La portaveu del govern espanyol i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ho ha explicat en conferència de premsa després del consell de ministres. Saiz ha assenyalat que es tractava d’“un acte de coherència ètica i de justícia social” i “un dels grans fets d’aquesta legislatura”.

Els immigrants interessats podran començar a demanar la regularització el 16 d’abril telemàticament. També a partir de la mateixa data podran demanar hora per a cites presencials, tot i que fins al dia 20 no podran anar en persona a formalitzar la petició.

El tribunal, amb seu a Luxemburg, recorda que correspon al Tribunal Suprem espanyol de determinar si les mesures espanyoles sancionen l’abús, però aporta algunes “precisions” per a orientar la justícia espanyola. En una sentència publicada avui, el TJUE conclou que la conversió dels interins en indefinits no fixos, segons la interpretació dels tribunals espanyols, és incompatible amb la legislació europea.

La sentència exposa que la figura dels indefinits no fixos manté una situació de precarietat i no sanciona adequadament l’abús laboral ni elimina les conseqüències de la vulneració dels drets laborals garantits per la normativa europea.

Indemnitzacions insuficients i falta de mesures efectives

El TJUE també refusa que les indemnitzacions previstes –abonades en el moment de l’extinció de la relació laboral i subjectes a un doble límit màxim– puguin eliminar les conseqüències de l’abús. Quant al règim de responsabilitat de les administracions públiques, el tribunal destaca que és “ambigu, abstracte i imprevisible” i lamenta que no es complementa amb mesures efectives, dissuasives i proporcionades per a suprimir el dany causat.

Els magistrats europeus avisen que la convocatòria de processos selectius tampoc no és adequada. Tot i que s’hi valora l’experiència prèvia i el temps de servei del treballador afectat, “no sembla limitar-se exclusivament a aquells que hagin estat víctimes de la utilització abusiva de contractes de durada determinada, sinó que s’estén a tots els treballadors temporals que tinguin aquesta experiència, inclosos els que no hagin experimentat aquest abús”. Per això, el tribunal considera que la valoració de l’experiència o el temps de servei no sanciona ni elimina les conseqüències de l’incompliment del dret de la Unió Europea.

Antecedents de la controvèrsia i diverses sentències del TJUE

Els interins mantenen un litigi obert contra l’administració pública per l’abús dels contractes temporals i ja han dut unes quantes vegades el cas als tribunals de la Unió Europea. La legislació europea fixa límits a la successió de contractes temporals perquè representen un risc d’abús laboral.

El març del 2020, el TJUE es va pronunciar per primera vegada sobre la qüestió i va advertir que la renovació successiva dels interins no es podia justificar per motius de necessitat, urgència ni per programes de caràcter temporal. Correspon als tribunals estatals de determinar les mesures adequades per a prevenir i sancionar aquests abusos, però el tribunal europeu fa indicacions sobre la compensació correcta.

La utilització de la figura del treballador indefinit no fix per a resoldre aquests casos no ha generat consens entre els tribunals espanyols. En una sentència del febrer del 2024, el TJUE va respondre al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que era justificable fer contractes indefinits no fixos per a convocar oposicions, però advertia que si la llei espanyola no garantia la convocatòria efectiva d’aquests processos de selecció, no es prevenia l’abús de la temporalitat i la normativa era contrària al dret europeu.

El març del 2024, el TJUE va afegir més indicacions arran de preguntes de dos tribunals catalans sobre la compensació d’interines de la Generalitat que exigien d’adquirir la condició de funcionàries o de personal indefinit no fix. Luxemburg va admetre que, si mancaven mesures adequades de compensació, aquesta opció podia ser vàlida sempre que no impliqués una interpretació contrària al dret estatal.

Nova sentència: el Suprem pregunta i el TJUE respon

Ara el Tribunal Suprem espanyol havia preguntat a Luxemburg si negar el reconeixement de la condició de treballador fix al sector públic als indefinits no fixos vulnerava el dret de la Unió Europea. També li demanava si el reconeixement d’una indemnització dissuasiva podria ser una mesura adequada per a prevenir i sancionar l’abús.

Amb aquesta nova sentència, el TJUE sosté que les mesures vigents a Espanya no compensen prou els interins afectats per l’abús de la temporalitat.

Sánchez s’ha referit a la decisió del jutge de tancar la instrucció i enviar a judici Begoña Gómez per quatre delictes durant la conferència de premsa que ha ofert a Pequín després de la reunió que ha tingut al Gran Palau del Poble amb el president xinès, Xi Jinping.

La reunió ha estat seguida per un banquet oficial ofert per Xi, al qual ha assistit Begoña Gómez, que ha acompanyat el marit en aquest viatge i ha participat en uns altres actes inclosos en l’agenda del president.

El jutge l’acusa dels delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis, malversació de cabals públics i apropiació indeguda.

“Han de reparar íntegrament el dany causat a l’Iran, incloent-hi la indemnització per tots els danys materials i morals soferts a conseqüència dels seus actes il·lícits”, ha manifestat l’ambaixador iranià davant l’ONU, Amir Said Iravani, en una carta adreçada al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, i al president del Consell de Seguretat, Jamal Fares Alrowaiei.

En la mateixa carta, Iravani demana que els països esmentats cessin “els actes internacionalment il·lícits de permetre que els seus territoris siguin utilitzats pels agressors i, en certs casos, de participar en la comissió d’atacs armats il·lícits”.

“L’Iran ha proporcionat al Consell de Seguretat informació documentada i proves sobre l’ús dels territoris dels estats esmentats per part dels agressors, i també, en alguns casos, la participació directa en la comissió d’atacs armats il·lícits contra objectius civils a l’Iran”, diu la carta.

A més, la diplomàcia iraniana ha refusat la resolució 2817 (2026) del Consell de Seguretat, que “exigeix el cessament immediat de tots els atacs i el cessament incondicional de qualsevol acte o amenaça provocadora” contra els seus veïns a la regió, al·legant que el text va ser adoptat “de manera manifestament injusta, jurídicament insostenible i fonamentalment aliena a la realitat fàctica i jurídica de la situació”.

Iravani ha afirmat que la permissivitat de Bahrain, l’Aràbia Saudita, Catar, els Emirats Àrabs Units i Jordània constitueix un acte d’agressió, per la qual cosa “no poden invocar legítimament l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides”, que recull la legítima defensa, davant l’Iran, “que és víctima d’agressió i exerceix el seu dret inherent a la defensa”.

Brussel·les, Bèlgica. Diumenge, l’alleugeriment per la desfeta electoral de Viktor Orbán –que, com a primer ministre d’Hongria, ha convertit en tot un art la pràctica d’obstaculitzar l’agenda legislativa de la UE– es respirava a tot Brussel·les. A molts dels dirigents europeus, que consideren Orbán el gran enemic polític, els costava de dissimular la satisfacció pel resultat.

“Un país reprèn el camí d’Europa. La Unió s’enforteix”, publicà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, poc després de saber-se els resultats. Orbán acatà la derrota aquella mateixa nit electoral: el seu successor serà Péter Magyar, un conservador que ha promès de reconstruir la democràcia després de setze anys de govern d’Orbán, el qual ha remodelat el sistema polític hongarès a favor seu.

Tant el govern Trump com el Kremlin han ofert suport a Orbán: la setmana passada, sense anar més lluny, el vice-president dels Estats Units, J. D. Vance, va anar a Budapest per a fer campanya de bracet d’Orbán. Ara, la derrota de l’ex-primer ministre hongarès privarà tant Washington com Moscou del seu aliat ideològic més estret al continent.

A Brussel·les, tanmateix, els dirigents de la UE han rebut amb els braços oberts un resultat que podria marcar un punt d’inflexió per al bloc, que finalment s’ha pogut desempallegar del seu gran detractor intern. Moltes decisions de la UE demanen unanimitat dels 27 estats membres, i Orbán no s’ha estat mai d’exercir el dret de vet, especialment a l’hora de blocar l’ajuda europea a Ucraïna o frustrar les sancions contra Rússia.

Però Magyar –ex-membre de Fidesz, el partit d’Orbán– és un conservador de pedra picada, i és probable que moltes de les seves opinions i propostes desentonin amb les prioritats dels socialdemòcrates europeus, la principal coalició de l’esquerra europea, i les de les forces de tarannà encara més progressista, com ara els Verds. Sigui com sigui, Magyar, fins ara diputat del Parlament Europeu, ha avançat que reforçaria la col·laboració amb Brussel·les.

“Restablirem el sistema de controls i contrapoders, vetllarem pel funcionament democràtic de l’estat i no permetrem que ningú s’apropiï de l’estat hongarès”, va dir Magyar diumenge, poc després de saber-se els resultats. “Restablirem les institucions que protegeixen la nostra democràcia. Hongria tornarà a ser un aliat ferm de la UE i l’OTAN.”

“El resultat és un autèntic punt d’inflexió per a Hongria i els europeus”, diu Mujtaba Rahman, director general per a Europa de la consultora Eurasia Group.

Com a primer ministre, Orbán també va convertir les crítiques a Brussel·les en un dels grans pilars del seu programa polític. Durant la campanya, per exemple, acusà repetidament la UE de provar d’interferir en les eleccions, tot i acceptar de bon grat el suport del govern Trump i de Rússia: segons que avançà The Washington Post, de fet, la possibilitat d’una derrota d’Orbán fou rebuda amb tanta alarma a Moscou que la intel·ligència russa fins i tot planificà un atac de falsa bandera contra Orbán per a ajudar-lo a remuntar.

Pocs mesos abans de les eleccions, les tensions amb els seus homòlegs de la UE es dispararen quan Orbán renegà de l’acord signat pels 27 membres del bloc sobre el paquet d’ajuda europea a Ucraïna, valorat en 90.000 milions d’euros, arran de l’escalada de tensions entre Kíiv i Budapest. Durant la campanya, Orbán advertí repetidament els hongaresos –sense gaire èxit– que Magyar arrossegaria Hongria a la guerra d’Ucraïna en cas de ser elegit primer ministre.

Les revelacions d’aquestes darreres setmanes sobre els vincles entre el ministre d’Afers Estrangers hongarès i Moscou han tibat encara més la corda entre Budapest i Brussel·les, segons que expliquen alguns diplomàtics de la UE.

Tot i allargar la mà a la UE, Magyar ha expressat un cert escepticisme amb algunes de les polítiques del bloc. Per exemple, temps enrere s’havia manifestat en contra de l’enviament d’armament a Ucraïna i a favor de continuar important combustible rus a Hongria, tot i els esforços de Brussel·les per a reduir la dependència europea dels hidrocarburs russos.

La nit electoral, Magyar anuncià que el seu primer viatge oficial com a mandatari hongarès seria a Polònia, un país que també elegí fa poc un primer ministre euròfil –Donald Tusk– després d’anys de govern euroscèptic. Magyar també ha afirmat que visitarà Brussel·les per a llimar asprors amb el bloc i impulsar les reformes que la UE exigeix a Hongria per descongelar els fons europeus embargats com a represàlia per la degradació de l’estat de dret al país durant el govern Orbán.

Uns quants dirigents europeus trucaren a Magyar diumenge per felicitar-lo personalment arran de la victòria, entre els quals el canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron.

“Avancem plegats cap a una Europa més sobirana, més segura, més competitiva i més democràtica”, escrigué Macron diumenge, poc després de fer-se públic el resultat de les eleccions.

Catherine Belton, de Londres estant, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Al mateix comunicat, Trump diu que 158 embarcacions de la marina iraniana haurien quedat inutilitzades i que només s’haurien salvat els vaixells d’atac ràpid, que no considera una amenaça important. Segons el seu missatge, aquests també serien destruïts si s’acostessin al blocatge marítim de l’estret.

El president nord-americà ha comparat aquest sistema d’actuació amb operacions contra el narcotràfic al mar i ha afirmat que qualsevol objectiu considerat hostil seria atacat de manera “ràpida i contundent”.

Tot i l’amenaça directa a l’Iran, les forces nord-americanes han assegurat que no impedirien la llibertat de navegació dels vaixells per l’estret d’Ormuz amb destinació a ports d’uns altres països de la regió. El contingent militar proporcionarà instruccions addicionals als comandaments dels vaixells comercials abans del començament del blocatge.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La votació, feta a Baiona entre els 232 càrrecs electes de la institució, ha tingut un desenvolupament obert fins al darrer moment. En la primera ronda, Etchegaray havia quedat en primera posició amb 98 vots, al davant dels 80 d’Iriart i dels 48 d’Etxeleku. Però cap candidat no ha assolit la majoria absoluta necessària, cosa que ha obert la porta a una segona votació decisiva.

Ha estat aleshores quan el moviment del PNB ha resultat clau. Etxeleku ha anunciat la retirada i el suport a Iriart, cosa que ha implicat un desplaçament de vots suficient per a capgirar el resultat. En la segona ronda, Iriart n’ha obtingut 119 i Etchegaray, 102. El resultat posa fi a nou anys de presidència d’Etchegaray, figura central en la creació i consolidació de la Mancomunitat d’Iparralde, instituïda el 2017 com a principal eina de coordinació dels 158 municipis d’Euskadi Nord. Tot i haver revalidat recentment la batllia de Baiona, el dirigent centrista no ha pogut mantenir el control de l’ens a causa del malestar creixent en alguns sectors, sobretot de municipis de l’interior, que demanaven un canvi en la governança.

Fonts del PNB han volgut remarcar que el suport a Iriart responia a una decisió “tàctica i de context” i no pas a una aliança estratègica amb EH Bai. Segons aquestes fonts, la votació reflecteix dinàmiques pròpies d’Iparralde, on el pes dels municipis i els equilibris territorials sovint prevalen a les sigles. En el discurs d’acceptació, Iriart ha fet una crida a la unitat i al treball compartit entre sensibilitats diverses. També ha anunciat que deixaria la batllia d’Hiriburu per dedicar-se plenament a la presidència de la mancomunitat. El nou president ha defensat un funcionament més participatiu i descentralitzat de la institució, amb més protagonisme dels municipis i una atenció especial a l’equilibri entre la costa i l’interior. L’elecció també té una dimensió política destacada: és la primera vegada que un dirigent de l’esquerra independentista encapçala aquesta institució.

Recurs d’empara al TC

Tal com va fer la fiscalia espanyola, la defensa de García Ortiz, representada per l’advocacia de l’estat, ha presentat un recurs d’empara contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Aquesta sentència, aprovada per una majoria de cinc magistrats contra dos, va considerar que García Ortiz havia comès el delicte de revelació de secrets per haver divulgat informació relativa a la causa contra González Amador per frau a Hisenda.

Vulneració de drets fonamentals

Al recurs, al qual ha tingut accés l’agència EFE, l’ex-fiscal general denuncia la vulneració d’uns quants drets fonamentals, com ara la llibertat d’expressió i la tutela judicial efectiva. També critica “la desproporció de les mesures i la manca de motivació” en l’escorcoll ordenat pel jutge Ángel Hurtado al seu despatx de la fiscalia general espanyola.

García Ortiz destaca que el recurs presenta “una qüestió jurídica de repercussió social o econòmica important i general, o que pot tenir conseqüències polítiques generals”.

Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior, aleshores dirigit per Jorge Fernández Díaz, per a esbrinar si l’ex-tresorer del partit tenia més informació delicada –amb la intenció de robar-li-la– sobre alts càrrecs de la formació i del govern.

De fet, en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” permetia intuir que l’ex-president del govern –i també l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que no està acusada– era conscient de l’espionatge.

Preguntat per la fiscalia anticorrupció, Fraga ha dit que en el primer tram de la investigació es podien confondre les atribucions de “l’asturià” amb uns altres implicats, sobretot Fernández Díaz. Aquestes atribucions, segons que ha dit, eren la capacitat de destituir el cap d’Afers Interns de la policia espanyola –aleshores Marcelino Martín Blas– i el secretari d’estat de Seguretat.

Ara, tots els dubtes es van aclarir el 2019, quan els investigadors van tenir accés a un àudio de Villarejo en què explicava “de manera superficial” els detalls de la trama a la presentadora Ana Rosa Quintana. En aquest punt, van saber que “l’asturià” era el sobrenom de l’ex-president.

El portaveu del comandament de combat unificat de les Forces Armades iranianes, Ebrahim Zolfaqari, ha remarcat que “la imposició per part dels Estats Units” –que ha definit com a criminal– “de restriccions al moviment de vaixells en aigües internacionals és un acte il·legal que equival a pirateria”.

“Les Forces Armades de l’Iran declaren de manera clara i ferma que la seguretat dels ports al golf Pèrsic i al golf d’Oman és per a tothom o per a ningú”, ha dit, i ha advertit que, si la seguretat dels ports de l’Iran era amenaçada, cap port al golf Pèrsic ni al golf d’Oman no seria segur.

En aquest sentit, ha destacat que “les Forces Armades de l’Iran consideren un deure natural i legal defensar els drets legítims del país” i ha afegit que exercir la sobirania de l’Iran sobre les seves aigües territorials era “un dret natural de la nació iraniana”, segons que ha recollit la cadena de televisió iraniana IRIB.

Zolfaqari ha subratllat que “els vaixells vinculats amb l’enemic no tenen ni tindran dret de passar per l’estret d’Ormuz”, mentre que “la resta continuaran rebent permís per a fer-ho, sempre subjectes a les regulacions de les Forces Armades de la República Islàmica de l’Iran”.

“Arran de les contínues amenaces de l’enemic contra la nació iraniana i la seguretat nacional del país, fins i tot després del final de la guerra, la República Islàmica de l’Iran aplicarà de manera decidida un mecanisme permanent per a controlar l’estret d’Ormuz”, ha reiterat.

En paral·lel a això, Trump ha atacat durament el papa Lleó XIV, que ha qualificat de “feble en matèria de delinqüència” i “pèssim en política exterior”, fruit de les tensions entre la Casa Blanca i el Vaticà per la guerra a l’Iran i més conflictes internacionals. Hores després, Lleó XIV ha dit que no té cap intenció de debatre amb ell, però ha deixat clar que el seu paper és predicar el missatge de la pau.

Trump havia atribuït al pontífex una oposició a les campanyes militars nord-americanes a l’Iran i Veneçuela, i ha criticat la seva posició respecte de les armes nuclears, assegurant que no vol “un papa que pensi que està bé que l’Iran tingui armes nuclears”. També ha defensat la seva gestió com a president, afirmant que compleix el mandat rebut per reduir la criminalitat i reforçar l’economia dels Estats Units.

Reporter: Why did you attack Pope Leo?

Trump: I don’t think he’s doing a very good job. He likes crime I guess. We don’t like a pope who says it’s ok to have a nuclear weapon. We don’t want a pope that says crime is ok. I am not a fan of Pope Leo. pic.twitter.com/cj3oh1jSIL

— Acyn (@Acyn) April 13, 2026

El mandatari nord-americà ha anat més enllà i ha proferit comentaris de caràcter personal, mostrant la seva preferència pel germà del papa, Louis Prevost, que ha descrit com a afí al moviment trumpista. A més, ha dit que l’elecció de Lleó XIV com a pontífex va restar condicionada pel fet de ser nord-americà i per la voluntat de contrarestar la seva influència política.

Trump també ha retret al dirigent de l’Església Catòlica les seves crítiques a l’administració nord-americana i els seus contactes amb figures vinculades al Partit Demòcrata, i l’ha instat a centrar-se en el seu paper religiós i no en la política. En aquest sentit, ha conclòs que la seva actitud “perjudica” tant la seva figura com la mateixa Església.

Després de tot plegat, Lleó XIX n’ha parlat amb els periodistes que l’acompanyen en un viatge a Algèria i ha mostrat la seva determinació dient que continuarà parlant contra la guerra: “No tinc por de l’administració Trump ni a proclamar en veu alta el missatge de l’Evangeli, que és pel que crec que som aquí, i per això existeix l’Església.”

Ha mostrat distància entre el president dels EUA i ell, i ha dit que no és polític. Per això, ha continuat, “no veiem la política exterior des de la mateixa perspectiva, sinó com a constructors de pau”. “No crec que s’hagi de tergiversar el missatge de l’Evangeli, com fan alguns”, ha dit, i ha defensat que ell continuï “parlant clar contra la guerra, tractar de promoure la pau, el diàleg i el multilateralisme amb els estats per trobar solucions als problemes”.

“Massa gent pateix avui dia, massa persones innocents han estat assassinades, i crec que algú ha d’alçar la veu i dir que hi ha una manera millor”, ha conclòs.

Tot i això, les forces nord-americanes han assegurat que no impediran la llibertat de navegació dels vaixells que travessin l’estret d’Ormuz amb destinació a ports d’altres països de la regió. El contingent militar proporcionarà instruccions addicionals als comandaments dels vaixells comercials abans del començament del blocatge.

Des de l’Iran, la reacció no s’ha fet esperar. El cap de l’Estat Major de la Marina iraniana, Xahram Iran, ha qualificat de “ridícules” les amenaces dels Estats Units i ha assegurat que les forces navals iranianes monitoren tots els moviments militars nord-americans a la regió.

En paral·lel, el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha criticat durament l’anunci del blocatge, especialment després de les negociacions mantingudes amb Washington a Islamabad. Segons Aragchi, l’Iran havia participat en aquestes converses de bona fe amb l’objectiu de posar fi al conflicte, però es va trobar amb “canvis en les regles del joc” just quan les parts estaven a punt d’assolir un acord, conegut com el Memoràndum d’Entesa d’Islamabad.

Les converses, que representaven el contacte més intens entre ambdós països en dècades, van concloure sense avenços significatius i deixen en suspens les perspectives de resolució del conflicte iniciat el 28 de febrer, actualment sota un alto-el-foc fràgil.

El vice-president dels Estats Units, JD Vance, va assenyalar com a principal obstacle la manca de garanties per part de l’Iran sobre el caràcter pacífic del seu programa nuclear. Per contra, Teheran ha retret a la delegació nord-americana la seva falta de flexibilitat diplomàtica, acusant-la d’intentar de resoldre dècades de desacords en un únic procés negociador.

Segons el comunicat difós pel CENTCOM, el blocatge s’aplicarà contra els vaixells de qualsevol nacionalitat que entrin o surtin de ports i zones costaneres de l’Iran, inclosos tots els ports del golf Pèrsic i el golf d’Oman.

No s’impedirà la llibertat de navegació dels vaixells que transiten l’estret d’Ormuz des de o cap a ports que no siguin iranians, segons que ha explicat el comandament nord-americà.

El contingent militar dels Estats Units preveu de facilitar més informació als responsables dels vaixells comercials afectats abans no comenci el blocatge i els insta a comunicar-se pel canal 16 de pont a pont quan naveguin pel golf d’Oman i l’estret d’Ormuz.

En la primera reacció al comunicat, el cap d’estat major de la marina iraniana, Xahram Iran, ha titllat de “ridícules” i “divertides” les amenaces dels Estats Units. “Els valents homes de la marina de la República Islàmica de l’Iran vigilen i supervisen tots els moviments de l’agressiu exèrcit nord-americà a la zona”, ha dit.

“El president dels Estats Units amenaça d’actuar contra l’Iran després de la seva humiliant derrota militar a la Tercera Guerra Imposada; aquestes amenaces són molt ridícules i divertides”, ha afegit.

Ahir al vespre, a la riba del Danubi, una multitud de simpatitzants de Tisza va esclatar de joia quan Viktor Orbán va reconèixer la seva dolorosa derrota. Els hongaresos havien anat a votar en massa en aquella jornada històrica. A les 18.30, mitja hora abans del tancament de les urnes, la participació ja era del 78%, molt per sobre del 68% de fa quatre anys. Els analistes preveien que afavoriria Magyar; era un senyal de l’entusiasme per votar a favor del canvi.

Els simpatitzants de Tisza s’havien reunit ja havent dinat a l’altra riba del riu, davant el majestuós edifici del parlament de Budapest, tot esperant els resultats. A mesura que la gent sortia del metro, es podien sentir crits de “Árad Tisza”, una frase que s’ha sentit molt en campanya i que es pot traduir si fa no fa “Tisza creix”.

Entre la multitud hi havia sobretot joves, molts dels quals votants novells, que explicaven que Péter Magyar s’havia guanyat el seu suport recorrent el país i abordant una àmplia gamma de problemes interns.

“Allò que em va convèncer va ser tot aquell recorregut pel país i el fet d’escoltar realment la gent i dir allò que importa de debò”, explica Dóra Fricsfalusi, de dinou anys. “Els drets humans, els drets de les famílies i els drets dels infants són qüestions molt importants, i el Fidesz d’Orbán no ha estat capaç de donar-hi resposta.”

Els dirigents polítics europeus també van enviar de seguida missatges de felicitació a Magyar, membre del Partit Popular europeu. Per a ells, Orbán havia estat sovint una font de frustració, perquè havia fet servir el poder de vet del seu país per blocar iniciatives clau de la Unió; recentment, per exemple, un préstec de 90.000 milions d’euros per a Ucraïna.

Tanmateix, malgrat l’enorme interès internacional i les acusacions d’ingerència estrangera de diversos actors, els votants hongaresos semblaven centrats sobretot en els problemes interns, com ara una economia feble i la manca de recursos en sanitat i educació, les acusacions de corrupció i el cansament per un líder que ha governat setze anys consecutius i que poca cosa oferia per justificar un nou mandat de quatre anys.

“El seu error més gran ha estat la manca d’innovació: és la tercera gran elecció en què el Fidesz ha fet campanya bàsicament amb el mateix missatge: donar suport a les famílies i mirar de protegir Hongria de la guerra”, diu la politòloga Nora Schultz. “I la gent sembla voler alguna cosa nova.”

La cursa d’enguany ha estat considerada una de les més brutes i agressives de la història hongaresa. Budapest era plena de cartells que representaven el líder opositor Magyar com un titella de dues cares al servei de Brussel·les i Kíiv. I aquestes darreres setmanes la premsa independent s’ha omplert de material comprometedor sobre els vincles del govern d’Orbán amb Rússia.

Orbán ha estat un dels principals dirigents oposats a la immigració. També ha criticat obertament l’ajut militar i econòmic a Ucraïna i ha intentat sovint de blocar les sancions de la UE contra Rússia. Durant la campanya electoral, ha volgut alimentar la por que Magyar faria entrar Hongria en guerra contra Rússia, en suport d’Ucraïna.

Tanmateix, Magyar ha fet campanya amb un programa centrat principalment en qüestions internes, en què ha acusat Orbán de gestionar malament la feble economia d’Hongria i ha denunciat un sistema de contractació pública que –diu– ha enriquit membres de la família d’Orbán i els seus aliats polítics.

El reconeixement de la derrota per part d’Orbán marca un moment decisiu a Brussel·les, on el primer ministre hongarès s’havia avesat a obstruir les polítiques de la UE, que sovint requereixen l’aprovació unànime dels vint-i-set estats membres. La seva derrota també ha posat de manifest els límits del radi d’acció global del moviment polític de Donald Trump, que li va donar suport en la campanya, fins i tot ahir al matí, i va enviar el vice-president J. D. Vance a participar en un acte electoral del Fidesz.

Orbán, de fet, havia presentat les eleccions com la batalla per “l’ànima d’Occident”, i Vance va qualificar en públic els EUA i Hongria de representants de “la defensa de la civilització occidental”. Tot i que, econòmicament, Hongria va darrere de la majoria de països de la UE, Orbán s’ha convertit en una icona per als conservadors populistes i l’extrema dreta de tot el món.

Amb aquesta derrota, Rússia perd un dels actius més valuosos a Europa: un govern amic dins la UE capaç de blocar sancions i rebaixar resolucions, especialment en matèria d’ajut a Ucraïna i de sancions. Orbán havia fet servir el poder de vet per arrancar exempcions de la UE i mantenir les decisions en un atzucac, alhora que s’assegurava energia russa barata. La caiguda d’Orbán també amenaça d’infligir al Kremlin un cop ideològic, atès que havia ofert una prova palpable que la “democràcia il·liberal” podia arrelar, guanyar eleccions i perdurar dins la Unió Europea.

Els analistes, de fet, ja deien que era poc probable que els votants es deixessin influir per les acusacions, difoses per Vance i Orbán, que Ucraïna i Brussel·les havien provat d’influir en les eleccions.

“No ho veig com un factor decisiu”, explica Péter Krekó, director de Political Capital, un grup d’experts independent de Budapest. “Potser podria aportar una mica més de suport entre els votants indecisos, però no n’estic gaire convençut, atesa la poca importància que sembla tenir la política exterior per a la població hongaresa en aquest moment.” I afegeix: “Els votants, avui, estan molt més centrats en qüestions internes com la corrupció, la sanitat i l’economia.”

Orbán, que va exercir per primera vegada com a primer ministre entre el 1998 i el 2002, va tornar al càrrec el 2010 i d’aleshores ençà havia guanyat tres eleccions consecutives.

Dissabte va aparèixer inusualment cansat, per pronunciar un discurs de campanya, cosa que va preocupar alguns simpatitzants del Fidesz. En aquest discurs, Orbán va repetir la seva crítica a l’ajuda europea a Ucraïna, dient als votants que Tisza destinaria diners a Kíiv. Mentre Orbán compartia escenari amb Vance, Magyar recorria pobles i viles –en un contrast evident que captava els estils de campanya tan diferents dels dos principals candidats.

Magyar, ex-simpatitzant d’Orbán i membre del Fidesz durant anys, va adquirir notorietat el 2024 i va construir una base de suport substancial recorrent el país intensament, i arribant a fer set discursos diaris. També va construir una presència activa a les xarxes socials, on posà en relleu el mal estat de les infrastructures i la manca de béns bàsics, com ara el paper higiènic als hospitals.

Péter Magyar, nat a Budapest, prové d’una família amb connexions polítiques. El seu besoncle va ser president d’Hongria a començament dels anys 2000 i la seva mare va treballar a la judicatura. En un pòdcast recent, Magyar va recordar haver tingut un pòster d’Orbán a la paret del seu dormitori quan era petit, en l’època en què Orbán va ascendir al poder per primera vegada amb una retòrica anticomunista i crides a trencar la relació amb Rússia.

Magyar es va incorporar al Fidesz mentre estudiava a la universitat i es va casar amb una de les estrelles en ascens del partit, Judit Varga, que més tard va esdevenir ministra de Justícia d’Hongria.

Magyar va trencar la relació amb el partit el 2024, arran de les revelacions que el govern d’Orbán, que havia passat anys presentant-se com a defensor dels valors cristians i de les famílies tradicionals, havia indultat un home condemnat per haver ajudat a encobrir un escàndol d’abusos sexuals en una llar d’infants. Varga –que aleshores ja s’havia separat de Magyar– va dimitir, igual que el president d’Hongria en aquell moment.

“Després d’aquell escàndol, Magyar va criticar durament el Fidesz i va aconseguir de crear una mena de moviment social; de fet, Tisza no era un projecte polític a la primeria”, explica Ilona Gizinska, experta en política hongaresa del Centre d’Estudis de l’Est de Varsòvia. “L’oposició hongaresa dels anys anteriors estava molt concentrada a Budapest i no pas als pobles més petits, i és això que Péter Magyar ha canviat per primera vegada en anys.”

“Magyar va donar a la gent consternada per l’escàndol del perdó una manera de dir: ‘Abans era votant del Fidesz, d’alguna manera formava part del règim, i era acceptable que ho fos, com és acceptable que aquest sigui el moment de canviar'”, explica la politòloga Nora Schultz.

El fet que tots els partits democràtics, l’un darrere de l’altre, decidissin de no presentar-se a les eleccions per concentrar el vot contra Orbán va acabar de convertir Magyar en l’home capaç de posar fi al mandat d’Orbán; és això, sobretot, que han celebrat els joves tota aquesta llarga nit a Budapest. Sense apartar Orbán i tornar a Europa, veien el futur d’Hongria molt difícil. I ara, de sobte, recuperaven les raons per a l’esperança.

A partir d’avui, el president del país ha d’aprovar els resultats electorals i encarregar formalment la formació del pròxim govern. És un aliat d’Orbán, igual que el Tribunal Suprem, la fiscalia i el Tribunal Constitucional. Però com que Magyar ha superat la barrera dels dos terços dels escons tindrà la possibilitat de reformar la constitució i canviar les normes més conflictives i antidemocràtiques que Orbán va anar introduint durant aquests llargs setze anys de mandat.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha destacat a les xarxes socials: “El cor d’Europa batega aquesta nit amb més força a Hongria.” I en un segon missatge ha subratllat: “Hongria ha triat Europa. Europa sempre ha triat Hongria. Un país reclama el seu camí europeu. La Unió es reforça.”

El president francès, Emmanuel Macron, ha publicat a les xarxes una fotografia seva amb Magyar, a qui ha trucat per felicitar-lo. “França celebra aquesta victòria, que representa un triomf de la participació democràtica, el compromís del poble hongarès amb els valors de la Unió Europea i el lloc d’Hongria a Europa –ha escrit–. Tots junts, construïm una Europa més sobirana, per a la seguretat del nostre continent, la nostra competitivitat i la nostra democràcia.”

En la mateixa línia, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha fet arribar les seves “felicitacions de tot cor” a Magyar. “Espero treballar amb vós. Unim forces per una Europa forta, segura i, sobretot, unida”, ha publicat.

A Suècia, el primer ministre, Ulf Kristersson, ha destacat la victòria “històrica” del partit de Magyar. “És un nou capítol en la història d’Hongria”, ha subratllat.

El primer ministre d’Estònia, Kristen Michal, ha remarcat l’“elecció històrica” per “una Hongria lliure i forta” dins d’una “Europa unida” i ha “refusat les forces que en menystenen els interessos”. També la primera ministra letona, Evika Siliņa, ha felicitat Magyar per la “victòria històrica”. “Espero treballar amb vós en favor dels valors i interessos europeus comuns”, ha dit.

Completa el trio bàltic el president lituà, Gitanas Nausėda, que ha dit que la victòria de Magyar era una “gran victòria d’Europa”. “Enhorabona a Péter Magyar. Hi ha moltes coses que podríem fer i hauríem de fer en favor de la democràcia, la justícia i la pau”, ha dit.

També s’han afegit a les felicitacions el primer ministre croat, Andrej Plenković; el primer ministre irlandès, Micheál Martin; i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que ha recordat: “El lloc d’Hongria és al cor d’Europa.”

Cristian Dezilio pensava que es podria permetre sense problemes el préstec que demanà per a comprar un vehicle de segona mà al seu fill: la quota mensual, al cap i a la fi, no superava l’equivalent en pesos a 355 dòlars (uns 300 euros).

Facilitar l’accés al crèdit de milions d’argentins havia estat una de les primeres grans mesures del govern Milei. La taxa anual d’inflació anual, que havia arribat a enfilar-se fins a un 300%, caigué dràsticament durant els primers mesos de govern del president actual, i semblava que l’economia del país tornava a créixer després d’una llarga recessió.

Però, aleshores, la situació econòmica de l’Argentina canvià de cop i volta. Dezilio, que fins aquell moment havia pogut repagar el deute sense problemes, començà a endarrerir-se en els pagaments.

“El preu del pollastre pujà, el preu de la bombona de butà pujà i el meu sou començà a quedar curt”, explica Dezilio, pare de quatre fills. “Quan vaig demanar el préstec, el desembre del 2024, les coses no eren tan cares. En aquell moment, podia repagar-lo amb facilitat. Ara és una lluita contra vent i marea.”.¡

Les facilitats per a accedir al crèdit són tota una novetat per a un país on els préstecs tradicionalment han estat molt difícils d’aconseguir, tot i que la disponibilitat del crèdit a l’Argentina se situa molt per darrere de la resta de Llatinoamèrica. Però ara l’augment dels tipus d’interès, l’alentiment del creixement econòmic i l’augment de la desocupació ha fet que molts argentins –Dezilio inclòs– tinguin problemes per a saldar els seus deutes.

La taxa de morositat dels préstecs personals no bancaris augmentà fins a un 24% al gener, segons dades del banc central argentí analitzades per la consultora argentina EcoGo. Un 10,6% de les llars argentines acumula 90 dies de retard, pel cap baix, en el repagament de les quotes. És la xifra més alta d’ençà que el banc central del país començà a desar-ne registres, l’any 2010.

Segons càlculs de Sebastián Menescaldi, director d’EcoGo, el volum del deute dels argentins se situa ara un 50% per sobre dels ingressos mensuals.

La precarietat financera de molts argentins contrasta dràsticament amb la millora de la situació econòmica del país, que encapçala dos anys consecutius de creixement i que ha aconseguit de reduir notablement la inflació i tornar al superàvit fiscal. També explica –si més no, en part– per què l’índex d’aprovació de Milei caigué al 36% el mes passat, el nivell més baix d’ençà que fou elegit president.

La reducció de les barreres d’accés al crèdit, tant per a consumidors com per a empreses, sovint s’ha considerat una de les grans fites del govern Milei en matèria econòmica. L’accés al crèdit continua essent relativament baix en comparació amb uns altres països de la regió, però d’ençà de l’arribada de Milei a la presidència s’ha duplicat fins a assolir un 13,6% del producte interior brut, segons dades del banc central argentí.

Tanmateix, l’augment dels tipus d’interès l’any passat agafà desprevinguts molts consumidors argentins.

Durant anys, l’alta taxa d’inflació de l’Argentina ha afavorit l’ús de les plataformes de pagament a terminis sense interessos: si els preus creixen de manera continuada, el valor del deute es devalua i, per tant, les compres esdevenen més barates si el termini de repagament s’allarga uns quants mesos. Però aquest coixí econòmic ha anat desapareixent a mesura que la inflació s’ha anat alentint.

Mentrestant, els treballadors del sector privat continuen cobrant menys –si es té en compte l’impacte de la inflació– que no pas abans de l’elecció de Milei; els salaris del sector públic es troben uns vint punts per sota dels nivells pre-Milei.

Fins i tot, abans que es disparessin els tipus d’interès, els costos fixos dels argentins –com ara les factures dels serveis públics– s’havien multiplicat per més de cinc d’ençà de l’arribada de Milei al govern. Les retallades en les subvencions i la desregulació dels lloguers, el transport i els serveis públics han elevat aquestes despeses fins a prop d’un 22% dels ingressos familiars, segons la consultora Empiria, set punts per sobre dels nivells pre-Milei. I, per si no n’hi hagués prou, els argentins dediquen ara un quart dels seus ingressos a repagar deutes.

“Les famílies gasten gran part del seu salari tan bon punt comença el mes”, diu Federico González Rouco, economista de Empiria.

Dezilio, que treballa en una ferreteria de Buenos Aires, ha notat l’impacte. A final de l’any passat, ell i la seva dona van tancar el quiosc que regentaven per treure’s un sobresou, una decisió que atribueix a la caiguda del consum entre els treballadors argentins. La seva dona, explica, es dedica ara a organitzar festes d’aniversaris infantils.

“La gent solia comprar com si cada dia fos la nit de Nadal”, diu. “Ara, en canvi, tan sols compren allò que els és estrictament necessari.”

La caiguda del consum entre la classe treballadora argentina és un reflex de l’augment de la desigualtat social durant el govern Milei. L’agricultura, la mineria i els serveis financers, que donen feina a prop d’un 8% de la població activa argentina, creixeren d’un 17% durant el trimestre del 2025. Però la indústria, el turisme, el comerç i la construcció, que concentren prop de la meitat de la mà d’obra i concentren aproximadament la meitat dels llocs de feina del país, es contragueren d’un 3%, segons un estudi de Barclays.

Segons xifres del govern, les empreses argentines han retallat 200.000 llocs de feina –prop d’un 3% del total– d’ençà de l’arribada de Milei al càrrec. La inflació ha crescut de manera ininterrompuda d’ençà de la primavera de l’any passat, i la guerra a l’Iran amenaça d’atiar encara més les pressions inflacionistes.

A Ezeiza, un suburbi de Buenos Aires, Ana Valerio, dependenta de professió, demanà un préstec l’any 2024 per a ajudar a pagar la festa dels quinze anys de la seva filla. El seu marit, en Darío, ja havia perdut la feina quan demanà el préstec; enguany, l’home ha tornat a quedar-se sense feina perquè l’han acomiadat de la fàbrica on treballava.

Ara, explica, el deute de la festa ha estat remès a una agència de cobraments. “Ací va ser on la cosa va començar a sortir de mare”, diu Valerio, mare de dos fills, que guanya uns mil dòlars el mes (uns 850 euros) com a dependenta en uns grans magatzems d’Ezeiza. “La festa va ser meravellosa. Cada volta que miro les fotos penso, quina patxoca. Però ara mira”, diu.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Prime Minister Viktor Orbán has just called to congratulate us on our victory.

— Magyar Péter (Ne féljetek) (@magyarpeterMP) April 12, 2026

Amb el 94,66% escrutat, la formació opositora s’encamina cap a una supermajoria de dos terços, amb 138 escons –això li pot permetre de fer reformes constitucionals i capgirar la deriva il·liberal d’aquests darrers anys– i un 53,74% dels vots. El partit d’Orbán, en canvi, s’enfonsa fins a 54 diputats i un 37,65%.

“No tenim el pes per a governar el país, de manera que hem de reconstruir les nostres comunitats”, ha dit Orbán, que ha advertit que no es rendiria. “Això és una cosa que la gent sap de nosaltres: no ens rendim mai. Els dies que tenim al davant són per guarir les nostres ferides”, ha afegit.

La UE celebra la victòria de Magyar

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha celebrat la victòria de l’opositor Péter Magyar. En un breu missatge a X, ha dit: “Aquesta nit el cor d’Europa batega més fort a Hongria”, en referència a les traves d’Orbán –com ara els vincles amb el Kremlin– per al bon funcionament de la UE.

Ma este Európa szíve erősebben dobog Magyarországon.

Europe’s heart is beating stronger in Hungary tonight.

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) April 12, 2026

Al llindar de la supermajoria, segons dos sondatges

Dos sondatges d’opinió, publicats coincidint amb el final de la votació –a les 19.00–, apunten a una àmplia victòria de Tisza, encapçalat per Péter Magyar, fet que podria comportar la sortida del poder d’Orbán després de 16 anys al càrrec.

Segons l’enquesta de Median, Tisza obtindria un 57,1% dels vots i 135 escons, superant així el llindar dels 133 necessaris per assolir una majoria de dos terços. Aquesta majoria li permetria de fer reformes constitucionals i revertir la deriva il·liberal del govern d’Orbán.

Per la seva banda, un sondeig del 21 Research Centre situa el suport a Magyar en un 55% i li atribueix 132 escons. En paral·lel, aquestes mateixes enquestes preveuen que el partit d’Orbán, Fidesz, es quedaria al voltant del 37-38% dels vots.

Malgrat aquestes dades, cal subratllar que són sondatges d’opinió i no d’enquestes a peu d’urna. Els treballs de camp es van fer entre el 7 i l’11 d’abril en el cas de Median i entre el 8 i l’11 d’abril en el del 21 Research Centre, és a dir, abans de les eleccions.

D’altra banda, enquestes anteriors d’aquests mateixos organismes ja apuntaven una victòria destacada de Magyar, fet que obliga a interpretar els resultats amb cautela.

En aquest sentit, Magyar ha comparegut i ha qualificat la jornada de “dia històric”. El dirigent opositor ha agraït la participació rècord dels votants i s’ha mostrat “optimista però prudent” davant els sondatges.

Un sondatge a favor d’Orbán

Alapjogokért, una entitat demoscòpica pròxima al govern de Viktor Orbán, preveu una victòria del partit del primer ministre. Ara, el marge seria força estret: el 44,5% dels vots per a Fidesz i el 42% per a Tisza.

“Soldats de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han envestit en dues ocasions vehicles de la FINUL amb un carro de combat Merkava i han causat danys importants”, ha explicat la missió. Els militars israelians han blocat una carretera a Badaya utilitzada per accedir a posicions de la FINUL, segons el relat de l’organització.

La FINUL recorda que la setmana passada els militars israelians van fer “trets d’advertència” en aquesta mateixa zona que van causar danys en vehicles de la missió, clarament identificables.

En una de les ocasions, un d’aquests trets va impactar a un metre d’un militar de la força de pau que havia baixat del vehicle.

“Els soldats israelians han blocat contínuament els moviments dels cascs blaus en aquesta carretera aquests darrers dies i han impedit la llibertat de moviment en unes altres zones”, ha advertit la FINUL.

Aquest mes, els militars israelians “també han destruït càmeres de protecció” del contingent al quarter general de la FINUL, a Naqura, i en cinc posicions més situades al llarg de la Línia Blava de demarcació, des de Ras Naqura fins a Marún al Ras.

A més, ahir van pintar amb esprai les finestres de la porta d’accés per a vianants del quarter general, fet que impedeix la visibilitat del perímetre exterior al personal de la missió.

“Aquestes accions no són coherents amb les obligacions d’Israel segons la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de l’ONU ni amb la necessitat de garantir la seguretat de les forces de manteniment de la pau, així com la seva llibertat de moviment en tot moment”, ha retret la FINUL.

Aquests incidents “dificulten la capacitat” de les forces de pau d’informar sobre violacions per part d’ambdós bàndols, ha lamentat la missió, que ha reiterat que les seves forces “mantindran la posició i continuaran informant imparcialment el Consell de Seguretat dels incompliments que observen”.

La FINUL és un contingent internacional d’uns 8.000 militars dedicat a vigilar l’alto-el-foc entre l’Hesbol·là i l’exèrcit d’Israel, però també a acompanyar i assistir les Forces Armades libaneses al sud del país i al llarg de la línia de separació entre ambdós països, coneguda per Línia Blava.

En una conversa telefònica amb el president rus, Vladímir Putin, difosa pels canals oficials iranians, Pezeixkian ha defensat que la República Islàmica vol un pacte que garanteixi “una pau i una seguretat duradores a la regió”. Segons que ha dit, l’entesa és possible si Washington “compleix el dret internacional”, i ha afegit que, en aquest cas, l’acord “és a l’abast de la mà”.

El dirigent iranià ha atribuït les dificultats a “l’actitud totalitària” dels Estats Units i ha insistit que qualsevol acord ha de respectar “els drets i els interessos nacionals del poble iranià”. També ha informat Putin de les converses a Islamabad amb representants nord-americans, en què –segons Teheran– Washington ha actuat amb una doble moral.

Pezeixkian ha agraït igualment el suport expressat per Moscou durant l’ofensiva nord-americana i israeliana contra l’Iran, i ha destacat tant les declaracions de solidaritat com el posicionament rus al Consell de Seguretat de l’ONU en defensa de la sobirania i la integritat territorial iranianes.

També ha reiterat la voluntat de Teheran de cooperar amb els països veïns per construir una seguretat regional “endògena”, sense la presència ni la ingerència de potències externes, en una referència implícita a les aliances entre els Estats Units i les monarquies del golf Pèrsic.

Per la seva banda, Putin ha reafirmat la disposició de Rússia a continuar facilitant una sortida política i diplomàtica al conflicte i ha anunciat que Moscou tindrà “contactes actius” amb els actors del Llevant. També ha insistit en el compromís mutu de reforçar les relacions bilaterals.

L’Iran i Rússia van signar l’any passat un nou acord estratègic de defensa, que s’ha concretat, entre més aspectes, en l’enviament de drons iranians a l’exèrcit rus en el context de la guerra d’Ucraïna.

“Amb efecte immediat, la marina dels Estats Units […] començarà el procés per blocar tots i cadascun dels vaixells que intentin entrar o sortir de l’estret d’Ormuz”, ha assenyalat Trump en un missatge publicat a les xarxes socials, en la seva primera reacció al fracàs de les converses de pau amb l’Iran a Islamabad, el Paquistan.

Trump ha criticat “l’extorsió mundial” imposada per les autoritats iranianes amb el tancament d’Ormuz i ha advertit que els vaixells de guerra nord-americans “cercaran i interceptaran qualsevol embarcació en aigües internacionals que hagi pagat una tarifa a l’Iran”.

A més, ha explicat que començarà el procés de desminatge en aquest pas estratègic i ha advertit que qualsevol iranià que dispari contra ells o contra vaixells pacífics “serà fet miques”.

Quant a les negociacions a Islamabad, Trump ha afirmat que la reunió va anar bé i que, després de més de vint hores de diàleg, es van acordar la majoria dels punts, tot i que la qüestió nuclear –la més important– va quedar sense resoldre.

També ha criticat l’Iran per no haver reobert l’estret d’Ormuz malgrat d’haver-s’hi compromès, tot assegurant que ho van fer conscientment i que això ha generat ansietat, desorientació i perjudicis a escala global. En aquest sentit, ha instat Teheran a complir la promesa i reobrir ràpidament aquest pas marítim per evitar un augment de les hostilitats.

A més, Trump ha remarcat la debilitat militar iraniana, bo i afirmant que la seva armada i forces aèries han estat pràcticament destruïdes, i que els seus sistemes antiaeris i radars ja no són operatius. Segons que ha dit, aquesta situació és un greu dany per a la reputació del país i dels seus dirigents.

També ha fet referència a la mort del cap suprem iranià, Ali Khamenei, a qui ha vinculat amb les ambicions nuclears del règim, tot i confondre’l amb Ruhol·lah Khomeini.

Finalment, ha elogiat el Paquistan pel seu paper mediador en les converses i ha recordat que ell mateix va contribuir a evitar una guerra entre aquest país i l’Índia, tot assegurant que això va permetre de salvar milions de vides.

L’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna ha informat que, entre les 16.00 d’ahir –moment en què va començar la treva– i les 7.00 d’avui, s’han registrat 120 combats i un total de 2.299 vulneracions de l’alto-el-foc.

Segons Kíiv, s’han produït 25 assalts, 365 bombardaments, 566 atacs amb drons Kamikaze i 767 accions amb drons FPV. Tot i això, assegura que no s’han detectat atacs amb míssils, bombes guiades ni drons Shahed.

Els incidents s’han concentrat principalment a Pidhavrilivka (regió de Dnipropetrovsk); a Vozdviyivka, Tsvitkove, Kopani, Charivne, Rivne, Obshche i Omelnyk (a Zaporíjia), i a la ciutat de Kherson.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa rus ha denunciat 1.971 infraccions de la treva. Moscou ha remarcat que les seves forces “han respectat estrictament l’alto-el-foc a la zona de l’operació militar especial […] i han mantingut les posicions prèviament ocupades”.

En canvi, acusa les forces ucraïneses d’intents d’avanç a Kondrátovka, Nóvaya Secha i Kaléniki (Donetsk); Pokróvske (Dnipropetrovsk), però també a les regions de Bélgorod i Kursk. Uns quants civils han resultat ferits, inclòs un menor.

Segons Rússia, les tropes ucraïneses han efectuat 258 atacs amb sistemes de llançacoets, artilleria, tancs i morters contra posicions russes i zones frontereres; 1.329 operacions amb drons FPV i 375 trets amb munició diversa, amb suport de quadricòpters i avions.

La treva de Pasqua va entrar en vigor ahir a les 16.00 (hora de Moscou, 15.00 a Catalunya) i és prevista fins avui a mitjanit.

En un comunicat, el ministeri ha informat de “l’èxit dels esforços operatius i tècnics per a restablir la plena capacitat de bombament a través de l’oleoducte Est-Oest, que arriba aproximadament a set milions de barrils diaris”.

Fa només tres dies, el ministeri comunicava que les operacions a l’oleoducte havien quedat suspeses a causa dels atacs iranians a les instal·lacions energètiques del país. Els especialistes han aprofitat aquests dies d’alto-el-foc per posar-se a treballar en les feines de reparació, que finalment han estat reeixides.

En el mateix comunicat, les autoritats saudites també informen que la producció del jaciment de Manifa recupera la normalitat i aviat tornarà als nivells habituals de 300.000 barrils diaris. El de Khurais, que produeix també 300.000 barrils diaris, encara es troba en reparació.

“Aquesta ràpida recuperació reflecteix l’alta capacitat de resposta operativa i l’eficiència en la gestió de les crisis” de la petroliera estatal Saudi Aramco i “de l’ecosistema energètic del regne en conjunt, fet que millora la fiabilitat i la continuïtat del subministrament als mercats locals i globals, i dóna suport a l’economia mundial”, conclou el comunicat.

Tots dos dirigents han votat d’hora al matí. Els col·legis electorals han obert a les sis del matí i han tancat a les set del vespre. No hi ha sondatges a peu d’urna a diferència de casa nostra, de manera que els primers resultats són directament de l’escrutini. Magyar ha insistit en la importància de la participació perquè “hi haurà districtes electorals on el resultat dependrà d’uns pocs vots”.

Després de votar, el dirigent opositor s’ha declarat absolutament convençut que el seu partit guanyarà les eleccions: “Ningú no pensa seriosament que Tisza perdi, ni tampoc Hongria.” En la línia de la seva campanya, més europeista que el seu rival i cap de govern, Magyar ha emmarcat els comicis en una lluita “entre l’est i l’oest”.

Orbán, en canvi, ha assegurat que felicitarà Magyar si guanya les eleccions abans de demanar el vot per al seu partit, Fidesz, perquè és l’opció més segura per a Hongria. Aquestes últimes hores, el primer ministre ha rebut missatges de suport d’aliats com ara Donald Trump Jr., el fill gran del president dels Estats Units, i el ministre israelià per a la Diàspora, Amikhai Xicli.

“Cal respectar la decisió del poble”, ha afegit Orbán, enmig dels avisos que tots dos candidats han llançat sobre la possibilitat de frau electoral.

Segons Tisza, ha rebut al voltant de seixanta denúncies per presumptes irregularitats comeses per simpatitzants del Fidesz. L’eurodiputat de Fidesz, Txiaba Demeter, ha assegurat, en canvi, que el seu partit té constància de 639 casos d’irregularitats electorals i que hi ha 74 denúncies policíaques pendents.

El batlle de Budapest, també opositor, Gergely Karácsony, ha cridat els votants a “fer història” utilitzant “el bolígraf que espera a les cabines de votació”.

Segons que ha informat la policia irlandesa, l’individu va ser arrestat poc abans de les 11.00 d’ahir acusat d’un delicte de danys i continua sota custòdia en una comissaria de la divisió de Clare/Tipperary, en aplicació de la legislació penal vigent. La investigació continua oberta.

WATCH: A man breached security at Shannon Airport in Ireland, climbed onto a parked C-130 Hercules, and damaged it with a tool.

He was arrested. pic.twitter.com/uls2tfgGND

— Clash Report (@clashreport) April 11, 2026

Unes imatges difoses a les xarxes socials mostren un home que s’enfila en un avió de transport C-130 Hercules de la força aèria nord-americana, que era estacionat en una zona allunyada de les pistes principals.

L’incident va mobilitzar efectius de la Garda, de la policia aeroportuària, dels serveis d’emergència de l’aeroport i membres de les forces de defensa desplegats a les instal·lacions.

Arran dels fets, l’activitat de l’aeroport va quedar interrompuda durant vint-i-cinc minuts. Dos vols de sortida van tenir retard i un vol procedent de Lorda va haver de romandre en espera abans de poder aterrar. Segons fonts de la gestió aeroportuària, l’operativa es va reprendre vora les 10.15, després d’haver estat suspesa cap a les 9.50.