La Casa Blanca presenta el pressupost en un moment en què el cost per la guerra amb l’Iran ha augmentat, el Departament de Seguretat Nacional continua tancat administrativament i les eleccions de mig mandat són a l’horitzó.

Grans retallades en despesa social

El document incorpora retallades de 73.000 milions de dòlars en despesa federal no vinculada a la defensa. S’hi inclouen reduccions modestes a programes d’energies renovables i a iniciatives de diversitat i inclusió d’agències federals.

El resum difós per la Casa Blanca assenyala que el pressupost del 2027 també reclama al congrés l’aprovació de 350.000 milions de dòlars addicionals, destinats a l’armament i l’ampliació de la base industrial de defensa. Segons l’administració, la mesura reforça “els fonaments del poder militar nord-americà” i pretén garantir “l’exèrcit més potent i capaç del món”.

El pla reserva un increment d’un 13% –vora 40.800 milions de dòlars– per al Departament de Justícia, destinat a intensificar la lluita contra la criminalitat violenta que vincula a la immigració, les bandes i els càrtels de la droga.

Una proposta no vinculant

Tot i els anuncis, el pressupost presentat per la Casa Blanca expressa les prioritats de l’executiu, però no té caràcter vinculant. El congrés el pot modificar substancialment abans d’aprovar-lo, especialment perquè cal el suport de tots dos partits.

L’any passat, el congrés ja va rebutjar una proposta de retallades de 163.000 milions de dòlars promoguda pel govern, que afectava àmbits com ara l’educació, la cura infantil, els programes climàtics i la recerca. En aquell cas, els legisladors van mantenir el finançament d’organismes com ara l’Agència de Protecció Ambiental, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties i els Instituts Nacionals de Salut.

Aquest episodi va evidenciar la unitat puntual entre republicans i demòcrates per a aturar els intents de la Casa Blanca d’imposar canvis en la despesa federal. Darrerament, l’executiu ha congelat bilions de dòlars en ajudes i préstecs federals, ha reassignat fons per cobrir dèficits durant tancaments administratius i ha recuperat partides aprovades pel congrés sense el consentiment dels legisladors.

Més paquets legislatius en marxa

El pressupost de la Casa Blanca resta independent d’uns altres paquets legislatius, com la llei fiscal aprovada l’any passat pels republicans, que va ampliar les retallades d’imposts i va reduir la despesa de Medicaid. Segons l’Oficina Pressupostària del congrés, la mesura podria augmentar el deute públic de 4,7 bilions de dòlars en deu anys.

Mentrestant, els republicans del congrés preveuen d’impulsar un nou paquet pressupostari sense el suport demòcrata, amb el mecanisme de reconciliació, per finançar agències d’immigració durant el tancament rècord del Departament de Seguretat Nacional.

| Como parte del proceso de otorgamiento de beneficios penitenciarios establecidos en ley y en correspondencia con el art. 90, inciso II de la Constitución de la República, se decidió poner en libertad a dos mil 10 sancionados, a través de un indulto aprobado por el Gobierno. pic.twitter.com/Nbl0NTYgIA

— Presidencia Cuba (@PresidenciaCuba) April 3, 2026

N’han estat exclosos els condemnats per delictes d’agressió sexual, pederàstia amb violència, assassinat, homicidi, drogues, furt i sacrifici de bestiar, robatori amb violència o força amb ús d’armes o quan les víctimes són menors, corrupció de menors, delictes contra l’autoritat, reincidents i multireincidents. També s’ha exclòs qui ja s’havia beneficiat d’un indult i ha tornat a delinquir.

Segons el govern, entre els alliberats hi ha joves, dones, adults majors de seixanta anys, persones que havien d’arribar a la llibertat anticipada aquest darrer semestre i l’any vinent, estrangers i cubans residents a l’exterior.

Amb el nou indult, Cuba ha fet cinc alliberaments col·lectius d’ençà del 2011, i han beneficiat, segons dades oficials, més d’11.000 persones

STATEMENT:

General Randy A. George will be retiring from his position as the 41st Chief of Staff of the Army effective immediately. The Department of War is grateful for General George’s decades of service to our nation. We wish him well in his retirement.

— Sean Parnell (@SeanParnellASW) April 2, 2026

George, oficial d’infanteria de carrera, va ingressar l’any 1988 a l’Acadèmia Militar dels Estats Units, a West Point, i ocupava el càrrec d’ençà del setembre del 2023. Anteriorment, havia comandat el I Cos a la Base Conjunta Lewis-McChord i havia estat assistent militar principal del secretari de Defensa Lloyd Austin durant l’administració de Joe Biden.

Segons el Washington Post, la destitució de George va acompanyada del relleu del general David Hodne, cap del Comandament de Transformació i Entrenament, i del major William Green, cap del Cos de Capellans.

La premsa nord-americana, inclosos CBS i CNN, havia informat aquestes darreres hores de la relació conflictiva entre George, el secretari Hegseth i més comandaments. Aquesta tensió s’emmarcava en les dificultats de presa de decisions i els efectes del conflicte a l’Iran en l’alt comandament militar.

Bondi, considerada una aliada lleial de Trump, havia assumit el càrrec amb l’objectiu d’alinear el Departament de Justícia amb les prioritats del president. Durant el seu mandat, la fiscalia havia impulsat investigacions contra figures destacades com l’exdirector de l’FBI James Comey, la fiscal general de Nova York Letitia James o l’ex-assessor de seguretat nacional John Bolton.

Tanmateix, aquest gir del Departament de Justícia, amb una orientació més política que no pas institucional, no ha satisfet del tot les expectatives de Trump, que havia promès represàlies contra els seus opositors després dels processos judicials que va afrontar en acabar el seu primer mandat. La destitució s’inscriu en aquest context. D’ençà de la seva tornada a la Casa Blanca el gener del 2025, Trump ha incrementat la pressió sobre les institucions federals perquè actuïn contra els seus crítics, en una estratègia que ha generat preocupació entre juristes i organitzacions de drets civils.

Segons informacions avançades pels mitjans, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, assumirà provisionalment el càrrec, mentre la Casa Blanca estudia un relleu definitiu. El moviment reforça la idea d’un Departament de Justícia com més va més sotmès a la voluntat política del president. I torna a situar en el centre del debat la frontera —cada cop més difusa— entre l’acció judicial i l’estratègia política als Estats Units.

Ormuz ja no és problema dels Estats Units

El tomb més significatiu del discurs és el que fa referència a l’estret d’Ormuz. Trump ha dit que els EUA ja no estan preocupats pel blocatge iranià de l’estret i que correspon de mantenir-lo obert als països que depenen d’aquesta via comercial per a les importacions d’energia, en referència sobretot als asiàtics. Fa pocs dies, en un to molt diferent, havia amenaçat de destruir les instal·lacions petrolieres iranianes si l’estret no es reobria immediatament.

En el discurs, Trump ha reduït les obligacions nord-americanes al mínim. A parer seu, els països que reben petroli a través del pas –principalment a l’Àsia– han d’assumir la responsabilitat de mantenir-lo obert. “Serem d’ajuda, però ells haurien de prendre la iniciativa”, ha dit. “La part difícil ja s’ha fet: per tant, ha de ser fàcil. I, igualment, quan s’acabi el conflicte, l’estret s’obrirà de manera natural”, ha dit, amb una afirmació sense fonament tècnic ni diplomàtic.

Dues setmanes o tres i s’ha acabat

Trump ha reiterat el calendari de dues setmanes o tres per a posar fi al conflicte, un termini que ja havia avançat als mitjans de comunicació ahir. Però aquest termini contradiu els objectius que el govern havia marcat inicialment, i que la guerra ja fa més d’un mes que dura i no s’han assolit les finalitats proclamades.

El règim ha canviat, diu Trump; Teheran no hi està d’acord

Una de les afirmacions més sorprenents del discurs ha estat la que ha fet sobre el govern iranià. El president nord-americà sosté que el règim ja ha canviat perquè els dirigents anteriors –incloent-hi l’aiatol·là Khamenei– han mort en els bombardaments. Poc abans del discurs, Trump havia publicat que havia rebut una oferta d’alto-el-foc del “president del nou règim de l’Iran”. Però un portaveu de la presidència iraniana l’ha desmentit i ha dit que l’Iran estava determinat a continuar lluitant.

El ministre d’Afers Estrangers iranià, Araghchi, ha qualificat l’afirmació de Trump de “falsa i sense fonament”.

La gasolina, a quatre dòlars i l’economia de fantasia

El preu mitjà de la gasolina als EUA ha superat els quatre dòlars el galó per primera vegada d’ençà del 2022, a conseqüència del blocatge de l’estret d’Ormuz. Trump ha admès que els nord-americans estaven preocupats per l’encariment, que ha dit que era un “increment a curt termini”, i ràpidament ha desviat el tema per a vanagloriar-se d’haver creat “l’economia més gran de la història”.

Tanmateix, les xifres no li donen la raó. La inflació continua superant l’objectiu de la Reserva Federal i la borsa fa mesos que s’ha estancat. Tanmateix, Trump insisteix que els EUA no tenen inflació i pressuposa un mercat borsari en alça que no es correspon amb la realitat.

Trump no ha explicat que la seva afirmació que els Estats Units “no necessiten” el petroli d’Ormuz era, si més no, incompleta. Alguns dels productes petroliers refinats que passen per l’estret arriben a fàbriques petroquímiques asiàtiques, on es converteixen en productes que es venen als consumidors nord-americans. I hi ha un altre factor que el president ha negligit del tot: els enviaments d’heli a través de l’estret són essencials per a fabricar semiconductors, un ingredient clau en la pugna dels EUA per a dominar el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

De tota manera, l’Iran ha desmentit Trump i diu que la sol·licitud de l’alto-el-foc no és certa. El ministre d’Exteriors de l’Iran, Abbas Araghchi, ha qualificat de “falses” les declaracions del president. “L’Iran no ha presentat cap proposta d’alto-el-foc”, ha indicat en declaracions a la televisió estatal iraniana. De fet, ha reiterat que “la guerra continuarà fins que l’agressor sigui castigat i es pagui una compensació completa.”

Més enllà de la retòrica, el missatge del president dels EUA inclou un error perquè esmenta el “nou president del règim de l’Iran”. El president del país és el mateix d’abans de la guerra, Massud Pezeixkian. La figura que ha canviat és la del cap suprem del règim arran de l’assassinat d’Ali Khamenei –ara ho és el seu fill, Mojtaba Khamenei– en els primers bombardaments de la guerra.

“L’OTAN ja no és el que era”, ha dit en una entrevista al diari Telegraph. “No he confiat mai en l’OTAN. Sempre he sabut que era un tigre de paper, i  Putin també ho sap, per cert”, ha afegit.

La tensió entre Trump i la resta de membres de l’OTAN ha escalat aquestes darreres setmanes arran de la guerra de l’Iran i la manca de suport militar per a forçar Teheran a reobrir l’estret d’Ormuz.

“Crec que hauria de ser automàtic”, ha dit Trump sobre el suport militar als Estats Units. En aquest sentit, ha assegurat que Washington sempre havia fet costat als seus aliats en moments complicats. “També a Ucraïna, que no era el nostre problema”, ha continuat.

Finalment, sobre el Regne Unit, ha dit: “Ni tan sols teniu una marina. Sou massa vells i teniu portaavions que no funcionen.”

Segons els organitzadors, la xifra assolida permetria tirar endavant la votació prevista per al 19 d’octubre. La iniciativa, impulsada per l’organització Stay Free Alberta, ha aconseguit el suport mínim requerit, equivalent al 10% dels votants de les darreres eleccions. Tanmateix, aquesta xifra encara no ha estat verificada per les autoritats. Les signatures s’han de presentar a la comissió electoral abans del 2 de maig i, posteriorment, seran sotmeses a un procés de comprovació.

La pregunta ja aprovada per al referèndum és: “Esteu d’acord que la província d’Alberta deixi de formar part del Canadà per esdevenir un estat independent?”

La campanya per a organitzar el referèndum, va començar al gener, en resposta a una altra iniciativa, anomenada Forever Canada, que defensava la continuïtat dins del Canadà. Aquesta petició va recollir prop de 439.000 signatures, de les quals gairebé 405.000 ja han estat validades.

Malgrat haver assolit el llindar, els promotors del referèndum han indicat que continuaran recollint signatures per reforçar el suport a la iniciativa.

“En només un mes hem deixat clars els nostres termes”, ha continuat el secretari, que ha avisat que si el règim iranià estava preparat, arribaria a un acord amb Washington per a posar fi al conflicte. “Mentre no passi, negociem amb bombes”, ha avisat, tot deixant clar que el president dels EUA, Donald Trump, “no fa una catxa” quan parla de la guerra.

Sobre una possible invasió militar, Hegseth ha dit que preferia ser imprevisible per a l’enemic. “Si en tenim la necessitat, podem executar aquesta opció”, ha declarat. De fet, ha assegurat que el govern de l’Iran ja era un “nou règim” perquè hi havia hagut “canvis” –en referència a l’assassinat d’Ali Khamenei– d’ençà del 28 de febrer.

Atacs contra 11.000 objectius militars

El president de la junta de caps de l’estat major dels EUA, el general Dan Caine, ha detallat que l’exèrcit nord-americà havia atacat uns 11.000 objectius d’ençà del començament de la guerra. “Destruïm de manera sistemàtica la capacitat de l’Iran de projectar poder i amenaçar l’estabilitat”, ha afegit.

En un missatge a les xarxes socials, el mandatari nord-americà apunta al Regne Unit i a més països que “no poden obtenir combustible per a avions a causa de la crisi a l’estret d’Ormuz”, i recorda que es van “negar a participar en la decapitació de l’Iran”.

“Els faig un suggeriment: en primer lloc, compreu-ne als Estats Units, que en tenim de sobres [de petroli]; i, en segon lloc, reuniu el valor que us ha faltat fins ara, aneu a l’estret i simplement agafeu-ne”, ha assegurat sobre les alteracions del mercat mundial del petroli.

“Hauran de començar a aprendre a defensar-se tots sols: els Estats Units ja no hi seran per a ajudar-los, igual que vostès no hi van ser quan els ho demanàvem”, ha dit Trump, que ha recalcat que l’Iran havia quedat desarmat a causa de l’ofensiva dels EUA i d’Israel, per la qual cosa “la cosa més difícil ja s’ha fet” i ara els països europeus han d’anar a cercar-hi “el seu propi petroli”.

Denuncia que França talla el subministrament d’armes a Israel

Poc després, en un altre missatge, Trump ha carregat contra el govern francès per “no permetre que avions amb destinació a Israel, carregats de material militar, sobrevolin el seu territori”.

“França s’ha mostrat molt poc cooperadora respecte al carnisser de l’Iran, a qui s’ha aconseguit d’eliminar”, ha lamentat, en referència al cap suprem Ali Khamenei, assassinat en els primers bombardaments.

Air Canada Board of Directors announces the retirement of President and Chief Executive Officer: https://t.co/VV4AfVmeUG
//
Le Conseil d'administration d'Air Canada annonce le départ à la retraite du président et chef de la direction : https://t.co/m7WbxGRChj pic.twitter.com/JlccCMt7wK

— Air Canada (@AirCanada) March 30, 2026

La reacció política i institucional va ser immediata i transversal. L’Assemblea del Quebec va aprovar per unanimitat una moció exigint la dimissió de Rousseau i dirigents del govern i partits de l’oposició van denunciar que el cas evidenciava una desconnexió persistent entre les grans corporacions canadenques i la realitat lingüística del país. També es va recordar que Air Canada era sotmesa a la llei de llengües oficials, que obliga a oferir serveis equivalents en anglès i francès, una exigència que, segons les crítiques, no s’ha complert ni tan sols en un context de dol.

La polèmica, a més, s’inscriu en una trajectòria prèvia. Rousseau ja havia estat objecte de controvèrsia el 2021 quan va afirmar que havia pogut viure a Mont-real durant anys sense parlar francès, tot i comprometre’s aleshores a aprendre’l. Cinc anys després, el seu nivell lingüístic continua essent molt limitat, cosa que ha reforçat la percepció d’una manca de voluntat real i ha incrementat la pressió sobre la direcció de la companyia.

En aquest context, i amb l’erosió reputacional creixent, Air Canada ha optat per forçar la sortida del director general, que es mantindrà en el càrrec de manera transitòria fins a la retirada. Més enllà del cas concret, l’episodi ha tornat a mostrar la tensió de fons al Canadà d’ençà de fa dècades: el reconeixement efectiu d’una llengua minoritzada en aquest estat com a llengua plenament igual en les institucions i en els centres de poder econòmic.

“Si un país vol enviar petroli a Cuba ara mateix, no hi tinc cap problema”, ha declarat el president dels EUA, Donald Trump, de l’Air Force One estant, i ha afegit que l’illa estava “acabada” i seria “la següent de caure”, després de les intervencions militars a Veneçuela i l’Iran.

Després de remarcar que els cubans “tenen un mal règim” i uns dirigents “molt dolents i corruptes”, el president dels EUA ha dit que no importaria ni tindria cap impacte si l’illa rebia un carregament de petroli o no, i ha afegit que s’estimava més deixar entrar el petrolier, fos de Rússia o de qualsevol altre país, perquè “la gent necessita calefacció i aire condicionat”. “No ens fa res que algú hi porti un carregament, perquè els habitants ho necessiten per a sobreviure”, ha dit Trump.

Les seves declaracions arriben arran de la publicació de The New York Times segons la qual un funcionari nord-americà informava que la Guàrdia Costanera dels Estats Units havia autoritzat l’arribada a Cuba del petrolier rus Anatoli Kolodkin.

La branca menor de les Forces Armades disposa de dues patrulleres a la regió que podrien haver intentat d’interceptar el petrolier, però Washington no ha donat cap ordre d’actuació.

El petrolier, de 250 metres d’eslora i propietat del govern rus, es trobava a poques milles de les aigües territorials cubanes ahir a la nit, segons el proveïdor de dades de trànsit marítim MarineTraffic. Amb una velocitat de 12 nusos, el vaixell –amb uns 730.000 barrils de cru– podria arribar a Matanzas demà al matí.

La decisió dels EUA de deixar passar el vaixell és una concessió inusual dins el blocatge de l’illa, tenint en compte que Washington fins i tot havia amenaçat amb aranzels a qualsevol país que vengués petroli a Cuba.

Les dues embarcacions van ser trobades a unes vuitanta milles nàutiques al nord-oest de la capital cubana, i la marina mexicana va desplegar un vaixell per donar-los suport i coordinar-ne l’arribada a port. Havien sortit feia una setmana d’Isla Mujeres (Quintana Roo) amb nou tripulants de nacionalitats diverses i ajuda humanitària destinada a Cuba.

El president cubà, Miguel Díaz-Canel, ha expressat el seu alleujament i agraïment per l’arribada dels velers, i n’ha destacat el valor solidari i simbòlic.

Expresamos nuestra especial preocupación por las dos embarcaciones mexicanas que transportaban ayuda solidaria a #Cuba como parte del #ConvoyNuestraAmérica.

Desde nuestro país hacemos todo lo posible en la búsqueda y salvamento de estos hermanos de lucha.

— Miguel Díaz-Canel Bermúdez (@DiazCanelB) March 27, 2026

“Expressem la preocupació per les dues embarcacions que transportaven ajut solidari a Cuba”, ha dit el mandatari a les xarxes socials: “Al nostre país fem tot allò que podem en la recerca i el salvament d’aquests germans de lluita.”

Poques hores abans, les autoritats mexicanes havien confirmat l’activació de la recerca amb l’objectiu de localitzar al Carib dues embarcacions amb ajut que van salpar el 20 de març d’Isla Mujeres, a l’estat mexicà de Quintana Roo, amb destinació a l’Havana.

Aquest comboi humanitari, organitzat per la Internacional Progressista, pretenia de portar ajut humanitari a l’Havana enmig del blocatge econòmic, comercial i financer de Washington, i compta amb el suport de polítics i dirigents d’esquerres com l’ex-vice-president espanyol Pablo Iglesias i l’ex-dirigent del Partit Laborista britànic Jeremy Corbyn.

A bord hi viatgen nou tripulants d’unes quantes nacionalitats. Com que es preveia que arribessin entre el 24 i el 25 de març, es van activar de manera immediata els protocols de recerca per garantir la seguretat de la vida humana al mar.

L’operatiu inclou la mobilització d’unitats navals i aeris, que duen a terme tasques de cerca seguint la ruta estimada i tenint en compte les condicions meteorològiques i els corrents marins. També s’ha establert coordinació amb autoritats portuàries i organismes tècnics per millorar la planificació i la presa de decisions.

Paral·lelament, es manté la cooperació internacional amb centres de salvament marítim i representacions diplomàtiques de diversos països per facilitar l’intercanvi d’informació en temps real.

Finalment, les autoritats han fet una crida a la comunitat marítima –comercial, pesquera i recreativa– perquè informi immediatament de qualsevol possible albirament de les embarcacions.

Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, continuen encausats per diversos delictes greus, entre els quals hi ha conspiració per narcotràfic, introducció de cocaïna als Estats Units i possessió d’armes. Tots dos s’han declarat no culpables i sostenen que el procés té un rerefons polític. El principal argument de la defensa se centrava en les sancions imposades pel govern nord-americà a Veneçuela. Segons els seus advocats, el blocatge de fons impedeix pagar la defensa legal, cosa que —afirmen— vulnera el dret constitucional a elegir advocat.

El jutge, però, ha descartat que aquesta situació sigui prou motiu per arxivar la causa. “No desestimaré el cas”, va afirmar durant la vista, tot i admetre que el conflicte sobre el finançament de la defensa planteja dificultats jurídiques rellevants. Durant la sessió, una bona part del debat s’ha centrat precisament en aquesta qüestió: com garantir el dret de defensa dels acusats en un context en què els seus recursos econòmics estan sotmesos a sancions internacionals. La fiscalia sosté que aquestes restriccions no vulneren cap dret fonamental i que existeixen alternatives, com la designació d’advocats d’ofici.

El procés, que es va iniciar arran de les acusacions formulades pels Estats Units el 2020 i que es va reactivar amb la detenció de Maduro a començament d’any, es troba encara en una fase preliminar. De moment, no hi ha data per al judici, que podria allargar-se durant mesos o fins i tot anys.

Trump n’ha parlat durant un sopar de recaptació de fons per a la campanya dels republicans a la Cambra de Representants dels EUA. Ha subratllat que “negocien i tenen moltes ganes d’arribar a un acord, però tenen por de dir-ho perquè creuen que el seu propi poble els matarà”. Poques hores abans, el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, havia dit que “no hi ha negociacions ni converses” amb els Estats Units per a posar fi a la guerra, tot i que reconeixia “missatges” provinents de Washington que, amb tot, no eren “negociació ni diàleg”.

El cap de la diplomàcia de Teheran havia dit que el fet que el govern nord-americà parlés de negociacions era “una admissió de derrota”, després d’haver intentat en unes altres ocasions d’aconseguir una “rendició incondicional”. Segons l’últim balanç oficial de les autoritats iranianes, més de 1.500 persones han mort per l’ofensiva d’Israel i els Estats Units. L’organització Human Rights Activists in Iran, amb seu als Estats Units, eleva la xifra a més de 3.300.

Fa befa de la mort de Jamenei

El president nord-americà també ha remarcat que “mai no hi ha hagut un cap d’estat que volgués ocupar aquest lloc menys que el de cap d’estat de l’Iran”, referint-se a Mojtaba Jamenei, que ha substituït el seu pare, l’aiatol·là Ali Jamenei, mort el primer dia de l’ofensiva sorpresa llançada pels Estats Units i Israel. El president nord-americà ha afegit: “També temen que els matem nosaltres.” I ha reiterat que els EUA “guanyen de manera aclaparadora” la guerra: “Ningú no ha vist mai res semblant a allò que fem al Llevant amb l’Iran.”

Trump ha justificat l’ofensiva contra l’Iran, a la qual s’ha referit com una “excursió a l’infern”, dient que era “una acció que durant quaranta-set anys hauria d’haver fet qualsevol dels altres presidents”. Ha afegit que la seva administració “no tenia cap més opció”: “Calia desfer-nos del càncer. Calia extirpar el càncer. I el càncer era l’Iran amb una arma nuclear. I l’hem extirpat. Ara l’eliminarem.”

El president ha minimitzat l’impacte de la guerra sobre l’economia i, especialment, sobre el preu del petroli, tot i haver amenaçat la setmana passada de bombardar centrals energètiques iranianes si les autoritats no reobrien l’estret d’Ormuz. “Pensava que seria molt pitjor. Pensava que els preus de l’energia, el preu del petroli, pujarien més. Pensava que la borsa baixaria una mica”, ha dit. Amb tot, ha llevat importància a aquestes preocupacions i ha assegurat: “A curt termini no m’importava.”

Mentrestant, Trump insisteix públicament que l’Iran “vol un acord desesperadament” i assegura que hi ha contactes en curs. Tanmateix, dirigents iranians han negat reiteradament que hi hagi negociacions formals obertes, tot i que algunes fonts parlen d’intercanvis indirectes de missatges entre ambdues parts.

Alhora, el president nord-americà ha afirmat que l’Iran havia acceptat de “no tenir mai armes nuclears”, però sense aportar proves ni detalls sobre cap acord concret ni sobre els interlocutors implicats. Segons Trump, Teheran “parla amb sentit comú” i ha assumit aquesta condició com a base per a qualsevol entesa.

Tot plegat s’inscriu en un context de màxima tensió al Llevant, amb una guerra que ja entra en la quarta setmana i que continua activa sobre el terreny. Els Estats Units i Israel mantenen els bombardaments sobre territori iranià, i Teheran respon amb atacs amb míssils contra Israel i més punts de la regió. Malgrat l’obertura diplomàtica, la Casa Blanca no ha aturat l’ofensiva militar. Fonts oficials han admès que les operacions continuen “sense interrupció” mentre s’explora una possible via negociadora. Aquesta doble estratègia –pressió militar i oferta de diàleg– demostra les dificultats de Washington per a gestionar un conflicte que té conseqüències econòmiques mundials, especialment en el mercat energètic.

La proposta nord-americana, de què no se n’ha fet públic el contingut íntegre, sembla que també aborda el blocatge de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, una ruta clau per al comerç mundial de petroli i gas. La interrupció del trànsit marítim ha contribuït a disparar els preus de l’energia i a agreujar la inestabilitat econòmica internacional.

Amb tot, no és clar si Teheran acceptarà la proposta com a base de negociació ni quin paper hi tindrà Israel, aliat clau de Washington en l’ofensiva. En aquesta situació, la possibilitat d’un alto-el-foc immediat continua essent incerta.

Així ho ha confirmat el governador de Putumayo, John Gabriel Molina, en una entrevista amb la cadena televisiva Caracol, tot especificant que, de moment, de les 104 persones ferides i mortes comptabilitzades, les autoritats encara n’han d’identificar 21 més, atès que a l’avió hi viatjaven 125 persones.

Pel que fa a la setantena de ferits, pel cap baix, el governador ha assenyalat que 48 han estat traslladats a l’Hospital Militar de Bogotà, dotze a l’Hospital María Inmaculada de Florència i deu al dispensari de les forces militars al municipi de Puerto Leguízamo.

L’avió accidentat, en què viatjaven 114 passatgers i onze tripulants, era una aeronau C-130 Hèrcules que cobria la ruta Puerto Leguízamo–Puerto Asís transportant personal de l’exèrcit quan, segons el ministre de Defensa colombià, Pedro Sánchez, va patir un accident “poc després de l’enlairament”, caient a terra “aproximadament a un quilòmetre i mig de l’aeròdrom”.

El mateix Sánchez ha informat, després de mantenir una reunió amb la cúpula militar i policíaca, que l’aeronau “es trobava en condicions d’aeronavegabilitat i la tripulació estava degudament qualificada”, així com que, de moment, “no hi ha indicis d’un atac per part d’actors il·legals”.

“A conseqüència de l’incendi de l’aeronau, part de la munició transportada per la tropa va detonar, fet que correspon al que se sent en alguns vídeos que circulen a les xarxes socials”, ha afegit el responsable de la cartera de Defensa, que ha reiterat la seva solidaritat amb les famílies de cadascun dels militars i policies afectats per la tragèdia.

BREAKING: Several injuries after Air Canada plane and firetruck collide on runaway at New York's LaGuardia Airport pic.twitter.com/cO6u5HD1YA

— BNO News (@BNONews) March 23, 2026

El Sistema Nacional de l’Espai Aeri de l’Administració Federal d’Aviació ha informat que La Guardia és tancat arran de l’accident. En imatges a les xarxes socials es veu l’aparell amb tot el morro destrossat per l’impacte.

Tot ahir, les autoritats de La Guardia havia advertit de possibles interrupcions dels vols arran de les condicions meteorològiques, amb pluja lleugera i boira a la zona.

Audio from Air Traffic Control when plane collided with fire truck at New York airport:

"Stop Truck 1, stop!"

"We were dealing with an emergency earlier and I messed up" pic.twitter.com/7dJcFov4gq

— BNO News (@BNONews) March 23, 2026

L’origen de l’apagada se situa a la localitat de Nuevitas, a la costa est del país, on s’ha desconnectat una unitat del sistema. La companyia no n’ha detallat les causes, però ha explicat que a partir d’aquell moment hi havia hagut un efecte en cadena a la resta de màquines que estaven en funcionament.

Durant la nit han començat a aplicar el protocol de recuperació gradual del sistema elèctric, segons que ha confirmat el Ministeri d’Energia i Mines en un missatge breu. Més tard, el ministeri ha precisat que es prioritzava la creació de microsistemes a cada territori per garantir el subministrament als serveis bàsics.

L’illa va tenir una caiguda total del subministrament elèctric a començament de la setmana, i aquesta segona arriba després de dies d’interrupcions arreu del país. La de dilluns va ser la primera apagada general d’enguany. L’anterior es remunta al 10 de setembre de 2025. Cuba atribueix aquestes dificultats al blocatge energètic imposat pels Estats Units, que al gener van amenaçar amb aranzels qualsevol país que vengués o subministrés petroli a l’illa.

Tan sols set dies després del cop, de fet, el barceloní Albert Cànovas Estapé (1949) fou segrestat per dos grups d’homes, els uns vestits de civil i els altres amb uniforme militar, a la ciutat de Córdoba, on treballava a la fàbrica de la FIAT. La direcció local de l’empresa automobilística havia facilitat una llista de delegats i activistes sindicals a l’exèrcit en la qual apareixia Cànovas, que va desaparèixer el 31 de març de 1976 sense deixar rastre. Set mesos després, civils armats segrestaven a Buenos Aires la secretària barcelonina Atlàntida Coma Velasco (1937), juntament amb el seu marit, Roberto Ardito, enginyer de la Comissió Nacional d’Energia Atòmica i militant del Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT). Les seves dues filles, de 9 i 11 anys, van quedar en mans de l’àvia materna. La parella fou vista per última vegada al centre de detenció clandestí de Campo de Mayo, el novembre del 1976.

També era barceloní Eduard Carlas Salas, nascut el dia de Sant Jordi de 1943 i emigrat amb els seus pares a l’Argentina a mitjan segle XX, atrets per la crida d’immigrants europeus del president Juan Domingo Perón. Establerts a la zona sud del gran Buenos Aires, en Nacho –com era conegut familiarment– va estudiar medicina i, paral·lelament, es va començar a acostar a l’organització político-militar dels Montoneros. El 14 de gener de 1977, quan va sortir de casa seva, fou sorprès al mig del carrer per mitja dotzena de civils, fortament armats, i fou traslladat a un camp de concentració. Quatre mesos després, també desapareixia de la faç de la terra Lluís Cervera Novo (Barcelona, 1927), destacat lluitador del moviment obrer, membre de la Lliga Argentina dels Drets de l’Home i dirigent del Partit Comunista.

El cas de Manel Coley Robles (1934) presenta molts paral·lelismes amb els altres, però va tenir un final radicalment diferent: nascut a Barcelona en plena República, amb la fi de la guerra del 1936-1939 el seu pare es va exiliar a l’Argentina i la resta de la família s’hi va unir a la dècada del 1950. En Manel va entrar a treballar en una fàbrica de vidre a Quilmes, on es va estrenar en la militància sindical, i es va casar amb una noia de Tucumán, Alcira del Valle Juárez. El 27 d’octubre de 1976 al vespre, vuit homes armats van irrompre a casa seva, mentre sopaven, i se’l van endur davant la dona i les filles. Com els altres casos esmentats, i malgrat la recerca intensa de la seva muller, semblava que tampoc no se’n sabria mai més res fins que, entre els cossos exhumats els anys 2006 i 2007 al cementiri municipal d’Isidro Casanova-General Villegas, es van trobar les seves restes, amb múltiples ferides de bala al cos. “Els qui van voler matar les seves idees no van poder”, va afirmar Alcira del Valle quan va rebre la notificació oficial de la troballa. Coley és, fins ara, l’únic desaparegut del nostre país que ha pogut ésser identificat per l’Equip d’Antropologia Forense argentí.

Tots aquests casos, a més de dos de molt sonats anteriors a la dictadura de Videla, que són el de la dissortada família barcelonina dels Pujadas i el del fundador i dirigent del PRT-ERP Luis Pujals, es poden trobar al llibre Desaparecidos españoles en la Argentina (2010), de Luis Pérez Leira.

I una mica més: La història dels desapareguts catalans en les dictadures argentines té un prolegomen important del qual ja vam tractar en aquesta secció fa sis anys: per la metodologia utilitzada en el segrest i immediata execució a Rosario de Joaquim Penina Sucarrats, un obrer anarquista nascut el 1901 a Gironella (Berguedà), sense cap mena de registre documental, a mans de membres de l’exèrcit i la policia i amb total complicitat judicial, el converteixen en el primer desaparegut de les dictadures militars que es van succeir a l’Argentina del 1930 al 1983.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Aquest gir discursiu es produeix mentre els Estats Units intensifiquen l’ofensiva militar contra l’Iran i reforcen la seva presència a la regió amb nous desplegaments de marines i recursos navals. La Casa Blanca defensa que té la iniciativa al camp de batalla i descarta, ara com ara, qualsevol escenari d’alto-el-foc, amb l’argument que la superioritat militar fa innecessària cap pausa en les operacions.

En paral·lel, prova de forçar una implicació més gran dels seus aliats. La seguretat de l’estret d’Ormuz s’ha convertit en un test per a l’OTAN: no solament per la seva importància estratègica, sinó perquè simbolitza fins a quin punt els socis estan disposats a col·laborar. Alguns estats han començat a moure posició, encara que amb cautela. El Regne Unit, per exemple, ha autoritzat l’ús de bases per a operacions nord-americanes orientades a neutralitzar capacitats iranianes que amenacen el trànsit marítim. Tot i això, la decisió s’ha presentat com a limitada i vinculada a la defensa pròpia i dels aliats, i no com una adhesió plena a l’estratègia dels EUA.

Altres estats europeus, en canvi, mantenen una actitud més distant. És el cas de l’estat espanyol, que ha evitat implicar-se militarment en les operacions a la zona, fet que l’ha situat en el punt de mira de Washington.

El rerefons d’aquesta tensió és un canvi de paradigma en la política exterior nord-americana. La Casa Blanca exigeix una implicació més directa dels aliats i qüestiona obertament el model tradicional de seguretat compartida, en què els Estats Units assumien el lideratge i una part significativa del cost.

El president nord-americà ha fet aquesta referència en to de broma per defensar l’ofensiva contra l’Iran, quan un periodista li ha preguntat per què no havia informat els aliats dels seus plans militars. “No ho vam dir a ningú perquè volíem sorpresa. Qui en sap més de sorpreses que el Japó? Per què no em vau explicar això de Pearl Harbor?”, ha dit al despatx oval davant la cara de circumstàncies de Takaichi.

La primera ministra japonesa ha optat per no respondre, però sí que s’ha remogut a la cadira mentre escoltava, a través d’un intèrpret, la referència de Trump.

Q: "Why didn't you tell U.S. allies…about the war before attacking Iran?"

President Trump: "We wanted surprise. Who knows better about surprise than Japan? Why didn't you tell me about Pearl Harbor?" pic.twitter.com/esV9iyvMiV

— CSPAN (@cspan) March 19, 2026

Diu que ha parlat amb Netanyahu sobre el bombardament de South Pars

A banda, Trump, ha explicat que ha parlat amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, després del bombardeig al jaciment de gas de South Pars, a l’Iran, per evitar que es repeteixin atacs contra instal·lacions energètiques. “No ho farem més”, ha dit Trump en unes declaracions en què ha assegurat que ha traslladat aquest missatge directament al dirigent israelià. “Li he dit que no ho faci i no ho farà. Som independents, però ens entenem molt bé i estem coordinats”, ha afegit, en un moment d’escalada d’atacs i represàlies contra infrastructures energètiques al Llevant.

Trump ha admès que Israel pot actuar pel seu compte, però ha remarcat que, si no comparteix una decisió, hi intervindrà: “De vegades farà una cosa i, si no m’agrada, deixarem de fer-ho”, ha dit, en referència a Netanyahu.

Zapatero ha lloat la rapidesa de les institucions veneçolanes a l’hora d’aprovar la llei. “No hi ha precedents”, ha afegit, abans de comparar l’eficàcia del procés d’amnistia a Veneçuela amb el cas de Catalunya.

“L’última llei que em resulta propera s’ha aprovat a Espanya, pel conflicte viscut a Catalunya. Afecta un nombre molt menor de beneficiaris, però encara, dos anys després, hi ha algunes persones pendents pels problemes judicials”, ha declarat.

#AHORA | José Luis Rodríguez Zapatero felicitó a Delcy Rodríguez por la “iniciativa unilateral de traer a la Asamblea Nacional una buena Ley de Amnistia”. pic.twitter.com/LbD8ql662m

— Por la calle del Medio (@plcdelmedionews) March 17, 2026