomanía com Sigma Dos li n’atribueixen com a mínim 4, amb 6 com a millor projecció possible. Per contra, la coalició Aragó-Terol Existeix perdria un escó, segons els sondatges, i el Partit Aragonès (PAR) restaria fora de l’arc parlamentari amb la pèrdua de l’únic diputat que tenia la legislatura passada. Aquesta redistribució pot ser clau a l’hora de definir una alternativa viable al pacte entre el PP i l’extrema dreta, per exemple, mitjançant un acord dels populars amb la Coalició Existeix i el PAR, o bé només amb la coalició i una abstenció del PSOE o de la Chunta, cosa que d’entrada semblaria poc probable.

Respecte de l’esquerra alternativa d’àmbit estatal, els sondatges apunten que Sumar salvarà l’únic diputat que tenia fins ara, mentre que Podem el perdrà.

Unanimitat amb Sixena

Malgrat que el litigi per les pintures murals de Sixena ha estat la principal fricció entre el govern de l’Aragó i les institucions catalanes la darrera legislatura, no ha estat un dels temes més presents en la campanya electoral.

Això s’explica perquè hi ha una certa unanimitat entre els partits que concorren a les eleccions a l’hora de defensar que cal complir el mandat judicial i que les obres tornin al municipi aragonès. En aquest àmbit, les formacions que han adoptat un to més vehement i que representen la línia dura són el PP, la Chunta Aragonesista i el PAR.

Els populars treuen pit de la gestió del cas al programa electoral i asseguren que exhauriran totes les vies legals disponibles perquè els murals tornin a l’Aragó. En la mateixa línia s’expressa la Chunta, que arriba a parlar de “patrimoni espoliat” i exigeix que les pintures tornin com més aviat millor a Sixena. El PAR, per la seva banda, ha estat el partit més contundent a l’hora d’atacar les institucions catalanes durant la campanya –tant per a defensar el trasllat de les obres com per a criticar la proposta de nou finançament del govern espanyol–, amb una clara voluntat d’atiar l’anticatalanisme per gratar vots tant al PP com a l’extrema dreta.

Per contra, el PSOE no esmenta el cas de Sixena al programa electoral i la cap de llista, Pilar Alegría, tampoc no n’ha fet bandera durant la campanya. Els socialistes es limiten a parlar de la defensa i promoció del patrimoni cultural, sense concrecions.

Catalunya, molt present en la campanya

Tant el PP com la Chunta, el PAR i l’extrema dreta han fet servir la confrontació amb les institucions catalanes durant la campanya electoral. Concretament, per a atacar la cap de llista del PSOE, Pilar Alegría, a qui acusen de donar suport al nou sistema de finançament que proposa el govern espanyol i que, segons aquestes formacions, afavoreix el Principat i representa un greuge per a l’Aragó.

Per exemple, Azcón va enregistrar un vídeo amb una pissarreta en què comparava el finançament de l’Aragó amb el de Catalunya segons el nou model pactat, basant-se en un estudi de Fedea.

Vuelvo a la pizarra para explicate por qué el sistema de financiación que propone Pedro Sánchez y defiende Pilar Alegría deja a Aragón como la Comunidad peor financiada. pic.twitter.com/XfKrEUTA0l

— Jorge Azcón (@Jorge_Azcon) January 26, 2026

Per la seva banda, el candidat de la Chunta Aragonesista, Jorge Pueyo, també ha mantingut una línia discursiva dura contra l’acord de finançament i ha reiterat que s’oposarien a qualsevol proposta que no tingués en compte les singularitats de l’Aragó, tal com –segons que diu– sí que es fa amb les de Catalunya.

Pepa Nogués Furió (Carlet, Ribera Alta, 1972) és antropòloga, especialitzada en etnologia. S’ha format a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i viu a la Portellada (Matarranya). Ha investigat la cultura popular i el patrimoni etnològic, amb treballs sobre jocs tradicionals i memòria oral, sobretot a la Terra Alta, el Matarranya i les Terres de l’Ebre. Activista lingüística, forma part de l’Associació Cultural del Matarranya. Ha estat professora de llengua catalana i literatura a l’IES Matarraña de Vall-de-roures i actualment ensenya català a l’escola oficial d’idiomes d’Alcanyís.

El 2020 va rebre el premi Franja: Llengua i Territori, en reconeixement d’una trajectòria sostinguda de compromís cultural i lingüístic. En aquestes eleccions, forma part de la llista de la Chunta Aragonesista a les Corts. Hi parlem per copsar com es viuen les eleccions a la Franja de Ponent i com poden afectar la realitat lingüística del territori.

—D’ençà que vau arribar al Matarranya, heu estat una activista destacada per la llengua. De fet, vau rebre el premi Franja: Llengua i Territori 2020 per la vostra tasca. Per què vau decidir de fer el salt a la política?
—Perquè la situació ja és bastant insostenible i la previsió d’una crescuda de Vox la fa apocalíptica. Jo simpatitze amb la CHA i fa temps que hi col·labore. Primer, per la llengua; després, per la llengua i pel medi ambient, perquè em preocupa el canvi climàtic i els projectes de grans centrals eòliques al Matarranya; i ara per la llengua, el medi ambient i la democràcia. És a dir, hem anat cada dia pitjor. Ja no només hem de defensar la llengua, sinó també aquest sistema que hem construït i que sembla que trontolla. Si volem aturar Trump i aquesta mena de gent, hem de començar per casa nostra.

—Amb l’arribada de l’extrema dreta al govern a la darrera legislatura, la situació tant del català com de l’aragonès ha empitjorat. Les partides pressupostàries destinades a la promoció de les llengües pròpies s’han congelat o reduït i, fins i tot, hem vist el president Azcón negant que a l’Aragó s’hi parli català. D’on ve aquesta agressivitat contra les llengües pròpies de l’Aragó?
—És agressivitat i també negacionisme. La base és que a l’Aragó no s’ha acabat de forjar mai una consciència lingüística, que normalment existeix als territoris on hi ha llengües minoritzades. En algun moment hem estat a punt, però no s’ha acabat d’aconseguir mai del tot. Hem estat intermitents. Hem avançat amb certs governs, després hem retrocedit… El problema és que cada vegada que retrocedim és més difícil de remuntar. Hi ha gent que simplement entén que a l’Aragó es parla castellà, que és la llengua d’Espanya, i encara no ha superat aquesta idea. Segurament, no ha llegit la història de l’Aragó, ni l’estatut…

—Hi ha un component d’anticatalanisme?
—Crec que és simplista dir que és per anticatalanisme. Crec que és la punta de l’iceberg. En el fons, la base és la idea d’estat que va implantar Felip V d’una Espanya amb una sola llengua, que encara avui és defensada per una determinada ideologia. En qualsevol cas, l’anticatalanisme jo l’he viscut sempre. Sóc valenciana, per tant, des que tinc ús de raó. I aquí a l’Aragó ja fa molts anys que existeix, malgrat que alguns diuen que el procés d’independència l’ha fet augmentar. Però un exemple molt clar que mostra per què no és un factor decisiu és que a l’Aragó tenim tres llengües, i les dues històriques són el català i l’aragonès. I l’aragonès, que a més té un nom molt clar i identificatiu, també pateix i també ha rebut els atacs de PP i Vox. Per tant, pense que el problema ve de l’arrel.

—Creieu que aquesta manca de consciència lingüística fa que atacar les llengües pròpies doni vots?
—Sí, és clar. La llengua està instrumentalitzada. Vox en parla clarament en el seu programa. Negacionisme i segregacionisme. No reconeixen els dictàmens de la ciència i de la lingüística i neguen la unitat de la llengua. I pel que fa a la manca de consciència lingüística és perquè no s’ha explicat mai d’una manera clara: tu parles català perquè ets aragonès. Això no s’ha explicat. No s’explica a les escoles, no s’explica als llibres. Aleshores, encara sort que, gràcies a la gent, al seu sentit comú i a la seua voluntat d’informar-se, es manté la llengua. Però de la mateixa manera que dic això, puc dir que no hi ha un rebuig generalitzat contra les llengües. Aquest problema no existeix entre la gent. No cal ser lingüista per a veure que ens entenem amb la gent de Barcelona, de València, de Mallorca, de Perpinyà o d’Andorra. Tothom ho sap.

—Però sí que hi ha gent que fa servir aquest discurs de confrontació.
—És gent puntual, però que té poder als mitjans. A més, és un discurs molt fàcil de vendre. I quan crides, és molt fàcil que s’escampe. En canvi, la gent que cada dia prepara activitats o que escolaritzen els seus fills en centres que fan projectes lingüístics potser no es veu tant. I prova d’això és la normalitat amb què la gent de la Franja viu la llengua materna a les escoles. L’alumnat majoritàriament cursa l’assignatura voluntària de català, amb tota normalitat. El problema és que si això no ho promous al govern i queda en mans dels claustres, doncs les famílies depenen d’una direcció de centre concreta. Però quan l’assignatura s’ofereix en les mateixes condicions que la resta, l’alumnat s’hi apunta majoritàriament.

—Com qualificaríeu la implantació del català a l’ensenyament aragonès?
—És molt limitada. S’hauria de millorar, evidentment. Aquest curs fa quaranta anys que s’implanta i, des d’aleshores, si bé és cert que s’han anat fent passes menudes, sempre hem estat dins del marc que es va aconseguir, que és una situació intermèdia entre tenir una sola llengua i ser bilingüe. Llavors, es fan malabarismes. Hi ha instituts on, si vols cursar català, et quedes sense poder fer servir el transport escolar, perquè no quadren els horaris; i altres que pots fer set o vuit hores de les vint setmanals en català. I aquests centres, si abans tenien poc suport, ara no en tenen gens.

—Fa unes quantes setmanes, la Universitat de Lleida va publicar un estudi que apuntava que les xarxes socials contribueixen decididament a desplaçar el català a la Franja. Heu notat aquest retrocés?
—El català, a més de no ser una llengua hegemònica, és una llengua minoritzada a l’Aragó. I no tenim un govern fort que la protegisca, com protegeix altres coses. Fins fa pocs anys, la llengua es mantenia molt viva i érem un dels territoris on es parlava més de tot el domini lingüístic català, però ara ja no és així perquè aquelles circumstàncies han canviat. Ara tenim una demografia molt diversa, ha arribat molta immigració, que benvinguda siga, i també patim els efectes de la globalització i les xarxes. Les comunicacions ja no són amb el veí, no són en cercles petits, sinó que són globals. Per tant, si en llocs on la llengua està molt protegida, com ara Catalunya, ja sabem la situació que hi ha, doncs imagina’t nosaltres. Per exemple, les meues filles, que tenen catorze i disset anys, hi ha un abisme en l’ús de la llengua que fan. Ja no parlem de diglòssia, sinó de substitució.

—Quines mesures proposa la CHA per a provar de revertir aquesta situació?
—La primera cosa que cal fer és recuperar-nos d’aquests dos anys i mig de retrocessos. Recuperar la dinàmica que duia la Direcció General de Política Lingüística i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua recupere impuls. Després, recuperar el suport als projectes de les escoles, recuperar l’acompanyament als centres perquè desenvolupen l’assignatura en les millors condicions possibles, recuperar el seminari de professors de català, continuar creant materials, reforçar la web de llengües, que era una estructura fantàstica com a repositori d’informació, de notícies i també de divulgació… I recuperar la llei de llengües de l’Aragó, que ens possibilita de fer servir la llengua als ajuntaments. I tot això sempre mirant cap a una estructura tan pròxima com siga possible a aconseguir-ne la cooficialitat, que soluciona tots els problemes legals.

—Revisant programes electorals, ni PP ni PSOE presenten cap proposta cap relacionada amb la llengua. Us sorprèn?
—Sí, en el cas dels socialistes, és la seua pràctica. En el cas del PP sorprèn perquè el que acaben de fer en l’anterior legislatura que han governat és anar en detriment de les llengües. De manera que hem de llegir aquesta manca de propostes com un moviment en detriment de les llengües. Però bé, altres vegades s’han presentat amb programes obertament contra les llengües pròpies. Per tant, intente fer-ne una lectura positiva. És tan evident que parlem català que no es poden presentar com un partit modern i europeu i anar en contra de la ciència. Però en tot cas, qualsevol no actuació és una actuació en negatiu.

—En canvi, Terol-Aragó Existeix fa una campanya molt directa sobre la qüestió lingüística.
—Sí, com a integrant de l’Associació Cultural del Matarranya, jo celebre que haja aparegut aquest petit horitzó. És un partit transversal i sabem que hi ha gent allà dins que hi és totalment contrària. Per tant, els que hi estan a favor han estat valents de manifestar-se. És cert que aquest suport no apareix en el programa electoral i que aquests anys que han ocupat espais de govern no han fet absolutament res, però necessitem tothom qui pense que la llengua s’ha de mantenir. Crec que és una mostra del que et comentava abans, que no hi ha cap conflicte lingüístic i que s’ha assumit amb naturalitat que parlem català. I això és gràcies a molta i molta gent que durant molts anys ha treballat per la llengua. La llengua és una cosa que l’hem de protegir entre tots, hem d’anar tots a una. En aquest cas, he pres partit per la Chunta, perquè és el que ho ha dit sempre més clarament i ho ha demostrat quan ha governat.

—Què en penseu, del viratge a la dreta que ha fet el PSOE en la qüestió lingüística?
—Darrerament, el PSOE no s’ha compromés gens i, a més, Javier Lambán va fer una campanya d’anticatalanisme insultant, sense pensar que també era representant d’uns aragonesos que parlàvem i parlem català. Nosaltres no enteníem res. Eren insults innecessaris. Era una qüestió gairebé personal. Després, quan parlem amb els partits a escala local i comarcal, la situació és ben diferent. Al territori, hi pot haver veus discrepants, que criden molt, però si les comptes veus que són poques. Tothom és conscient de tot allò que ha passat fins ara, però vull pensar en el futur. Pense que és la darrera oportunitat que tenim per a actuar, contra el procés de substitució lingüística que patim i l’auge reaccionari arreu del món. Per això fais costat a un partit que dóna suport a les llengües de l’Aragó, amb un candidat –Jorge Pueyo– que també va guanyar el premi Franja: Llengua i Territori  pel programa Escampar la boira, que va ser el primer de la història de la televisió pública aragonesa fet en català i aragonès.

—A diferència de les darreres eleccions al congrés espanyol, en aquest cas la Chunta no es presenta juntament amb Sumar. Per què?
—Pense que és en l’esperit de tots que hem d’anar units i així s’ha vist al congrés. Però aquestes eleccions han estat sobrevingudes i no hi ha hagut temps d’organitzar-se. A més, la resta de partits són d’àmbit estatal i també depenen de les decisions que es fan des de fora. Realment, les barreres que s’han posat han arribat des de Madrid.

En el pla institucional, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua no ha estat formalment suprimida, però ha quedat pràcticament arraconada, sense nous encàrrecs ni cap impuls polític. La política lingüística ha quedat així atrapada en una estratègia de paràlisi que, en el cas de llengües minoritzades, equival a una erosió sostinguda.

Ara les eleccions a les Corts d’Aragó, que es faran diumenge, obren la porta a una renovació del taulell polític. En conseqüència, algunes d’aquestes tendències i directrius poden canviar. Per aquest motiu, analitzem les propostes en matèria lingüística que presenta cada partit al programa electoral per a les eleccions del 8 de febrer.

Sense cap mena de dubte, els partits d’àmbit aragonès són els que dediquen més espai a la qüestió lingüística. En aquest marc, la Chunta Aragonesista (CHA) presenta, de llarg, el programa més explícit i ambiciós en matèria de política lingüística. El fet que la formació es presenti tota sola, sense el suport de Sumar, reforça un perfil clarament aragonesista, que es tradueix en l’assumpció, sense ambigüitats, que l’Aragó és un territori plurilingüe i que aquesta realitat ha de tenir una translació clara en l’àmbit legal, institucional i administratiu.

Així, proposa de reformar l’estatut d’autonomia aragonès per incloure-hi un reconeixement explícit del català de l’Aragó i de l’aragonès com a llengües cooficials, en compliment del que estableix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. A més, suggereix la recuperació i reforç de la Direcció General de Política Lingüística i la reactivació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.

A banda, defensa mesures per normalitzar la presència del català i l’aragonès en l’educació, l’administració i fins i tot els mitjans de comunicació públics. En l’àmbit educatiu, la CHA propposa una presència estable i garantida del català i l’aragonès en totes les etapes del sistema educatiu, amb materials didàctics específics i professorat format. En aquesta línia, també diu que cal crear una especialitat docent en llengua aragonesa per a impulsar-ne l’ensenyament en escoles i instituts. Finalment, és l’única candidatura que parla obertament de recuperar i normalitzar la toponímia oficial en les tres llengües.

Per la seva banda, la candidatura d’Aragó–Terol Existeix és força tèbia quant a la llengua al programa electoral. La formació no parla explícitament ni del català ni de l’aragonès, sinó que es limita a esmentar-hi “les llengües de l’Aragó” i proposa de reconèixer-les com a patrimoni de tots els aragonesos, sense concretar com es vehicularia aquest reconeixement. En una línia similar a la de la CHA, també defensa de promoure aquestes llengües mitjançant la reactivació de la Direcció General de Política Lingüística.

Paral·lelament, la formació ha difós un vídeo enregistrat a la Franja en què assegura, després d’haver-se reunit amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), que cal fomentar l’ensenyament del català als centres educatius.

Aprender más idiomas nunca debería de ser un problema pero algunos siguen sin entenderlo.
En @TeruelExiste_ defendemos la cultura aragonesa y estaremos en frente de @aragonvox
Mientras llega la dictadura, seguiremos hablando en el idioma que cada uno quiera, luego ya veremos. pic.twitter.com/VpJxJ3gyzN

— Teruel Existe Bajo Aragón (@TE_BajoAragon) January 29, 2026

Finalment, el Partit Aragonès és el que para menys atenció a la qüestió lingüística. D’entrada, tampoc no esmenta ni el català ni l’aragonès, sinó que es limita a parlar de “modalitats lingüístiques aragoneses”. A més, evita explícitament la qüestió de la cooficialitat. Alhora, atorga molta importància al fet que les polítiques lingüístiques hagin de ser dirigides únicament des del govern de l’Aragó, tot evitant el que qualifica de “interferències” d’uns altres governs o institucions. En aquesta línia, defensa la promoció lingüística, però “sense imposicions”.

Quant als partits d’àmbit estatal que es presenten a les eleccions a l’Aragó, la candidatura que dedica més espai a la qüestió lingüística és la que conformen Sumar i Esquerra Unida. Com fa la CHA, el programa esmenta explícitament el català, però ho fa en clau cultural, no pas en termes de drets lingüístics ni de cooficialitat. La llengua solament hi apareix com un bé a preservar, no com un dret a exercir.

A més, promet de garantir la presència estable del català i de l’aragonès al sistema educatiu, més enllà de projectes puntuals, amb una oferta suficient per a tot l’alumnat que hi estigui interessat. Ara, no s’hi defineix l’abast de l’ensenyament del català, ni si ha de ser obligatori o optatiu, ni quins mecanismes cal activar per a garantir-ne la continuïtat.

La candidatura formada per Podem i l’Aliança Verda inclou en el programa un apartat específic sobre llengües, però ho fa amb un plantejament genèric i poc concret. Eviten en tot moment d’esmentar explícitament el català de l’Aragó i opten per una formulació àmplia basada en el concepte de “llengües i modalitats lingüístiques pròpies”.

A banda, la coalició defensa el compliment de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i afirma que l’administració ha de garantir els drets lingüístics dels parlants de les llengües pròpies de l’Aragó. Tanmateix, aquest compromís no es concreta ni en termes d’estatus legal ni de reconeixement, en cap punt no es parla de cooficialitat, ni s’identifiquen quines llengües han de tenir aquests drets. En l’àmbit administratiu, es compromet a regular l’ús de les llengües pròpies davant les administracions públiques, però sense detallar-ne l’abast ni els mecanismes. En educació, el programa preveu de garantir places docents amb perfil lingüístic a les zones on hi ha llengües pròpies, però evita d’especificar si això inclou el català i l’aragonès, en quines etapes educatives o amb quin grau d’obligatorietat.

Ni PP ni PSOE no esmenten la qüestió lingüística

Ni el programa electoral del Partit Popular ni el del Partit Socialista –els dos partits que tots els sondatges situen en primera i segona posició– no fan cap menció a la qüestió lingüística.

Aquest fet no és cap sorpresa. Aquestes darreres legislatures, en què el govern de l’Aragó ha estat encapçalat per un dirigent del Partit Popular, l’executiu ha atacat tant el català com l’aragonès. Més enllà de la congelació de qualsevol política lingüística d’aquests darrers tres anys, anteriorment els populars ja havien impulsat una llei de llengües, el 2013, que feia canviar el nom del català de la Franja i de l’aragonès per LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) i LAPAPIP (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca), respectivament.

Aquest canvi, que negava la unitat de la llengua catalana, va tenir conseqüències especialment negatives en la formació posterior i en el món laboral, perquè va posar en risc la validesa de les titulacions de català i en va debilitar encara més la protecció.

Quant als socialistes, la seva relació amb les llengües pròpies de l’Aragó ha anat variant amb els anys. En l’etapa en què el partit era encapçalat per Marcel·lí Iglesias, va mostrar una certa sensibilitat cap al català i l’aragonès. En canvi, amb el canvi de direcció amb Javier Lambán al capdavant, el Partit Socialista va fer un viratge que avui es materialitza en un programa electoral que no inclou cap proposta en l’àmbit lingüístic.

Aquest dissabte, la Chunta farà un gran acte de campanya en el qual hi assistiran dirigents com el portaveu de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví o el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia.

La fragmentació respon al fracàs de l’esquerra alternativa a l’hora de bastir una candidatura unitària. Finalment, l’espai concorre dividit en tres llistes: la de la Chunta, la coalició d’IU i Sumar —encapçalada per Marta Abengochea— i la de Podemos, amb María Goikoetxea com a candidata. Aquesta situació ha obligat les diferents forces de l’òrbita de Sumar a posicionar-se en favor d’una de les opcions.

Abans de la irrupció de Sumar, la Chunta ja mantenia aliances estables amb Compromís i altres formacions com Más Madrid en el marc del conegut com a Pacte del Túria.

Aquestes tensions també s’han reflectit als grups parlamentaris. El sector majoritari de Compromís va decidir que la diputada Àgueda Micó deixés el grup plurinacional de Sumar al congrés espanyol i passés al Grup Mixt, mentre que Alberto Ibáñez, d’Iniciativa, s’hi va quedar. Per la seva banda, Més per Mallorca ja havia competit amb Sumar a les eleccions europees dins una candidatura sobiranista amb ERC i EH Bildu.

El 8 de febrer els ciutadans de l’Aragó són cridats a les urnes per a configurar unes noves Corts. La incapacitat del PP i de l’extrema dreta de pactar el pressupost del 2026 va precipitar els fets i, en una maniobra semblant a la de María Guardiola a Extremadura, el president Jorge Azcón va convocar eleccions anticipades després de dos anys i mig marcats pels estira-i-arronses constants dins el govern.

La intenció d’Azcón és aprofitar un possible vot de càstig contra el PSOE, vinculat a la política estatal, per a obtenir una majoria més àmplia i dependre menys de l’extrema dreta a l’hora de governar.

El començament de la campanya electoral ha estat marcat per la suspensió dels actes de pre-campanya dels dies previs, en senyal de dol per les víctimes de la tragèdia ferroviària de Còrdova, i també per l’ajornament de la tradicional enganxada de cartells, que en compte de fer-se ahir a la nit es farà avui al matí. Tots els partits que concorren als comicis –Partit Popular, PSOE, Chunta Aragonesista, Aragó Existeix, Podem-Aliança Verda, Esquerra Unida-Sumar i Partit Aragonès– han subscrit l’acord. L’extrema dreta, en canvi, ha mantingut l’activitat.

Els sondatges pronostiquen que el PP continuarà depenent de l’extrema dreta

Ara mateix, els principals sondatges donen la raó a Azcón. Tant el publicat per SigmaDos com el d’Electomanía atribueixen al Partit Popular un augment d’entre un escó i tres, cosa que situaria el partit en un interval de 29 a 31 escons dels 67 en joc. Per contra, tots dos apunten a una caiguda notable del PSOE, que perdria quatre diputats o cinc.

Segons aquests mateixos sondatges, l’extrema dreta seria la gran beneficiada de la convocatòria anticipada, amb un augment de cinc escons, tant segons SigmaDos com segons Electomanía.

Quant als partits d’àmbit aragonès, el més ben situat és la Chunta Aragonesista, de tradició progressista i nacionalista. Malgrat que en les darreres eleccions al congrés espanyol es va integrar a la coalició de Sumar, en aquestes eleccions aragoneses es presenta tota sola. Electomanía pronostica que mantindria els tres diputats actuals, mentre que SigmaDos li n’atribueix un més, fins a quatre. En canvi, aquests mateixos sondatges preveuen que Aragó Existeix perdi un escó en les eleccions. Finalment, ni SigmaDos ni Electomanía no pronostiquen que el Partit Aragonès, situat ideològicament al centredreta, hi obtingui cap diputat.

L’esquerra s’hi presenta fragmentada

A més de la Chunta Aragonesista, hi ha dues candidatures més a l’esquerra del PSOE que tenen opcions d’obtenir representació al parlament. Tal com ha passat a les darreres eleccions arreu de l’estat espanyol, Sumar i Podem no s’han posat d’acord per a concórrer-hi plegats. Així, Sumar es presenta en coalició amb Esquerra Unida i Podem, amb Aliança Verda.

Tant el sondatge d’Electomanía com el de SigmaDos apunten que Sumar obtindria representació amb un sol escó, mentre que Podem quedaria fora de l’arc parlamentari.

Nova necessitat de pacte

Malgrat que totes les enquestes coincideixen a atorgar la victòria al PP, cap s’acosta a la possibilitat que obtingui els trenta-quatre escons que representen la majoria absoluta. Per tant, Azcón haurà de tornar a pactar si vol revalidar la presidència.

Així, segons els darrers sondatges, l’extrema dreta tornarà a ser la clau de la investidura i la posterior governabilitat de l’Aragó, si el PSOE no decideix d’abstenir-se, cosa que sembla poc probable. A més, la fragmentació de l’esquerra en tres candidatures dificulta encara més la possibilitat de configurar una alternativa.

Candidats franjolins

Uns quants polítics de la Franja de Ponent concorren en aquestes eleccions a les Corts aragoneses. Fernando Sabés, secretari provincial del PSOE a l’Alt Aragó i batlle de Sant Esteve de Llitera, encapçalarà la llista socialista a la demarcació d’Osca. L’acompanyaran la lleidatana Lorena Canales com a número dos i el fill de l’ex-president Marcel·lí Iglesias, Marcel Iglesias, com a número tres. La batllessa de Saidí (Baix Cinca), María José Vicente Poy, serà la cinquena de la llista del PP a Osca. A més, la batllessa d’Albelda (Llitera), María Ángeles Roca, encapçalarà la candidatura del Partit Aragonès a Osca. Finalment, Juan Carlos Isábal, de Binèfar (Llitera), serà el cap de llista de la Coalició Aragonesa, integrada per membres de la Federació d’Independents de l’Aragó.

A més, per primera vegada a la demarcació d’Osca es presenta Entre Tots Baix Cinca, una formació del Baix Cinca que governa amb el PP a Fraga i al consell comarcal, i que té la batllia de Torrent del Cinca. La candidatura l’encapçala María Pilar Agustín Villas.

Respecte a la demarcació de Terol, el quart nom de la candidatura de la Chunta és el de l’antropòloga Pepa Nogués, resident a la Portellada (Matarranya) i professora de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís (Baix Aragó). L’any 2020 va rebre el premi Franja Cultura i Territori per la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants de l’Aragó. A més, és activista en l’àmbit social i cultural, membre de la junta de l’Associació Cultural del Matarranya i també de l’Associació Gent del Matarranya.

‘Estrelles’ del congrés espanyol

Amb l’objectiu de mirar d’aturar la patacada electoral que pronostiquen tots els sondatges, el PSOE ha elegit com a candidata l’ex-portaveu del govern espanyol i ex-ministra d’Educació Pilar Alegría. Alegría va escalar dins el partit de la mà dels ex-presidents aragonesos Marcel·lí Iglesias i Javier Lambán, que la va nomenar consellera d’Innovació, Recerca i Universitat.

El 2019 ja es va enfrontar a Jorge Azcón a les eleccions municipals de Saragossa. Aleshores, el PSOE va ser la força més votada i Alegría va obtenir deu regidors. Tanmateix, Azcón va aconseguir la batllia gràcies als vuit regidors del PP, els sis de Ciutadans i els dos de Vox. Després de les eleccions, Alegría va exercir de portaveu de l’oposició a la plaça del Pilar fins el febrer del 2020, quan va ser nomenada delegada del govern espanyol a l’Aragó.

L’etapa més recent de la seva trajectòria combina llums i ombres. Darrerament, ha rebut crítiques per la relació amb l’ex-secretari d’organització del PSOE Santos Cerdán, acusat de corrupció, i per l’afinitat amb Francisco Salazar, un alt càrrec de la Moncloa acusat d’actituds masclistes. A més, va ser interrogada a la comissió del cas Koldo del senat espanyol per la gestió d’una suposada festa organitzada per José Luis Ábalos al Parador de Terol, quan ella era delegada del govern durant la pandèmia de la covid.

La Chunta també opta per una cara coneguda del congrés espanyol: Jorge Pueyo. Amb trenta anys, s’ha erigit en un dels parlamentaris més visibles del congrés espanyol per la seva defensa aferrissada de la llengua aragonesa. Ara intentarà de capitalitzar-ho per millorar els resultats obtinguts el 2023 i tenir un paper clau en la governabilitat de l’Aragó.

Izquierdo, que també és el president del PAR, ha remarcat que aquestes llistes representen “el nou Partit Aragonès, la renovació completa de dalt a baix d’un partit que vol transformar-se i que, segons la nostra opinió, ho està aconseguint amb homes i dones molt joves, diversos d’ells menors de 30 anys”. Segons ell, aquest jovent representa el territori que “ja gestionen als municipis als quals pertanyen com a batlles i batllesses”.

Ha destacat que les llistes són, en paraules seves, “pur Partit Aragonès, pur territori, pura gent jove amb ganes de defensar l’Aragó; sense lligadures, sense vetos i sobretot sense ordres de ningú. A nosaltres Madrid no ens dirà què hem de fer. Per a nosaltres, els aragonesos són el primer”.

La candidatura per la circumscripció de Terol la lidera Alberto Izquierdo, actualment l’únic diputat autonòmic que conserva el PAR i alcalde de Gúdar des del 2003, any en què va ser el batlle més jove de l’estat espanyol. Ha desenvolupat la seva trajectòria política tant a la comarca de Gúdar-Javalambre com a la Diputació Provincial de Terol, de la qual fou vicepresident del 2019 al 2023. A més, exerceix de portaveu del PAR a les Corts de l’Aragó.

A Izquierdo l’acompanyen Cristina Navarro (número dos), directora de l’Institut Aragonès de la Joventut; Ramiro Domínguez (3), regidor del PAR a Alcanyís; Marta Sancho (4), batlessa d’Alloza i diputada provincial; i Carlos Gracia (5), president de l’Assemblea Municipal del PAR a Terol. La resta de la candidatura es completa amb batlles, regidors i membres de diverses comarques de Terol.

Francisco Nasarre, secretari general del partit, figura com a cap de llista per Saragossa. És diplomat en Administració d’Empreses i màster en Direcció d’Empreses per la Universitat de Saragossa. És regidor de l’ajuntament de Zuera des del 2007 i conseller a la Comarca Central.

A la candidatura el segueixen Susana Garrido, regidora a Casp; José Luis Frisa, de Calataiud (3); María Olga Salas (4) i José Ángel Bolea (5), ambdós de Saragossa. També hi ha càrrecs i membres del partit de diverses localitats de la província.

Quant a l’Alt Aragó, la candidatura l’encapçala María Ángeles Roca, tècnica superior en administració i amb estudis en ciències polítiques, que ha estat batlessa d’Albelda i ha tingut diverses responsabilitats a la política local des del 2007. El segueixen Javier Labat, batlle d’Abizanda; Susana Puyuelo, de Barbastre; Francisco Villellas, batlle de Sariñena, i María Eugenia Gabás, d’Osca. Completen la llista càrrecs i membres del PAR d’arreu de la província.

La formació defensa que va proposar a la resta d’actors de l’esquerra aragonesa una candidatura semblant a la d’Unidas por Extremadura, que diumenge passat va obtenir set escons i va superar el 10% dels vots a les eleccions autonòmiques. Podem lamenta que aquesta proposta no hagi estat acceptada. “Podem Aragó es marca l’objectiu d’aixecar una esquerra capaç d’avançar en drets i de fer front a la dreta i a l’extrema dreta a les eleccions aragoneses amb una candidatura àmplia i plural”, ha afegit el partit.

Podem també ha recordat que Goicoechea havia rebut el suport del 88% dels militants en la consulta interna feta del 19 al 22 de desembre. És tècnica audiovisual, ha treballat a Aragón TV, va ser directora de l’Institut Aragonès de la Dona entre el 2019 i el 2023 i ha participat activament en moviments feministes i veïnals.

Finalment, Podem Aragó considera imprescindible aquesta candidatura “nítidament d’esquerres”, perquè, segons el partit, el PSOE ha estat incapaç de donar resposta a problemes com ara l’habitatge, ha augmentat la despesa militar i s’ha vist esquitxat per casos de corrupció i masclisme –en referència a la candidata socialista Pilar Alegría–, fet que, segons la formació, genera decepció entre els electors progressistes i reforça la dreta i l’extrema dreta.

Segons les administracions aragoneses, la Inés i la Lyra haurien d’estudiar al centre d’educació especial La Alegría de Montsó, l’únic centre públic de la demarcació d’Osca que ofereix formació per a menors amb necessitats educatives especials. Tanmateix, no és el centre més pròxim: l’Escola Plançó és a 27 quilòmetres de Fraga, mentre que La Alegría és a 52. El temps de trajecte amb cotxe per a arribar al centre de Caparrella és d’uns vint-i-cinc minuts i per anar a Montsó se’n necessiten uns quaranta-cinc. A més, el trajecte amb transport públic implica sortir de Fraga a les 8.15 i tornar a la tarda, al voltant de les 18.15. Això vol dir passar deu hores fora de casa cada dia.

“Només volem que les nostres filles vagin a un col·legi pensat per a elles”, explica a VilaWeb Mar Larroya, mare de la Lyra. A l’Escola Plançó hi ha infants i adolescents de tres anys i vint-i-un diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista (TEA) o semblants. A més, les dues famílies estan satisfetes amb l’evolució de les seves filles al centre. “És complicat, però hem notat un cert progrés i elles ja estan més que habituades a aquest centre, on n’estan molt pendents”, afegeix.

Sense el transport escolar, les famílies han de fer un esforç logístic i econòmic extra per a poder mantenir les nenes al centre. “Ens hem de coordinar cinc dies la setmana i, és clar, alhora treballem”, diu. A més, si una de les nenes té un imprevist i no pot assistir a classe, el pla de viatge organitzat entre les dues famílies es pot comprometre i fer que l’altra alumna tampoc no hi pugui assistir. A banda, alguns integrants dels dos nuclis familiars també tenen alguna discapacitat, cosa que encara ho complica més. Per a canviar la situació, han començat una campanya a la plataforma Change.org on volen recollir signatures i forçar el govern aragonès a rectificar.

Una decisió política

El transport escolar per a dur joves amb discapacitat del Baix Cinca fins a Lleida es va crear el 2013. La línia va desaparèixer el curs 2020-2021 a conseqüència de la pandèmia, però es va reactivar l’any següent. “És una decisió cent per cent política, perquè el finançament s’havia aprovat si més no fins al desembre i ens han tallat el servei a començament de curs”, lamenta Larroya. A més, diu que estudiar a Catalunya és una pràctica habitual de molts joves de la Franja.

A banda, el govern va comunicar la retirada del transport pocs dies després d’una reunió en què les famílies n’havien demanat l’ampliació. “Ens vam reunir per demanar si es podia ampliar el transport als cinc dies de la setmana, perquè fins ara només en funcionava quatre. No ens esperàvem que ens ho aprovessin, però tampoc que ens el retiressin del tot”, diu.

El cas arriba al ple municipal de Fraga

Després de la polèmica originada per la retirada del transport, el PSOE de Fraga va acusar el batlle, José Ignacio Gramún, de sotmetre’s a les decisions del president de l’Aragó, Jorge Azcón, i de no defensar el dret de dues estudiants a rebre una educació inclusiva, pública i de qualitat. Per contra, el govern del municipi ha respost que l’oposició defensa un cas de greuge comparatiu entre els onze alumnes fragatins que estudien en un centre aragonès adaptat i les dues famílies que han optat per un col·legi català.

En un comunicat, el consistori diu: “És evident que el col·legi públic que els correspon és el de la nostra comunitat autònoma, exactament igual que als altres onze nens fragatins que assisteixen al col·legi La Alegría de Montsó, un centre públic i de qualitat.” El PSOE ha respost que defensa la igualtat d’oportunitats: “Si demanen convenis sanitaris amb Lleida, per què no fan això mateix amb el transport escolar?”

Mentrestant, les famílies esperen una solució. “Ens hem vist enmig d’una picabaralla política, però nosaltres tenim un problema logístic”, lamenta Larroya.

La decisió afecta un conjunt de 346,5 MW que finalment no s’instal·laran als termes de Massalió, la Vall del Tormo, Valljunquera, Vall d’Algorfa, la Codonyera, Bellmunt de Mesquí i Maella. Segons la resolució, la Direcció General de Política Energètica i Mines fonamenta l’arxiu en dos fets clau: la caducitat dels permisos d’accés i connexió i la inactivitat de la promotora, que no va presentar en termini ni la sol·licitud d’autorització de construcció ni la documentació exigida, malgrat les peticions de la Delegació del Govern a l’Aragó.

La Plataforma a favor dels Paisatges de Terol i Gent del Matarranya han expressat la seva satisfacció, i parlen d’una “gran victòria” i del reconeixement a una feina sostinguda durant cinc anys: milers d’al·legacions, informes tècnics i mobilització social que han incidit en els impactes ambientals, socials i econòmics d’uns projectes que —remarquen— “amenaçaven de transformar de manera irreversible” el paisatge i la vida rural d’una comarca orientada a la ramaderia i el turisme.

El cas il·lustra, segons les entitats, que els projectes sobredimensionats i tramitats d’esquena al territori “no tenen futur”, fins i tot quan compten amb tràmits avançats: la Declaració d’Impacte Ambiental favorable no ha impedit que, per caducitats i incompliments, s’imposi l’arxiu. En la mateixa línia, recorden que el juliol passat el ministeri espanyol ja va desestimar quatre desenvolupaments eòlics de Capital Energy a set municipis del Matarranya i entorn.

De cara endavant, reclamen una planificació energètica ordenada, amb la participació  dels ajuntaments i del món rural, retorn econòmic al territori i criteris ambientals estrictes.

Els investigadors parteixen de la base que el català, tot i ser la llengua pròpia i tradicional de la població, sofreix una situació de disglòssia que la relega als àmbits informals.

L’estudi es concentra en l’ús que fan els joves de les xarxes socials i en el fet que podrien estar accelerant el canvi cap al castellà en aquest col·lectiu, fins i tot en contextos en què tradicionalment predominava el català. Els resultats han de servir per actualitzar la realitat sociolingüística de la Franja.

El professor del departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la Universitat de Lleida Fernando Senar explica que la situació de la llengua a la Franja comporta “reptes” importants per al manteniment i futur del català, sobretot entre la població adolescent.

Un dels aspectes centrals de la recerca és l’impacte de les xarxes socials. Els joves passen molta estona en aquests entorns digitals, on la llengua predominant és el castellà. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que les xarxes poden estar accelerant el desplaçament del català fins i tot en contextos informals, on fins ara aquesta llengua havia tingut un ús generalitzat.

Definir la realitat sociolingüística dels joves

Els resultats d’aquest treball volen aportar una visió actualitzada de la realitat sociolingüística dels joves de la Franja i han de permetre de desenvolupar polítiques educatives i culturals que reforcin l’ús i la percepció positiva de la llengua pròpia. També volen facilitar dades per ajudar els centres educatius a integrar plans pedagògics que reforcin la llengua, valorant i protegint les particularitats lingüístiques del territori.

L’estudi té una subvenció de 5.000 euros per impulsar la recerca vinculada al context local i comarcal. A la mateixa convocatòria dels ajuts Creu Casas Sicart han obtingut finançament tres projectes més de la Universitat de Lleida: “Projectes musicals comunitaris de transformació social: estudi dels valors educatius dels col·lectius en risc d’exclusió social”, de Lana Kovacevic Kuc; “Recollida, estudi i cartografia de la toponímia de Tolba”, de Carlos Rizos, i “Dispositiu per a la protecció de catèters venosos perifèrics: innovació en seguretat del pacient i economia circular en l’àmbit sanitari”, de Glòria Tort Nasarre.

“Tal com els sirgadors estiraven amb esforç els llaüts per remuntar l’Ebre, aquest programa simbolitza aquell mateix impuls col·lectiu cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”, ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet.

Resposta local a una absència autonòmica

“Sirgant Moncada” neix com a resposta a la no-convocatòria, per part del govern d’Aragó, del programa autonòmic “Jesús Moncada” per al curs 2024-2025. Aquesta iniciativa donava suport a activitats culturals en català i a recursos per reforçar l’aprenentatge de l’idioma a les escoles de la Franja.

Arran d’aquesta absència, l’ajuntament ha decidit d’assumir directament la tasca, creant un pla propi amb una dotació de 3.000 euros, la mateixa que es destinava fins ara al premi d’investigació Jesús Moncada, que s’ha suspès per concentrar esforços en accions a l’aula.

Un programa transversal i obert a tota la comunitat educativa

El programa inclou els quatre centres educatius del municipi: l’Escola Infantil Municipal la Ruella; el CEIP María Quintana; l’IES Joaquín Torres; i el Centre de Formació Professional Santa Agatoclia.

Cada centre farà almenys una activitat anual en català, finançada íntegrament pel consistori. Per facilitar la selecció, s’ha elaborat un catàleg d’activitats culturals, ja enviat als centres, i obert a noves propostes de professionals, companyies o col·lectius.

La primera activitat es farà demà a les piscines municipals, i serà dirigida als infants de zero a tres anys de la Ruella. Serà una sessió de contacontes en català a càrrec de Ruskus Putruskus, artista especialitzat en narració per a la primera infància, que presentarà l’espectacle Animalets, protagonitzat per una granja màgica i quatre animals molt especials.

Els fets van començar el 2015, quan, segons el relat de l’agent, va patir accions reiterades d’abús d’autoritat i menyspreu professional per part del seu superior. La pressió continuada hauria tingut un impacte greu en la salut del policia, amb episodis d’incapacitat laboral acreditats, i s’atribueix a aquesta dinàmica un deteriorament físic sostingut.

El jutjat de primera instància i instrucció 2 de Fraga ha admès a tràmit la denúncia i investiga si el cas pot encaixar en el delicte d’assetjament laboral recollit a l’article 173.1 del codi penal espanyol, que sanciona amb penes de presó l’exercici sistemàtic de conductes humiliants en l’àmbit laboral, especialment si hi ha una relació jeràrquica entre les parts.

Paral·lelament, l’agent afectat va demanar l’activació del protocol d’assetjament laboral dins l’Ajuntament de Fraga. Aquesta petició va motivar una avaluació del servei extern de prevenció de riscos, que va detectar indicis clars d’assetjament moral i discriminatori. El mateix informe subratlla que les actituds atribuïdes al cap del cos podrien respondre a un patró d’abús de poder, encara que no especifica si arriben al nivell de vexació extrema.

A final de l’any passat, la justícia contenciosa ja havia donat la raó a l’agent en una altra causa relacionada: va ordenar a l’ajuntament que adaptés el seu lloc de feina a les limitacions físiques que acreditava. Tot i això, el consistori encara no n’ha fet efectiva l’execució.

De moment, el cap de la policia local no ha estat citat com a investigat i tampoc no s’ha posat en qüestió la responsabilitat subsidiària de l’ajuntament. L’agent, en canvi, ja ha declarat davant la jutgessa i ha ratificat la seva denúncia.

L’home, que no tenia permís de residència ni de treball, va ser abandonat a les portes del Centre de Salut de la ciutat en estat crític, on no van poder fer res per salvar-li la vida.

Uns quants membres de la seva colla el van traslladar fins al centre mèdic en una furgoneta, van advertir del seu estat greu i se’n van anar sense facilitar cap informació addicional.

Tant la Guàrdia Civil com la Inspecció de Treball espanyola han obert investigacions separades per aclarir les circumstàncies de la mort i determinar on exactament treballava quan es va desmaiar per l’exposició a altes temperatures.

El cas està sota la supervisió del jutjat d’instrucció número 1 de Fraga.

Cobrir un buit informatiu

El mitjà neix per cobrir el buit informatiu que sofreixen les comarques de la Franja en l’ecosistema de mitjans. “Existix Temps de Franja des de fa molts anys, però és bimensual, i també Matarranya Media i Ràdio Matarranya, però en general la resta de mitjans comarcals són en castellà”, explica Marcel Pena, periodista de Naiz i un dels impulsors. “Volem normalitzar l’ús de la llengua en el periodisme, compaginant notícies del dia a dia amb columnes d’opinió, a la secció ‘L’altaveu’, i reportatges, a la secció ‘Lo reportatge’. Fer-ho en català ens sembla la cosa més normal del món.” Entre els opinadors, destaquen l’activista Francesc Ricart, el mestre i investigador Quim Gibert o el geògraf i escriptor Joaquim Torrent.

Així doncs, el projecte reivindica la necessitat d’un periodisme fet a la Franja i per a la seva gent, amb la llengua catalana com a eix vertebrador i vehicle de cohesió. Això sí, Lo Pregó de la Franja destaca que el català no en serà l’única qüestió. “Normalment, la Franja apareix als mitjans de Catalunya i Aragó per temes lingüístics, i volíem escapar una mica d’això”, afegeix Pena. “A la Franja tenim un equip que és campió d’Europa de la seva categoria, l’Esneca Fraga d’hoquei femení, per exemple. Volem normalitzar la nostra situació com a territori, passen més coses a part de la llengua. Com a territori d’extraradi d’un cantó i l’altre, molt rural i amb municipis petits, acostuma a estar silenciat.”

Diversitat de continguts

L’aposta per la diversitat de continguts del punt de vista de la Franja quedava clara en l’editorial del 23 d’abril: “Al llarg del territori tenim expressions culturals, tradicions, festes i música que van més enllà de l’àmbit local. Lo Pregó de la Franja vol donar-les a conèixer totes i apropar-les a les altres comarques de la Franja.” De moment, han donat veu a temes tan diferents com la celebració de la diada de Sant Jordi, la història dels franjolins que van ser als camps nazis, les afectacions ambientals dels canons contra la calamarsa o el Dia de la Faldeta de Fraga.

En definitiva, el mitjà es proposa de tractar qüestions que afecten de manera transversal la Franja: de problemes d’infrastructures i transport públic fins a l’envelliment de la població, la precarització del sector agrari, la pressió turística o el retrocés en l’ús social del català.

A més, el nom del diari, Lo Pregó de la Franja, també vol mostrar un arrelament a la terra. “Aquí es pregona: quan es mor algú o s’ha perdut un animal. Lo pregó és un tema molt arrelat als nostres llocs. Una expressió comunicativa i alhora popular”, conclou el periodista.

El tren va quedar aturat ahir a les 12.30 a pocs quilòmetres de Saidí i l’ajuntament i els serveis d’emergència va respondre ràpidament a l’emergència. La primera autoritat que va arribar al lloc dels fets va ser la batllessa de Saidí, María José Vicente Poy, que va assabentar-se que havia passat alguna cosa.

En conversa amb VilaWeb, explica que es va trobar la gent a les portes, agafant aire, perquè a aquelles hores feia moltíssima calor i hi havia un sol de justícia. “Per sort, el tren estava parat a la via i era molt accessible. Si s’hagués parat uns metres enrere, hauria estat un túnel llarguíssim i de molt difícil accés”, diu.

Els bombers de la diputació d’Osca i la Guàrdia Civil, amb el suport de l’ajuntament i del govern aragonès, es van encarregar de tallar la tanca metàl·lica, desbrossar el terreny per a fer un camí i obrir un pas en un talús de dotze metres d’altura.

El rescat va accelerar-se en saber-se que hi havia una viatgera embarassada entre els passatgers, que va viure moments de nerviosisme i fou traslladada en ambulància a l’hospital. Pels volts de les 19.00, la resta de gent va començar a ser trasllada amb vehicles d’emergència, de veïns del poble i autobusos fins al pavelló municipal de Saidí.

Vicente Poy explica que no tenien cap mena de previsió de quan podria tornar l’electricitat. Tampoc no sabien quant de temps haurien d’acollir els passatgers, i per això van proveir-se de menjar d’un bon començament. “Al pavelló, ens vam encarregar que hi hagués aigua i menjar, amb la limitació que les botigues estaven tancades. Vam anar a una fruitera a comprar de tot, mandarines, pomes…”, relata.

La batllessa destaca que, malgrat la manca d’informació, en tot moment hi va haver moltíssima coordinació entre les autoritats i els cossos d’emergència. “Tothom estava molt organitzat. Hi havia molta coordinació. La gent assumia la situació, però resignats amb el que hi havia”, assenyala. La batllessa va provar de trucar unes quantes vegades sense èxit al president la diputació d’Osca, Isaac Claver. Diu que la comunicació a través de les emissores de protecció civil i la policia, connectades al CECOPI, va ser clau per a saber quina era la situació de l’emergència.

Al pavelló, l’ajuntament, voluntaris, guàrdies civils, protecció civil i els bombers van treballar de valent per equipar les instal·lacions amb cadires, estores i matalassos que tenien guardats d’ençà de la pandèmia. A la tarda, alguns familiars van recollir passatgers, però la majoria va restar al pavelló. “Abans de fer-se fosc, tothom ja era al pavelló. Fins a dos quarts d’onze no vam tenir llum. Aleshores, protecció civil i els bombers ens van portar generadors”, explica Vicente Poy.

El president de la diputació d’Osca i un grup de bombers, de camí a Saidí, van parar en un supermercat per a comprar menjar i beguda. Pels volts de les 00.00, van arribar els primers autocars que es van encarregar de transportar els viatgers del pavelló fins a Saragossa, on foren allotjats en altres equipaments i hotels.