González ho ha dit durant un acte organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris a València. “Haurien d’haver-hi eleccions aquest any. Hauríem de tenir respecte a la infanteria, que diria Page”, ha dit.

L’ex-resident socialista ha descartat, però, una moció de censura impulsada pel PP. “Si jo fos del PP, no la faria, perquè deixaríem de parlar d’això per parlar de la moció”, ha justificat. González considera que la decisió hauria de partir del mateix Sánchez i no d’una iniciativa parlamentària de l’oposició.

Durant la intervenció, González ha vinculat directament Zapatero amb l’actual direcció del PSOE i amb les negociacions amb Junts. “Va passar a posar-se al servei de Sánchez, ha estat el seu home en les negociacions amb Puigdemont”, ha assenyalat.

L’ex-president ha admès que la imputació de Zapatero l’ha sorprès i que la situació: “Ens afecta com a país, com a partit i com a persones”. Tot i això, ha defensat la presumpció d’innocència de Zapatero i ha posat en dubte la seva capacitat per encapçalar una presumpta trama financera. “No el veig amb capacitat per muntar una enginyeria financera com la que veig. Que Zapatero hagi arribat en la seva carrera vital a saber què és una societat offshore, no ho veig”, ha afirmat. Sí que ha apuntat, en canvi, que podria haver-se deixat “arrossegar per Maduro o per Delcy Rodríguez”.

González també ha explicat que la interlocutòria del jutge de l’Audiència espanyol José Luis Calama l’ha “impressionat molt” i ha anunciat que ha decidit deixar de llegir els informes de la UDEF perquè el darrer li va causar un impacte fort. Alhora, ha defensat l’actuació del magistrat, que ha qualificat de “extraordinàriament garantista”.

L’informe exposa que la investigada va facturar a la universitat 17.000 euros en dos anys, una xifra que consideren “incompatible” amb l’enriquiment il·lícit personal. L’UCO ja ha traslladat l’informe de conclusions finals al jutge Juan Carlos Peinado, que a l’abril la va processar per presumptes delictes de tràfic d’influències, malversació, corrupció en els negocis i apropiació indeguda.

La investigació sobre la gestió i l’activitat professional de Begoña Gómez es va obrir a final d’abril, arran d’una denúncia del sindicat Manos Limpias. El jutge Peinado continua instruint la causa, tot i les conclusions de l’UCO, que desmunten la tesi d’un possible enriquiment irregular o pagaments sense justificar a favor de Gómez.

En un missatge publicat a la xarxa Truth Social, Trump ha afirmat que les negociacions evolucionen de manera ordenada i constructiva, però que ja ha traslladat als seus representants que no s’afanyin a tancar un acord perquè el temps juga a favor dels Estats Units.

El president nord-americà ha remarcat que el blocatge imposat pels Estats Units sobre el perímetre de l’estret d’Ormuz continuarà vigent fins que s’assoleixi, se certifiqui i se signi un acord. “Les dues parts han de prendre’s el seu temps i fer-ho bé. No hi pot haver errors”, ha afegit.

Trump també ha assegurat que la relació entre Washington i Teheran s’està tornant molt més professional i productiva i fins i tot ha deixat oberta la porta a una eventual incorporació de l’Iran als Acords d’Abraham, que van impulsar la normalització de relacions entre Israel i diversos països àrabs. “Qui sap”, ha dit.

Tot i això, ha insistit novament que l’Iran no pot desenvolupar ni obtenir una arma nuclear, una de les qüestions centrals de les negociacions. Teheran defensa des de fa anys que el seu programa nuclear té finalitats exclusivament civils.

En un segon missatge, Trump ha reivindicat que, si finalment hi ha acord, serà “bo i adequat”, i ha aprofitat per carregar contra el pacte nuclear impulsat per l’ex-president Barack Obama. “El nostre acord és exactament el contrari”, ha afirmat, abans d’assegurar que encara no està completament tancat i de criticar “els perdedors” que, segons ell, opinen sobre un text que encara no coneixen.

El viatge de Malabo i la “iniciativa contra la pena de mort”

Així, el juliol del 2014, tres anys després d’abandonar la Moncloa, Zapatero va ser fotografiat a Malabo amb Moratinos i Bono. La premsa espanyola va publicar la imatge que posava sobre la taula unes quantes incògnites. Els tres ex-càrrecs socialistes van al·legar, per a intentar d’escampar-les, que viatjaven a Guinea Equatorial per presentar a Teodoro Obiang una iniciativa contra la pena de mort.

Xavier Montanyà, però, ho desmuntava amb una observació clau: Obiang ja havia signat anys abans una “moratòria temporal” sobre les execucions legals. I, de fet, la premsa oficial guineana, més franca i directa, no va esmentar cap pretext humanitari i va citar Zapatero expressant la seva “agradable sorpresa per les transformacions tan notables” del país. La conclusió era directa: “Els dos socialistes introduïen Zapatero en el món del lobbisme tropical.”

La interlocutora empresarial d’aquest cercle d’ex-dirigents socialistes espanyols a Guinea era Francisca Obiang Jiménez, àlies Pakita, filla del dictador i directora de l’empresa pública Geproyectos, encarregada d’adjudicar els grans contractes d’infrastructures. Anys enrere, com a responsable dels programes sanitaris de VIH, Pakita havia substituït els retrovirals per tractaments naturals barats amb la conseqüència que els seropositius es van quedar sense medicació i van morir en molts casos.

La condonació del deute i l’indult als sicaris

Però els indicis més greus de la complicitat del govern de Zapatero respecte a Guinea són anteriors al seu trànsit al sector privat. En els seus articles Montanyà n’apuntava dos en concret.

El primer va ser la sorprenent condonació del deute guineà en plena crisi econòmica espanyola. Guinea era llavors un dels països del món que més creixien teòricament, però la riquesa petroliera s’evaporava cap a paradisos fiscals o es gastava, com el majordom del fill del dictador, Teodorín, va declarar a la justícia francesa, en “putes, drogues i alcohol”. Condonar el deute de Guinea, observava Montanyà, era condonar-lo directament al clan Obiang, perquè aquells diners no arribaven mai al poble guineà, que continuava sense llum, hospitals ni clavegueram.

El segon indici de complicitat va arribar amb l’indult governamental, signat per l’executiu Zapatero-Moratinos, a dos sicaris condemnats per la justícia espanyola a més de deu anys de presó per haver intentat d’assassinar Germán Pedro Tomo, un opositor guineà, a Madrid. Tomo era un testimoni clau en el procés que la justícia francesa duia contra Teodorín Obiang, el fill del dictador, per emblanquiment de fortunes. L’atemptat va ser el 2005; els executors van confondre’l amb el seu germà, que en va sortir malferit. La justícia espanyola els va condemnar, però el govern Zapatero-Moratinos els va indultar.

Lindmed Trade, Cuba i la nebulosa empresarial

Quan Zapatero va deixar la presidència, l’any 2011, Moratinos el va precedir en el camí del lobbisme. El 2015, la premsa cubana va publicar una molt comentada foto de Raúl Castro amb Moratinos i Zapatero. El ministre d’Afers Estrangers d’aleshores, José Manuel García-Margallo (PP), en va parlar com d’una “extraordinària deslleialtat a Espanya”. Moratinos aleshores el va calmar explicant-li que allò solament era una visita “de negocis”: ell presidia Lindmed Trade, una empresa exportadora de material sanitari a Cuba i a Lindmed Trade hi figurava una guineana al consell d’administració, en connexió amb el Grup Agem, propietari de contractes milionaris de proveïment de sang als bancs sanguinis guineans.

Montanyà descrivia a partir d’això el mètode de negoci: Moratinos i Bono facilitaven empreses al soci local guineà –Pakita Obiang– a canvi de comissions per a tothom. El finançament públic acabava al clan i les comissions, als intermediaris.

D’on ve el lobbisme tropical i on ha arribat

Montanyà tancava la seva sèrie amb un pronòstic: “Moratinos, Bono i, segurament, Zapatero, seran recompensats pel rei negre quan es retirin de la política.”

Els articles són del 2017. Vuit anys després, el jutge Calama escriu en la interlocutòria d’imputació que, per a accedir a la compravenda de petroli veneçolà, calia canalitzar la gestió per Zapatero mitjançant una “carta d’intencions” i que un milió i mig d’euros haurien anat a parar a l’ex-president i un altre milió a una empresa de les seves filles, a través d’Análisis Relevante, la societat del seu amic Julio Martínez Martínez. L’escenari, en aquest cas, és Caracas i el petroli veneçolà; però l’arquitectura del negoci que ara investiga el jutge espanyol –intermediació política, factures de “consultoria geoestratègica”, entramat societari per a dissimular l’origen dels fons– és el mateix que Montanyà descrivia parlant de Malabo.

No hi ha, ara per ara, cap causa judicial oberta que faci referència al paper de Zapatero a Guinea Equatorial. Però la coincidència del modus operandi crida molt l’atenció, i pot ajudar a entendre per què el cas Plus Ultra ha esquitxat l’ex-president espanyol amb tanta velocitat.

Si voleu llegir la sèrie sencera, ací teniu tots els articles:

1. De gàngsters tropicals i corruptes ibèrics
2. Paco Roig, l’estafa dels supermercats guineans
3. Francesc Cabana, el liquidador del Banc Mundial
4. Obiang i el Borbó, misteris d’una relació
5. L’Amic Moratinos i el Gran Amic Obiang
6. Els negocis de Moratinos, l’aconseguidor tropical
7. José Bono i els maquilladors al servei d’Obiang
8. El fidel Duran, l’amic català de Guinea i d’Espanya

—He llegit que conserveu una màquina d’escriure que abans havia estat de Tom Hanks.
—Tom Hanks és col·leccionista de màquines d’escriure antigues i en va subhastar una. I el meu editor me la va regalar. El film The Post s’acabava d’estrenar i, juntament amb la màquina, hi havia un DVD del film signat per Tom Hanks amb un missatge: “Escriu la veritat.”

—Heu dirigit, entre més, tres grans exclusives: l’encobriment dels abusos sexuals de l’Església catòlica a Boston; després, un cas que aquí no coneixem gaire, el d’Elián González; i, finalment, la publicació de les filtracions d’Edward Snowden. De quina esteu més orgullós?
—De la de l’Església catòlica, perquè va afectar la vida de gent corrent. He parlat amb moltes víctimes o supervivents –com moltes persones prefereixen ser anomenades– i els vam ajudar a obtenir una justícia que havia arribat tard. El cas ha tingut un impacte enorme a tot el món, també a l’estat espanyol, amb una Església que s’havia resistit molt a fer cap canvi, però que finalment crec que ha arribat a un acord per a compensar les víctimes. Com que va afectar la vida de gent corrent, per això és tan important per a mi.

—Sobre aquest cas, dieu que vau arribar a la redacció del Globe i vau dir als periodistes que el periodisme no consistia a dir què deien dues parts, sinó a trobar la veritat.
—Aquesta va ser la meva primera reunió, el primer dia. Havia llegit una columna d’opinió sobre el cas d’un capellà acusat d’haver abusat de vuitanta nens. L’autor deia que potser mai no se sabria la veritat. Quan vaig anar a la primera reunió, tothom parlava de quina feina havia de fer aquell dia i ningú no va esmentar el cas. El vaig treure jo: “Tenim l’advocat de les víctimes que diu que el mateix cardenal era conscient d’aquests abusos i, malgrat això, va reassignar aquest capellà de parròquia a parròquia sense dir-ho a ningú. I després tenim l’Església que diu que això és absolutament fals, que és tot mentida i coses així.” I vaig afegir: “Tenim una part que diu una cosa i una altra part que en diu una altra. No podem anar més enllà? No podem arribar a la veritat?”

—Quan dirigíeu The Washington Post hi havia un cartell que deia: “We are not at war, we are at work” [No fem la guerra, fem feina].
—Trump, el primer dia que va ocupar el càrrec de president, va anar a la CIA i va dir que estava en guerra amb la premsa, amb els mitjans. Semblava que volgués reclutar els agents de la CIA en la seva guerra contra els mitjans. Dues setmanes després em van demanar què en pensava. I vaig dir: “No estem en guerra amb l’administració. Nosaltres fem feina.” Es va fer del tot viral. I què volia dir, amb allò? Que fem la feina que ens van encomanar els fundadors d’aquest país quan van escriure la primera esmena de la constitució. James Madison, que en va ser el principal autor, parlava de la necessitat “d’examinar lliurement les figures públiques i les mesures que prenien”. I, per cert, no parlava només de la premsa: parlava de tots els ciutadans. Aquesta és la nostra feina.

—Qui són les figures públiques?
—Les figures públiques són els polítics, els funcionaris del govern, les persones amb poder per a influir en la vida de la gent corrent. Les mesures són les polítiques que afecten la vida de la gent corrent. M’agrada centrar-me en la paraula examinar, perquè descriu aquesta feina. Examinar vol dir anar sota la superfície i darrere el teló, no ser propagandistes, no ser estenògrafs, sinó vigilar les persones que tenen poder. I la nostra responsabilitat és descobrir què fan, qui ha influït en aquestes polítiques i amb quina intenció. Tot això són coses que se suposa que han de fer els periodistes. I això és més cert que mai quan es tracta del president dels Estats Units, que és, al meu entendre i sense cap mena de dubte, la persona més poderosa del món. Si no fem aquesta feina, traïm la constitució, la nostra missió i el públic.

—Al vostre llibre anomeneu autòcrata Donald Trump. Ens podríeu explicar per què creieu que és un home tan perillós?
—Vaig dir que era un aspirant a autòcrata. No que ho fos, sinó que ho volia ser. I també he dit que això, de fet, subestima les seves aspiracions, perquè realment vol ser emperador. I ho sabem pel seu desig de quedar-se Grenlàndia, pel desig d’annexionar-se el Canadà, probablement pel desig de gestionar conjuntament l’estret d’Ormuz amb el govern iranià… És evident que té idees expansionistes. Per tant, no sols vol ser un autòcrata, sinó que també li agradaria de ser emperador. I vol dictar, als periodistes, les paraules que fem servir, els temes que seguim. En realitat, vol fer això mateix amb acadèmics, amb científics, amb executius d’empreses que ara no se senten lliures de defensar les polítiques en què creuen. També vol dictar què poden dir els humoristes a la televisió nocturna. I no solament això: vol dictar la política dels altres països. No mostra gens de respecte per la sobirania nacional. I fa servir els poders del govern, totes les agències reguladores, el Departament de Justícia i  l’autoritat fiscal per a intimidar i reprimir els adversaris polítics.

—D’una altra banda, em va sorprendre saber que Barack Obama mai no va donar permís al Washington Post per a entrevistar-lo.
—Els dos últims anys que jo hi vaig ser, no va acceptar cap entrevista. Però abans sí que n’havia acceptada alguna, encara que molt poques.

—Per què?
—Bé, a Obama no li agraden les preguntes crítiques. Si en mireu les entrevistes, normalment tria entrevistadors que considera afins o persones que li seran essencialment favorables. És com tots els polítics. I hi havia moltes coses, els últims anys de l’administració Obama, sobre les quals calia preguntar: el desplegament inicial del pla sanitari va ser un desastre; la política a Síria era qüestionable –pràcticament va deixar fer a Al-Assad. La feina de la premsa independent no és arrenglerar-se amb cap partit ni amb cap polític, sinó formular aquesta mena de preguntes.

—Heu escrit amb una mica d’autocrítica sobre el dossier Steele. Era un dossier que deia que els russos suposadament tenien informació comprometedora sobre Trump que podien fer servir per a finalitats polítiques. Tenien kompromat. I dèieu que la informació no es podia publicar perquè no estava verificada.
—No vaig fer autocrítica sobre aquesta qüestió. Sobre aquesta qüestió, vaig criticar els altres mitjans per haver-ho publicat precisament pel motiu que heu esmentat: no es podia corroborar, no es podia verificar. Allò que distingeix una organització periodística real d’una altra cosa és que nosaltres verifiquem la informació. Era un informe encarregat per republicans que s’oposaven a Donald Trump. Després se’n van fer càrrec els demòcrates. Per tant, sempre va ser un informe encarregat per adversaris de Donald Trump. I això mereix un grau molt alt d’escepticisme ja d’entrada. Ho vam intentar. Tothom ho va intentar. Van enviar periodistes arreu del món per mirar de verificar-ho i ningú no se’n va sortir. Per tant, vaig ser crític amb la publicació d’aquella informació perquè no es podia verificar. Dit això, hi va haver una investigació important de Robert Mueller, el fiscal especial, sobre la intervenció russa en les eleccions, i això és una cosa separada del dossier Steele. I aquesta investigació va documentar, crec que de manera força exhaustiva, la intervenció de Rússia en les eleccions i per mitjà de quines agències d’intel·ligència. Hi van intervenir per dos motius principals: el primer era simplement per a originar caos; i el segon, per a ajudar Donald Trump. Va ser una investigació de dos anys. Hi va declarar una quantitat enorme de gent. Es van examinar tots els documents. I això, crec, ha quedat molt documentat.

—M’agradaria parlar de Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, que va comprar el Washington Post. Al llibre dieu que al principi vau pensar que calia desconfiar d’un home tan ric. Però després comenteu que hi va haver una relació de molta confiança entre vós i Jeff Bezos i que mai no va interferir en el procés periodístic. Finalment, en una entrevista recent, vau dir que no us havien agradat gens els últims moviments de Bezos, com ara l’editorial sobre Kamala Harris i l’acomiadament d’un terç de la plantilla. Ja no éreu al diari. Ens podríeu explicar el vostre canvi d’opinió respecte de Jeff Bezos?
—Quan jo era al Post i Bezos el va comprar, vaig pensar que era un molt bon propietari: tenia bones idees sobre com ens havíem d’adaptar a l’era digital. Ens va donar suport amb inversió. Ens va donar independència, a la redacció. De fet, també va donar molta independència a la secció d’opinió. M’hi entenia bé. M’agradava parlar-hi. Vaig aprendre moltes coses, escoltant-lo. I va aguantar la pressió de Donald Trump. Una pressió enorme de Donald Trump, que ja al principi de la campanya criticava Bezos per una sola raó: la cobertura del Washington Post. Va suggerir que érem una eina de pressió al servei d’Amazon, cosa que era una bestiesa. Va insultar Bezos. I, de fet, va intervenir en un contracte de computació al núvol de 10.000 milions de dòlars amb el Departament de Defensa per assegurar-se que no anés a parar a Amazon, que n’hauria estat el guanyador lògic tenint en compte que era pionera en computació al núvol i tenia la qualificació més alta possible de les agències d’intel·ligència i del Departament de Defensa. Amazon hi va presentar una demanda i fins i tot va demanar que el president hi declarés, cosa extraordinària. Per tant, estava molt satisfet de tot això, n’estava molt orgullós. Em va semblar valent.

—Què va passar, doncs?
—Doncs que onze dies abans de les eleccions del novembre del 2024, Bezos va prendre la decisió de no publicar un editorial de suport a Kamala Harris a la presidència. I això va ser un canvi molt brusc respecte de la posició anterior del Post. Havia donat suport a Hillary Clinton, havia donat suport a Joe Biden, havia qualificat Trump d’un dels pitjors presidents de la història dels Estats Units i n’havia parlat com si fos un perill únic per a la nostra democràcia. I, de sobte, decidia de no donar suport a Kamala Harris. Vaig veure que Bezos començava a cedir a la pressió de Donald Trump. I per això el vaig criticar molt durament. Vaig dir que era un covard i també que si Trump podia intimidar una de les persones més riques del món, podia intimidar qualsevol. D’aleshores ençà m’ha preocupat molt l’activitat de Bezos: va aparèixer dalt de l’escenari en la presa de possessió de Trump, va fer donacions a la mateixa cerimònia de presa de possessió i va comprar els drets del suposat documentari sobre Melania, que no és cap documentari, sinó una altra cosa. I Amazon va prometre d’emetre la sèrie The apprentice, protagonitzada per Donald Trump. Hi ha hagut un canvi a les pàgines d’opinió del diari i també als editorials. Crec que això ha fet un mal enorme a la reputació del Washington Post, malauradament, perquè continua tenint molt bons reporters fent molt bona feina a la secció de notícies. [VilaWeb en publica una cada dia] Però centenars de milers de persones n’han anul·lat la subscripció arran de tot aquest seguit d’accions. I, efectivament, els acomiadaments anunciats fa uns quants mesos van ser terribles.

—Quan en vau marxar, el 2021, hi havia 800 treballadors?
—N’érem uns 950 i teníem pressupost per a arribar a 1.000. I ara en són menys de 500. Pràcticament no hi ha cobertura d’esports, no hi ha fotògrafs en plantilla, hi ha molt poca cobertura de la comunitat local, hi ha molt poca cobertura d’art i cultura, no hi ha crítica literària… I, tot i que van dir que es concentrarien en les investigacions polítiques, també van retallar personal en aquesta àrea. Per tant, és evident que els van donar una xifra d’acomiadaments a la qual havien d’arribar. I hi van arribar. És tan senzill com això. I ara mateix em preocupa que no han articulat una visió contemporània per al Washington Post.

L’estabilització de les línies del front i la frenada de l’ofensiva russa de la primavera ha permès a Ucraïna i els seus aliats de recuperar cert optimisme sobre el transcurs de la guerra després d’un hivern difícil.

La millora del programa de drons ucraïnès, que ha ocasionat pèrdues greus a l’exèrcit rus, ha anat acompanyada d’un augment dels atacs de Kíiv en territori rus, que per primera volta en més de quatre anys han fet arribar el conflicte a la porta de casa de molts russos.

L’acumulació de baixes, juntament amb l’empitjorament del panorama econòmic i l’enduriment de les restriccions a l’ús d’internet, han fet que com més va més russos es girin d’esquena a un conflicte que, en un primer moment, comptava amb el suport del gruix de la població.

Molts membres de l’elit russa, incloent-hi alguns alts càrrecs del Kremlin, creuen que el conflicte ha arribat a un atzucac del qual costarà molt de sortir, segons fonts familiaritzades amb les deliberacions internes de l’executiu rus.

Una de les fonts explica que Putin vol posar fi a la guerra a final d’any, però tan sols si aconsegueix concessions com ara apoderar-se íntegrament de la regió del Donbàs, a l’est d’Ucraïna, que l’exèrcit rus continua sense poder capturar sencera després de més d’una dècada de conflicte. Moscou també vol que Europa reconegui diplomàticament, si més no de facto, qualsevol guany territorial que pugui derivar-se del conflicte.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha negat que Putin hagi fixat cap termini per a posar fi al conflicte.

“Ucraïna es defensa amb dents i ungles”, afirmà el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, després d’una reunió dels ministres d’Afers Exteriors de l’aliança feta divendres a Helsingborg, a Suècia. “La línia del front, si ens hi fixem, es va estabilitzant.” I afegí que Ucraïna, fins i tot, havia començat a recuperar territori “en el còmput general”.

Dijous, Kíiv anuncià un nou desplegament d’efectius al nord del país. Prèviament, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, havia advertit del risc d’una possible ofensiva russa des de Bielorússia i la regió russa de Bryansk, semblant a l’ofensiva fallida amb què Moscou provà de prendre Kíiv durant els primers dies de la guerra.

Tot i que Ucraïna espera una nova ofensiva russa aquest estiu, Kíiv ha aconseguit de mantenir la majoria de les seves posicions d’ençà que es reprengueren les hostilitats aquesta primavera, després d’una treva hivernal.

Kíiv també ha millorat significativament el nombre de baixes, que ara se situa, aproximadament, en un soldat ucraïnès per cada cinc soldats russos, segons que declarà el mes passat el president finlandès, Alexander Stubb. El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, es féu ressò d’aquesta xifra en una entrevista aquest mes de maig, i digué que l’exèrcit ucraïnès havia esdevingut el més poderós d’Europa.

Els drons, que són una part com més va més important de l’arsenal ucraïnès, han capgirat el panorama del conflicte, i han ajudat a compensar el desavantatge ucraïnès en matèria d’efectius.

Tanmateix, Kíiv continua sense complir els seus objectius estratègics: l’exèrcit ucraïnès no ha estat capaç de recuperar la majoria del territori ocupat per Rússia, ni tampoc ha aconseguit concessions significatives en les negociacions de pau encapçalades pels Estats Units, ara com ara estancades.

El ministre de Defensa ucraïnès, Mikhailo Fédorov, declarà a la premsa a començament de la setmana passada que Ucraïna havia “frenat significativament l’avenç enemic” i havia “començat a recuperar la iniciativa gradualment”. Uns 35.203 soldats russos van morir o van resultar greument ferits a l’abril, assegurà; l’objectiu d’Ucraïna és “infligir 200 baixes a l’enemic, pel cap baix, per cada quilòmetre quadrat d’avenç”. Les xifres de Fédorov no s’han pogut verificar de manera independent: anteriorment, el ministre havia dit que 50.000 baixes mensuals farien el conflicte insostenible per a Moscou.

A mitjan març, Kíiv llançà un dels atacs més intensos que Moscou, i la regió que l’envolta, ha sofert d’ençà de l’esclat de la guerra. L’augment dels atacs ucraïnesos en territori rus ha posat part de l’opinió pública en contra del conflicte, i ha culpat Putin dels atacs.

Rússia, per la seva banda, ha llançat una gran ofensiva amb drons en territori ucraïnès aquestes darreres setmanes. El mes passat, segons l’ONU, la xifra de morts civils a Ucraïna augmentà fins al nivell més alt d’ençà del juliol del 2025.

Alguns diplomàtics europeus, que accedeixen a parlar amb la condició de mantenir-se en l’anonimat, diuen que el pessimisme sobre el conflicte comença a estendre’s entre les elits i la societat russa: la situació al camp de batalla es troba en punt mort, i els atacs de Kíiv en territori ucraïnès han dut el conflicte a la porta de casa de molts russos, diuen.

Però Ucraïna també s’enfronta als seus propis envits. La població, cansada de la guerra, es mostra com més va més renuent a allistar-se a l’exèrcit; l’ampliació del servei militar obligatori, en aquest sentit, ha estat altament impopular entre els ucraïnesos del carrer.

Per combatre aquesta apatia creixent, Fédorov prepara un paquet de reformes que inclouen augmentar el sou dels soldats, especialment el dels soldats d’infanteria, potenciar l’ús de drons i millorar l’eficiència dels desplegaments de tropes.

Tot i ser com més va més eficaces a l’hora d’interceptar drons, les defenses ucraïneses continuen tenint dificultats per a repel·lir els míssils balístics que feren estralls en la infrastructura energètica durant un hivern brutalment fred.

Kíiv s’ha queixat repetidament de les dificultats creixents per a accedir a munició per als sistemes de míssils Patriot, de fabricació nord-americana, sobretot després de l’esclat de la guerra de l’Iran. Els Patriot han demostrat que són l’única arma realment efectiva a l’hora de repel·lir els míssils balístics russos.

“Rússia ha anat sofrint revessos importants al camp de batalla”, diu Nigel Gould-Davies, investigador principal per a Rússia i Euràsia a l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics de Londres. I afegeix: “Per poder mantenir l’ofensiva a Ucraïna, és gairebé segur que el Kremlin haurà d’imposar una segona ‘mobilització parcial’ els mesos vinents.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La causa, com s’ha explicat aquests darrers dies, és el que els meteoròlegs anomenen una cúpula de calor: un blocatge anticiclònic que ha quedat encallat sobre el continent i que injecta aire càlid procedent del Marroc i d’Espanya cap a tota l’Europa occidental. Es tracta d’un fenomen atmosfèric de calor extrema que es produeix quan l’alta pressió atmosfèrica (anticicló) reté l’aire calent actuant com una mena de tapadora. Les cúpules de calor es produeixen quan les condicions atmosfèriques d’alta pressió romanen estacionàries durant un temps prolongat inusual, impedint la convecció i la precipitació i mantenint l’aire calent “atrapat” dins una àrea geogràfica.

La singularitat d’aquesta primera onada del 2026 és precisament que el blocatge podria perllongar-se fins ben entrat el cap de setmana següent. Tres factors junts –la precocitat de l’episodi, la persistència del blocatge i la seva amplitud territorial– fan que els serveis meteorològics no parlin tant de pics absoluts com de durada i d’extensió. És en aquest punt que les xifres entren al territori dels rècords i porten a demanar precaució a la ciutadania.

A França, Météo-France ha activat aquest diumenge l’alerta groga per calor en tretze departaments de l’oest, una mesura sense precedents al mes de maig d’ençà de la creació del dispositiu el 2004. Els departaments afectats abracen tota la façana atlàntica, des del Finisterre i la Bretanya fins al Poitou-Charentes i la vall del Loira. Per a aquest dilluns es preveuen valors de 30 a 34 graus a bona part de l’estat, amb pics de 33 a 37 graus entre Rennes i Bordeus. Dimarts les màximes oscil·laran entre els 31 i els 35 graus a la pràctica totalitat del territori. El pic d’intensitat arribarà dimecres, amb 33 a 35 graus generalitzats a l’oest i el sud-oest sota un sol de plom. A Nantes i Brest, els serveis francesos avisen que els rècords absoluts de maig podrien superar-se entre 3 i 4 graus. Dijous i divendres la cúpula de calor a penes es desplaçarà i només el nord del Sena rebrà un cert alleujament gràcies a un vent del nord.

Al Regne Unit, la Met Office ha confirmat aquest diumenge que 8 zones d’Anglaterra ja compleixen els criteris tècnics d’onada de calor –3 dies consecutius per damunt del llindar regional– amb estacions d’Essex, Suffolk, Kent i la regió de Londres com a protagonistes. Per a aquest dilluns es preveu que el sud-est anglès pugui arribar a 33 o 34 graus, una xifra que faria caure el rècord històric de maig al Regne Unit, fixat el 1944 en 32,8 graus a Tunbridge Wells, Horsham i el centre de Londres. També està en risc el rècord nocturn de maig, que data del 1947. Els serveis sanitaris britànics mantenen l’alerta de calor en bona part del centre i l’est del país com a mínim fins dimecres.

A Itàlia, el Consell Nacional de Recerques, avisa que els valors entre dilluns i dimecres podrien arribar “al límit de la distribució estadística”, amb 35 i 36 graus a la Plana Padana, sobretot a la part centre-occidental, i 33 a 34 graus a la Toscana, Sardenya i l’interior de la Pulla. Aquest divendres ja s’havien superat els 30 graus en bona part del nord italià.

A Espanya, l’agència AEMET parla directament de valors “de ple estiu” amb previsions que poden enfilar-se als 40 o 42 graus a l’interior peninsular. A Suïssa la previsió és de 33 a 34 graus, i a Bèlgica, els Països Baixos i l’oest d’Alemanya els termòmetres voltaran els 32-33 graus en zones on, fa només 15 dies, en feien menys de 15.

Als Països Catalans la situació té característiques pròpies car l’anticicló no és previst que es mogui en tota la setmana. Al Principat, la previsió del Meteocat per a Barcelona dóna 28 graus de màxima dilluns i dimarts, 30 dimecres, 31 dijous i valors al voltant dels 30 fins al cap de setmana. A la costa, les màximes oscil·laran entre 24 i 28 graus; al prelitoral i a l’interior s’acostaran o superaran els 30; i a Ponent i a la vall de l’Ebre la calor serà intensa, amb valors que podrien arribar als 35 graus i fregar puntualment els 38 als punts més tèrmics. Es preveuen també nits tropicals a la franja costanera, amb mínimes per damunt dels 20 graus, accentuades per l’efecte d’illa de calor a Barcelona i a les grans ciutats. La marinada, a partir del migdia, oferirà un cert respir a la costa i el prelitoral, però no canviarà el panorama general.

Catalunya Nord, la prefectura manté l’alerta taronja per calor, un esglaó per damunt de la groga i avisa que la persistència del blocatge anticiclònic pot allargar l’episodi com a mínim fins al cap de setmana vinent. La situació tèrmica al Rosselló, el Vallespir, el Conflent i el Capcir, sobretot al pla i a les valls baixes, se situa a la línia que separa la calor precoç d’una onada de calor pròpiament dita; els pics més remarcables s’esperen a Perpinyà i a la plana del Rosselló entre dilluns i dimecres.

Andorra, el Servei Meteorològic Nacional descriu una “situació de calor inhabitual per al mes de maig” associada a una dorsal anticiclònica que aporta aire càlid del nord d’Àfrica i situa la isoterma de 0 graus per damunt dels 4.100 metres, un valor pròpiament d’estiu ple. El servei meteorològic andorrà ja parla d’un increment de fins a 10 graus en només una setmana, amb 28 graus a Andorra la Vella i fins a 30 graus al sud del Principat el cap de setmana. Els models apunten que durant els primers dies de la setmana es podrien fregar els 35 graus a les cotes baixes, una xifra clarament extrema per al maig andorrà.

Al País Valencià, després de l’episodi de la setmana passada que va deixar les aules d’institut de la Marina Alta convertides en saunes, la calor es mantindrà persistent i, en alguns trams, més intensa que la setmana anterior. L’AEMET preveu valors propers o superiors als 35 graus a l’interior, des de Xàtiva fins als pobles de la Costera i la Ribera, amb cels poc nuvolosos i un ambient sec i estable. A l’interior més al sud, els registres poden enfilar-se encara una mica més, especialment a partir de dimarts. Al litoral, més que el termòmetre del migdia, el problema serà el de la matinada: a Benidorm, la Vila Joiosa, Alacant i Pego s’esperen nits tropicals, amb mínimes clarament per damunt dels 20 graus, un fenomen que abans era propi del juliol i l’agost i que ara s’avança cada any més al calendari. El vent de ponent reforçarà les màximes la primera part de la setmana.

A les Illes, la situació serà més moderada però amb una clara tendència a l’alça. Els serveis meteorològics insulars preveuen dilluns un dia tranquil amb cels poc nuvolats, dimarts una estabilitat encara més clara, i dimecres un escenari semblant, amb les Balears al marge dels ruixats que puguin aparèixer a la meitat nord peninsular. A partir de dijous, però, el vent fluix de l’oest farà pujar progressivament els termòmetres, i cap a final de setmana es podria parlar del primer episodi de calor remarcable del 2026 a Menorca i a la resta de l’arxipèlag. Els valors no s’esperen tan alts com a la Península –no tindran res a veure amb la calor molt destacada que s’espera a moltes zones de l’oest europeu–, però sí clarament per damunt del que és habitual al final de maig, amb màximes que podrien arribar als 30 graus a les zones interiors de Mallorca.

A l’Alguer, finalment, l’anticicló subtropical d’origen africà ha portat un ambient ja plenament estival al nord-oest de Sardenya. Les màximes d’aquest diumenge s’han situat prop dels 28 graus, amb cels serens i vent moderat de nord-est, però els serveis públics avisen que la calor anirà a més a partir de dilluns. Per al conjunt de l’illa,  es preveuen màximes entre 25 i 31 graus al començament de setmana. L’Alguer, com a tota la costa nord-occidental, quedarà a recer relatiu del pic gràcies a la influència marítima, però mantindrà valors clarament per damunt de la mitjana del maig.

JUST IN
The Shenzhou‑23 crew departs for space.

A Long March‑2F Y23 rocket has lifted off from the Jiuquan Launch Center in northwest China, carrying a new trio of astronauts: Commander Zhou Yangguo, flight engineer Zhang Chuan, and Hong Kong’s first astronaut, payload… https://t.co/2RWbDyTiC3 pic.twitter.com/Q5lhiobtBR

— China pulse (@Eng_china5) May 24, 2026

La tripulació és formada per Zhu Yangzhu, qui comanda la missió, Zhang Zhiyuan i Lai Ka-ying.

Lai Ka-ying, antiga superintendenta de la policia d’Hong Kong, s’ha convertit en la primera astronauta procedent d’Hong Kong que participa en una missió espacial tripulada xinesa.

La Shenzhou-23 és el quarantè vol del programa espacial tripulat xinès i la setena missió de la fase de desenvolupament i explotació de l’estació Tiangong.

Durant la seva estada a l’espai, els astronautes faran més d’un centenar d’experiments científics i tecnològics relacionats amb la biologia espacial, la medicina, els materials, la física de fluids en microgravetat i noves tecnologies espacials.

Entre els experiments previstos, hi ha estudis amb embrions de peix zebra, embrions de ratolí i estructures desenvolupades amb cèl·lules mare, a més de proves amb nous materials i sistemes energètics.

La nau s’acoblarà amb l’estació Tiangong, on actualment hi ha la tripulació de la missió Shenzhou-21. Els sis astronautes conviuran durant uns quants dies abans que l’equip actual torni a la Terra.

La Xina ha accelerat aquests darrers anys el desenvolupament del seu programa espacial amb projectes com l’estació Tiangong, el programa lunar Chang’e i els preparatius per a un eventual allunatge tripulat abans del 2030.

Esteban ha fet aquestes declaracions en un acte polític fet a Durango, en què el PNB ha reunit més de 2.500 militants, quan falta un any per a les eleccions municipals.

El dirigent del PNB ha criticat “els escàndols judicials” que envolten el govern espanyol i ha remarcat que són absolutament perjudicials per a l’estabilitat política. També ha esmentat el cas que afecta l’ex-president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i ha advertit que “el contingut de la interlocutòria és molt greu i molt preocupant”.

Segons Esteban, el govern espanyol “no pot pretendre liquidar l’assumpte apel·lant a la lawfare i prou”, perquè considera que els casos judicials requereixen moltes explicacions.

Esteban també ha criticat EH Bildu per la seva política d’habitatge i el Partit Popular basc, que ha qualificat de “partit perdut” perquè, segons que ha dit, prova d’importar models de confrontació aliens a la realitat basca.

Per la seva banda, el president basc Imanol Pradales ha reivindicat la necessitat d’actuar amb exemplaritat, transparència i honestedat i ha demanat de no distreure’s amb l’espectacle de Madrid.

Pradales també ha defensat la necessitat de reforçar l’autogovern basc i ha assegurat que el PNB no s’aturarà fins a aconseguir el compliment íntegre de l’estatut de Guernica.

L’atac, combinat amb centenars de drons i desenes de míssils, ha causat almenys quatre morts i ha provocat danys en edificis residencials, escoles i zones pròximes a dependències governamentals de la capital ucraïnesa.

Segons Zelenski, el míssil Oréixnik —capaç de transportar càrregues nuclears o convencionals— ha impactat a la ciutat de Bila Tserkva, a la regió de Kíiv, tot i que no s’ha aclarit quin era l’objectiu concret.

El Ministeri de Defensa rus ha confirmat l’ús de l’Oréixnik i ha assegurat que els atacs anaven dirigits contra instal·lacions militars, centres de comandament i infraestructures de la indústria armamentística ucraïnesa. Moscou sosté que l’ofensiva és una represàlia pels atacs ucraïnesos contra territori rus.

L’exèrcit ucraïnès ha informat que Rússia ha llançat 600 drons i 90 míssils aeris, marítims i terrestres. Les defenses antiaèries ucraïneses asseguren haver interceptat o inutilitzat 549 drons i 55 míssils.

El míssil Oréixnik va ser utilitzat per primera vegada el novembre del 2024 contra la ciutat ucraïnesa de Dnipro i, posteriorment, en un atac a la regió de Lviv. El president rus, Vladímir Putin, ha assegurat anteriorment que aquesta arma vola a deu vegades la velocitat del so i és “immune” als sistemes de defensa antimíssils.

Les sirenes antiaèries han sonat durant tota la nit a Kíiv. Les autoritats ucraïneses han informat de danys en quaranta punts diferents de la capital. Alguns residents, després de més de quatre anys de guerra, comencen ara a plantejar-se abandonar definitivament la ciutat.

Un projectil impacta contra la residència de l’ambaixador d’Albània

El govern d’Albània ha presentat una protesta formal contra Rússia després de denunciar que un dels projectils llançats durant l’atac ha impactat contra la residència de l’ambaixador albanès.

El ministre d’Afers Estrangers albanès, Ferit Hoxha, ha assegurat a les xarxes socials que l’impacte ha posat en perill la vida del diplomàtic, tot i que no ha ofert més detalls sobre possibles víctimes o danys materials. “Atacar o posar en perill zones civils i personal diplomàtic representa una greu escalada i un nou recordatori brutal del cost humà de l’agressió continuada de Rússia”, ha afirmat.

Les mobilitzacions, encapçalades pels estudiants, continuen des del novembre del 2024, quan l’esfondrament d’una marquesina a l’estació de tren de Novi Sad va causar setze morts i va desencadenar una greu crisi política.

Els manifestants acusen el govern de negligència i corrupció i consideren insuficients les explicacions oficials sobre l’accident. Les protestes ja van forçar l’abril passat la dimissió del primer ministre, Miloš Vučević, que anteriorment havia estat batlle de Novi Sad.

El ministre d’Interior, Ivica Dačić, ha confirmat també que alguns policies han resultat ferits durant els aldarulls registrats al vespre a la plaça d’Slavija de Belgrad. Dačić ha atribuït els incidents a “la part més extrema” dels manifestants i ha advertit que el govern no tolerarà nous disturbis d’aquesta mena.

Per la seva banda, el president serbi, Aleksandar Vučić, ha afirmat durant una visita oficial a la Xina que els incidents havien estat preparats i planificats amb antelació.

Vučić manté des de fa mesos que les protestes han estat instrumentalitzades per l’oposició política. Tot i això, ha assegurat que continuarà oferint diàleg als estudiants i els ha instat a abandonar “els xantatges i la violència”.

La UDEF recull una conversa del 20 de maig de 2021 entre Rodolfo Reyes, accionista de Plus Ultra, i l’advocat Miguel Palomero. En aquesta conversa, Palomero explicava que l’endemà preguntaria “com és” la jutgessa encarregada del cas perquè “la instrucció és molt important”. L’informe també assenyala que l’advocat afirmava que “la fiscal en cap és amiga” i afegia: “Cal tallar això”. Reyes li responia: “Absolutament”, i li suggeria que parlés amb Julio Martínez, president de la companyia aèria, per aturar la investigació. La conversa acaba amb una frase atribuïda a Palomero: “Cal fer un Kitchen Gabinet”, en referència a una operació clandestina per a interferir en la causa judicial, evocant l’anomenada operació Kitchen vinculada al PP espanyol.

La investigació se centra en el rescat públic de Plus Ultra aprovat pel govern espanyol durant la pandèmia, una operació molt controvertida perquè la companyia tenia una activitat limitada i una situació financera delicada abans de rebre els fons públics.

L’atac ha passat a Quetta, capital de la província del Balutxistan, quan un vehicle carregat d’explosius ha impactat contra un dels vagons del tren mentre aquest passava per la zona de Chaman Pattak.

Entre les víctimes hi ha membres de l’exèrcit paquistanès, i el balanç provisional també deixa més de cinquanta ferits.

El tren viatjava de Quetta cap a Peshawar i transportava militars i familiars seus, molts dels quals es dirigien a celebrar la festa de l’Eid, que començarà dimarts.

Les imatges difoses després de l’explosió mostren un vagó bolcat i greument destrossat, mentre equips de rescat i civils intentaven localitzar supervivents entre la ferralla. També es podien veure víctimes ensangonades evacuades en lliteres, sota la vigilància de forces armades desplegades a la zona.

L’explosió ha destruït finestres i vehicles propers al lloc de l’impacte.

El Balutxistan és una regió marcada des de fa anys per una insurgència armada. Diversos grups separatistes, com l’Exèrcit d’Alliberament Balutxi, reclamen la independència respecte del govern paquistanès i han dut a terme nombrosos atacs contra forces de seguretat, infraestructures públiques i civils.

En un comunicat publicat a X, l’organització ha qualificat de molt greu que agents de la policia basca colpegessin amb porres “de manera reiterada” persones que ja havien estat tombades i eren a terra.

Amnistia Internacional assegura que les imatges difoses no mostren “cap causa legítima per a l’ús de la força” durant la intervenció policíaca en la rebuda als integrants de la flotilla.

Violencia policial hoy contra los activistas de la Flotilla por Palestina en el aeropuerto de Bilbao. Llegaban después de ser secuestrados, humillados y torturados por los genocidas de Israel. pic.twitter.com/FPqaqbuCsE

— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) May 23, 2026

L’entitat també ha reclamat una reforma dels protocols policíacs perquè prohibeixin explícitament l’ús de porres contra persones immobilitzades que no representen cap risc.

Segons el president nord-americà, l’entesa inclou qüestions relacionades amb l’obertura de l’estret d’Ormuz, una de les principals vies marítimes del comerç mundial de petroli.

En un missatge publicat a les xarxes socials, Trump ha dit que l’acord ha estat negociat en gran part entre els Estats Units, l’Iran i alguns països més, i l’ha definit com “el preludi de la pau”.

Trump també ha explicat que havia mantingut una conversa telefònica amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, que, segons ha dit, “ha anat molt bé”.

A més, ha detallat contactes amb dirigents de l’Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Catar, Paquistan, Turquia, Egipte, Jordània i Bahrain.

Poc després de la publicació del missatge, l’agència semioficial iraniana Fars ha desmentit que l’acord impliqui tornar a la situació anterior a la guerra pel que fa al control de l’estret d’Ormuz.

Segons aquestes fonts iranianes, el text actual manté la gestió de la via marítima sota control iranià. Tot i que Teheran acceptaria permetre el pas d’un nombre determinat de vaixells per recuperar els nivells previs al conflicte, insisteix que continuarà decidint les rutes, els horaris i els permisos de navegació.

Les mateixes fonts consideren que les declaracions de Trump són incompletes i responen sobretot a objectius propagandístics.

A més, l’Iran assegura que en aquesta fase de les converses no s’ha abordat cap compromís sobre el programa nuclear iranià, malgrat la insistència pública de Trump sobre aquesta qüestió.

Trump refreda les expectatives d’un acord imminent

Hores després del primer missatge, Trump ha refredat les expectatives d’un acord imminent amb l’Iran. En un nou missatge a la xarxa Truth Social, ha afirmat que ha demanat als seus representants negociadors que “no es precipitin per a un acord” i ha remarcat que “les dues parts han de prendre’s el seu temps”.

Trump ha insistit, això sí, que qualsevol pacte haurà d’impedir que l’Iran “desenvolupi o obtingui una arma o bomba nuclear”.

Segons que ha informat el servei secret nord-americà en un comunicat, poc després de les 18.00 de la tarda –hora local– un home ha tret una arma d’una bossa a la cruïlla entre el carrer 17 i l’avinguda de Pennsilvània i ha començat a disparar. Els agents han respost als trets i han ferit el sospitós, que ha estat traslladat a un hospital de la zona, on posteriorment ha mort.

L’organisme també ha confirmat que un vianant ha resultat ferit pels trets, mentre que cap agent no ha estat ferit. La investigació continua oberta.

Periodistes presents a la zona, han explicat que s’han sentit una vintena de detonacions prop de l’edifici executiu Eisenhower, situat al costat de la Casa Blanca. Fonts policíaques citades per la cadena de televisió CBS News han elevat la xifra a entre quinze i trenta trets.

Segons les primeres informacions, el sospitós hauria disparat contra una garita de seguretat ocupada per agents del servei secret, que han respost immediatament.

El president nord-americà, Donald Trump, era a la Casa Blanca en el moment dels fets, segons havia indicat abans el director de comunicació presidencial, Steven Cheung.

Brasília, Brasil. El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, tot just acabava d’arribar a la Casa Blanca quan el seu amfitrió el convidà a acompanyar-lo al Passeig de la Fama Presidencial, just on pengen els seus retrats.

Mentre caminaven l’un al costat de l’altre, Lula ironitzà sobre el posat sever del seu homòleg, Donald Trump, a les fotografies. “Que no saps somriure?”, li etzibà Lula, segons que explica ell mateix. Trump, continua, li respongué que els votants s’estimaven més dirigents que semblessin seriosos.

“Tan sols en campanya”, digué Lula. “Ara que ets al govern pots somriure una mica. La vida es torna més lleugera quan somriem.”

La fotografia oficial de la trobada difosa pel govern brasiler mostra un Trump que somriu d’orella a orella. “Hem tingut una trobada estupenda”, declarà el president nord-americà a la premsa a la sortida de la reunió. “Estem fent molts negocis […] És un bon home. És un paio intel·ligent.”

Trump acumula un historial considerable de relacions personals sorprenentment cordials amb certs dirigents d’esquerres, des de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, i el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, fins al president xinès Xi Jinping.

Però la bona entesa entre Trump i Lula hauria estat impensable fa tan sols un any, quan Trump imposà aranzels punitius a les exportacions brasileres i sancions a uns quants alts càrrecs del govern per provar d’aturar la causa contra el seu amic, l’ex-president Jair Bolsonaro. Derrotat per Lula a les eleccions del 2022, Bolsonaro havia estat acusat de provar de mantenir-se en el poder mitjançant un cop d’estat que incloïa l’assassinat de Lula.

Lula descriu la seva relació amb Trump com a estratègica.

“Si vaig aconseguir de fer riure a Trump, també puc aconseguir més coses”, declara a The Washington Post en la primera entrevista que concedeix d’ençà de la trobada, el 7 de maig. “Rendir-se no és cap opció.”

L’objectiu de Lula, de vuitanta anys, va més enllà d’apedaçar les relacions amb Trump. Amb la vista posada a les que probablement seran les seves darreres eleccions, aquest octubre, el veterà dirigent de l’esquerra llatinoamericana també prova de projectar una imatge d’estadista pragmàtic, capaç de treballar amb les grans figures de la dreta internacional sense haver-s’hi d’agenollar.

El president brasiler aspira a una quarta legislatura en unes eleccions renyides contra Flávio Bolsonaro, que s’hi presenta en substitució del seu pare, que compleix una condemna de vint-i-set anys de presó per haver provat d’enderrocar l’estat de dret al Brasil. Lula vol projectar una imatge d’experiència, estabilitat i flexibilitat política en un moment en què el conservadorisme es troba a l’alça a tot Llatinoamèrica, d’El Salvador fins a l’Argentina.

Assegut davant el gran escriptori de fusta del seu despatx, amb un mapamundi a l’esquena, Lula afirma que la seva proximitat personal a Trump podria ajudar-lo a atreure inversió nord-americana al Brasil, evitar més aranzels i sancions, i fer prevaldre el respecte per la democràcia brasilera.

“Trump sap que m’oposo a la guerra amb l’Iran, que no estic d’acord amb la seva intervenció a Veneçuela i que condemno el genocidi a Palestina”, diu. “Però les meves desavinences polítiques amb Trump no interfereixen en la relació que hi tinc com a cap d’estat. Vull que tracti el Brasil amb respecte, que entengui que en sóc el president democràticament elegit.”

L’any passat, durant la disputa diplomàtica amb Trump, Lula acusà el president dels Estats Units d’haver violat la sobirania del Brasil. El president brasiler aprofità les seves aparicions en públic per fer arribar un missatge al seu homòleg nord-americà: el Brasil estava disposat a dialogar amb Washington sobre qualsevol diferència que ambdós països poguessin tenir, però tan sols si era tractat d’igual a igual.

L’ex-dirigent sindical, que creixé en condicions de pobresa extrema i ha estat elegit tres voltes com a president del Brasil, ha bastit la seva identitat política al voltant de la negociació i la diplomàcia personal. Però la seva estratègia envers Trump beu d’una lliçó que aprengué de la seva mare analfabeta, Dona Lindu.

“Els qui acoten el cap potser no poden tornar-lo a aixecar”, diu. “El Brasil està molt orgullós del que és. No hem d’acotar el cap davant de ningú.”

Ha estat un canvi radical respecte de l’estratègia de Jair Bolsonaro, admirador declarat de Trump i aliat ferm del president nord-americà.

Lula diu que la seva intenció no és crear cap escletxa entre Trump i Bolsonaro. El president brasiler explica que veu l’estrenyiment dels vincles amb Trump com una manera de contrarestar les “falsedats” sobre el Brasil que, a parer seu, alimentaren la campanya de pressió contra el seu govern que culminà l’any passat. Eduardo Bolsonaro, un altre dels fills de l’ex-president, es traslladà als Estats Units l’any passat per convèncer Trump que el seu pare era perseguit políticament.

“No demanaria mai a Trump que no li agradés Bolsonaro. Això és cosa seva”, diu Lula. “No em cal fer cap esforç perquè sàpiga que sóc millor que Bolsonaro, ell ja ho sap.”

Trump i Lula es van veure per primera vegada, breument, a l’Assemblea General de l’ONU del setembre passat, pocs dies després de la sentència contra Bolsonaro. D’aleshores ençà, s’han reunit dues voltes més, i han parlat per telèfon quatre voltes. Trump ha dedicat elogis de tota mena a Lula, i l’ha qualificat de “dinàmic” i “intel·ligent”; també ha suavitzat els aranzels a les exportacions brasileres i ha aixecat les sancions contra els alts càrrecs del govern brasiler.

De portes endins, plantar cara a Trump ha estat altament beneficiós per a Lula: sense anar més lluny, un sondatge fet després de la visita del president brasiler a la Casa Blanca revelà que un 60% dels brasilers creia que la disputa entre ambdós dirigents havia estat positiva per al Brasil.

La campanya, sigui com sigui, es perfila difícil per a Lula. El preu dels aliments i el combustible va a l’alça, i els electors brasilers, altament polaritzats, es divideixen gairebé a parts iguals entre ell i Flávio Bolsonaro. Però l’aprovació d’un nou paquet de mesures de protecció social –per no parlar de les acusacions que el jove Bolsonaro va sol·licitar milions de dòlars a un banquer investigat pel frau financer més gran de la història del país– haurien de donar-li una empenta als sondatges.

Lula ha recorregut més a la seva relació amb Trump com a mostra que és capaç de negociar, fins i tot, amb els seus rivals ideològics més aferrissats. Als dirigents pro-democràtics, diu, els pertoca d’oferir resultats tangibles per evitar que els moviments antisistema s’enforteixin.

“La democràcia fracassa quan deixa de respondre a les aspiracions més bàsiques de la gent”, diu Lula. “Arribats en aquest punt, qualsevol idiota que critiqui el sistema és aplaudit. Això ho veiem a tot el món.”

Els intents de Lula d’erigir-se en mediador a Veneçuela i Ucraïna han fracassat; Washington també ha mostrat ben poc interès en la mediació brasilera a Cuba. Però el president continua capficat a posicionar el Brasil com a mediador en els grans conflictes globals.

“Només es pot intervenir quan els qui són en el poder volen mediació”, diu Lula. El president brasiler explica que, en el seu moment, advertí el president veneçolà Nicolás Maduro que permetre una supervisió internacional a les eleccions en reforçaria la legitimitat en cas que guanyés. “Però no em féu cas, cosa que aixecà encara més sospites. Hi ha gent que sap que s’equivoca i, així i tot, continua fent la cosa incorrecta.”

Però el cas de Cuba és diferent, argumenta, perquè l’Havana sí que vol diàleg. El president brasiler explica que, durant la reunió, demanà a Trump que aixequés el blocatge econòmic sobre l’illa. A Cuba, li digué, “li cal una oportunitat”.

“Sé que si els Estats Units volen una taula de negociacions, Cuba hi participarà”. Trump, explica, li digué que no tenia intenció d’envair l’illa.

Els atacs del govern Trump contra embarcacions al Carib i el Pacífic oriental, la captura de Maduro de Veneçuela i la possibilitat d’una acció militar contra Cuba han ressuscitat els fantasmes, especialment presents per a l’esquerra llatinoamericana, sobre l’intervencionisme nord-americà a la regió. Trump també ha declarat bandes criminals de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela organitzacions terroristes estrangeres, cosa que aplana el camí perquè Washington els confisqui actius o ataqui aquests grups, fins i tot a l’estranger.

Flávio Bolsonaro i els seus aliats han demanat que Washington també consideri les principals bandes criminals brasileres com a grups terroristes similars. Lula sosté que aquesta mesura, per si mateixa, no posarà fi al tràfic de drogues.

“Els Estats Units no ho faran, això, en el cas del Brasil”, diu.

Tot i la seva proximitat a Trump, Lula diu que continua profundament preocupat pel rumb de la política mundial i la degradació la cooperació internacional.

“Espero que puguem convèncer Trump perquè els Estats Units exerceixin un rol molt més important a l’hora de treballar per la pau, la democràcia i el multilateralisme”, diu Lula. “Serà difícil? Sí. Però si no cregués en el poder de la persuasió, no hauria entrat en política.”

Lula diu que, durant la reunió entre ambdós mandataris, lliurà a Trump una còpia de l’acord nuclear que el Brasil i Turquia negociaren amb l’Iran el 2010 i que fou rebutjat pels Estats Units i la Unió Europea. La idea, diu, era mostrar a Trump que “no és veritat que l’Iran provi de construir una bomba atòmica una altra volta”.

Trump li digué que llegiria el document, segons que explica Lula, i ell s’oferí a ajudar a facilitar el diàleg amb Teheran, però la cosa no anà més enllà. Per a Lula, la guerra dels Estats Units contra l’Iran evidencia els límits de la política exterior de Trump, que assegura que ja ha començat a perjudicar els nord-americans del carrer arran de l’augment de la inflació. “Trump és el culpable de tot això”, diu.

El president brasiler explica que vol que Washington tracti la regió com un soci, no pas com un objectiu.

“La Xina fou la primera d’adonar-se del potencial de Llatinoamèrica”, diu. “Avui dia, el nostre volum de comerç amb la Xina és el doble que no pas amb els Estats Units”. I això, diu, no és perquè el Brasil ho hagi triat. “Si els Estats Units volen saltar al capdavant de tot de la cua, doncs fantàstic. Però ho han de voler”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

L’acte ha rebut el suport de la dreta espanyola. El president de Vox, Santiago Abascal, hi ha estat present, igual que diputats i senadors del PP, encapçalats per la portaveu del partit al senat espanyol, Alicia García. El lema de la convocatòria era “Marxa per la dignitat: Sánchez dimissió ja”.

Vox actua com a acusació particular en el cas que afecta l’expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Alicia García, senadora del PP, ha repassat davant els mitjans diversos casos de corrupció que afecten ex-càrrecs socialistes, i ha afirmat que, sense Sánchez, “res hauria estat possible”.

Quatre dels activistes han estat detinguts.

Violencia policial hoy contra los activistas de la Flotilla por Palestina en el aeropuerto de Bilbao. Llegaban después de ser secuestrados, humillados y torturados por los genocidas de Israel. pic.twitter.com/FPqaqbuCsE

— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) May 23, 2026

A Barcelona, l’arribada de la vintena d’activistes catalans s’ha produït sense incidents de la policia. Els activistes han estat rebuts entre aplaudiments i banderes palestines, i amb la presència del ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun.

El ministre d’Afers Estrangers francès, Jean Noel Barrot, ho ha comunicat en un text difós a les xarxes socials, on denuncia les “accions reprovables” de Ben-Gvir contra ciutadans francesos i europeus que viatjaven a bord de la Global Sumud Flotilla.

Tot i que França desaprova la iniciativa de la flotilla perquè “no produeix resultats útils i sobrecarrega els serveis diplomàtics i consulars”, també considera intolerable que ciutadans francesos siguin amenaçats, intimidats o maltractats d’aquesta manera, especialment per un funcionari públic.

Barrot assenyala que aquestes accions s’afegeixen a una llarga llista de declaracions i actes indignes que inciten a l’odi i la violència contra els palestins i, tal com ja ha fet el ministre d’Afers Estrangers italià, Antonio Tajani, sol·licita que la Unió Europea imposi sancions contra un dels membres més extremistes del govern israelià.

Segons els documents interns filtrats, aquest òrgan analitza les publicacions a Facebook, la participació en protestes i les declaracions públiques d’alguns docents. La majoria d’aquests s’identifiquen amb posicions d’esquerres o bé pertanyen a la minoria àrab, però també s’han espiat a uns quants professors jueus crítics amb el govern. 

L’informe, de catorze pàgines, descriu un cas concret, el d’un assessor educatiu investigat per haver publicat missatges contra el govern durant les protestes contra la reforma judicial. El document inclou desenes de captures de pantalla i missatges privats, alguns dels quals eren simples comentaris polítics o crides a la protesta.

Segons la investigació, el comitè el dirigiria un antic membre del servei de seguretat interior, i actuaria des d’una oficina del ministeri a Jerusalem. Fonts internes asseguren que el seu funcionament s’ha anat ampliant des del 2023, especialment després de l’esclat de la guerra a Gaza i de l’augment de les protestes contra la reforma judicial de la coalició. Tanmateix, el govern ha dit que aquest organisme existeix d’ençà de 2016.

Uns quants testimonis citats per Haaretz denuncien que aquesta vigilància té un efecte intimidatori sobre el professorat i que ha provocat sancions, suspensions i acomiadaments.

El Ministeri d’Educació israelià defensa que el comitè només actua en casos d’incitació o suport al terrorisme i nega que es dediqui a perseguir opinions polítiques. El Ministeri d’Educació, encapçalat per Yoav Kisch, ha respost a Haaretz que tan sols s’espien aquells docents dels quals se sospita que poden haver incorregut en la “incitació, identificació amb el terror o transgressió de la llei”. Tot i això, el reportatge assenyala que la definició del que es considera “incitació” és àmplia i sovint controvertida.

Dijous passat, una responsable del ministeri, Diana Atwine, va informar de la mort d’una persona sospitosa de tenir la malaltia i d’un segon cas presumptament importat que finalment es va demostrar negatiu.

Amb tot, el Ministeri de Salut ha confirmat avui aquests tres darrers afectats, que són atesos per l’equip mèdic. Es tracta, d’una banda, d’un conductor i d’una treballadora sanitària que havien atès el primer cas confirmat al país provinent de la RDC, i d’una dona congolesa.

“Tots els contactes vinculats als casos confirmats han estat identificats i són vigilats de prop pels equips de resposta”, ha assegurat el Ministeri de Salut en un comunicat. A més, demana novament a la població que mantingui la calma i la vigilància, i que continuï seguint totes les mesures preventives recomanades.

El virus de l’Ebola té una taxa mitjana de letalitat d’un 50%. Els símptomes inicials poden aparèixer de sobte: febre, cansament, malestar general, dolors musculars i mal de cap i de gola, seguits sovint per vòmits, diarrea, dolor abdominal, erupcions a la pell i signes de deteriorament de les funcions renal i hepàtica.

La República Democràtica del Congo, que el desembre del 2025 va decretar el final del darrer brot –aleshores a Kasai–, és considerada el país amb més experiència del món en la gestió del virus, amb més d’una dotzena de brots des que es va identificar l’any 1976. El nom de la malaltia prové de la localitat de Yambuku, vora el riu Ebola, epicentre d’aquell primer doble brot.

La destitució de Sonko comporta també la dissolució del govern, per la qual cosa Faye haurà de nomenar-ne un de nou els dies vinents. Davant la notícia, l’ex-primer ministre ha ironitzat a les xarxes socials: “Alabat sia Déu. Aquesta nit dormiré amb el cor lleuger al barri de Keur Gorgui”, ha escrit.

La candidatura de Faye a la presidència va ser avalada pel mateix Sonko el 2024, després que no pogués presentar-s’hi per haver estat invalidat pels tribunals. Ara, el líder de Patriotes Africans del Senegal pel Treball, l’Ètica i la Fraternitat (PASTEF) mira de facilitar la seva candidatura per a les pròximes eleccions previstes per al 2029.

Reforma electoral i facilitats per a una candidatura de Sonko

El parlament del Senegal va aprovar dissabte 9 de maig una polèmica proposta de reforma del codi electoral que l’oposició interpreta com un intent per a facilitar una futura candidatura de l’ex-primer ministre, Ousmane Sonko, a les presidencials previstes per al 2029.

La modificació legislativa, aprovada amb la majoria de PASTEF, preveu de limitar els delictes que impedeixen de concórrer als comicis presidencials, restringint-los sobretot a delictes de tipus econòmic com ara la corrupció o la malversació.

Sonko fou exclòs de les presidencials del 2024 després de ser condemnat per difamació per haver acusat un ministre de desviar fons públics, però amb aquesta reforma podria concórrer a la pròxima convocatòria electoral.

Aquesta aprovació legal arriba en un context de tensió política creixent entorn de l’agenda de reformes impulsada pel president Faye, que prepara també diverses modificacions constitucionals i una reorganització institucional ample.

Dins aquestes reformes hi ha la transformació de l’actual consell constitucional en un tribunal constitucional i una revisió més extensa del sistema electoral, segons que ha informat el diari senegalès Le Quotidien.

L’oposició creu que la reforma dels articles L.29 i L.30 del codi electoral cerca de “personalitzar” la legislació i beneficiar figures polítiques concretes, mentre que el govern defensa que es tracta d’una actualització necessària per a reforçar l’estat de dret.

El debat ha tensat encara més la dinàmica de l’assemblea nacional i ha complicat l’estratègia de Faye, que haurà de decidir si aconsegueix l’aval de les reformes per via parlamentària o si opta per un referèndum per sotmetre-les directament a la ciutadania.

Segons mitjans senegalesos, la via parlamentària permetria agilitzar l’aprovació de les reformes si el bloc presidencial manté la majoria, tot i que el clima actual de desconfiança política pot convertir la votació en una prova de força interna per a l’executiu.

L’alternativa del referèndum donaria més legitimitat popular als canvis institucionals, però també comporta riscos per a Faye, en un moment de tensions socials i econòmiques, ja que la consulta podria convertir-se en un plebiscit sobre la seva gestió.

Faye, que encara no ha aclarit quin mecanisme farà servir per a tirar endavant la seva agenda de reformes, va arribar a la presidència el mes d’abril de 2024 provinents de l’oposició, com a membre de la secretaria general del partit liderat per Sonko des de la seva irrupció a la política el 2014.

L’accident es va produir ahir cap a les 19.29, hora local, quan 247 treballadors feien feina dins la mina. Segons que ha informat l’agència de notícies xinesa Xinhua, fins dissabte a les 6.00 (hora local), al voltant de 201 persones havien estat rescatades amb vida, però una quarantena continuava sota terra, setze de les quals en estat crític.

Els nivells de monòxid de carboni van superar els límits permesos en una mina de carbó de la ciutat, segons el mateix mitjà xinès.

El president xinès, Xi Jinping, ha donat instruccions als equips que participen en les tasques de rescat, i els ha instat a fer tot el possible per localitzar i assistir les persones desaparegudes i atendre els ferits.

Les autoritats han detingut els responsables de l’empresa explotadora de la mina, segons que ha informat el diari China Daily. No s’han donat més detalls sobre la causa de l’accident ni sobre les circumstàncies del fet.

L’accident és el més greu registrat al país des de l’explosió d’una mina a Heilongjiang, l’any 2009, que va causar 108 morts.

El portaveu de Guterres, Stéphane Dujarric, ha dit: “Ens preocupen molt”, quan li han preguntat pels abusos físics i sexuals que alguns participants de la missió humanitària han denunciat arran de la intercepció de les embarcacions per part d’Israel a començament de setmana en aigües internacionals de la Mediterrània.

El portaveu ha fet referència al vídeo difós dimecres pel ministre de Seguretat Nacional d’Israel, Itamar Ben-Gvir, en què es poden veure activistes detinguts i emmanillats, i que ha provocat una forta polèmica internacional, també a la Unió Europea, on països com Espanya i Itàlia han demanat sancions contra el ministre.

“Només cal veure el vídeo publicat per un ministre israelià, que mostra el tracte humiliant que van rebre les persones detingudes de la flotilla. Cal que –en el cas de qui encara no ha estat alliberat– tothom sigui alliberat i enviat a casa. I les persones responsables d’aquest tracte han de respondre davant la justícia”, ha declarat Dujarric en conferència de premsa.

La Global Sumud Flotilla ha denunciat avui que entre els seus membres detinguts per Israel s’han registrat almenys quinze agressions sexuals i desenes de ferits, després d’haver romàs sota custòdia israeliana en interceptar aquestes embarcacions en aigües internacionals quan intentaven arribar a les costes de Gaza.