“L’Iran no aconsegueix organitzar-se. No saben com signar un acord no nuclear. És millor que s’espavili aviat!”, ha dit el mandatari nord-americà en un missatge a les xarxes socials, en què ha adjuntat una imatge creada amb intel·ligència artificial en què se’l veu sostenint un fusell d’assalt amb un fons d’explosions i el missatge: “S’ha acabat el senyor simpàtic.”

Ahir, Trump va dir que l’Iran li havia traslladat que les autoritats estaven “en estat de col·lapse”, una afirmació negada per Teheran, que sembla que ha presentat una proposta a Washington per a aconseguir un acord de pau que no tractés el seu programa nuclear, tema central de la negociació.

El procés de converses, mediat pel Paquistan, fa dies que està encallat, perquè les diferències de posició han impedit una nova ronda de negociacions a Islamabad.

Els parlaments del president dels EUA i del rei britànic han estat farcits de bromes per tal d’alleugerir l’ambient. En un d’aquests comentaris, Carles ha assenyalat directament Trump: “Fa poc, senyor president, vau comentar que, si no fos pels Estats Units, els països europeus parlarien alemany. Gosaria dir que, si no fos per nosaltres, vosaltres parlaríeu francès.”

A lot of jokes from King Charles tonight.

“You recently commented, Mr. President, that if it were not for the United States, European countries would be speaking German. Dare I say that if it wasn't for us, you'd be speaking French” pic.twitter.com/9EyxNMLxCR

— Acyn (@Acyn) April 29, 2026

El comentari, que era gairebé un dard –Carles ha mirat als ulls de Trump mentre el llançava–, ha causat una gran riallada i molts aplaudiments a la sala. El president dels EUA ha somrigut.

Un embolic diplomàtic

En el seu discurs, Trump ha col·locat el rei britànic en una situació incòmoda –és una figura políticament neutral– quan s’ha referit a la guerra de l’Iran. “No permetrem mai que aquest adversari, Carles està d’acord amb mi, fins i tot més que jo, tingui una arma nuclear”, ha dit.

Poc després, el palau de Buckingham ha provat de desfer l’embolic. Un portaveu de la família reial, en declaracions a la BBC, ha destacat el paper neutral de Carles III: “El rei és, naturalment, conscient de la posició del seu govern sobre la prevenció de la proliferació nuclear.”

Sobre l’atemptat frustrat al sopar de corresponsals, que va obligar a evacuar-lo, a ell i a bona part del seu gabinet, ha dit que no estava preocupat perquè entén com és la vida. Trump diu que l’acte s’hauria de tornar a fer abans de trenta dies, i ha avançat que tindrà “encara més seguretat i un perímetre de seguretat més ampli”.

“Crec que és molt dolent que un boig pugui cancel·lar una cosa com aquesta –ha dit el president—. També hi ha gent fantàstica a la premsa”, ha dit, sense esmentar ningú, mentre era entrevistat en el programa 60 minutes de la CBS, en el qual era entrevistat.

Trump no ha dubtat a atacar l’entrevistadora del programa, Norah O’Donnell, que ha criticat per haver llegit una part de la nota que va deixar escrita l’autor de l’atac, Cole Allen, abans d’irrompre en el sopar. En aquesta nota, Allen titllava el president de ser “un pedòfil, violador i traïdor”.

El mandatari ha negat les acusacions. “Ja esperava que ho llegíssiu, perquè sabia que ho faríeu, perquè sou gent horrible. Gent horrible”, ha dit. I ha remarcat que ell que no havia violat ningú. “Aquesta brossa te l’ha explicada algun malalt. M’han relacionat amb tot un afer que no té res a veure amb mi. Me n’han exculpat completament.”

O'DONNELL: In his manifesto, he wrote that 'I'm no longer willing to permit a pedophile, rapist, and traitor to coat my hands with his crimes.' What's your reaction?

TRUMP: I was waiting for you to read that because I knew you would because you're horrible people. I'm not a… pic.twitter.com/zaZhcRwbWJ

— Aaron Rupar (@atrupar) April 26, 2026

Finalment, Trump ha assegurat que el policia que va resultar ferit en l’atac està bé. Segons que ha dit, l’agent ni tan sols volia anar a l’hospital.

“No tinc cap intenció de permetre que un pedòfil, violador i traïdor embruti les meves mans amb els seus crims”, va escriure Allen a la nota, filtrada als mitjans de comunicació nord-americans. “Sento ràbia quan penso en tot el que ha fet aquesta administració”, continua.

A més de Trump, Allen pretenia atacar “càrrecs públics, sense incloure [el director de l’FBI, Kash] Patel”. “Són l’objectiu, tot prioritzant del càrrec més alt al més baix”, explica.

En canvi, assenyala que el personal de seguretat i de l’hotel “no són objectius, si és possible”. Tot i això, en el cas dels agents del Servei Secret expressa la intenció de “incapacitar-los de manera no letal, si és possible”, perquè són “objectius només si cal”. El document també explica que utilitza perdigons i no bales per evitar danys majors.

La missiva recull una part de preguntes i respostes sobre les seves intencions, i en una fa referència al precepte cristià de posar l’altra galta. No obstant això, considera que “posar l’altra galta quan una altra persona és oprimida no és cristià, sinó complicitat amb els crims de l’opressor”. Així, cita “violacions en centres de detenció”, “pescadors executats sense judici” i “l’adolescent violada per molts criminals d’aquesta administració”.

Sobre el fet mateix de l’atac, argumenta que els Estats Units són un estat de dret, però que “quan els representants i jutges no compleixen la llei, ningú no els deu res”.

Allen demana reiteradament perdó a la seva família, amics i entorn en general i argumenta que “si hi hagués hagut una altra manera de fer-ho, ho hauria fet”. El text va ser enviat per Allen als seus familiars instants abans de començar l’atac.

A Allen, un professor de 31 anys amb domicili a la ciutat de Torrance, a Califòrnia, li poden atribuir dos càrrecs: ús d’una arma de foc en un crim violent i agressió a un agent federal amb arma de foc.

Blanche ha assegurat que encara s’investiguen els fets. “Això és una cosa que necessàriament ens portarà com a mínim uns quants dies. Creiem que aquest atac, o intent d’atac, tenia com a objectiu funcionaris de l’administració, però això és força preliminar”, ha dit a la cadena NBC.

El fiscal general ha reiterat que un dels possibles objectius era Trump, però ha afegit que prefereix esperar al resultat final de la investigació abans d’extreure’n totes les conclusions.

“Demà serà acusat en un tribunal federal d’agressió a un agent federal, d’haver disparat una arma de foc i d’intentar matar un agent federal”, ha dit Blanche sobre Cole Allen, tot afegint que no sap si hi ha cap connexió amb l’Iran en l’atac.

Els investigadors creuen que el sospitós va viatjar en tren des de Los Angeles fins a Chicago i, després, fins a Washington, abans de registrar-se a l’hotel on es va fer el sopar.

“Amb prou feines va trencar el perímetre [de seguretat]. I dient ‘amb prou feines’ vull dir uns pocs metres”, ha dit Blanche, que ha assegurat que l’atacant va muntar l’arma al mateix hotel.

“Odi anticristià”

En declaracions a Fox News, el president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat que la motivació de l’atac era l’odi anticristià. En aquest sentit, ha reiterat que l’intent d’atemptat és “una qüestió religiosa” i que Cole Allen era “fortament anticristià”. “Té problemes importants amb la resta de la seva vida”, ha afegit.

Trump on the WHCD shooter:

The guy is a sick guy—when you read his manifesto, he hates Christians. That’s one thing for sure.pic.twitter.com/66MzzyFLpz

— Clash Report (@clashreport) April 26, 2026

La presidenta de la Comissió Nacional Cubana de la UNESCO i representant de Cuba davant aquest òrgan, Dulce María Buergo Rodríguez, ha reivindicat davant el consell executiu la “sobirania i independència” contra “les amenaces d’agressió militar” i el “setge total als nostres subministraments de combustible” per part del president dels Estats Units, Donald Trump.

“A això s’hi afegeix la inclusió arbitrària de Cuba a la llista unilateral d’estats que presumptament patrocinen el terrorisme, les amenaces d’agressió militar i la recent ordre executiva del president dels Estats Units que pretén imposar un setge total als nostres subministraments de combustible sota la premissa que les privacions econòmiques i els consegüents danys humans obligaran el nostre poble a renunciar a la sobirania i la independència. No passarà”, ha dit Buergo.

Així mateix, ha destacat la necessitat d’assegurar la sobirania de l’illa: “Per a construir el país que volem, bo i contribuint a la construcció d’un món millor i pacífic.”

Les declaracions de Buergo denuncien la posició adoptada pel president Trump, que va acordar un “setge energètic” sobre Cuba. El president cubà, Miguel Díaz-Canel, va donar suport al febrer a una iniciativa per a dialogar amb els Estats Units “sense pressions” i respectant la sobirania del país.

Entre les primeres reaccions, com era d’esperar, atesa l’amistat que tenen amb Trump, hi ha les del president de l’Argentina, Javier Milei, i el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, que s’han alegrat que el president en sortís il·lès.

“Ens alleuja saber que el president i la primera dama es troben bé i fora de perill”, ha manifestat Netanyahu en nom seu i de la seva dona, Sara. “Enviem els nostres millors desitjos d’una recuperació ràpida i completa a l’agent de policia ferit i felicitem el Servei Secret dels Estats Units per una actuació ràpida i decisiva”, ha afegit.

Una altra aliada de Trump, la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni –amb qui va tenir un conflicte fa pocs dies–, ha expressat “solidaritat plena” i “l’afecte més sincer” al president dels EUA; a la primera dama, Melania Trump; al vice-president, J. D. Vance; i a tots els presents “pels fets ocorreguts al sopar de corresponsals de la Casa Blanca d’ahir a la nit”.

“Cap odi polític no pot trobar espai en les nostres democràcies. No permetrem que el fanatisme enverini els espais de lliure debat i d’informació. La defensa de la civilització ha de continuar essent la barrera infranquejable contra qualsevol deriva intolerant, en protecció dels valors que fonamenten les nostres nacions”, ha afirmat.

Un Viktor Orbán “molt preocupat” ha dedicat “pensaments i oracions” al seu amic Trump i a la primera dama, Melania, en nom del poble hongarès, al qual continua representant com a primer ministre sortint del país.

Rivals com ara el governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, també han traslladat missatges d’ànim a Trump: “La premsa lliure és fonamental en aquest país i la violència mai no és acceptable.”

No obstant això, Newsom destaca especialment el missatge de l’ex-presidenta de la cambra de representants dels Estats Units i una de les grans veus del Partit Demòcrata, Nancy Pelosi, el marit de la qual, Paul, va ser agredit el 2022 per un individu vinculat amb moviments conspiratius de l’extrema dreta nord-americana.

“Com a persona la família de la qual ha rebut violència política, les meves oracions són amb l’agent ferit i amb tots els afectats pel trauma d’aquests horribles incidents”, ha assenyalat Pelosi abans de manifestar un “gran alleujament” per l’absència de víctimes.

Contra la violència política

Amb els missatges de suport, els dirigents internacionals han aprofitat per condemnar un nou episodi de violència política al voltant de Trump, com va passar en l’intent fallit d’assassinat del 2024, en un míting a Pennsilvània.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la cap diplomàtica de la UE, Kaja Kallas, han reiterat que “la violència política no té cabuda en una democràcia” i que un esdeveniment “destinat a honorar la llibertat de premsa mai no hauria de convertir-se en un escenari de por”.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha dit que està consternat i ha denunciat que “qualsevol atac a les institucions democràtiques o a la llibertat de premsa ha de ser condemnat en els termes més enèrgics possibles”. El president francès, Emmanuel Macron, ha dit que “l’atac armat contra el president dels Estats Units ahir a la nit és inacceptable”, que “la violència no té cabuda en una democràcia” i que Donald Trump té tot el seu suport.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha afirmat que “la violència no té cabuda en una democràcia” i que el poble “decideix per majoria de vots, no amb armes”. “La violència i les amenaces contra polítics i periodistes soscaven la democràcia i són inacceptables”, ha declarat, per la seva banda, el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson. “Els meus pensaments són amb tots aquells afectats per l’incident, inclosos els periodistes suecs que van assistir al sopar”, ha afegit.

“Ens alegra que ningú no hagi resultat ferit”, ha dit el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. “En les democràcies, la lluita es lliura amb idees; no hi ha lloc per a cap forma de violència”, ha conclòs.

pic.twitter.com/zcgVgZivwD

— Rapid Response 47 (@RapidResponse47) April 26, 2026

Durant la matinada, agents de l’FBI s’han desplegat –inclosos mitjans aeris– en un domicili vinculat a Allen a Torrance i l’han escorcollat. Un veí de la casa del costat, que ha preferit de mantenir l’anonimat, ha dit a CNN que no tenia clar si Allen vivia en aquell domicili. Ha explicat que no el veia sovint, tot i que hi havia estat feia un parell de dies.

Segons aquest testimoni, el pare del sospitós és una persona afable i xerraire, amb qui tenien converses habituals.

El perfil d’Allen a LinkedIn assenyala que és professor a temps parcial a l’empresa C2 Education, dedicada a la preparació d’exàmens i classes de reforç. De fet, va ser nomenat “professor del mes” el desembre del 2024.

El 2017, es va graduar a l’Institut Tecnològic de Califòrnia amb un grau en enginyeria mecànica, i l’any passat va obtenir un màster en informàtica a la Universitat Estatal de Califòrnia. En aquest sentit, a LinkedIn, Allen també es defineix com a desenvolupador de videojocs. Va publicar un joc independent titulat Bohrdom, disponible a la plataforma Steam.

Els mitjans nord-americans també destaquen que, segons els registres de la Comissió Electoral Federal, va fer una donació de 25 dòlars a la campanya presidencial de Kamala Harris l’octubre del 2024.

“Odi anticristià”

En declaracions a Fox News, el president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat que la motivació de l’atac era l’odi anticristià. En aquest sentit, ha reiterat que l’intent d’atemptat és “una qüestió religiosa” i que Cole Allen era “fortament anticristià”. “Té problemes importants amb la resta de la seva vida”, ha afegit.

President Trump says tonight’s shooting at the WHCD is a clear example of why we need a need a new ballroom for The White House pic.twitter.com/a6dzeH9nyB

— Acyn (@Acyn) April 26, 2026

“He de dir que vam examinar les condicions d’aquest lloc”, ha explicat, en referència a l’hotel Hilton de Washington, “i no semblava un edifici gaire segur. No volia dir-ho, però per a coses com aquesta necessitem comptar amb els atributs [del saló de ball], perquè té vidre antibales i és resistent a drons, i tant l’exèrcit com el servei secret ho recomanen”.

“El cas és que, avui dia, ens calen mesures de seguretat com mai”, ha conclòs.

Per la seva banda, el servei de protecció presidencial ha subratllat la “valentia” dels seus membres, especialment la d’un agent ferit per trets de l’atacant, que es troba fora de perill gràcies al fet que duia una armilla antibales.

“Avui s’ha vist el pitjor i el millor d’aquest país”, ha assegurat el fiscal general dels Estats Units, Todd Blanche.

New video shows Secret Service evacuating JD Vance following the shooting pic.twitter.com/WaNiuprQvW

— Republicans against Trump (@RpsAgainstTrump) April 26, 2026

De fet, el primer que ha desaparegut de l’escena ha estat J. D. Vance, que gairebé ha estat arrossegat per la força per un dels agents. Un altre grup d’agents s’ha dirigit cap on era Trump, que abans de ser evacuat revisava una nota amb Melania Trump i alguns dels convidats.

BREAKING: Trump and several Cabinet members rushed out of the WHCA dinner after a security incident. pic.twitter.com/6X1CxIO80M

— Republicans against Trump (@RpsAgainstTrump) April 26, 2026

Uns quants policies armats amb rifles d’assalt, armilles antibales i cascs s’han col·locat davant el president, que ha estat agafat pels braços per dos agents del servei secret. De fet, mentre provava de sortir de l’estrada, Trump ha ensopegat i ha caigut a terra, fet que n’ha alentit l’evacuació. Poc després, dos militars també han pujat a l’estrada.

Footage of Trump being evacuated after shots fired pic.twitter.com/El7E74DgbT

— Republicans against Trump (@RpsAgainstTrump) April 26, 2026

El secretari d’Estat, Marco Rubio, que sopava entre els convidats, també ha rebut el suport d’un agent del servei secret, que l’ha obligat a amagar-se sota la taula. La resta de comensals també han estat obligats a tirar-se a terra.

Footage shows Secretary of State Marco Rubio ducking moments after shots were fired before being evacuated. pic.twitter.com/FvZZ1IfktX

— Republicans against Trump (@RpsAgainstTrump) April 26, 2026

New video shows Secret Service evacuating JD Vance following the shooting pic.twitter.com/WaNiuprQvW

— Republicans against Trump (@RpsAgainstTrump) April 26, 2026

Instants després de l’evacuació, el mateix Trump ha volgut treure ferro als fets i ha agraït, en un breu missatge publicat a les xarxes socials, la “fantàstica feina” del servei secret de la Casa Blanca.

Així mateix, unes hores després de l’incident, el president s’ha adreçat a la ciutadania per aclarir què ha passat durant el sopar. Trump ha confirmat que l’home detingut per les forces de l’ordre, Cole Allen, és resident a l’estat de Califòrnia i ha actuat pel seu compte, i l’ha qualificat de “llop solitari” i de “persona amb greus problemes”.

A la sala de premsa de la Casa Blanca, els periodistes han preguntat a Trump per la motivació de l’agressor. “Aquesta és una feina perillosa”, ha respost, i ha afegit que aquestes situacions passen a “persones de gran impacte”. També ha assegurat que “se’n sabrà més en els dies vinents, fins i tot en les hores entrants”.

El president ha volgut agrair la feina del servei secret, que ha qualificat de “molt ràpid i molt eficient”, i en particular la d’un dels seus membres, que ha rebut un tret per part de l’agressor, però que, segons que ha assegurat, “portava una armilla antibales de molta qualitat”.

En la mateixa línia, el mandatari ha volgut treure ferro a l’incident i ha expressat que desitja poder tornar a fer el sopar de corresponsals “en els trenta dies vinents”.

Un tiroteig a la Casa Blanca

El sopar de corresponsals ha estat interromput quan s’ha sentit un soroll d’origen no identificat a l’interior del recinte, fet que ha causat una reacció immediata per part de l’organització de l’acte i del personal de seguretat del president. Tot seguit, han demanat als assistents que abandonessin el lloc, enmig d’aplaudiments que han acompanyat la sortida. Uns quants comensals, com ara la corresponsal de CNN Kaitlan Collins, han revelat que s’han vist obligats a romandre uns quants minuts amagats sota les taules com a mesura de precaució.

pic.twitter.com/zcgVgZivwD

— Rapid Response 47 (@RapidResponse47) April 26, 2026

Minuts més tard, uns quants agents armats del servei secret han accedit a l’escenari on es trobava el president. Trump ha estat evacuat –juntament amb la seva esposa i el vice-president, J. D. Vance– com a part del protocol de seguretat activat arran de l’incident.

El document, que expressa frustració per la negativa o la reticència d’alguns aliats a concedir accés, bases i drets de sobrevol –allò que es coneix com a ABO– durant el conflicte amb l’Iran, evidencia que aquests drets són “el mínim imprescindible” dins l’OTAN, segons el funcionari. Les opcions es debaten en les altes esferes del Pentàgon.

Una altra de les mesures que s’hi esmenten és apartar països considerats “difícils” de càrrecs importants a l’aliança. El president nord-americà, Donald Trump, ha criticat durament els aliats que no han enviat forces navals per ajudar a reobrir l’estret d’Ormuz, tancat al trànsit marítim arran de la guerra amb l’Iran.

Trump també ha dit que estudiava de sortir de l’OTAN, tot i que el correu intern no recull aquesta opció ni tampoc el tancament de bases als països europeus. El funcionari no ha volgut precisar si es preveu una reducció de tropes nord-americanes a Europa.

Sánchez defensa la col·laboració espanyola amb l’OTAN

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la filtració i ha defensat la “col·laboració absoluta” amb els aliats. N’ha parlat a l’arribada a la cimera informal de la Unió Europea a Nicòsia (Xipre) i ha subratllat que la col·laboració es feia “en el marc legal internacional”: “No hi ha debat, complim totes les obligacions.”

Segons fonts presents al sopar de dijous dels líders europeus, hi van parlar de la “crisi causada per la guerra il·legal” i Sánchez va dir que les accions demostraven “el fracàs de la força bruta”.

Els EUA lamenten la manca de resposta dels aliats

El portaveu del Pentàgon, Kingsley Wilson, ha lamentat que, malgrat els esforços nord-americans, els aliats “no han estat a l’altura”. Ha dit que el Departament de Defensa elaborava opcions perquè el president disposi d’eines per a fer que els aliats assumeixin responsabilitats.

La guerra entre els Estats Units i Israel contra l’Iran ha obert interrogants sobre el futur de l’OTAN i ha accentuat la preocupació que Washington no defensi Europa en cas d’atac, segons que apunten analistes i diplomàtics. Tant el Regne Unit com França han sostingut que participar en el blocatge naval equivaldria a entrar obertament en la guerra, però afirmen que garantirien la seguretat de l’estret una vegad s’hi acordi un alto-el-foc estable o quan s’acabi el conflicte.

Càrregues contra Espanya per la negativa a accedir als requisits militars

L’administració Trump insisteix que l’OTAN no pot ser una relació unilateral i, segons el document intern, critica especialment Espanya per haver refusat de permetre l’ús de bases i l’espai aeri per a atacar l’Iran. Els EUA mantenen dues bases militars clau al país: la base naval de Rota i la base aèria de Morón.

Les mesures estudiades pretenen d’enviar un missatge clar als aliats europeus i limitar allò que es considera una “sensació de dret adquirit”. La suspensió d’Espanya tindria un impacte militar limitat, però un valor simbòlic fort, segons el document filtrat.

El memoràndum també proposa de reconsiderar el suport diplomàtic als territoris d’ultramar administrats per aliats, com ara les illes Malvines, sota administració britànica i reclamades per l’Argentina. El 1982, tots dos països es van enfrontar en una guerra breu, que es va tancar amb la rendició argentina.

Trump ha criticat reiteradament el primer ministre britànic, Keir Starmer, per la poca implicació del Regne Unit en la guerra de l’Iran. Inicialment, el Regne Unit va refusar de permetre atacs des de bases britàniques, però més tard va autoritzar missions defensives per a protegir la població nacional davant represàlies iranianes.

El secretari de la Guerra nord-americà, Pete Hegseth, ha remarcat que el conflicte evidenciava tensions internes dins l’Aliança Atlàntica i ha recordat que, tot i que l’Iran no podia arribar al territori dels Estats Units amb míssils de llarg abast, sí que pot arribar fins a Europa. Hegseth ha qüestionat el compromís d’alguns aliats: “No tens gaire aliança si hi ha països que no estan disposats a ser al teu costat quan ho necessites.”

En un comunicat difós pel Quarter General Central de Khatam al-Anbiya, comandament unificat de les forces armades iranianes, el portaveu Ebrahim Zolfaqari diu que l’exèrcit fa temps que està “preparat i amb les mans al gallet”. El text subratlla que, en cas de “qualsevol agressió o acció en contra”, l’Iran atacarà “immediatament i amb contundència” objectius ja determinats. El comandament militar afirma que l’exèrcit es troba en “estat de màxima preparació” i disposat a infligir “una lliçó més severa que l’anterior” als Estats Units i al “règim sionista assassí de criatures”, en referència a Israel.

Alhora, Teheran ha elevat el to per la situació al golf Pèrsic. El portaveu adverteix que l’Iran respondrà militarment al blocatge continuat dels ports i ha llançat un missatge inequívoc: “Aquesta vegada no hi haurà petroli.” Asseguren que trencaran el setge a la força. Prèviament, el comandament central nord-americà (Centcom) ha informat que vint-i-vuit vaixells havien girat cua o havien tornat a ports iranians d’ençà que va imposar el tancament naval de l’estret d’Ormuz, que ha deixat la zona pràcticament blocada la navegació.

El ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha qualificat aquest blocatge de “acte de guerra” i, per tant, de vulneració de l’alto-el-foc acordat amb Washington a començament de mes.

Un advertiment a tota la regió

Alhora, les autoritats iranianes han llançat un advertiment als països veïns del Llevant: si els seus territoris són utilitzats per atacar l’Iran, “hauran de dir adeu a la producció de petroli”. Ho ha dit el comandant de la força aerospacial de la Guàrdia Revolucionària, Seyed Mayid Musaví, en declaracions recollides per l’agència Tasnim.

Sense assenyalar cap estat en concret, l’avís arriba en un context de màxima tensió regional, després dels atacs encreuats de final de febrer i principi de març, en què països com Jordània, Bahrain, Kuwait, Catar, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van restar atrapats en l’espiral de represàlies.

De fet, a començament de març, aquests estats, juntament amb els Estats Units, van condemnar tots alhora els atacs iranians contra “territoris sobirans de la regió”, que van qualificar de “injustificats”. Ara, amb l’alto-el-foc en suspens i les amenaces encreuades en augment, la regió torna a ser al caire d’una escalada de conseqüències imprevisibles.

Q: "So to be clear, you're saying you need at least the prospects for a signed deal…or else you would resume bombing Iran?"

Trump: "Well, I expect to be bombing because I think that's a better attitude to go in with." pic.twitter.com/Ut7eiWjyyt

— The Bulwark (@BulwarkOnline) April 21, 2026

De fet, el règim iranià no ha confirmat l’enviament de cap delegació a Islamabad per a obrir noves converses de pau. En aquest sentit, Teheran diu que no acceptarà cap solució del conflicte mentre l’exèrcit nord-americà mantingui el blocatge a l’estret de l’Ormuz i als ports iranians. Ahir, el règim va acusar Washington de presentar unes exigències excessives per a tancar un acord.

En l’entrevista a la CNBC, Trump ha avisat el règim iranià que no tenien gaire temps per a negociar, tenint en compte que l’alto-el-foc s’acaba a les dues de la matinada (hora nostra). “L’Iran pot posar-se en molt bona situació si arriba a un acord”, ha dit, abans d’afegir que els dirigents iranians no tenien cap més opció que negociar.

Veterans held red tulips in solidarity with the Iranian people during civil disobedience today in Congress against the war. Over 60 were arrested. pic.twitter.com/FHRvsapYQN

— Mike Prysner (@MikePrysner) April 20, 2026

La mobilització ha estat organitzada per uns quants col·lectius de veterans, com ara About Face, el Centre per a la Consciència i la Guerra (CCW), Veterans per la Pau, Defensa Comuna, la Coalició de Resistència de Fayetteville, Military Families Speak Out i 50501 Veterans.

“Service members… don’t make the same mistakes we did. Exercise your rights to get out now.” – CCW Executive Director @MikePrysner arrested alongside 60+ veterans protesting Iran War today pic.twitter.com/2oyOdXcEfA

— Center on Conscience & War (@CCW4COs) April 20, 2026

Els participants duien tulipes vermelles en homenatge als iranians morts en atacs dels Estats Units –prop de 3.500, segons les autoritats iranianes– i han desplegat pancartes amb el lema “Fi de la guerra contra l’Iran”. També han fet una cerimònia de plegament de banderes nord-americanes en record dels tretze soldats dels EUA morts en el conflicte, mentre cridaven consignes. Tot seguit han estat reduïts per la policia i duts fora de l’edifici, tal com mostren vídeos difosos a les xarxes socials.

El CCW ha indicat que els manifestants exigien de reunir-se amb el president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, per lliurar-li la bandera plegada i demanar-li que es comprometés a deixar de finançar la guerra. L’organització també ha denunciat la detenció del director executiu, el veterà de la guerra de l’Irac Mike Prysner, que ha qualificat el conflicte de profundament impopular.

“La guerra a la qual em van enviar va costar, de manera absurda, la vida de milers de nord-americans i d’un milió d’iraquians”, ha dit Prysner abans de ser detingut, segons un comunicat del CCW. “Com la resta de veterans que avui m’acompanyen, fa dues dècades que vull tornar enrere i negar-m’hi. Els membres de les forces armades tenen aquesta oportunitat ara mateix”, ha afegit. I ha recordat que l’objecció de consciència era un dret legal i que la seva organització oferia assessorament professional.

“Em deixo detenir per donar visibilitat a aquesta opció, perquè ara és el moment. Aquesta guerra ja és profundament impopular i implica una crisi per a l’administració Trump”, ha continuat. Ha assenyalat que més d’un centenar de militars ja havien començat els tràmits d’objecció de consciència i que, si més s’hi afegien i alçaven la veu, hi havia una oportunitat d’accentuar la pressió fins a forçar la fi del conflicte.

Els fets han tingut lloc aquest matí, hora mexicana, davant desenes de visitants. Testimonis han enregistrat vídeos en què se senten les detonacions i es veu la reacció de pànic dels turistes, que intentaven protegir-se o fugir del recinte. Les autoritats mexicanes han confirmat que hi ha, pel cap baix, una víctima mortal i unes quantes persones ferides, algunes de les quals haurien caigut mentre intentaven escapar.

El Gabinet de Seguretat ha informat que al lloc dels fets s’hi han desplegat efectius de la policia estatal, la Guàrdia Nacional i l’exèrcit, i que s’hi han localitzat una arma de foc, una arma blanca i munició. La zona ha estat acordonada i evacuada mentre els serveis d’emergència atenien els ferits. De moment, es desconeixen les motivacions de l’atac. Algunes informacions apunten a una possible discussió prèvia, però les autoritats mantenen la investigació oberta per esclarir els fets.

“El destructor de míssils de la Marina dels EUA USS SPRUANCE ha interceptat el TOUSKA al golf d’Oman i l’ha advertit clarament que s’aturés. La tripulació iraniana s’ha negat a fer cas, de manera que el nostre vaixell de guerra els ha aturat en sec fent un forat a la sala de màquines”, ha escrit a Truth Social.

“En aquest moment, els marines dels EUA tenen el vaixell sota custòdia. El TOUSKA està sota sancions del Tresor dels EUA arran del seu historial previ d’activitat il·legal. Tenim el control total del vaixell i estem mirant què hi ha a bord!”, ha afegit.

Ara per ara, Teheran no ha fet cap declaració sobre l’assalt del vaixell.

“Tenim famílies ferides, agents de policia afectats, personal forense colpit”, ha dit el batlle de Shreveport, Tom Arceneaux. “Això afecta tota la comunitat, i tots compartim el dol amb aquestes famílies.” La policia no ha identificat el tirador ni les víctimes, però ha assegurat que alguns dels nens estaven relacionats amb l’agressor.

Un dels episodis que ha encès les alarmes va ser el 10 d’abril, quan Patel, en acabar la jornada, no va poder accedir a un ordinador del sistema intern. Convençut que havia estat blocat, va reaccionar amb pànic i va començar a trucar a col·laboradors assegurant que la Casa Blanca l’havia destituït. L’escena, qualificada per alguns testimonis de “crisi nerviosa”, es va escampar ràpidament pels passadissos de l’FBI. Finalment, tot es va atribuir a un error tècnic i Patel continuava en el càrrec.

Malgrat això, la percepció interna és que el director viu sota una pressió constant i amb la convicció que pot ser destituït en qualsevol moment. Fonts citades per The Atlantic indiquen que, després de la sortida de la fiscal general Pam Bondi, el seu nom també figurava entre els possibles relleus dins l’administració de Donald Trump. De fet, en l’entorn presidencial pot ser que s’hagin començat a comentar possibles substituts.

Però la Casa Blanca defensa públicament Patel. La portaveu Karoline Leavitt assegura que la seva tasca ha contribuït a reduir la criminalitat, i el fiscal general en funcions, Todd Blanche, elogia els seus resultats i desacredita les informacions periodístiques. El mateix Patel ha respost amb contundència, tot negant les acusacions i amenaçant amb accions legals.

Memo to the fake news – the only time I’ll ever actually be concerned about the hit piece lies you write about me will be when you stop. Keep talking, it means I’m doing exactly what I should be doing. And no amount of BS you write will ever deter this FBI from making America…

— FBI Director Kash Patel (@FBIDirectorKash) April 18, 2026

Tanmateix, el reportatge apunta a un patró de comportament que va més enllà d’incidents puntuals. Més d’una vintena de fonts descriuen una gestió irregular, amb decisions precipitades i una desconfiança constant cap al seu entorn. Aquestes actituds, segons aquestes fonts, es veuen agreujades per episodis d’intoxicació alcohòlica i absències inexplicades.

Uns quants funcionaris asseguren que Patel ha estat vist sovint en estat d’embriaguesa en espais com ara clubs privats de Washington i establiments de Las Vegas, i que, en algunes ocasions, s’han hagut de reprogramar reunions oficials per aquest motiu. Fins i tot membres del seu equip de seguretat poden haver tingut dificultats per a despertar-lo en determinats moments, cosa que ha arribat a requerir mesures extraordinàries.

Aquest context ha generat inquietud quant a la seguretat nacional. Alguns membres de l’FBI temen que la manca de disponibilitat del director en situacions crítiques pugui tenir conseqüències greus, especialment en un moment de tensió internacional amb l’Iran. “És el que em fa perdre la son”, afirma un funcionari citat per la revista.

L’arribada de Patel a la direcció de l’FBI, a començament del 2025, ja va ser polèmica. Procedent de l’entorn polític de Trump i amb antecedents de suport a teories conspiratives, la seva nominació va dividir tant demòcrates com republicans, tot i que finalment va ser confirmat per un marge ajustat al senat.

A l’interior de l’agència, les expectatives inicials de renovació s’han anat esvaint. Fonts internes descriuen una organització més tensionada, amb pèrdua de personal experimentat i retards en investigacions clau. També s’assenyala una tendència del director a actuar impulsivament en casos sensibles, com ara l’anunci prematur d’una detenció en un tiroteig que després no es va confirmar.

Malgrat tot, Patel té el suport del president, especialment per la seva disposició a actuar contra figures considerades adversaris polítics. Aquesta línia d’actuació inclou purgues internes i investigacions dirigides a agents que considera deslleials.

El resultat, segons veus citades per The Atlantic, és un FBI més feble i desorientat. Amb menys experiència acumulada i una direcció qüestionada, alguns experts alerten que la capacitat de resposta enfront d’amenaces, especialment terroristes, pot veure’s compromesa.

En paraules d’un antic alt càrrec d’intel·ligència, “falta aquell instint i criteri que només atorga l’experiència”. I, mentrestant, dins l’agència s’estén una sensació de desgast, frustració i incertesa sobre el futur immediat del seu màxim responsable.

El jutge de districte Richard Leon havia emès una ordre prèvia que detenia el projecte, tret de les “accions estrictament necessàries per a garantir la seguretat de la Casa Blanca i dels seus terrenys”. Ara Leon retreu a l’administració de Trump la voluntat de continuar les obres al·legant que tota la construcció queda coberta per aquesta excepció.

“Això no és una interpretació raonable ni correcta de la meva ordre!”, ha escrit el magistrat, tot qualificant l’argument de la Casa Blanca d'”increïble, sinó hipòcrita”. Ha afegit: “No hi puc estar d’acord”, remarcant que la seguretat nacional “no és un xec en blanc per a fer activitats il·legals”.

L’ordre judicial aclareix que “no prohibeix la construcció subterrània, inclosa la d’infrastructures de seguretat nacional, així com la construcció sobre nivell de terra —excepte el saló de ball projectat— que sigui estrictament necessària per a cobrir, assegurar i protegir aquestes instal·lacions de seguretat, sempre que aquesta construcció no limiti la mida i l’abast del saló de ball”.

Respostes de Trump a les xarxes

Donald Trump ha replicat amb quatre missatges consecutius a les xarxes socials en què acusa el jutge —nomenat per l’expresident republicà George W. Bush— d'”odiar Trump” i “esforçar-se per a soscavar la seguretat nacional”.

Segons Trump, “cap futur president, si viu a la Casa Blanca sense aquest saló de ball, no podrà sentir-se segur en actes, investidures o cimeres mundials”. El president insisteix que “el saló de ball és de vital importància per a la nostra seguretat nacional i cap jutge no pot aturar aquest projecte històric i imperatiu des del punt de vista militar”.

Tanmateix, el jutge Leon contradiu aquests arguments i recorda que “les mesures de seguretat previstes per al saló de ball encara tardaran mesos, si no anys, a implantar-se, la qual cosa contradiu la tesi dels demandats que la impossibilitat d’implantar-les ara suposa un perjudici irreparable”.

En paral·lel a això, Trump ha atacat durament el papa Lleó XIV, que ha qualificat de “feble en matèria de delinqüència” i “pèssim en política exterior”, fruit de les tensions entre la Casa Blanca i el Vaticà per la guerra a l’Iran i més conflictes internacionals. Hores després, Lleó XIV ha dit que no té cap intenció de debatre amb ell, però ha deixat clar que el seu paper és predicar el missatge de la pau.

Trump havia atribuït al pontífex una oposició a les campanyes militars nord-americanes a l’Iran i Veneçuela, i ha criticat la seva posició respecte de les armes nuclears, assegurant que no vol “un papa que pensi que està bé que l’Iran tingui armes nuclears”. També ha defensat la seva gestió com a president, afirmant que compleix el mandat rebut per reduir la criminalitat i reforçar l’economia dels Estats Units.

Reporter: Why did you attack Pope Leo?

Trump: I don’t think he’s doing a very good job. He likes crime I guess. We don’t like a pope who says it’s ok to have a nuclear weapon. We don’t want a pope that says crime is ok. I am not a fan of Pope Leo. pic.twitter.com/cj3oh1jSIL

— Acyn (@Acyn) April 13, 2026

El mandatari nord-americà ha anat més enllà i ha proferit comentaris de caràcter personal, mostrant la seva preferència pel germà del papa, Louis Prevost, que ha descrit com a afí al moviment trumpista. A més, ha dit que l’elecció de Lleó XIV com a pontífex va restar condicionada pel fet de ser nord-americà i per la voluntat de contrarestar la seva influència política.

Trump també ha retret al dirigent de l’Església Catòlica les seves crítiques a l’administració nord-americana i els seus contactes amb figures vinculades al Partit Demòcrata, i l’ha instat a centrar-se en el seu paper religiós i no en la política. En aquest sentit, ha conclòs que la seva actitud “perjudica” tant la seva figura com la mateixa Església.

Després de tot plegat, Lleó XIX n’ha parlat amb els periodistes que l’acompanyen en un viatge a Algèria i ha mostrat la seva determinació dient que continuarà parlant contra la guerra: “No tinc por de l’administració Trump ni a proclamar en veu alta el missatge de l’Evangeli, que és pel que crec que som aquí, i per això existeix l’Església.”

Ha mostrat distància entre el president dels EUA i ell, i ha dit que no és polític. Per això, ha continuat, “no veiem la política exterior des de la mateixa perspectiva, sinó com a constructors de pau”. “No crec que s’hagi de tergiversar el missatge de l’Evangeli, com fan alguns”, ha dit, i ha defensat que ell continuï “parlant clar contra la guerra, tractar de promoure la pau, el diàleg i el multilateralisme amb els estats per trobar solucions als problemes”.

“Massa gent pateix avui dia, massa persones innocents han estat assassinades, i crec que algú ha d’alçar la veu i dir que hi ha una manera millor”, ha conclòs.

Ahir Trump ja va dir que considerava que ja s’havia produït un “canvi de règim” perquè els principals dirigents havien estat assassinats en atacs dels EUA i Israel, i avui ha indicat que les noves autoritats podrien aturar a temps l’atac en massa que diu que farà: “Ara que tenim un canvi de règim total, amb unes mentalitats diferents, més llestes i menys radicalitzades, potser pot passar alguna cosa meravellosament revolucionària, qui ho sap?”

Tot i això, Trump manté l’amenaça i diu que “es descobrirà demà”, moment que defineix com un dels “més importants” en la “llarga i complexa història mundial”. “Quaranta-set anys d’extorsió, corrupció i mort s’acabaran finalment. Déu beneeixi el gran poble de l’Iran!”, acaba dient, en referència al període d’ençà de l’esclat de la Revolució Islàmica del 1979.

Final de l’ultimàtum

Trump ha insistit més d’un cop a dibuixar una conseqüència apocalíptica si l’Iran no cedeix a les seves exigències i reobre l’estret d’Ormuz. Un tancament que ha posat en escac l’abastiment de combustible de mig món, especialment a l’Àsia. Fins ara, sempre ha prorrogat la data límit dels seus ultimàtums, però darrerament insisteix a marcar clarament que aquesta nit com a final del termini marcat. Ha arribat a amenaçar que tot l’Iran pot ser destruït en una nit, incloent-hi atacs contra tots els ponts i les centrals nuclears.

En paral·lel, negociadors iranians i dels Estats Units conversen sobre un acord per a desescalar el conflicte. L’Iran va refusar una proposta dels Estats Units, i en va enviar una de pròpia a través de la intermediació del Paquistan. Trump va dir que no era “prou bona”, però va reconèixer que era “un pas molt rellevant”. L’Iran ha dit que els esforços del Paquistan per a la pau s’acosten a “una etapa crítica i sensible”.

I’m introducing Articles of Impeachment against Pete Hegseth. Here’s why. pic.twitter.com/mMblG7tA7s

— Congresswoman Yassamin Ansari (@RepYassAnsari) April 7, 2026

“He sol·licitat l’aplicació de la vint-i-cinquena esmena i presento ara mateix articles de destitució contra Hegseth”, ha dit a les xarxes socials, en què ha acusat Trump de “intensificar una guerra il·legal i terrible, amenaçant amb crims de guerra en massa i atacant infraestructures civils a l’Iran”.

En aquest sentit, la demòcrata també ha denunciat que la retòrica de Trump aquestes darreres 48 hores havia traspassat tots els límits, en referència als ultimàtums a l’Iran dient que destrossaria el país fins a fer-lo tornar a l’edat de pedra.

Ansari no és la primera congressista demòcrata que demana la destitució del cap del Pentàgon. Al desembre, Shri Thanedar també va fer la sol·licitud per a un procés de destitució contra Hegseth, però encara no ha aconseguit de forçar-ne una votació a la cambra.

D’una altra banda, el senador Chris Murphy (demòcrata per Connecticut) i més congressistes han afirmat que els plans per a atacar infrastructures civils a l’Iran constitueixen crims de guerra evidents, tot i que no han fet encara moviments en contra del secretari de Defensa.

“Dimarts vinent serà el Dia de les Plantes Energètiques i el Dia dels Ponts, tot en un”, ha declarat Trump abans d’assegurar que no hi haurà “res que s’assembli” a l’atac que desencadenarà si Teheran no accepta l’ultimàtum.

Un advertiment que Trump ha repetit en els termes més contundents possibles: “Obriu el coi d’estret, bojos del dimoni, o viureu a l’infern. Espereu i ho veureu. Lloat sigui Al·là.”

Un acord demà?

Poc després, i en declaracions a Fox News, Trump ha dit que està fart de la situació a l’estret. “Si no arriben a un acord ràpid, potser ho faig saltar tot pels aires i m’apodero del petroli”, ha indicat abans de dir que confia en la possibilitat d’assolir un acord d’última hora –és a dir, demà mateix–, per molt que les autoritats iranianes s’hagin negat en rodó d’ençà del començament a acceptar directament els seus termes.

Per facilitar les coses, Trump assegura que els negociadors iranians amb els quals tracta, sense donar noms, “han rebut una amnistia” per a protegir-los de nous atacs dels Estats Units com els que van posar fi a la cúpula de l’estament clerical iranià, representat en el difunt aiatol·là Ali Khamenei, a començament de la guerra.

L’Iran fa befa sobre l’estat mental de Trump

La primera resposta de l’Iran ha arribat mitjançant la seva xarxa d’ambaixades a l’estranger, com ara la del Paquistan, que ha instat directament les autoritats nord-americanes a obrir un procés de destitució contra Trump per motius de salut mental.

“DJ Trump ha de ser destituït a causa del seu comportament desequilibrat i la seva incompetència per a ocupar càrrecs oficials d’alt nivell”, ha manifestat la missió diplomàtica.

“La responsabilitat recau sobre el congrés i aquells que el van elegir, també sobre el gabinet, que comet traïció si no invoca la vint-i-cinquena esmena” constitucional que activa el procés de destitució.

Segons Trump, el rescat s’ha fet a les muntanyes mentre l’exèrcit iranià tenia activat un operatiu de recerca multitudinari que s’havia atansat molt a la localització del militar desaparegut. “Aquesta mena d’operacions rarament s’intenten perquè són arriscades per al personal i el material. No acostuma a passar”, ha afegit.

El president dels EUA diu que el rescat del militar és una demostració impressionant de valentia i talent de l’exèrcit nord-americà. En aquest sentit, ha anunciat que dilluns –a les 13.00, hora de Washington– farà una conferència de premsa, del despatx oval estant, amb membres de l’exèrcit.

La versió de Trump contrasta amb la divulgada per l’Iran, que assegura que ha fet fracassar l’intent de rescat. De fet, uns quants dirigents del règim, com ara el president del parlament, han fet befa a les xarxes de l’intent fallit de rescat, en el qual, segons Teheran, han destruït dos avions dels EUA, pel cap baix.

If the United States gets three more victories like this, it will be utterly ruined. pic.twitter.com/jutDghVrjz

— محمدباقر قالیباف | MB Ghalibaf (@mb_ghalibaf) April 5, 2026

En canvi, els mitjans nord-americans asseguren que els aparells els han destruït els mateixos militars dels EUA per evitar que acabessin en mans iranianes. Segons l’Iran, els enfrontaments amb els soldats nord-americans s’han saldat amb cinc baixes iranianes, pel cap baix.