Simón s’incorpora al consell com a conseller extern i n’assumirà la presidència, i José Vicente de los Mozos es manté com a conseller delegat i primer executiu de la companyia. El comunicat detalla que, amb el nou esquema de govern, es reforça la separació entre la presidència, de caràcter no executiu, i la direcció executiva.

El canvi arriba en un moment clau per a Indra, immersa en una etapa de transformació interna i de reforç de la governança.

Però què és, exactament, BlackRock? A molts lectors, el nom els sona a alguna cosa llunyana i abstracta. En realitat, és l’empresa financera més poderosa de la història.

Un origen marcat per una desfeta

La història de BlackRock comença amb un fracàs. L’empresa va ser fundada el 1988 per Larry Fink, Robert S. Kapito, Susan Wagner, Barbara Novick, Bennett Golub, Hugh Frater, Ralph Schlosstein i Keith Anderson per oferir als clients institucionals serveis de gestió d’actius d’una perspectiva de gestió del risc.

El risc, precisament, és la clau de tot. Poc abans, el 1986, un error de càlcul en les projeccions dels tipus d’interès va ocasionar una pèrdua de gairebé cent milions de dòlars en la divisió de Fink al banc First Boston, cosa que li va costar la credibilitat i, finalment, la sortida de l’empresa. Aquella caiguda el va obsessionar. Convençut que sense un sistema rigorós de gestió del risc no hi havia cap èxit que durés, va crear BlackRock per demostrar que es podia fer millor.

Fink, Kapito, Golub i Novick havien treballat junts a First Boston, on van ser pioners en el mercat de valors amb suport hipotecari als Estats Units. Inicialment, van obtenir el suport de Peter Peterson, del grup Blackstone, que els va concedir una línia de crèdit de cinc milions de dòlars en canvi d’un 50% del negoci. Quan el 1994 hi va haver la ruptura amb Blackstone per diferències estratègiques, Fink es va emportar no sols l’equip i el model de negoci, sinó també el nom: BlackRock, amb què homenatjava l’origen però guanyava independència.

La plataforma que ho controla tot: Aladdin

Allò que distingeix BlackRock de qualsevol altre fons d’inversió no és únicament la quantitat de diners que gestiona, sinó la tecnologia que empra per fer-ho. La clau de l’èxit va ser el model operatiu centrat en la plataforma tecnològica Aladdin —acrònim d’Asset, Liability, Debt and Derivative Investment Network—, un sistema d’anàlisi que permet d’avaluar riscs, simular escenaris i gestionar carteres de manera integrada.

Aladdin no sols és emprat internament per BlackRock, sinó també per institucions financeres i fons sobirans de tot el món. En unes altres paraules: BlackRock no sols gestiona el seu propi imperi, sinó que ven el cervell tecnològic amb el qual funcionen bancs, asseguradores i governs de mig planeta. Per tant, qui controla Aladdin, en certa manera, controla la informació sobre bilions de dòlars d’actius de tercers.

Un creixement accelerat per crisis alienes

L’ascens de BlackRock fins al cim del poder financer mundial va lligat, paradoxalment, a les grans crisis d’aquestes darreres dècades. El govern dels Estats Units va contractar BlackRock perquè ajudés en la recuperació posterior a la crisi financera del 2008. I durant la pandèmia de la covid-19, la Reserva Federal nord-americana també va recórrer a BlackRock perquè l’ajudés a comprar actius amb problemes.

Les adquisicions van ser l’altre motor del creixement. Sota el lideratge de Fink, l’empresa va créixer fins a adquirir Merrill Lynch Investment Managers el 2006 i, posteriorment, Barclays Global Investors el 2009, la qual cosa va incloure la plataforma d’ETFs iShares. Aquestes adquisicions van convertir BlackRock en el gestor d’actius més gran del món.

El resultat d’ençà d’aleshores ha estat vertiginós. Els actius sota gestió han crescut dels 69.000 milions de dòlars el 1995 fins als 13,5 bilions en el tercer trimestre del 2025. Al tancament del quart trimestre del 2025, els actius sota gestió van assolir un rècord de 14,04 bilions de dòlars. Per tenir una referència propera: el PIB del Principat de Catalunya l’any 2024 va assolir els 316.728 milions d’euros. BlackRock, doncs, gestiona un volum de capital equivalent a quasi quaranta-cinc vegades l’economia catalana.

Com funciona: un accionista que és a tot arreu alhora

BlackRock no és exactament un fons d’inversió en el sentit tradicional. És, principalment, una gestora d’actius: gestiona els diners d’altri. Entre els seus clients, hi ha institucions financeres, companyies d’assegurances, bancs centrals, fons sobirans, fons de pensions i fins i tot famílies amb gran patrimoni. Quan un funcionari jubilat al Regne Unit cobra la pensió, o quan un fons sobirà noruec inverteix els seus excedents petrolífers, és molt probable que una part d’aquells diners passin per les mans de BlackRock.

El gran producte que ha democratitzat la inversió a escala global és l’ETF (Exchange-Traded Fund, o fons cotitzats en borsa). La divisió iShares de BlackRock ha superat el llindar dels 5 bilions de dòlars en actius sota gestió. Un ETF permet a qualsevol inversor, amb poc capital, de comprar una cistella diversificada d’accions d’empreses d’un índex sencer –el S&P 500, el Dax alemany o l’Íbex 35, per exemple– sense haver d’adquirir cada títol individualment.

Això té una conseqüència estructural enorme: BlackRock, juntament amb Vanguard i State Street –els anomenats Big Three–, controla més del 5% de les accions de la majoria d’empreses del S&P 500. És un poder que no s’exerceix des d’una cadira de consell d’administració, sinó per mitjà del vot per poders (proxy voting) a les assemblees d’accionistes. Amb un simple vot delegat en nom de milions d’inversors, BlackRock pot influir en polítiques de dividends, en criteris de govern corporatiu o en les estratègies ambientals d’una empresa.

Quin poder real té BlackRock sobre el Banc Sabadell?

La presència de BlackRock al Banc Sabadell és significativa, però cal contextualitzar-la. La gestora nord-americana és present a l’accionariat del Sabadell d’ençà del 2010, i ha anat pujant posicions al banc català d’ençà d’aleshores. També és el primer accionista del BBVA, amb un 7,15% del capital, cosa que significa que hauria estat també el primer accionista del banc resultant si l’OPA hagués triomfat.

Ara bé, tal com expliquen fonts financeres, BlackRock, com la resta dels grans fons, replica els índexs borsaris i fa una gestió passiva, és a dir, no cerca d’incloure consellers en les empreses on entra i no aplica el poder polític que la seva participació li permetria d’exercir. La seva presència és, per tant, la d’un inversor estable i de llarg termini.

BlackRock és un dels primers accionistes en unes quantes empreses cotitzades de l’Íbex 35, especialment als bancs. Al BBVA assoleix el 7,15%, al Santander el 6,8%, a CaixaBank el 4,68% i a Bankinter el 5,9%.

Les polèmiques que l’acompanyen

Amb el temps, el poder de BlackRock ha generat un conjunt de crítiques i controvèrsies que convé de saber per tenir una visió completa d’aquesta empresa. La primera de totes, la porta giratòria amb els governs.

La relació de BlackRock amb el poder polític va molt més enllà de la simple influència financera. La llarga relació de Fink amb alts funcionaris dels Estats Units ha generat múltiples preguntes sobre possibles conflictes d’interès respecte de contractes públics adjudicats sense licitació competitiva.

Durant la crisi de la pandèmia, el conseller delegat Larry Fink va estar en contacte freqüent amb el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, i amb el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, els dies previs a l’anunci dels programes d’emergència. En un correu electrònic obtingut per la premsa, Fink es referia als plans de rescat com “el projecte” en què ell i la Fed “treballaven plegats”. La seva empresa va ser l’única, de tot Wall Street, que es va situar en el centre d’aquella operació. Una pauta similar es va reproduir a França: Emmanuel Macron, tot just al cap de trenta dies d’haver arribat a l’Elisi, va convidar Larry Fink a París, i mesos després va privatitzar els salons del palau presidencial perquè els ministres francesos “presentessin” el país als dirigents de l’empresa nord-americana.

També BlackRock ha rebut moltes crítiques pel medi. Durant anys, BlackRock va impulsar una estratègia d’inversió responsable basada en criteris ambientals, socials i de governança, i Larry Fink publicava cada any cartes obertes als consellers delegats del món demanant-los que s’impliquessin en el futur del planeta. El 2020 va anunciar que la sostenibilitat ambiental seria un objectiu clau per a les decisions d’inversió. Però les crítiques van arribar de seguida i de totes bandes: de l’esquerra, per mantenir inversions en combustibles fòssils; de la dreta, per una suposada intromissió ideològica en les empreses. El resultat és que el 2023 Fink va dir que havia deixat de fer servir la terminologia ecologista perquè havia estat convertida en arma política. El tomb va il·lustrar la fragilitat d’una estratègia de comunicació construïda sobre principis que l’empresa mateixa no estava disposada a defensar fins al final.

Però una de les polèmiques que més ha envoltat BlackRock aquests darrers anys és un rumor persistent a les xarxes socials: l’acusació que l’empresa compra cases unifamiliars a dojo als Estats Units, cosa que encareix el mercat immobiliari i deixa les famílies sense accés a l’habitatge. Els verificadors de fets han negat sistemàticament aquesta afirmació, i els informes destaquen que bona part del contingut a internet confon BlackRock amb Blackstone i amb uns altres inversors actius en el sector del lloguer unifamiliar.

BlackRock diu que no compra cases unifamiliars als Estats Units i que la seva exposició immobiliària se centra en valors hipotecaris, habitatge plurifamiliar i finançament de nova construcció. Que el rumor persegueixi l’empresa malgrat que sigui fals revela fins a quin punt la dimensió de BlackRock ha generat una desconfiança profunda i difícil d’eradicar en sectors molt amplis de la societat.

Sigui com sigui, més enllà de les anècdotes, hi ha una crítica estructural que preocupa cada vegada més economistes i reguladors: la concentració en tan poques mans d’una quantitat tan enorme de capital, amb la capacitat d’influir en decisions de sostenibilitat, governança i estratègia en gairebé totes les grans empreses del món. Quan tres gestores –BlackRock, Vanguard i State Street– controlen alhora percentatges significatius de pràcticament totes les empreses dels grans índexs, els mecanismes tradicionals de la competència capitalista s’alteren d’una manera que cap regulació no havia previst ni sembla que tingui manera de corregir.

Apple fou fundada avui fa cinquanta anys, el primer d’abril del 1976, en un garatge de Cupertino (Califòrnia) per Steve Jobs i Steve Wozniak, dos universitaris poc interessats per l’educació formal que van canviar la manera com la humanitat fa servir els ordinadors, escolta música i es comunica. Al cap de cinc decennis, l’empresa és valorada en més de 3,6 bilions de dòlars i és la cotitzada a la borsa més valuosa del món. Aquesta setmana, mentre Apple prepara una festa d’aniversari a la seu d’Apple Park, a Cupertino, amb el conseller delegat Tim Cook d’amfitrió, la companyia ha organitzat actes simultanis en ciutats de tot el món i ha llançat nou productes nous en un sol mes. Tanmateix, la celebració coincideix amb un moment de pressió creixent sobre un model de negoci que els crítics consideren com més va més incompatible amb el relat fundacional de l’empresa.

Perquè Apple no va nàixer prometent de fer-se rica. Apple va nàixer prometent d’alliberar la humanitat. El 22 de gener de 1984, durant la Super Bowl, va emetre un anunci que la història de la publicitat ha convertit en llegenda. Filmat per Ridley Scott, mostrava un món distòpic inspirat en la novel·la 1984, de George Orwell, on fileres de treballadors uniformes miraven una pantalla autoritària gegant. De sobte, una atleta solitària irrompia a la sala i trencava la pantalla amb un martell. El missatge era clar sense dir-lo directament: Apple era la rebel que desafiava la conformitat d’una indústria dominada per IBM. L’anunci es va emetre una sola vegada als Estats Units, però va esdevenir llegendari i és considerat un dels cims publicitaris més brillants de la història.

Tretze anys més tard, el 1997, quan Jobs va tornar a una Apple a punt de fer fallida, la companyia va tornar a llançar una campanya inspiradora, “Pensa diferent”, amb un pressupost de 90 milions de dòlars i amb imatges en blanc i negre de pensadors transgressors com ara Bob Dylan, Martin Luther King, Gandhi i John Lennon. Apple, doncs, no es definia com una empresa d’ordinadors, sinó com un fabricant d’eines per a pensadors creatius que volien trencar regles. La gent no comprava productes d’Apple, sinó que s’adheria a una manera de veure el món. El problema és que, a mesura que ha crescut, el contrast entre aquella definició i la realitat del model de negoci s’ha fet cada vegada més viu.

Avui, l’App Store és l’única porta d’entrada al programari dels dispositius Apple i la companyia s’embutxaca una comissió per cada transacció, cosa que li ha fet rebre acusacions d’abús de posició dominant, un escrutini regulador a Europa i ordres judicials als Estats Units perquè obri la plataforma. Grups de consumidors com el CIPPIC canadenc descriuen l’App Store com un “jardí tancat” on Apple controla i supervisa l’accés a qualsevol programari i on els desenvolupadors tenen l’obligació de distribuir les seves aplicacions exclusivament per mitjà de la plataforma i fer servir el sistema de pagament propi d’Apple. El Departament de Justícia dels EUA ha acusat la companyia de tenir un poder de monopoli al mercat dels telèfons intel·ligents i de fer servir el control sobre l’iPhone per a mantenir una conducta il·legal i sostinguda. Apple nega les acusacions i defensa que el seu model garanteix la seguretat i la intimitat dels usuaris.

Malgrat tot, la companyia ha sabut encarar tots aquests fronts legals mantenint una imatge pública impecable. Tim Cook, en una carta oberta publicada per l’aniversari, escriu que Apple “va ser fundada sobre la noció simple que la tecnologia havia de ser personal, i aquella creença –radical en aquell moment– ho va canviar tot”.

Però el desafiament més important que afronta Apple en el cinquantè aniversari no és judicial, sinó tecnològic. L’empresa celebra el mig segle just quan la intel·ligència artificial la desafia a demostrar que pot oferir una nova innovació capaç de transformar la cultura, com ja va fer en el passat. Siri ha quedat molt enrere respecte de Google i OpenAI, tot i que els rumors apunten ara a una versió reformulada i a una possible integració de Google Gemini directament als dispositius d’Apple. Si es confirmés, seria un dels anuncis de col·laboració tecnològica més importants d’aquests darrers anys.

I és en aquest context que Apple ha d’afrontar també una transició de lideratge que els analistes descriuen com la més significativa d’ençà de la mort de Steve Jobs el 2011. Tim Cook, que va fer 65 anys el novembre passat i en fa quinze que és al capdavant de l’empresa, ha ampliat discretament les funcions de John Ternus, el responsable d’enginyeria de maquinari, per incloure-hi també la supervisió dels equips de disseny. A Apple hi ha un consens creixent que Ternus és el candidat més ben posicionat per a convertir-se en el conseller delegat de l’empresa.

Ternus, de 50 anys, es va incorporar a Apple el 2001 i ha ascendit pels rengles de l’enginyeria de maquinari. El seu estil és descrit per antics col·legues com a meticulós i prudent: de perfil baix, però d’influència notable. Quan un periodista li va preguntar recentment per la successió, Ternus li va respondre: “La bona notícia és que m’encanta la feina que faig.” Una no resposta que va ser interpretada com a resposta.

Però no tothom a Apple veu la cosa tan clara. L’ex-directiu Cameron Rogers, que hi va treballar entre el 2005 i el 2022, ho resumeix així: “Si vols fabricar un iPhone cada any, Ternus és el teu home.” La pregunta per a Apple, afegeix, és si la companyia necessita un innovador o un altre gestor hàbil. Alguns analistes creuen que Ternus encara no ha demostrat que pugui guiar una categoria de productes genuïnament nova fins al mercat, ni empènyer la companyia cap a la seva pròxima fase de creixement.

La comparació amb Jobs és inevitable i, al mateix temps, potser injusta. Cook mai no va ser Jobs i la companyia ha prosperat precisament gràcies a això: amb una gestió financera impecable, una expansió de serveis extraordinàriament rendible i una capacitat d’execució que Jobs mai no va tenir. Jobs ha marcat Apple i va construir una marca que feia somniar. Cook s’ha limitat a vendre.

La festa del cinquantè aniversari, en aquest sentit, no sols és una celebració del passat. També és, sobretot, una operació de projecció de continuïtat cap al futur. La imatge del concert d’Alicia Keys a Grand Central ho sintetitza tot: una multitud emocionada, amb els telèfons a l’aire, celebrant que una empresa que els ha venut aquell mateix dispositiu per més de mil euros els regala un concert. Allò que va nàixer com un acte estratègic de creació de mites –concebre l’ordinador personal com un instrument de llibertat individual– s’ha convertit, així, en el model dominant que totes les grans empreses tecnològiques han adoptat d’aleshores ençà. Apple en va ser la primera. I, cinquanta anys després, continua essent-ne el referent indiscutible. Allò que ningú no sap és si aquesta Apple és la que van voler els seus fundadors, ara fa cinquanta anys.

L’operació preveia que Parlem adquiria els actius d’Avatel a Catalunya, les Illes i una part del País Valencià. El consell d’administració de Parlem havia aprovat al desembre els termes i les condicions de la compra, que hauria representat per a Parlem un augment de la facturació superior a 20 milions d’euros i un ebitda superior a 6 milions d’euros. Segons les previsions fetes públiques aleshores, la integració hauria pogut permetre a Parlem de superar els 70 milions d’euros en ingressos el 2026. Finalment, les discrepàncies entre totes dues companyies han frustrat l’operació.

Ahir Parlem va anunciar la dimissió del conseller delegat, Xavier Capellades, que segons l’operadora va deixar el càrrec per “motius personals”. El fundador de Parlem, Ernest Pérez-Mas, torna a assumir-ne les funcions executives i exercirà de president executiu de la companyia.

L’ERO encara no s’ha presentat formalment, però ahir es va comunicar als sindicats. La direcció preveu d’oficialitzar-ne la presentació les pròximes setmanes.

Estructura i expansió internacional

Mediapro, fundada ara fa trenta anys a Barcelona per Gerard Romy i Jaume Roures, i a la qual després es va incorporar Tatxo Benet, va començar amb un equip de quatre persones en una oficina de la ciutat. Actualment, ha esdevingut un grup global amb més de 7.000 treballadors i presència en 52 ciutats de quatre continents.

Una part fonamental del seu negoci ha estat la gestió de drets d’imatge i la producció d’esdeveniments esportius, tot i que aquests darrers anys s’ha diversificat cap a uns altres àmbits de la producció audiovisual.

Henkell ja va entrar al capital de Freixenet el 2018 amb el 50% de les accions, compartides amb les famílies Ferrer i Bonet. L’empresa assegura que, en aquests vuit anys de col·laboració, el grup s’ha convertit en el principal productor mundial de vins escumosos. La venda de la resta d’accions es va formalitzar ahir.

Pedro Ferrer continuarà vinculat a l’empresa com a president d’honor, juntament amb José Luis Bonet.

Un cop tancada l’operació, la família Ferrer i Bonet mantindran l’activitat en el sector vinícola per mitjà de Ferrer Wines, el grup de cellers propietat de Pedro Ferrer. Tots dos preveuen d’incrementar-hi la inversió.

Segons que ha informat la Comissió, si l’operació es materialitza, incidiria principalment en la distribució i el subministrament al detall de gas a Portugal. La Comissió ha detallat que la transacció “no plantejaria problemes de competència” per l’impacte “limitat” que tindria en els mercats on operen totes dues empreses.

La institució europea ha assenyalat que, segons l’anàlisi feta, l’entitat resultants “no tindria capacitat ni incentiu per participar en cap estratègia d’exclusió” respecte d’altres competidors dels mercats on operarà. Així doncs, la Comissió considera que la concentració és compatible amb el marc de la competència europea.

—He vist que el mandat de FemCat, el dividiu en tres eixos: creació de riquesa, cohesió social i llengua catalana.
—Hi havia més coses, però sí: crec que un país, per a ser pròsper i perquè la seva gent visqui millor, necessita que crear riquesa i que aquesta riquesa generi més riquesa. I si fas que el país sigui més pròsper, fas que les empreses siguin més grans. I s’ha demostrat que les empreses més grans tenen sous més alts. I fas que tot funcioni millor, que els serveis públics funcionin millor, que la gent tingui serveis socials de més qualitat. Penso  una mica això. La qüestió social en aquest país ara és imprescindible perquè, com ja vam viure als anys seixanta o setanta, la immigració ha arribat aquí. I, si no som capaços d’integrar-la… Integrar vol dir que participi activament en aquesta societat i en les seves peculiaritats. Crec que la llengua és una part importantíssima de cohesió i fa augmentar la productivitat. És a dir, un treballador que aprèn català és una persona més formada i molt més eficient a la feina. I, per tant, això augmenta la productivitat.

—I, d’aquests 150 empresaris, quants no són blancs? Quants són immigrants?
—No cal no ser blanc per a ser immigrant. No fem estatístiques d’on ve la gent, però la realitat social de Catalunya és la que és. I hi ha una part importantíssima de la població que és immigrada o filla d’immigrants o néta d’immigrants. No tinc cap dubte que, si fem les coses bé, d’ací a vint anys hi haurà empresaris del Marroc, subsaharians, asiàtics… N’estic convençudíssim.

—Catalunya té sous baixos?
—Catalunya té un PIB per càpita molt baix. Si té un PIB per càpita molt baix, doncs… És que el sou baix s’hauria de definir. Si una empresa no pot pagar sinó aquest sou, perquè és el que al final dóna l’economia de mercat, doncs baixos o alts és un concepte molt estrany. Jo parlaria més de sectors. Tenim sectors amb sous baixos? Sí, molt.

—Comparat amb els altres països?
—No ho sé exactament, no n’he fet la comparació, però tenim sectors amb sous que són baixos, sí. Moltes vegades és el sector agropecuari, el sector turístic… Això no vol dir que totes les empreses paguin sous baixos: vol dir que el sector en general se sosté amb sous baixos.

—Em sembla que fou el governador del Banc d’Espanya que va lligar, al Cercle d’Economia, la baixa productivitat amb sous baixos i contractes temporals.
—Això ho va dir un dia Joe Biden, quan li van preguntar que no es trobaven treballadors, i ell va respondre: “Pagueu-los millor.” Ho va dir Biden, que no és un comunista.

—Us sentiu còmode amb la idea de lobby? O centre d’estudis? Amb quina etiqueta us sentiu còmode?
—M’agrada molt fundació d’empresaris. FemCat vol col·laborar, del punt de vista empresarial, a fer de Catalunya un dels millors països del món. I tampoc no som una fundació que vagi pel món cercant nous socis, en absolut. Anem a cercar gent que creiem que hi pot col·laborar i que estigui una mica arrenglerada amb allò que defensem.

—Jo diria que Tatxo Benet és independentista.
—Sí.

—I FemCat?
—No ho sé. I tampoc no ho ha de ser. Hi deu haver gent de tota mena, els uns que pensaran d’una manera i els altres que pensaran d’una altra. L’única cosa que tenim en comú és la voluntat d’aportar tant com puguem perquè Catalunya sigui cada vegada un país més pròsper i ric, i que els seus ciutadans també ho siguin, tinguin una vida millor i siguin més feliços.

—FemCat ha signat el manifest del G-8, que diu que la proposta de nou finançament és insuficient, però també creu que representa una millora. FemCat, no el G-8, què pensa del nou finançament?
—Exactament això.

—Ah! Pensava que potser hauria anat una mica més enllà.
—Si m’ho preguntes a mi, com a FemCat, crec que la majoria estaríem d’acord que hi hagués un pacte amb què Catalunya tingués molta més responsabilitat i molta més autonomia a l’hora de dissenyar la seva política fiscal. És una aspiració de Catalunya de fa dècades i que no s’ha resolt.

—Sóc un dels lectors de Tatxo Benet opina que…, les peces que envieu per Telegram. I sou contundent. Per exemple, amb Rodalia.
—M’agrada escriure i això del Telegram és la sortida que he trobat. I en aquest cas vaig veure en diverses tertúlies telefòniques que al capdavall el debat era si la culpa no devia ser nostra per haver estat preocupats per unes altres coses en compte d’amoïnar-nos pels trens. Però què em diu? Als catalans ens agrada molt d’autoculpar-nos de tot. Recordo l’any 2008, la primera manifestació: hi havia desenes de milers de persones pel tema de les infrastructures i Rodalia. Que no ho hem demanat prou? No hem parat de demanar-ho!

—Quines coses que ha fet FemCat destacaríeu?
—Cada dos anys fem un viatge de benchmarking, l’any passat vam anar a Corea. Hi van venir els quatre rectors de les universitats catalanes. Quan vols crear riquesa necessites innovació, necessites talent. Aquest talent, aquesta innovació, el lloc on hauria de ser és a les universitats. Però després has de transferir-lo a les empreses: i, a Corea, aquesta interrelació entre universitats i empreses és molt ben travada.

—A Mediapro vau fer una cosa poc habitual, que és una empresa molt gran en un país d’empreses petites i mitjanes.
—Ho vaig dir el dia de la inauguració, que una de les coses que faria a FemCat seria treballar perquè la idea de fer empreses grans no faci por a Catalunya, ni faci por als empresaris, sinó que sigui una manera de crear més riquesa.

—I per què fa por?
—L’empresari és una persona que ha creat una cosa de zero i l’ha feta créixer. I costa d’admetre que uns altres puguin participar-hi. En pot perdre el control. Crec que s’ha de matisar la idea que l’empresa familiar és importantíssima, que ho és, però també és important que no hi hagi por que, en un moment determinat, puguis tenir inversors que et permetin de fer-la créixer.

—Sou una entitat dels Països Catalans?
—Un dels impulsors, que es va morir fa poc, era mallorquí. Tampoc no ens oposaríem a l’entrada de ningú.

—Què llegiu ara mateix?
—Els miserables de Victor Hugo, del qual s’ha fet una traducció nova, la de Bohigas de Club Editor. Són 1.600 pàgines. Cent pàgines de la novel·la són la descripció de la batalla de Waterloo. I el llibre anterior, que et recomano, són quatre volums sobre Mussolini, d’un periodista italià.

—Us preocupa això del feixisme?
—Sempre m’ha preocupat el feixisme, sempre he estat molt antifeixista.

—Què en penseu, de Sílvia Oriols?
—És que no m’agrada ni parlar-ne. Crec que no es fa cap favor parlant d’ella ni de posicions que puguin ser…

—Voldríeu dir alguna cosa sobre FemCat que no us hagi preguntat?
—Tenim manca de dones. I és un dels objectius també que ens hem marcat: intentar de cercar més dones.

—Per acabar: vaig veure una foto vostra amb una néta, oi?
—Sí, tinc una néta i una altra que ha de néixer aviat. Avui la mare surt de comptes. La néta es diu Bruna i la que naixerà, Blau. Tinc quatre fills meus i dos més que m’ha aportat la segona dona.

—Quins noms tenen els fills?
—Tuixén, Mo, Jordi i Roman. I, després, Alejandra i Jimena.

El mapa, promogut pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, recull informació d’establiments com ara les cereries Subirà (oberta el 1761) o Abella (1862), la Granja Viader (1870), la Graneria Sala (1885), els Queviures Serra (1890), i molts més. Podeu consultar el mapa a continuació.

Per regions, 262 establiments són a l’àrea metropolitana de Barcelona; 98 a les comarques gironines; 93 a la Catalunya Central; 61 al Penedès; 37 a les Terres de l’Ebre, i 32 tant a les comarques de Ponent com al Camp de Tarragona.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha presentat el mapa durant una visita al restaurant Casa Marieta de Girona, un establiment centenari amb 133 anys d’activitat. Segons que ha dit, l’objectiu és “donar visibilitat i reconeixement als establiments centenaris, preservar el patrimoni comercial i reforçar el comerç de proximitat”.

Una eina per a visibilitzar el comerç històric

Els negocis inclosos han estat reconeguts amb els Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris, una distinció de la Generalitat que vol destacar la qualitat i la capacitat d’adaptació d’aquests establiments centenaris a l’evolució del país i de l’activitat comercial.

L’ERO s’emmarca en el pla global de l’empresa de reduir prop de 14.000 llocs de feina arreu del món, sobretot en perfils administratius i d’oficina. Amazon ha vinculat aquests ajustos a la reestructuració interna i a l’automatització de processos, especialment arran de la implementació de la intel·ligència artificial.

L’acord preveu una indemnització de 38 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, i estableix una compensació mínima de 7.000 euros. També inclou un permís retribuït fins al 28 de febrer perquè els treballadors afectats puguin optar al cobrament d’accions de la companyia.

A més, s’ha pactat que les sortides siguin voluntàries, que els col·lectius protegits tinguin dret a la permanència i que més d’un centenar de persones puguin ser reubicades en altres empreses del grup. CCOO, que comptava amb 10 dels 13 representants de la plantilla a la taula de negociació, ha valorat positivament l’acord.

Una reducció global de plantilla

Amazon va anunciar l’octubre passat una reducció d’uns 14.000 treballadors de la seva plantilla corporativa a escala mundial. Actualment, la companyia té uns 1,5 milions d’empleats, dels quals aproximadament 350.000 exerceixen tasques administratives i d’oficina.

La decisió, comunicada per la vice-presidenta sènior d’Experiència de Persones i Tecnologia, Beth Galetti, respon —segons l’empresa— a la voluntat de mantenir una estructura àgil, reduir burocràcia i redirigir recursos cap a les àrees estratègiques del negoci.

Amazon ha assegurat que oferirà suport als treballadors afectats, amb un termini de 90 dies per a cercar una nova posició dins de la companyia i amb prioritat per als candidats interns.

L’anunci del retall de plantilla va arribar després de la presentació dels resultats del tercer trimestre, en què Amazon va obtenir un benefici net de 21.187 milions de dòlars –18.213 milions d’euros–, un 38,2% més que en el mateix període de l’any anterior.

Segons que informa el grup Parlem en un comunicat, l’operació culmina el procés de negociació començat el juliol passat. Inclou l’adquisició del negoci d’Avatel en aquests territoris i determinats contractes operatius associats, cosa que permetria de generar sinergies de xarxa estimades entre 3,5 i 4,5 milions d’euros anuals per a Parlem.

Les estimacions preliminars apunten que el perímetre objecte de l’adquisició aportaria un volum de facturació superior als 20 milions d’euros i un EBITDA de més de 6 milions d’euros.

Facturació i resultats prevists

Calculen que la facturació de Parlem podria superar els 70 milions d’euros el 2026 i que l’EBITDA arribés als 14 milions d’euros.

Abanca Investment Banking, en qualitat d’assessor financer independent, ha conclòs que la transacció és generadora de valor per als accionistes de Parlem.

Detalls de l’operació i estructura directiva

La contraprestació per a adquirir els actius i contractes es farà mitjançant una ampliació de capital no dinerària, amb l’emissió d’accions de nova creació. Es pren com a referència una valoració de Parlem de 84,4 milions d’euros, és a dir, un preu de 4,25 euros per acció. Això comportarà l’atribució d’accions representatives del 50,01 % del capital social de la societat.

L’operació no comportarà canvis en l’estructura directiva del grup Parlem. El fundador, Ernest Pérez-Mas, continuarà ocupant la presidència del consell d’administració i Xavier Capellades el càrrec de conseller delegat.

Procés de ‘due diligence’

Amb l’aprovació dels termes i condicions vinculants, el consell d’administració de Parlem ha acordat de començar un procés de due diligence, que inclourà una revisió legal, fiscal i laboral completa dels actius i contractes objecte de l’operació.

El tancament definitiu de la transacció restarà subjecte a la superació satisfactòria de totes les condicions d’aquest procés i a l’obtenció de les autoritzacions regulatòries pertinents, segons que recorda Parlem.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja n’havia avançat la decisió aquest matí en dues entrevistes, en què ha reconegut “incompliments” en els acords amb Junts. El retard s’inclourà en un decret amb mesures que Junts havia reclamat.

Inicialment el sistema havia d’entrar en funcionament d’aquí un mes per a les petites i mitjanes empreses que tributen en l’impost de societats i l’1 de juliol del 2026 per als autònoms. Ara, però, tot el calendari s’endarrereix un any.

Verifactu genera un registre inalterable de tota la facturació i l’Agència Tributària hi té accés, bé directament, bé a través de servidors segurs. L’obligació afecta tots els empresaris i autònoms que utilitzen programari informàtic de facturació de l’estat espanyol, exceptuant-ne els del País Basc i Navarra. Queden fora també els qui facturen de manera manual.

La multinacional nord-americana ha obert dos expedients de reducció d’ocupació a les empreses Amazon Digital Spain, amb oficines a Madrid, i Amazon Spain Service, situada a Barcelona. Els acomiadaments previstos s’adrecen únicament als empleats d’aquestes dues ciutats.

Reducció de burocràcia i aposta per l’agilitat

Dimarts, Amazon va anunciar aquesta reducció global d’uns 14.000 empleats de la plantilla corporativa, un nombre inferior a la xifra de 30.000 que apuntaven alguns mitjans dilluns. En total, Amazon dona feina a prop d’1,5 milions de persones al món, de les quals unes 350.000 fan feines administratives i d’oficina.

La vice-presidenta sènior d’Experiència de Persones i Tecnologia d’Amazon, Beth Galetti, ha indicat que l’objectiu és mantenir una estructura àgil i adequada, reduir la burocràcia i eliminar capes, tot redirigint recursos per garantir inversions en grans apostes de futur adaptades a les necessitats dels clients.

Amazon també ha dit que oferirà suport als afectats, proporcionant-los un termini de noranta dies per cercar un lloc nou internament i donant prioritat als candidats interns perquè el màxim nombre possible de persones pugui continuar treballant a la companyia.

L’anunci arriba després de la presentació dels resultats del tercer trimestre, en què Amazon va obtenir un benefici net de 21.187 milions de dòlars (18.213 milions d’euros), un 38,2% més que el mateix període de l’any passat. La xifra de negoci del trimestre ha estat de 180.169 milions de dòlars (154.879 milions d’euros), un 13,4% més que un any abans, amb un augment del 9,6% de les vendes de productes, fins a 74.058 milions de dòlars (63.663 milions d’euros), i un creixement del 16,3% dels serveis, fins a 106.111 milions de dòlars (91.216 milions d’euros).

La Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) va anunciar ahir, després del tancament del mercat, que el BBVA havia aconseguit el suport del 25,47 % del capital del Sabadell, lluny del 50% mínim necessari per a l’èxit de l’operació i ni tan sols al 30% necessari per a presentar una segona oferta. Amb això, l’OPA ha restat sense efecte.

Una vegada confirmat el resultat, el BBVA ha anunciat que reprendria de manera accelerada el seu pla de retribució als accionistes i l’estratègia tot sol. L’entitat tindrà uns 13.000 milions d’euros per a distribuir a curt termini entre els accionistes. El 31 d’octubre començarà la recompra d’accions pendent, per un valor d’uns 1.000 milions d’euros, i el 7 de novembre pagarà el dividend a compte més gran de la seva història, de 0,32 euros per acció, equivalent a uns 1.800 milions d’euros. A més, quan el Banc Central Europeu ho autoritzi, impulsarà una nova recompra d’accions “significativa”.

Abans del desenllaç, els analistes d’XTB ja apuntaven que el fracàs de l’OPA podia afavorir el BBVA, atès que l’excés de capital de l’entitat es podia repartir en dividends extraordinaris o nous plans de recompra d’accions, fet que generaria optimisme al mercat. Calculaven un increment borsari entre el 5% i el 10%; en canvi, les accions del Sabadell podien baixar entre el 5% i el 10%.

Els experts de Jefferies consideren que el fracàs de l’OPA farà que el mercat es torni a centrar en “una història atractiva per si mateixa”, perquè el BBVA combina un rendiment sobre el capital (RoTE) elevat, un creixement d’actius superior a la mitjana i una forta capacitat de distribució. Segons les seves previsions, el BBVA assolirà el RoTE més alt entre els principals bancs de la Unió Europea el 2027, d’un 22%, uns 700 punts bàsics per damunt de la mitjana del sector.

Ahir mateix, després de saber-se la notícia, els ADR del BBVA cotitzats a Wall Street van tancar amb una pujada de gairebé el 7%.

Ha explicat que anit va parlar amb el president del BBVA, Carlos Torres, i ha reconegut: “No sé quin dels dos estava més sorprès” pel gran rebuig dels accionistes, ja que ni tan sols el 26% hi han donat suport. “El resultat ha estat molt clar”, ha dit Oliu. Segons intueix, el fet que només el 2,8% dels accionistes clients del Banc Sabadell haguessin acceptat l’OPA ha influït molt en la decisió dels fons d’inversió perquè han vist que hi ha una adhesió al projecte en solitari, i que no calia una unió amb el BBVA.

Oliu ha dit que, si bé comparteix el model d’acords entre grans bancs, creia que aquesta operació en concret no era adient. “Defensava que el Sabadell té un rol molt important en la societat catalana i espanyola, perquè s’especialitza en pimes del nostre país”, i que, en canvi, “el BBVA és un gran banc internacional”, amb molta part del negoci a l’Amèrica Llatina. “Nosaltres creem més valor al nostre país”, ha contraposat, i ha dit que cada banc pot continuar el seu camí.

Per al president del Banc Sabadell, el BBVA no va “copsar l’arrelament que el Sabadell té en la seva clientela” i la negativa a perdre el Sabadell “com una entitat al servei de les pimes d’Espanya i de Catalunya”. “No se n’havien adonat prou, però crec que ara se n’adonen”, ha dit. Ha allargat la mà al BBVA de cara a col·laboracions, però ha deixat clar: “El Sabadell ha de seguir sent un banc català al servei de tot Espanya.”

Veu l’OPA “la millor sortida per a tothom”

A banda, Oliu ha publicat un comunicat de valoració de l’OPA en el qual diu que el fracàs “és la millor sortida per a tothom”, tant per a les dues entitats com per als accionistes i clients del banc. Ha expressat el seu “agraïment majoritari i indestructible” als accionistes, clients i societat en general, i ha celebrat “l’encomiable esforç i compromís del gran equip de professionals que integra el Banc Sabadell”.

Oliu veu una bona notícia que el Banc Sabadell “pugui continuar en solitari i avançar en la història de servei als clients que va començar fa més de 144 anys”. I ha subratllat, a més, que “el Banc Sabadell i el BBVA són dues grans entitats que generen més valor per separat que juntes”.

El conseller delegat, César González-Bueno, ha remarcat que el projecte del Sabadell “té un gran present i un millor futur de manera independent, després de la gran transformació” dels darrers cinc anys. Segons el seu pla estratègic, el banc preveu de créixer els pròxims anys, elevar la rendibilitat fins al 16% el 2027 i remunerar amb 6.450 milions d’euros els accionistes fins aleshores, “l’equivalent al 40% del valor actual del banc”.

“Farem tot això prestant el millor servei als nostres clients i donant suport a l’economia espanyola amb més finançament”, ha afegit González-Bueno, que ha insistit que “els clients volen el Banc Sabadell com una entitat independent” i ha assegurat que “demostrarem que val la pena que el Banc Sabadell continuï existint”.

El president del BBVA ha dit que no s’han complert les estimacions que havien fet sobre el nivell d’acceptació que l’OPA tindria entre els accionistes del Banc Sabadell, i s’ha justificat dient que també eren les estimacions que feien els altres analistes. De fet, ha dit que molts accionistes han tingut dubtes i que no s’han decidit fins als darrers tres dies de l’OPA, i que “ni els accionistes minoritaris ni els dipòsits passius han fet el que esperàvem”.

A més, ha atribuït part del fracàs al rebuig total del consell d’administració del Banc Sabadell i a l’expectativa d’una segona OPA a un millor preu que no s’ha materialitzat, i que Torres ha descartat de totes totes. Segons que ha dit, anit va trucar a Josep Oliu, president del Banc Sabadell per felicitar-lo per haver guanyat el pols i per a desitjar-li el millor a ell i al Banc Sabadell.

Defensa el futur del BBVA

Malgrat tot, per a Torres “el banc té un futur brillant, està en el millor moment”, i ha tret pit dels “resultats brillants” i del fet que el BBVA sigui “al capdavant d’Europa, tant en creixement com en resultats”.

Un cop es va conèixer el fracàs de l’OPA, les accions del BBVA van disparar-se de més d’un 6,6% a Wall Street, una reacció que Torres atribueix a la fi de la incertesa. De fet, creu que la reacció dels mercats també hauria estat bona si l’OPA hagués funcionat.

I malgrat que ha insistit que era una bona operació, ha dit que el fet que hagi desaparegut la incertesa els permet de treballar en el pla estratègic del banc. A més, ha anunciat que, un cop desaparegudes les restriccions per l’OPA, reprendran la remuneració de l’accionista.

Es nega a dimitir

Malgrat el mal resultat de l’OPA, Torres nega que s’hagi plantejat dimitir. “El resultat és el que és, l’acceptem i mirem endavant”, ha dit després en una conferència de premsa telemàtica. “Òbviament, no és el que esperàvem ni el que havíem desitjat”, ha afegit.

Torres ha assegurat que la seva continuïtat al capdavant del BBVA no depèn de l’OPA i s’ha mostrat del tot recolzat pel consell d’administració i la junta d’accionistes. Així mateix, ha lamentat el procés que ha seguit l’operació i l’ha qualificat de “llarg i difícil en alguns moments”, sobretot a l’hora d’obtenir les autoritzacions.

La companyia fa oficial el seu desembarcament físic al Regne Unit amb l’obertura de la seva nova seu de 50.000 metres quadrats, en un dels seus mercats internacionals més rellevants.

A l’acte d’inauguració hi han assistit Jorge Villavecchia, director general de Damm, i Ceri Morgan, secretària de comerç britànica per a Europa. “Això és només el començament; l’objectiu és esdevenir la cervesa independent més gran al Regne Unit”, ha dit Villavecchia, que ha remarcat la inversió inicial de 70 milions de lliures (80 milions d’euros) destinada a la posada en marxa de la fàbrica de Bedford.

Morgan ha destacat que “aquests 70 milions d’inversió són un suport per a la indústria local, aquest projecte implica un compromís important amb la sostenibilitat local i la innovació, i suposarà grans beneficis per a la regió”.

La fàbrica Eagle Brewery, adquirida el 2022, és al centre d’Anglaterra i té accés a Londres i Birmingham, les dues principals ciutats del país, la qual cosa permet de millorar el subministrament i la distribució de Damm a tot el Regne Unit.

El mercat britànic representa gairebé un terç (30%) de les exportacions totals de la cervesera catalana, segons dades de la mateixa empresa. És la principal destinació, seguida per la Xina (prop d’un 15%). Damm ven al Regne Unit mig milió d’hectolitres, gairebé un 25% del total de la marca, i el consum arriba a 150 pintes per minut, segons que ha informat la companyia.

La nova fàbrica de Bedford té una capacitat de producció d’1,8 milions d’hectolitres, amb l’objectiu d’arribar als dos milions el 2027, seguint la mateixa recepta i fórmula original de la planta del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), i així Damm s’obre mercat en més de noranta països.

En el comunicat, la CNMV assegura que “exercirà les seves competències supervisores i sancionadores” en cas que sigui necessari per a complir amb la normativa aplicable i ho farà “de forma independent i amb l’objectiu prioritari de protegir a inversors i accionistes”. Precisament aquest dimecres el director general de BBVA a l’estat espanyol, Peio Belausteguigoitia, ha defensat en una entrevista amb l’ACN que “no té cap sentit esperar una hipotètica segona opa” sobre l’entitat d’origen vallesà. “No té cap avantatge ni de preu, ni de termini, ni de fiscalitat”, ha afirmat.

En canvi, per part del Banc Sabadell, asseguren que molta part de l’accionariat està “convençuda” que és “millor” una segona opa, que hauria de ser en efectiu i amb un preu validat per la CNMV. La CNMV ha enviat el comunicat en la recta final del període d’acceptació de l’oferta, que s’acaba aquest divendres a la nit.

Greenfield diu que deixar Ben & Jerry’s ha estat “una de les decisions més dures i doloroses” de la seva vida, però que ja no podia continuar treballant “en consciència” per a una empresa “silenciada” per Unilever. Recorda que, en el moment de la fusió, s’havia pactat que es preservaria la missió social de la marca, i que fins ara s’havia mantingut: “Durant més de vint anys sota la seva propietat, Ben & Jerry’s s’ha aixecat i ha parlat a favor de la pau, la justícia i els drets humans, no com a conceptes abstractes, sinó en relació amb els esdeveniments reals que passaven al nostre món.”

Aquesta independència, diu, no era casual, sinó perquè tant ell com el seu soci van negociar-ho específicament quan van passar a formar part d’Unilever. Ara, però, lamenta que aquella independència s’ha fos. “I passa en un moment que el govern del nostre país [els EUA] ataca els drets civils, el dret de vot, els drets dels immigrants, les dones i la comunitat LGBTQ”, diu. I afegeix: “Aixecar-se pels valors de justícia, igualtat i humanitat compartida mai no ha estat més important, i, tot i això, Ben & Jerry’s ha estat silenciada, marginada per la por d’enfadar aquells que són al poder.” Greenfield té clar que “és fàcil aixecar la veu i parlar quan no hi arrisques res”, però que “la prova real dels valors és en moments de dificultat i tens alguna cosa a perdre”.

La marca, fundada el 1978, ha estat coneguda per les seves campanyes públiques en defensa de drets LGBTI o contra el canvi climàtic. Però les tensions amb Unilever han anat creixent: al març, la multinacional va destituir el director executiu de Ben & Jerry’s, David Stever, fet que la companyia va portar als tribunals dels EUA per considerar que vulnerava l’acord de fusió. Un mes abans, Ben & Jerry’s ja havia acusat Unilever d’exigir-li que deixés de criticar públicament el president Donald Trump.

El mateix Ben Cohen va ser detingut al maig durant una protesta al senat nord-americà contra l’ajut militar a Israel i les condicions humanitàries a Gaza. Va ser acusat d’un delicte menor, mentre que sis manifestants més s’enfronten a càrrecs més greus, segons que van informar fonts policials.

“Amor, igualtat, justícia. Són part d’allò que en Ben i jo som, i sempre han estat els valors reals de la fundació de Ben & Jerry’s. Des d’un bon començament, en Ben i jo hem cregut que els nostres valors i la lluita per la justícia eren més importants que l’empresa mateixa. I si l’empresa no pot alçar-se per les coses en les quals creiem, llavors no val la pena ser una empresa.” Jerry Greenfield continua el missatge dient que tot plegat sempre va ser més que fer gelats, i que era una manera de repartir amor i convidar els altres en una lluita per la igualtat, la justícia i un món millor.

“Arribar a la conclusió que això ja no és possible a Ben & Jerry’s vol dir que ja no puc continuar essent part de Ben & Jerry’s. Si no puc empènyer a favor d’aquests valors des de dins de l’empresa, llavors hi empenyeré des de fora, amb tot l’amor i convicció que puc”, acaba. El seu soci, Ben Cohen, ha compartit la carta a les xarxes socials amb el següent missatge, que acaba amb l’etiqueta #AllibereuBenandJerrys: “Després de 47 anys, en Jerry ha pres la difícil decisió de marxar de l’empresa que vam construir junts. Comparteixo les seves paraules de dimissió de Ben & Jerry’s. El seu llegat mereix que signem lleials als nostres valors, no silenciats per Magnum [divisió d’Unilever encarregada dels gelats, recentment escindida empresarialment].”

After 47 years, Jerry has made the difficult decision to step down from the company we built together. I’m sharing his words as he resigns from Ben & Jerry’s. His legacy deserves to be true to our values, not silenced by @MagnumGlobal #FreeBenAndJerrys pic.twitter.com/EZXGRjs76a

— Ben Cohen (@YoBenCohen) September 17, 2025

Un portaveu de The Magnum Ice Cream Company ha dit que estaven agraïts a Greenfield, però que discrepen de la seva visió. “Hem intentat implicar tots dos fundadors en una conversa constructiva per reforçar la posició basada en valors de Ben & Jerry’s”, ha remarcat.

L’empresa de repartiment a domicili diu que aquestes figures formaran part d’un fòrum de consulta estratègica i font de coneixement per a l’equip directiu. També hi formaran amb la responsable de Sistemes i Tecnologies de la Informació de la distribuïdora Prop a Pro, Anna Miralles, i l’ex-director general de Dorna Sports i ex-membre de la junta directiva del Barça Manel Arroyo.

Aquests nomenaments arriben després que Delivery Hero, la plataforma alemanya propietària de Glovo, posés en dubte fa unes setmanes la continuïtat de la companyia a l’estat espanyol pels costos que comportarien les multes al seu model laboral i la reclassificació dels repartidors com a assalariats i no pas com a autònoms.

A 31 de juliol, la Seguretat Social havia reclamat a Glovo el pagament de 450 milions d’euros en concepte de multes i cotitzacions socials per aquesta reclassificació, que la llei Rider espanyola obliga a reconèixer.

La denúncia, registrada al tribunal federal del districte nord de Texas (EUA), sosté que Apple i Open AI han conspirat per mantenir els seus monopolis en els mercats dels telèfons intel·ligents i dels bots de conversa generatius.

Segons que diu la demanda, Apple ha degradat els competidors de bots de conversa com Grok –propietat de xAI– a les classificacions de l’App Store i ha afavorit OpenAI integrant el ChatGPT en productes com ara l’iPhone, l’iPad i els ordinadors Mac. “En un intent desesperat de protegir el seu monopoli dels telèfons intel·ligents, Apple s’ha aliat amb l’empresa que més es beneficia d’inhibir la competència i la innovació en IA: OpenAI, un monopolista en el mercat dels xatbots generatius”, assegura.

Musk ja havia advertit que demandaria Apple per vulneració de les lleis antimonopoli i va acusar la companyia de fer impossible que cap empresa d’IA que no fos OpenAI arribés al primer lloc de la classificació de l’App Store.

Per la seva banda, Open AI ha refusat de comentar la demanda. Apple tampoc no ha respost a les peticions dels mitjans, malgrat que unes altres vegades havia defensat que l’App Store era justa i lliure de biaixos.

La querella s’inscriu en la pugna oberta entre Musk i Sam Altman. Tots dos van cofundar OpenAI el 2015, però Musk en va sortir el 2018 per discrepàncies sobre l’orientació del projecte. L’any passat ja va demandar OpenAI i Altman amb l’acusació d’haver traït la missió original de desenvolupar IA per al benefici de la humanitat en favor d’interessos comercials.

Segons que ha dit el president de Baleària, Adolfo Utor, aquesta operació permetria a l’empresa de guanyar dimensió i capacitat per a competir en un mercat dominat per cinc grans grups transnacionals. A més, ha subratllat que Baleària assumiria el testimoni de la històrica Trasmediterránea i de la naviliera Armas, tan arrelada a les Canàries.

El president ha admès que el procés seria un desafiament important, però s’ha mostrat convençut que la companyia podria fer-lo realitat amb el suport dels treballadors i dels nous equips humans que s’hi incorporarien.

Baleària és la naviliera més important del país, amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en el transport de passatgers, vehicles i mercaderies. Fa rutes que connecten la península amb les Illes, les Canàries, Ceuta, Melilla, el Marroc, Algèria, els Estats Units i les Bahames. Disposa de més de quaranta vaixells i ha estat pionera en l’ús d’energies més sostenibles i en projectes d’innovació tecnològica.

Ara fa una setmana, els accionistes del Banc Sabadell van aprovar gairebé per unanimitat la venda de la filial britànica TSB al Banc Santander i el repartiment d’un dividend extraordinari de 2.500 milions d’euros quan es tanqués l’operació.

A més, cal afegir 126.000 euros de sanció per aquesta mateixa infracció a directius com ara l’actual conseller delegat de l’empresa, Nacho Abia, Raimon Grífols Roura, Victor Grífols Deu i Victor Grífols Roura i membres del consell com Carina Szpilka, Thomas Glanzmann i els consellers Tomàs Dagà, Iñigo Sánchez, Enriqueta Felip Font, Susana González Rodríguez, James Costos, Montserrat Muñoz, Steven F. Mayer, Belén Villalonga, Marla E. Salmon i Albert Grífols Coma-Cros.

Aquesta multa és fruit de l’expedient obert per la CNMV el setembre de l’any passat i que ha acabat amb la resolució en considerar que són infraccions “molt greus” i “greus”. Un dictamen, fet el 24 de juliol, i que s’ha donat a conèixer avui amb la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE).

Segons que ha explicat Naver, Wallapop continuarà operant des de la seu central, a Barcelona, sota la direcció de Rob Cassedy com a conseller delegat i amb el manteniment de la plantilla i de la marca.

El conseller delegat de la companyia sud-coreana, Soo-yeon Choi, ha destacat la voluntat de contribuir al creixement de l’ecosistema d’empreses emergents europees: “Naver es va fundar amb la missió de crear un internet obert i divers amb múltiples actors. Aquesta associació amb Wallapop n’és un reflex perfecte i una mostra de la nostra confiança en el potencial de l’ecosistema d’empreses emergents europeu i del nostre desig de contribuir-hi al creixement”, ha dit.

A més, ha afegit que l’objectiu és preservar la identitat de Wallapop i potenciar-ne la plataforma amb la nostra tecnologia perquè pugui continuar encapçalant el mercat i ampliar l’impacte al sud d’Europa.

Per la seva banda, Rob Cassedy ha assegurat que l’associació amb Naver suposa un nou capítol per a Wallapop: “Estem molt orgullosos de la nostra trajectòria i, amb la confiança de Naver en el nostre potencial, estem preparats per a tenir un paper encara més rellevant en el futur del re-commerce”.

Wallapop es va fundar el 2013 a Barcelona i actualment té una comunitat de 19 milions d’usuaris.