– Dimecres 8 d’abril. Manresa (Bages), Presentació d’El monstre judicial, de Josep Nualart Casulleras. A la sala d’actes del Montepio de Conductors, a les 19.00.

– Dimecres 8 d’abril. Real (Ribera Alta). Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. A la Casa de la Cultura. A les 20.00.

– Dimarts 14 d’abril. Palma. Presentació d’El monstre judicial, de Josep Nualart Casulleras. Amb Antoni Llabrés. A Ca n’Alcover, a les 19.00.

– Dimarts 14 d’abril. Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental). Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal.

– Dijous 16 d’abril. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Presentació de Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras. A la sala noble de Can Rius, a les 18.30.

– Dilluns 20 d’abril. València. Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. Al Centre Octubre, a les 19.00.

– Dimarts 21 d’abril. Altafulla (Tarragonès). Presentació d’El monstre judicial, de Josep Nualart Casulleras. Al Museu Etnogràfic d’Altafulla (carrer de l’Ermita, 10), a les 19.00.

– Dimarts 21 d’abril. Igualada (Anoia). Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. Al Teatre Ateneu, a les 19.00.

– Dimarts 28 d’abril. Santa Coloma de Farners (Selva). Presentació d’Entendre els mapes, de Vicent Partal. Lloc i hora per concretar.

Els Llibres de VilaWeb es poden adquirir amb subscripció anual, per un preu especial de 64 euros per als subscriptors del diari, o bé es poden comprar individualment a les principals llibreries del país i a la Botiga de VilaWeb.

—En primer lloc, deixeu-me que us feliciti, perquè tot just la setmana passada la vostra parella, Rais Esteve, i vós anunciàveu que havíeu estat pares.
—Ho vivim amb molta il·lusió, un punt de cansament, que això ho diu tothom i és veritat. En aquest moment, som en un núvol. Ha estat una sensació totalment desconeguda però molt bonica. Estem totalment enamorats dels nens, tot i el canvi que implica en l’àmbit logístic.

—La criança és una època en què el menjar també adquireix importància.
—Ara són monoproducte. Només mengen llet materna i poc més. Però és evident que la il·lusió que tenim tant la Rais com jo és la d’introduir-los gustos diferents i que vagin coneixent el món per mitjà del gust i dels productes. És realment molt engrescador.

—Hi ha pares que potser no han tingut una alimentació tan acurada, però pel fill van al mercat a comprar el millor peix –o comencen a comprar peix– o la millor carn, o s’hi miren més, per a l’alimentació del nadó…
—A nosaltres ens ha passat al revés. Abans de néixer, érem molt estrictes en l’alimentació, especialment de la Rais, amb productes ecològics, sobretot la carn… Ha estat néixer els nens i m’he llançat de cap al menjar per a emportar-se. El moment de l’aterratge ha estat turbulent, mengem com podem i sortim d’aquí com podem. Tot i que ja ho anem reconduint…

—La criança va acompanyada d’una idea de transmissió cultural, d’educació cap a la canalla… Suposo que, essent cuiners pare i mare, us imagineu els vostres fills a la cuina…
—És clar que quan ets cuiner et fa il·lusió compartir part de l’ofici amb les noves generacions, però alhora no vols influir sobre ells. Ara, també hi ha una part d’oci d’aquesta cuina més de casa que ve de gust de compartir. Penses: a veure si els agradarà o no, com s’ho agafaran… Penses, per exemple, a fer una tarda de pizzes amb ells i transmetre aquesta cultura del producte als nens. Ara per ara, els primers sabors tindran molta importància. Tenir aquesta sort de poder-los educar el paladar amb combinacions que potser quan jo era petit no teníem. Serà com un cap de proves.

—Teniu preparades receptes per a nens?
—De moment, durant uns quants mesos encara seran monoproductes, a base de llet materna, i les receptes ja arribaran…

—Com se sol dir popularment, els nens venen amb un pa sota el braç. En aquest cas podem dir que venen amb un nou programa… S’acaba d’anunciar que rellevareu Marc Ribas al capdavant del Joc de cartes.
—Per a tot això encara falta moltíssim. En Marc encara farà el Joc de cartes d’estiu. És a dir, acabarà aquesta temporada, farà l’estiu i arrencarà la temporada que ve. Aleshores, encara és molt lluny per a mi aquest Joc de cartes, però la veritat és que va ser una notícia que vaig rebre amb moltíssima il·lusió. Tinc moltes ganes d’afegir-me en aquest projecte.

—Què significa prendre el relleu de Marc Ribas?
—És un repte, però em ve de gust. És un projecte que em ve molt de gust. I em fa molta il·lusió, la veritat. Hi ha la part de respecte, però hi ha la part de la motivació i de la il·lusió. Quan arribi, perquè, hi insisteixo, falta molt encara perquè l’estrenin. Jo encara no he gravat ni he fet res i encara falta temps perquè em vegeu al Joc de cartes. Però quan vagi arribant, ja ho anirem veient de mica en mica.

—El programa era molt fet a la mida de Ribas. Us hi voldreu assemblar? Com us el fareu vostre?
—No ho sé, perquè, hi insisteixo, encara no he gravat res, i tampoc no puc dir com serà. Però és una mica com el Cuines. Quan vaig entrar al Cuines va ser per a fer el Pim-pam, i de mica en mica hi hem anat donant el toc de l’Arnau. Espero que sigui igual.

—Us vau donar a conèixer al programa de televisió Master Chef, que era una competició entre aspirants a xefs, i ara en presentareu un que fa competir restaurants. Us servirà l’experiència?
—A final, quan has viscut la pressió de ser concursant, pots entendre més els sentiments. Aquell sentiment d’anar-ho a fer bé, de quedar bé i donar una bona imatge, de l’esforç i la preocupació que hi ha darrere. Sempre intento tenir empatia amb la gent. I, és clar, Master Chef et dóna bagatge, televisivament. T’ensenya a fer tele.

—Parlant de l’empatia, en aquest cas és un programa on tot sovint salten espurnes entre concursants. Com penseu gestionar aquesta tensió?
—De tot això, en sé tant com vosaltres, perquè només ho he vist com a espectador. No sé encara com funciona la rebotiga de tot plegat.

—En l’entrevista que us vam fer fa tot just un any, vau dir que TV3 us havia salvat la vida. Ara us acaba de donar una nova oportunitat.
—TV3 m’ha donat moltes oportunitats. També considero que he estat ben predisposat i amb actitud per agafar-les i treballar-hi. Ho vaig dir fa un any i ho he repetit moltes vegades: TV3 d’alguna manera m’ha salvat la vida. I ara és un graó més. Al final, presentar un altre programa et dóna una audiència diferent, et consolida potser més com a persona coneguda dins el món gastronòmic… Totes les coses les agafo amb la il·lusió del qui comença. Amb innocència. Perquè, al final, sóc un entusiasta. I, de moment m’ha anat bé.

—I on us veieu d’aquí a cinc anys o deu?
—Tal com estic ara em sento molt feliç. Estic molt agraït. Avui venint amb cotxe hi pensava, com faig moltes vegades, que és com si m’hagués tocat la loteria. Em dedico a una cosa que m’encanta, que m’agrada molt, que és el món gastronòmic vinculat a la part comunicativa. Em sento una persona superafortunada. Si vénen més coses les agafaré amb la mateixa il·lusió. Però, saps què passa? Que si fa un any m’arriben a explicar això d’avui, no m’ho crec. Els hauria dit que eren bojos. Ara, en canvi, mires i és una realitat.

—Tot això s’afegeix a la tasca que feu al Molí de la Vansa. Com va?
—Ara ho tenim una mica en espera. És un projecte personal que fa tres anys que vam estrenar amb la Rais, i és una cosa que engeguem a l’estiu. Però aquest estiu hauré d’enregistrar i, a més, tenim la bessonada; no sé gaire bé com continuarà el projecte. N’hem parlat més d’una vegada, de fer una aturada o reduir molt l’oferta. Per disponibilitat meva i perquè també em ve de gust, en l’època que tothom s’atura per fa vacances, poder gaudir de la Rais i els nens. Anar-nos-en quinze dies i oblidar-nos del món. Treballem molt durant tot l’any; serà molt absorbent per a mi. I, per tant, fem vacances.

—Ara acabeu de publicar un llibre, Cuines pim-pam, que agafa l’esperit de les vostres receptes televisives i a les xarxes.
—És un llibre perquè la gent cuini a casa seva. És la cosa que em repeteixo més vegades. El “pim-pam” va néixer així. Un dia em van trucar de TV3 i em van dir que havien pensat a fer un format pim-pam, de receptes fàcils i ràpides i que volien comptar amb mi. Ho vaig veure claríssim. I, amb el llibre, la voluntat és aquesta. Hi ha molts llibres de receptes al mercat. De cuines de tot el món, molt bonics i molt interessants. Però aquest vol ser un llibre pràctic, que l’obris per la pàgina que vulguis i, amb independència del nivell culinari que tinguis, facis la recepta i et surti. És una recepta amb ingredients que puguis tenir a casa o que puguis comprar amb facilment. El pim-pam és una cuina molt bàsica, però senzilla i bona. Per a quan tens poc temps i vols menjar bé.

—La manca de temps és la gran excusa del nostre temps per a no cuinar?
—No tan sols per a no cuinar, sinó per a no fer exercici, per a no aprendre anglès, per a no quedar amb els amics… No tenim mai temps de res. Jo intento colar-me en aquests espais de temps. Que no tens temps no em serveix d’excusa. Si tens set minuts, anem al capítol de receptes en set minuts, al llibre, i hi trobaràs receptes reals. Receptes que tindràs fetes en set minuts. Perquè a l’Instagram o al TikTok hi passaràs un quart enganxat. Per tant, aquesta excusa no em val.

—Potser moltes vegades el qui diu que no té temps per a cuinar, s’entretindrà mirant contingut culinari a TikTok…
—Sí, però no per a fer-ho. La gent –jo el primer– consumim contingut culinari, el guardem, pensant que un dia ho farem. Però és mentida, no ho faràs mai. En canvi, tot el que tens a dintre del llibre ho podràs fer.

—A vegades a internet, justament, hi ha receptes molt elaborades i vistoses, en què el gust sembla que no sigui important…
—Les xarxes socials són com són. És contingut audiovisual. Jo sóc creador contingut. Moltes vegades el contingut el creo més pensant a entretenir que a explicar exactament com fer la recepta. Prefereixo que passis bé el contingut i després, si et ve de gust, miraràs com fer-ho, que no explicar-te acadèmicament com es fa una recepta.  Les xarxes tenen aquest component, el punt d’entreteniment. Un entreteniment que es vincula a gastronomia, a estil de vida, a viatges, a esport, al que sigui.

—Dèiem que hi ha moltes excuses, però al capdavall no podem passar sense alimentar-nos.
—Mengem tres cops el dia i penso que ha de conviure. Hi ha moltes excuses per a no cuinar, però per sort o per desgràcia hi ha moltes alternatives: el repartiment a domicili, el menjar preparat, el restaurant… A un gimnàs, o hi vas o no hi vas. Però per a mi el fet de cuinar –més enllà que puguis estalviar diners o menjar millor o pitjor– vol dir dedicar-te un temps a tu. Ni que siguin cinc o set minuts el dia, si vas molt atrafegat, i quan mengis recuperis la relació que tens amb aquell àpat.

—També penseu en la cuina per a sorprendre els convidats… Compartida, la cuina és millor?
—La part social de la cuina no l’hem de perdre. Tinc amics que només em demanen receptes quan tenen gent a casa. El dia a dia és una mica “m’és igual què menjo”. Ara, el dia que tinc convidats, aquell dia sí que m’hi vull lluir. I està bé. Si només t’hi vols lluir aquells dies, fes-ho. I hi ha una part del llibre, important, que és aquesta: què pots fer el dia que tens convidats, en què, evidentment, vols quedar bé, però potser tampoc no et vols embolicar gaire. La meva tia, quan tenia convidats, feia uns grans rostits, però aquí pots fer receptes senzilles que es poden deixar preparades i et solucionen la vida. No és estar mil hores preparant grans coses per als teus convidats.

—De fet, amb les vostres receptes es veu que no passa res si fem servir conserves i deixem coses preparades per a poder-les utilitzar més endavant.
—És fer-t’ho fàcil. Una de les màximes de la cuina pim-pam és el rebost que tenim els catalans. El rebost d’avui és a còpia de llaunes, de pots, de congelats, de coses assecades, o fins i tot de semiconserves que puguis tenir a la nevera, com unes anxoves. Tenim molts recursos a l’abast, i al llibre mostro com, ajuntant les peces, pots tenir resultats molt diferents i molt sorprenents.

—Més que receptes dieu que voleu donar idees?
—Amb la cuina pim-pam sempre intento donar idees. De fet, quan fem el programa a la tele, no dic mai les proporcions exactes. En una cuina del dia a dia se’ns fa més difícil, excepte si és rebosteria. I a l’espectador ja l’has perdut si li dius que ha de posar 15 grams o 20 grams d’ametlla. No hi ha tanta diferència. Al final, les receptes les has de fer teves. Dono idees senzilles de fer, perquè després t’ho agafis i ho facis teu.

—Ja no hi ha excuses, doncs, per a no cuinar…
—Hi ha bones dreceres. Per exemple, per què no agafar un pot de sofregit i fer-lo servir de base d’uns fideus? O agafar una llauna de calamar i fer-lo servir com a part de peix d’un arròs? Fer servir coses que tinguis com a base i que et facilitin la vida. Hi ha moltes maneres de tenir bons resultats amb coses ja fetes, i no cal que estiguis hores sofregint la ceba.

—Potser també en pots fer quantitat i congelar-la.
—Entenc que la gent que no cuina de manera habitual, difícilment es posarà a fer vint quilos de sofregit i el congelarà. Però hi ha bones marques que tenen productes excel·lents, si els vols comprar fets. Amb un fumet de peix preparat i una llauna de calamars tens un bon arròs de deu.

—Quin és el plat que us definiria més?
—A mi hi ha un plat que m’agrada molt i que obre el llibre: les patates a la carbonara. Per dos motius. El primer és que és una carbonara fàcil de fer, no cal que siguem estrictes. Pots agafar una cansalada, no cal que sigui guanciale, i pots fer servir el formatge d’aquí que vulguis. El segon és que la patata és una cosa molt bàsica. La patata bullida és una cosa que no m’agrada, però les patates a la carbonara són una manera de donar molt nivell a un ingredient molt bàsic, amb un resultat final que em sembla boníssim.

—I ara mateix, quina recepta us veuríeu amb cor de fer, en set minuts?
—Un pollastre amb una salsa de tomàquet en conserva. O encara millor, una pasta amb fricandó que ja tinc fet, que m’havia pogut portar la sogra o la mare; barrejat amb pasta, tens un resultat final boníssim de debò.

El rodatge començarà aviat i aplegarà setze participants coneguts de l’espectacle, la comunicació, l’esport i les xarxes socials. Organitzats en vuit parelles, hauran d’afrontar un recorregut extrem en plena natura, en què la resistència física, la convivència i la gestió emocional seran determinants per a arribar a la final.

El programa s’ha consolidat com un dels espais més destacats de 3Cat per a captar públic jove –sobretot entre 15 anys i 30– i espectadors que habitualment no consumeixen contingut audiovisual en català.

Vuit parelles de famosos per a una edició més exigent

Aquesta nova temporada promet proves més dures, dinàmiques renovades i un format encara més intens.

Entre els participants hi ha noms coneguts com el duo musical The Tyets, els activistes Carlota Bruna i Gádor Muntaner i el comunicador Jair Domínguez juntament amb la humorista Neus Rossell.

També hi competiran els germans Sheila Casas i Christian Casas, el cantant Miki Núñez amb la periodista Raquel Sans i dues figures del bàsquet català: Laia Palau i Víctor Sada.

El cartell es completa amb la model Jessica Goicoechea i la gimnasta olímpica Natalia García Timofeeva, i la parella valenciana formada per Nerea Sanfe i Carolina Ferre.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

Durant la conversa, feta íntegrament en castellà, el reporter els ha preguntat pel procés d’aprendre valencià per al rodatge. Gutiérrez, que és català, ha reaccionat amb sorpresa a la pregunta. Lago, que ha explicat que va viure més d’un any a Barcelona, ha dit que no li havia significat cap problema perquè ja tenia coneixements previs de català.

L’escena ha circulat ràpidament per les xarxes socials, on alguns usuaris han criticat À Punt per haver fet l’entrevista en castellà.

No és la primera polèmica relacionada amb aquest programa. Fa uns quants mesos, una entrevistada va demanar permís en directe a una periodista per parlar en català.

Connexió Comunitat Valenciana, presentat per Clara Castelló i Juanma Melero, repassa cada matí l’actualitat del País Valencià amb connexions en directe. El programa té la particularitat que col·labora amb una trentena de televisions locals i comarcals, que aporten professionals per fer les connexions, cosa que fa que alguns periodistes hi intervinguin en castellà perquè no dominen el català.

“Habéis tenido que aprender valenciano”.

Quim Gutiérrez, nascut a Barcelona.
Clara Lago, resident a la capital catalana durant un any i mig.

La fotuda diglòssia. Quin sentit tenia fer l’entrevista en castellà? pic.twitter.com/bBJGugcuoX

— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) March 17, 2026

A partir d’avui, la sisena temporada de la reeixida sèrie de Carles Porta, que portarà per títol “7 crims, 7 enganys”, és disponible a la plataforma 3Cat i a TV3, on s’emetrà en horari de màxima audiència en substitució d’El foraster de Quim Masferrer. La sèrie de crònica negra de 3Cat gira aquesta vegada entorn del concepte d’engany i de traïció, és a dir, tots els crims que s’hi expliquen parteixen d’una mentida o d’una conspiració. “Tots vivim enganyats d’una manera o altra; per sort, però, no tothom arriba a matar”, ha dit Porta en la presentació davant els mitjans. 

La sisena temporada conté set històries de crims repartides en vuit episodis –“La mort en taxi” es dividirà en dos–, en què es farà palès que les mentides, els silencis o les falses aparences poden acabar tenint conseqüències fatals i irreversibles. “D’enganys que acaben en assassinat n’hi ha molt pocs, però amb l’engany hi convivim constantment. Per sort, la vida és escrita sobre la confiança, per això confio molt en la gent, i fins i tot confiem en Rodalia!”, ha dit, fent broma, el periodista. 

Un èxit que es consolida d’any en any 

Les nou-centes persones que feien cua per veure els dos primers capítols de la temporada als Cinemes Aribau són una prova irrefutable de l’èxit extraordinari que té aquest producte de 3Cat, fet amb la col·laboració de Goroka i True Crime Factory. “Tenim grans audiències, i amb sensacionalisme i sang no s’aconsegueixen pas. Aquestes audiències són fruit de l’elegància i el rigor, i de saber arribar a les emocions primàries de la gent. Allò que vol la gent són les emocions que hi ha darrere el sensacionalisme”, ha destacat Porta abans de l’estrena. 

Crims s’ha convertit en un dels productes estrella de la televisió pública, i un dels que li aporten més audiència. Compta amb 3 milions i mig d’espectadors acumulats a TV3, més de 33 milions de reproduccions a la plataforma 3Cat. I, a Catalunya Ràdio, on va començar-se a agafar fama abans de fer el salt a la televisió, el pòdcast ja té 16 milions de reproduccions en l’entorn digital propi i 45 milions en plataformes externes. “El 95% de les persones que comencen a veure un capítol de Crims l’acaben, i això demostra l’interès que hi ha en el treball que fem”, ha afegit Porta.

Dos anys per a fer un capítol: com es gesta ‘Crims’ rere les càmeres? 

Porta ha dit que, com més va, més famílies que han sofert un cas d’assassinat es posen en contacte amb l’equip de Crims. I és precisament d’un cas com aquest, en què la família va voler comptar amb l’ajut de l’equip de periodistes, que neix un dels episodis de la nova temporada. És un crim de violència de gènere en què un home va matar la seva dona: la família volia explicar el cas a la filla, ara que ja s’ha fet més gran, però ho volia fer de manera que pogués tenir la versió més objectiva possible, perquè el seu pare és l’assassí i la seva mare la víctima, una combinació difícil de gestionar. 

“Ha estat tot un repte, perquè tenim la versió policial i del condemnat, i calia que féssim una versió molt neutra per evitar la visió esbiaixada de la família”, ha explicat Porta. Però el periodista fa un advertiment: “La gent es pensa que nosaltres tenim un poder que no tenim; nosaltres difícilment podrem reobrir casos d’assassinats. Això no són els Estats Units, no obrirem casos, però sí que podrem revisar-los, estudiar-los.” I ha posat d’exemple el rebombori mediàtic i judicial que ha tingut l’assassinat d’Helena Jubany, un dels casos tractats per Crims i que més visibilitat han tingut. 

Porta confessa que l’aproximació mil·limètrica a les víctimes d’un crim fa que no sigui fàcil de mantenir-se objectiu a l’hora d’escriure els guions: “Els guionistes han d’evitar de posar-se de banda de la família quan escriuen allò que ha passat, perquè, després d’anys treballant-hi tan de prop i escoltant-los, és fàcil de tenir la seva visió dels fets. Però allò nosaltres busquem neutralitat, i el repte és estar allunyat de les emocions i l’empatia amb les famílies, i situar-te a favor de la narració dels fets, per evitar ser massa parcial i fer espòilers als espectadors al principi de cada capítol.” Porta diu que els capítols que es publiquen han estat reeditats i reescrits moltes vegades amb l’objectiu de mantenir la tensió narrativa durant tot l’episodi. “El nostre error ha estat fer tants episodis cada any, perquè dónes la idea al públic que són molt fàcils de fer i es valora menys la feina que hi ha al darrere”, ha afegit. I ha assegurat que per fer un capítol d’una hora de durada el seu equip hi pot treballar més de dos anys. 

Amb tot, Porta ha recordat que el mèrit de Crims està en el fet d’explicar històries que posen les emocions humanes al centre: “En el curs dels anys, n’hem anat aprenent i millorant. I hem acabat sabent transmetre emocions en plans tancats. Si aconsegueixes construir emocions en plans tancats, el missatge arriba molt més i el capítol funciona molt millor”, ha subratllat el presentador. 

Any rere any, Carles Porta i el seu equip revaliden el títol de reis del true crime a casa nostra. Una categoria que aguanten amb orgull i també amb un cert respecte, perquè saben que molts esperen amb delit l’arribada de noves històries que els posin els pèls de punta i els facin reconnectar amb les emocions humanes primàries. Però Crims té corda llarga, perquè a la presentació de la sisena temporada Porta ja ha parlat d’unes quantes històries que trobarem disponibles en una setena temporada. 

Finalment, ha celebrat que la sèrie sigui un catalitzador perquè persones no-catalanoparlants desenvolupin un interès per a aprendre la llengua del seu país: “Trobar gent que em diu que ha après català amb Crims és una grandíssima satisfacció. Ser una eina útil a casa teva, amb la teva essència, és molt bonic. Que aprenguin català amb Crims és meravellós, perquè a més a més aprenen lleidatà, que és encara més bonic!”, ha dit Porta en declaracions a VilaWeb. Per això ha celebrat amb orgull que la nova temporada s’estreni a la televisió pública: “Sóc molt d’aquest país i d’aquesta televisió, i Crims ens aproxima a la zona on hem nascut i crescut.”

Àlex Marquina serà el nou coordinador de la unitat transversal d’infantils, el càrrec que fins ara tenia Vanesa Hernàndez i que va capgirar l’ordre jeràrquic establert fins llavors. És a la CCMA d’ençà del 2001 i ara era el cap d’esdeveniments i protocol de 3Cat. Abans n’havia estat director de màrqueting durant cinc anys.

La nova cap del departament d’infantils, el càrrec que tenia Laia Servera, serà Rosa M. Torres, sots-directora de cinc gales de la Marató i fins ara directora del programa Cuines. Torres va entrar a TV3 el 2002 justament al departament d’infantils, com a redactora i guionista de programes. Després ha continuat treballant com a redactora en uns quants formats d’entreteniment i culturals.

I, finalment, Txari Sancho serà la nova productora executiva d’infantils, el càrrec que tenia Muntsa Tarrés. També va començar a treballar al departament, arran de la posada en marxa del canal juvenil K3 el 2001. Més tard va passar a treballar com a productora al departament d’entreteniment, on ha dedicat gran part de la trajectòria. Ha treballat en programes com ara Oh happy day, Preguntes freqüents, La Marató i Eufòria.

Fonts de 3Cat remarquen a VilaWeb que, després d’una primera fase de rellançament del Super3 que va implicar la refundació del canal i una estratègia molt orientada al consum digital, la intenció és ara aprofundir la captació d’infants de famílies allunyades del Super3: sigui perquè són famílies nouvingudes o perquè els seus pares no connectaven amb l’univers Super3. Alhora, també es vol ampliar la comunitat del Super3 i la interacció amb els infants i les famílies més enllà de la pantalla.

Vanesa Hernàndez, nova cap de relacions institucionals i projecció internacional de 3Cat

Dues de les responsables fins ara d’infantils ja tenen definides les noves posicions dins de 3Cat. Vanesa Hernàndez ara ocupa el càrrec de cap de relacions institucionals i projecció internacional de 3Cat, una categoria alta dins l’escala laboral de 3Cat que va aixecar queixes del comitè d’empresa, que considera que va ser recol·locada a dit.

Muntsa Tarrés ha passat a treballar a l’àrea de documentals. L’única que no té tancada la nova destinació és Laia Servera.

Ens rep al centre de Rubí (Vallès Occidental) per parlar de la situació actual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i comentar algunes de les polèmiques que han marcat el departament d’esports aquestes darreres setmanes.

—Avui fa tot just una setmana que us vau jubilar. Us vau llevar un pes de sobre?
—Ja estava sobre avís que passaria, perquè aquests darrers mesos s’han anat jubilant companys pràcticament de generació i era conscient que em quedava poc temps. Però aquests darrers mesos semblava que no arribaria mai i sí, m’he tret un pes de sobre. En el sentit que ara no depenc d’horaris i això és impagable.

—Comentàveu que aquests darrers mesos s’han jubilat uns quants companys, com ara Imma Pedemonte, Jordi Robirosa i Arcadi Alibés. Com veieu el relleu generacional al departament d’esports de TV3?
—Molt bé. Tota la gent jove amb qui he treballat aquests anys són JESP, com es deia fa uns anys, és a dir, joves encara que sobradament preparats. Estan molt més preparats que no ho estàvem els primers que vam entrar-hi, sense cap mena de dubte. Tenen moltes ganes de fer coses i tirar endavant en la televisió, i això trobo que té molt de mèrit en un moment en què no se sap què passarà amb el format tal com el coneixem ara.

—Després d’un breu pas per Catalunya Ràdio, us vau incorporar a la redacció de TV3 el 1984, només tres mesos després del començament de les emissions regulars. Com és formar part d’aquest moment fundacional de la televisió en català?
—És una cosa que et toca viure en el moment i estàs encantat de la vida. Imagina que, a 22 anys, ets a la facultat, encara no has acabat la carrera i et vénen a buscar per treballar a la televisió! Et quedes molt parat. Tots érem molt joves i no pensàvem si fèiem una cosa històrica, sinó que anàvem fent dia a dia. No érem conscients de la transcendència d’aquell fet, només pensàvem a ser capaços de dedicar-nos a la feina per la qual estudiàvem, i sortosament ho vam aconseguir.

—En l’entrevista que vau concedir a Comunicació 21 comentàveu que fa quaranta anys, quan es va formar la CCMA, una de les condicions per a poder entrar-hi era parlar bé el català. Avui també?
—Es valora igual. És impossible que una persona que no s’expressi correctament en català pugui entrar a treballar a la CCMA.

—En aquesta línia, fa uns quants dies compartíeu a les xarxes el discurs que vau fer als companys de redacció el dia del comiat, en què recordàveu la importància de la llengua. Creieu que la CCMA ha abaixat la guàrdia en aquesta missió de salvaguardar-la?
—Crec que hi ha hagut un cert relaxament, sí. Per això deia el que deia en aquest discurset que esmentes. Però no és una cosa de la CCMA i prou, crec que és una qüestió de la societat catalana, que no acabem de ser conscients de la situació de la llengua i què pot significar no donar un cop sobre la taula. Hem de parlar català sempre i a tot arreu, perquè si no ho fem, la nostra llengua va minvant, i està clarament en desavantatge respecte del castellà i l’anglès, que les tenim al costat i són dues de les llengües més fortes del món. Si ens relaxem en això, ens equivoquem. La societat catalana ens hem de posar les piles si realment estimem la nostra llengua i cultura. I en l’àmbit de la informació esportiva també ens hem de posar les piles i provar de reduir al màxim els anglicismes i castellanismes que fem servir. Per això vaig aprofitar aquell moment en què tenia l’atenció de tothom per recordar-ho.

El discurs pro-català que vaig fer als meus companys de feina el dia del meu comiat per jubilació. @som3cat @mantincelcatala @llenguacat pic.twitter.com/YgqnxXkfZ4

— Xavier Bonastre i Thió (@XaviBonastre) March 9, 2026

—Creieu que als canals de la CCMA s’abusa massa dels anglicismes?
—Molt, moltíssim! Aquests dies, diem “Mobile World Congress”! [Es posa les mans al cap] Però podem dir perfectament “Congrés Mundial dels Mòbils”! Parlem en català o en anglès? Només cal saber quin idioma fem servir. Entenc que els joves, que tots dominen l’anglès perfectament, barregen idiomes amb molta facilitat i fan servir terminologia anglesa, però hem de lluitar contra això si volem que el català perduri. I TV3 encara té molta força entre l’audiència, per tant, si nosaltres ho fem, potser molta gent ens pot seguir. A més, estem obligats a fer-ho, perquè ningú altre no ho farà. Si els catalans no som militants per la llengua, qui ho serà? I encara més en una situació d’emergència lingüística. En aquest sentit, critico la CCMA per algunes actituds absolutament… [Dubta]

—Massa permissives?
—Totalment i, a parer meu, sense cap sentit. No té cap sentit que la CCMA permeti que un programa es digui Epic Nails. Ens hem begut l’enteniment? És intolerable. O un programa que es digui Fanzone. Digues-ne com vulguis, però en català, per favor. I ells diuen: “És que ‘zona d’afeccionats’ no ho diu ningú.” Doncs ho comences dient tu i la gent ja et seguirà. Som TV3, no Ràdio Mollerussa, amb tot el respecte per la gent de Mollerussa. Podrem sonar internacionals quan la nostra llengua sigui potent, però si volem començar la casa per la teulada, ens equivoquem.

—Com a presentador de centenars de seccions d’esport del Telenotícies i milers de rodes del 3/24, creieu que s’hi parla massa de futbol?
—No crec que sigui massa. Són faves comptades. És el que més funciona, sobretot el Barça. Quan gent d’uns altres esports més minoritaris es queixen, jo sempre els pregunto: “Diumenge veuràs el partit del Barça?” I la gran majoria em diuen que sí. A bona part de la gent que juga a tennis taula o petanca li interessa el futbol, però a l’inrevés no passa. Som un mitjà de masses i hem de mirar d’arribar a tanta gent com sigui possible.

—Aquests darrers mesos heu viscut la transformació de la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio en el 3Cat, i la del 3/24 i Catalunya Informació en el 3CatInfo. Com vau viure el canvi de nomenclatura?
—Els treballadors vam fer una assemblea del Comitè d’Empresa i vam votar. Un 90% vam votar que els noms de TV3 i Catalunya Ràdio eren intocables, perquè són dues marques històriques molt consolidades, i llençar-les per la borda era absurd. Crec el mateix amb el 3/24 i Catalunya Informació. Tu ara vés pel carrer i pregunta-li a la gent què és el 3CatInfo. Jo entenc que si es crea una cosa nova com la plataforma digital, li has de posar un nou nom, és lògic. Però voler canviar marques tan potents com TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya informació és un error clamorós.

—Sabeu d’on sorgeix aquesta voluntat de canvi?
—La idea inicial era d’unificar redaccions del 3/24 i Catalunya Informació, però nosaltres des del primer moment vam veure que era molt difícil, perquè la ràdio és la ràdio i la televisió és la televisió. Es pretenia que les rodes del 3/24 del vespre, que tenen molt poca audiència, fossin els butlletins radiofònics de la ràdio, és a dir, posar una càmera a l’estudi i fer també algunes imatges. Però això no és tan fàcil, cal coordinar-ho tot molt bé i tècnicament era complicat. Per això ho van deixar córrer. Però si s’hagués tirat endavant, no hauria durat ni cinc minuts, perquè si has treballat en televisió i ràdio, ja ho veus. No pot funcionar mai de la vida! La BBC ho va intentar i ho va deixar estar, perquè el temps de feina, els estris que necessites, l’estil de comunicar, tot és molt diferent. Llavors, aquesta integració no s’ha fet, però sí que han volgut mantenir el nom conjunt. I ara què passa? El dia que vinguin uns altres a governar la CCMA tornaran a canviar totes les marques per marcar terreny? No és seriós. Ara s’escuden en el fet que tenen moltes visites a la plataforma, l’audiència va molt bé i els nous telenotícies van com un tro… Però clar, no hi ha competència.

—Comentem una altra de les polèmiques d’aquests darrers mesos a la televisió pública. La direcció va fer una inversió en el programa Fanzone, fet per una productora externa i presentat per Gerard Romero, en detriment d’Onze, un espai propi i elaborat pel departament d’esports. Com vau encaixar aquesta notícia?
—D’entrada es va rebre bé, el que no va ser ben rebut és que, quan resulta que el programa que ha triat la direcció és superat en audiència per Onze, la direcció assumeix que li feia la competència a Fanzone i el canvia d’hora. Des de llavors, Fanzone va passar a emetre’s simultàniament per TV3 i Esport3, i Onze va passar a fer-se a les dotze de la nit. Això sí que va fer mal, perquè no s’hi veia la lògica empresarial per enlloc! Si tens dos programes i un té més audiència que l’altre… Si dónes suport al programa que en té menys, empresarialment estàs equivocat. Dit això, la redacció d’Esports de TV3 no té cap problema amb Gerard Romero. La prova és que una de les finestres que ha tingut és el programa Gol a Gol, i és una persona que té una manera de fer que està molt bé i que agrada. Ara, potser l’error era pensar que com Jijantes és un canal que funciona molt bé a les xarxes i a Twitch, també funcionaria a la televisió i serviria per a atraure públic jove. Potser aquest és l’error, però no ho tinc clar.

—Anem a la segona part del cas. Què us va semblar que la direcció obrís un expedient al presentador d’Onze, Xavi Valls, per haver lamentat públicament el canvi d’horari del programa?
—Molt malament, no ens va agradar gens. Al Xavi, quan una cosa li sembla malament, ho diu i, si cal, ho fa a les xarxes. A banda, no tenia massa sentit que canviessin un programa que es diu Onze a les dotze de la nit i el primer dia no en digui res. Alguna cosa n’ha de dir, ni que sigui per respecte a l’audiència. A més, ho va fer amb el seu estil, posant-se la gorra per imitar el Romero i fent una mena de gag. Posteriorment, crec que es va reunir amb la direcció i van quedar com amics, per tant, aquest expedient quedarà en res. No em va semblar una cosa desmesurada, ni en contra del Gerard, ni de bon tros.

—Més que una polèmica entre el departament d’esports i Gerard Romero, és entre el departament i algunes decisions de la direcció de la CCMA.
—Exacte, ell ha quedat enmig de dos focs, per entendre’ns. En relació amb això, una cosa que no va caure gens bé al departament d’esports és que la direcció tingués la intenció de fer un programa amb Gerard Romero sobre l’univers Barça i no parlés amb el departament. Ni per consultar com ho veien. Va anar com si fos un programa cultural, o de qualsevol altra temàtica… Com a mínim consulta, pregunta… Que no et trobis un bolet que surt per TV3 un dijous i que et fa la competència. A sobre, els surt el tret per la culata i un altre programa, amb molts menys recursos, el supera.

—Des de fora, fa la sensació que la direcció va per una banda i els treballadors per una altra.
—Bé, una mica… És el que pot semblar. L’ideal és anar tots a una, però no és fàcil. El que demana sempre el departament d’esports és que la direcció sigui una mica més comunicativa i que faci partícips, o com a mínim consulti, els que suposa que són els teus especialistes a l’hora de prendre decisions relacionades amb els continguts esportius.

El discurs pro-català que vaig fer als meus companys de feina el dia del meu comiat per jubilació. @som3cat @mantincelcatala @llenguacat pic.twitter.com/YgqnxXkfZ4

— Xavier Bonastre i Thió (@XaviBonastre) March 9, 2026

“Des de TV3 es pot i s’ha de fer tot per salvaguardar la nostra llengua. A més, és el mandat parlamentari que tenim. I és el motiu fundacional d’aquesta casa. És molt fàcil fer què cal fer. Simplement, parlar-lo, parlar-lo sempre, amb tothom, i traduir al català tot allò que puguem i sapiguem”, va dir.

Bonastre va reclamar als companys que no tinguin vergonya de fer servir el català perquè unes altres llengües, com ara el castellà i l’anglès –amb molta més potència mediàtica–, fan molt de mal a la salut de la nostra.

“No us avergonyiu, si us plau, per dir Lliga de Conferència, Copa d’Europa, Lliga de Campions, triplet, eliminatòries, repesca, fora pistes, final a quatre, entre moltes i moltes més coses. Deixeu-vos de Conference League, Eurocup, Champions, hat-trick, play-off… No cal, la nostra llengua és molt rica i l’hem d’utilitzar”, va afegir.

Finalment, va reivindicar la força de la televisió pública: “La força que té TV3 és tan gran, tan gran, que si fa servir el català per a tot, la resta de mitjans i la societat segur que ens aniran al darrere. I això ho hem d’aprofitar.”

És un programa de fets reals, titulat “Historias de la peluquería”, i que tindrà deu capítols. S’enregistraran històries quotidianes en dues perruqueries del País Valencià (Zaira Luna, a Torrent, i Disorder, al centre de València), i en unes altres dues de Madrid.

“Al capdavant d’aquests espais es troben professionals carismàtics que, a més de transformar la imatge dels seus clients, es converteixen en confidents i acompanyants emocionals. Perquè cada persona que travessa la porta d’una perruqueria i hi seu té alguna cosa per contar. Preparar-se per a unes noces o un esdeveniment especial, afrontar una entrevista de treball, relaxar-se després d’una jornada intensa, arreglar-se per a una cita a cegues o, simplement, tallar les puntes o renovar el tint són alguns dels motius que portaran els protagonistes del programa a visitar els seus salons de confiança”, explica la productora a les seues xarxes.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by UNICORN CONTENT (@unicorntves)

Darrerament, la direcció d’À Punt ha estat criticada per la deriva castellanitzadora de la cadena, que ha recuperat personatges com ara Toni Cantó per a un programa de debat, que va tenir un fracàs d’audiència estrepitós i va ser retirat després de la primera emissió. En aquest programa, es va debatre sobre la presència del català a l’escola, i es qüestionava si s’havia d’estudiar en la llengua pròpia.

De fet, Ribas encara presentarà l’edició estival del programa, que s’emetrà durant els mesos de juliol i agost. Posteriorment, i amb l’inici de la nova temporada televisiva, París agafarà el relleu.

El cuiner, divulgador i comunicador va fer-se conegut quan va guanyar el programa de televisió MasterChef l’any 2021. Fins llavors, tenia un futur planificat dins l’empresa familiar de material fontaneria, havia estudiat administració i direcció d’empreses i la seva relació amb la cuina no passava d’una simple afecció. A partir del seu pas per la televisió, va canviar de vida i va convertir aquella experiència en un nou futur, que l’ha portat a esdevenir un dels tres presentadors del Cuines. A més, també ha col·laborat amb el Tot es mou.

Bonastre, una de les cares més històriques de la cadena i que farà 65 anys la setmana vinent, ha viscut un comiat emotiu amb els companys.

Les càmeres del programa Tot es mou, conduït per Helena García Melero, han acompanyat Bonastre a la redacció d’esports per última vegada. Allà ha rebut aplaudiments, abraçades i mostres d’afecte d’ex-companys que han volgut acomiadar-lo en persona, com ara Arcadi Alibés, que ja es va jubilar a final de l’any passat.

El ritual de comiat ha inclòs tradicions del Departament d’Esports de TV3, com el “xiulet del relleu”, que ha passat a Quique López Vilalta.

Xavier Bonastre es jubila: "La sensació és d'un cert vertigen"

El periodista va fer la primera intervenció a TV3 el 22 d'abril del 1984. La redacció d'Esports i altres companys ja retirats l'han ovacionat#TotEsMou3Cat

https://t.co/QeCDq0vE3b pic.twitter.com/CuK5uTteAm

— 3Cat (@som3cat) March 5, 2026

A més, preguntat pel presentador Jordi Manau sobre si la seva posició política li havia passat factura ha respost amb contundència: “Professionalment, totes. No veus que en aquest país no pots ser res”.

Peyu ha explicat que aquesta percepció l’acompanya des de fa temps i ha explicat que, malgrat que ha encapçalat projectes exitosos, el camí no ha estat fàcil: “Me les han fet suar molt”. En aquest sentit, ha assenyalat que cada vegada que ha de renovar un programa torna a aparèixer el dubte sobre què més ha de demostrar, malgrat haver obtingut bons resultats d’audiència.

Finalment, també ha explicat que l’exitós programa El Búnquer va estar “dos anys en un calaix” perquè ningú no el volia produir. “Després tothom s’apunta les medalles”, ha conclòs irònicament.

Que li ha suposat al Peyu ser obertament independentista?

Escolta el @LlapisMemoria de l'humorista @enpeyuhttps://t.co/9NMvWABYKb pic.twitter.com/fGF50gMgXC

— SER CATALUNYA (@SERCatalunya) March 3, 2026

Actualment, Peyu combina La Renaixença, un programa diari que combina ràdio, pòdcast i vídeo a 3Cat; amb Hamlet, una obra de teatre que interpreta juntament amb Albert Pla al Teatre Club Coliseum de Barcelona.

L'han esborrat. Però òbviament el community manager es castellanoparlant i a saber si fa servir la IA per traduir els tuits. Els la pela tot, ja. pic.twitter.com/TQt99PLS0J

— Pilar Carracelas (@pilarcarracelas) February 27, 2026

Posteriorment, el perfil de 3Cat va fer una piulada en què demanava disculpes per l’error. “Durant l’emissió d’Eufòria hem publicat per error un tuit parcialment en castellà. Tots els nostres tuits són sempre en català i segueixen un procés de correcció lingüística. En aquest cas, s’ha activat per error un mecanisme automàtic de traducció”, han escrit. Tot afegint que revisaran el circuit de publicació per evitar que es pugui repetir una situació com aquesta.

Durant l'emissió d'"Eufòria" hem publicat per error un tuit parcialment en castellà. Tots els nostres tuits són sempre en català i segueixen un procés de correcció lingüística. En aquest cas, s'ha activat per error un mecanisme automàtic de traducció. Lamentem l'error i estem…

— 3Cat (@som3cat) February 28, 2026

La realitat és que fa unes setmanes hi va haver un altre error en el perfil de 3Cat. El 19 de gener, l’economista Xavier Sala i Martín va ser entrevistat al programa Col·lapse de TV3. El compte de X de 3Cat va penjar-ne un tall, en què Sala i Martín explicava l’aportació de Catalunya a la caixa comuna. Aquest clip no va durar gaire a X i va ser esborrat del compte de 3Cat, cosa que va aixecar tota mena de crítiques i acusacions de censura. Fonts de 3Cat i de la Manchester, la productora de Col·lapse, van explicar en el seu moment a VilaWeb que el responsable de fer el seguiment dels continguts del programa per a publicar-los a les xarxes és la productora, però que es va extralimitar en les funcions esborrant el tall. La productora en aquell moment va dir que s’havia esborrat la piulada perquè se’ls havia colat un emoji massa opinatiu. La realitat és que s’hagués pogut esborrar la piulada, i tornar-lo a pujar sense l’emoticona, però això no va passar.

La realitat és que anteriorment les productores gestionaven les xarxes pròpies del programa, i el perfil de 3Cat no hi tenia accés tothom. Però amb la decisió d’eliminar les xarxes dels programes, 3Cat ha donat accés a les productores, i llavors passen aquesta mena d’inconvenients.

Durant la comissió, els responsables de la CCMA han aplaudit que TV3 hagi tingut un gener amb la “millor audiència des de fa tres anys” i que 3Cat faci un nou rècord amb 23,6 milions de reproduccions.

La presidenta de la CCMA, Rosa Romà, ha celebrat que el 2025 es mantingués el lideratge de TV3, amb xifres de rècord, i que el 2026 hagi arrencat amb un gener molt bo.

Quant a l’opció informativa, Romà ha dit que el 3CatInfo a la televisió va tenir molt bons resultats, amb una cobertura de 4,4 milions d’espectadors únics i l’augment del consum de continguts informatius de 3CatInfo, que va ser d’un 24%.

Romà també ha dit que s’havien registrat més de 6,4 milions de reproduccions en consum en directe i a la carta i més de 500 milions de reproduccions a les xarxes socials entre el gener i el febrer.

Durant la sessió de control, el director de TV3 ha estat preguntat sobre la polèmica per un expedient informatiu que es va obrir a Xavier Valls. Gras ha dit que no es podia fer servir l’antena de la televisió per traslladar continguts personals dels professionals i que hi ha canals interns per vehicular les queixes.

Finalment, Vox i PP han acusat la direcció de TV3 d’emblanquir el vel islàmic, en referència a una peça d’un informatiu que parlava amb dones sobre el fet de fer-ne ús. Gras ha assegurat que el reportatge es va emetre en el context d’un debat parlamentari al congrés i que els informatius s’havien limitat a donar context. “No emblanquim res, ni anem a favor ni en contra de ningú”, ha dit.

El primer llibre, que apareixerà el mes vinent, porta per títol El monstre judicial. Editat per Josep Nualart Casulleras i amb pròleg de Gonzalo Boye, el volum inclou una llarga sèrie d’entrevistes amb juristes, jutges i advocats (entre els quals hi ha Joaquim Bosch, José Antonio Martín Pallín, Wolfgang Schomburg, Olga Tubau, Josep Casadevall, Benet Salellas, Aamer Anwar, Andreu Van den Eynde i Neus Torbisco) que construeixen una crítica severa a una cúpula judicial espanyola profundament antidemocràtica i marcada per una obsessió malaltissa contra l’independentisme català.

El segon llibre, que es publicarà al maig, és la primera traducció de la història de VilaWeb Llibres. Es tracta de Per un nou dret a la secessió, del jurista i professor nord-americà Timothy Waters. El llibre va ser publicat originàriament en anglès per la Universitat de Yale, però l’autor n’ha escrit un pròleg específic per als lectors catalans i n’ha adaptat alguns capítols. Waters argumenta que, arran del fracàs del dret de l’autodeterminació, pervertit pels estats, cal proposar un nou dret de secessió, basat exclusivament en la decisió democràtica. Al llibre explica com es pot organitzar la independència d’un país amb aquestes noves bases.

El tercer llibre, que es publicarà al setembre, és Sortir a guanyar. Deu patologies lingüístiques, de Pau Vidal. Es tracta d’un llibre punyent i aclaridor sobre l’actitud que cal adoptar en defensa de l’ús quotidià de la llengua, escrit amb l’estil irreverent i directe de Vidal i pensat per a conscienciar sobre la necessitat de fer servir sempre i sense por el català.

Quant al quart llibre, que es publicarà al novembre, la redacció de VilaWeb treballa en uns quants temes d’actualitat i el títol triat finalment es farà públic a l’estiu.

Per què és important fer-se subscriptor de la col·lecció de llibres de VilaWeb?

Tant si sou subscriptors del diari com si no, per a nosaltres també és molt important que us feu subscriptors de la col·lecció de llibres. Perquè només tenint una base de vendes assegurada podrem assumir els riscs d’una operació comercial que, per les característiques del mercat del llibre, surt dels paràmetres habituals de VilaWeb. (Si ja us vau fer subscriptors de la col·lecció 2025, ara no cal que feu res més perquè es renova automàticament, si no ens indiqueu el contrari.)

A VilaWeb creiem que hem d’oferir als nostres lectors tot allò que puguin necessitar per a estar millor informats, dels reels d’un minut a Instagram o TikTok a la publicació de llibres de dues-centes pàgines o més. La nostra obligació és informar bé la societat amb els millors mitjans en cada cas i per això, si el 2025 va ser l’any de l’estrena de VilaWeb Llibres, el 2026 hem creat un plató televisiu i us oferim una programació regular en vídeo.

En el cas específic dels llibres, les peculiaritats del mercat editorial fan que anem amb molta més cura i per això us demanem que ens feu confiança i adquiriu la col·lecció sencera al començament d’any, perquè així podem treballar amb unes previsions mínimes i segures, sense por de picar-nos-hi els dits i que repercuteixi en el conjunt del diari.

El 2025, amb títols de tant d’èxit i qualitat com ara Tres dies d’agost, Els morts de Mazón, Contra el silenci i la impunitat i Entendre els mapes, us hem demostrat que som capaços de proposar una oferta rigorosa, atractiva i interessant també al mercat editorial. Per això, per a poder encarar millor la trajectòria futura dels nostres llibres, necessitem que com més lectors millor us feu subscriptors de la col·lecció en aquesta pàgina. Una subscripció que, a canvi, us ofereix un preu reduït per a cada volum i la possibilitat de rebre’l a casa abans no arribi a les llibreries.

Com si fos ahir ha demostrat el seu èxit multitud de vegades: és líder d’audiència amb una quota mitjana anual del 19,3%, i ahir mateix va fer el seu rècord històric amb un 26,7% de quota de pantalla. A més, va ser la sèrie de ficció més vista del 2025 a la plataforma 3Cat, amb 24 milions de reproduccions.

Fins ara, la sèrie havia assolit la fita d’igualar la mítica sèrie de TV3 El cor de la ciutat, que es va emetre entre el 2000 i el 2009, i que va acumular nou temporades. Ara, però, la superarà. Per darrere seu, al podi, hi trobaríem La Riera, que va emetre vuit temporades, però no va continuar a causa d’una baixada en les audiències.

El camí a l’èxit de ‘Com si fos ahir’

Actualment, Com si fos ahir és un dels pilars per a la televisió pública quant a l’audiència, però no ha estat sempre tan fàcil. De fet, la sèrie va penjar d’un fil durant una bona temporada. Durant el procés, va haver-hi molts dies que no es van emetre capítols perquè passaven coses més importants. Unes pauses que no ajudaven la sèrie. I després, amb la pandèmia, van haver d’aturar les filmacions durant molts mesos. Més tard, TV3 va viure un moment de crisi, perquè es va reduir molt la publicitat a la televisió i tenia dificultats econòmiques per a continuar alguns projectes. Es va posar en qüestió que Com si fos ahir i Polònia continuessin perquè no hi havia diners. Finalment, i després d’una gran campanya a favor, TV3 va decidir de mantenir aquests dos projectes.

Actors de ‘El cor de la ciutat’ i de ‘Com si fos ahir’

A la darrera temprada de Com si fos ahir, la novena, el públic gaudeix de la incorporació de l’actiu Mercè Arànega, que interpreta el personatge de la Diana. Ella havia actuat també a l’altra sèrie mítica de TV3, El cor de la ciutat. I, de fet, són uns quants els actors i actrius que han aparegut en ambdues sèries catalanes: Carlota Olcina, Oriol Vila, Marc Cartes, Mariona Ribas i Àurea Márquez.

L’assemblea ordinària de la Unió, que s’ha reunit avui, ha volgut reconèixer la lluita contra “les amenaces persistents contra la llibertat de premsa” provinents de “l’administració de Donald Trump”, el periodisme implicat en la igualtat i la reivindicació de la clàusula de consciència com a garantia en l’àmbit valencià.

D’ells, remarca “que han alçat i alcen la veu contra la manipulació informativa i les coaccions viscudes a la redacció”. L’assemblea valora especialment el paper de denúncia del Consell de Redacció i personifica el premi en les quatre periodistes que s’han acollit a la clàusula de consciència com a mecanisme de protecció enfront d’un viratge editorial que consideraven contrari als principis deontològics de la professió.

Premis per la resistència a Trump i contra el masclisme

El premi internacional Llibertat d’Expressió 2026 ha estat lliurat a Hannah Natanson, del Washington Post, com a símbol de la resistència dels mitjans enfront de les ingerències i pressions del poder polític als Estats Units. La Unió posa l’èmfasi en l’escorcoll domiciliari fet per agents de l’FBI, una actuació que “ha encès les alarmes sobre la protecció de les fonts i els límits de la intervenció estatal en la feina informativa. El seu cas exemplifica un clima creixent d’hostilitat i deslegitimació contra els mitjans crítics”, diu l’associació professional.

La Unió també ha distingit la periodista Cristina Fallarás, a proposta de l’assemblea, per la seua trajectòria centrada en un periodisme amb perspectiva de gènere i contra les violències masclistes. Destaca especialment “la seua tasca en la visibilització de vulneracions de drets, la denúncia de les desigualtats i la defensa persistent de la llibertat d’expressió davant intents de silenciament i pressions”. Amb el guardó, la Unió defensa la necessitat d’un periodisme capaç d’interpel·lar el poder i obrir debats públics.

Nascut a Picassent (Horta Sud) l’any 1950, es va establir a Mutxamel (l’Alacantí) quan tenia sis anys. Al llarg de dècades va desenvolupar una trajectòria destacada en el món de la comunicació. Va ser un dels fundadors de la Unió de Periodistes Valencians, que ha mostrat el seu condol amb un piulet a les xarxes. “Se’n va un dels nostres”, ha escrit.

Lamentem profundament la mort de Pere Miquel Campos, periodista estimat per tota la professió, referent de la ràdio valenciana i soci fundador de la Unió de Periodistes Valencians.

Se'n va un dels nostres. Traslladem el nostre condol a la seua família i amistats. https://t.co/Js7AaeMMvZ

— Unió de Periodistes (@unioperiodistes) February 20, 2026

La seva vida professional va ballar entre mitjans de cobertura de tot el País Valencià i de la zona d’Alacant. Durant els anys vuitanta va exercir de cap de Relacions Informatives del president de la Generalitat Joan Lerma. A més, és autor de llibres com Així (son) eren. Alacantins als 80 i Arcadi Blasco. Retrat, biografia de l’escultor i ceramista Arcadi Blasco.

Campos també va formar part del consell assessor de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant i va participar en iniciatives sorgides de la societat civil, com la Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes.

Fantàstix: neix la fàbrica de la imaginació del Super3

3Cat reforça l’aposta per fer créixer el Super3 més enllà de les pantalles i acostar el seu univers infantil a les famílies

El Super3 celebra 35 anys reivindicant la imaginació i la proximitat amb els nens i nenes… pic.twitter.com/Ujwt1nzIzO

— 3Cat Corporatiu (@3CatCorporatiu) February 17, 2026

Segons que han explicat, el projecte vol oferir un recorregut immersiu d’una hora en què els infants de dos anys a dotze deixin de ser espectadors passius i esdevinguin protagonistes d’una aventura col·lectiva. L’experiència es basarà en narratives tradicionals catalanes i universals, com El Patufet o El petit príncep, amb tecnologies que els impulsors defineixen com a disruptives i amb una vivència final en 4D.

A partir del setembre, el centre també obrirà un teatre amb programació anual d’espectacles familiars i amb la participació de personatges del canal SX3, com en Titó, el Mic o els Beta. El recinte inclourà, a més, una cafeteria tematitzada i una botiga.

La presentació d’aquest projecte coincideix amb la polèmica per les destitucions de les tres responsables dels programes i la comunitat infantil de 3Cat, Vanesa Hernández, Laia Servera i Muntsa Tarrés, que ha fet més soroll que no és habitual i ha fet aflorar tensions internes acumulades aquests darrers anys.

El document l’han subscrit el secretari general d’UGT, Miguel Ángel Curieses; el secretari general del Sindicat Independent (SI), José Miguel Martínez, i el secretari general d’USO, José Carlos López.

Segons que ha dit López, l’acord consolida la defensa de l’estructura territorial a RTVE. També ha agraït als sindicats que s’hi hagen afegit i ha explicat que obre una etapa de reorganització per a avançar en la internalització d’una part dels magazins depenent dels recursos disponibles. Ha afegit que l’objectiu era poder presentar resultats concrets a la plantilla abans del 30 de juny.

RTVE preveu de reforçar la capacitat del centre territorial per produir informatius –incloent-hi caps de setmana i festius– i programes informatius especials depenent de l’actualitat. També preveu el desenvolupament tècnic necessari per a fer possibles desconnexions territorials a La 2 i engegar nous projectes de continguts de proximitat. Una volta assegurada aquesta capacitat, el text diu que s’estudiarà la producció d’un magazín de tarda per a cadascun dels centres.

El procés també inclou l’enfortiment de la producció territorial a RNE, sobretot els caps de setmana, i una dotació progressiva de mitjans tècnics i de personal. RTVE indica que el model de conversió podria estendre’s progressivament a uns altres centres territorials que compleixin condicions tècniques, organitzatives i de plantilla adequades.

Respecte al personal, RTVE es compromet a analitzar amb els sindicats les necessitats de plantilla, la reorganització d’equips i els reforços necessaris, d’acord amb les taxes reconegudes a l’ens. També diu que impulsarà plans de formació i reciclatge professional per mitjà de RTVE Instituto.

El “prou” de Cuní, juny del 2007

El Polònia va parodiar el moment en què el presentador d’Els matins de TV3 va esclatar contra els comentaris d’uns convidats de Plataforma per Catalunya.

Campamentos, juny del 2007

Aquest va ser un dels gags inicials del Polònia que més és viralitzar. Toni Albà, de Juan Carlos, va donar grans moments al programa.

Pujol i Maragall es barallen per una medalla, 25 de setembre de 2007

Aquest gag va marcar el retorn d’un dels personatges més estimats del començament del programa, Pasqual Maragall, que va participar en una cursa molt disputada contra Jordi Pujol.

Thriller del PP, 5 de juny de 2008

Amb un PP en hores baixes, el Polònia jugava amb la idea de Mariano Rajoy com a dirigent zombi. El temps els va acabar desmentint.

El temps a la Molina, la iaia del Tomàs, 12 de desembre de 2008

Tomàs Molina s’havia convertit en un fenomen a Polònia i fins i tot li van encomanar de fer les campanades. Per això, el programa va decidir de convidar-hi la seva àvia.

Copa, lliga i Champions, 20 d’abril de 2009

La primera temporada de Pep Guardiola a la banqueta del Barça va ser memorable, i el Crakòvia –la versió esportiva de Polònia– la va retratar amb aquesta cançó, que es va convertir en un himne que encara es canta avui.

Algú ho havia de dir, 18 de maig de 2012

La frase “Algú ho havia de dir”, de Joan Tardà, es va fer tan viral que fins i tot durant unes quantes temporades aquest gag es repetia en cada emissió. De fet, és d’aquelles frases del Polònia que la gent es va fer seva.

Mas Style, 13 d’octubre de 2012

La cançó coreana “Gangnam Style” era el tema del moment, i el Polònia la va adaptar de la mà del seu Artur Mas. Tothom la va cantar.

Què voten els Verds?, 8 de novembre de 2013

Quan començava a parlar-se del referèndum d’independència, el Polònia feia una pregunta: què votaran els verds? Era una referència a l’espai polític que ocupaven aleshores Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.

El croissant de Baños, 19 de novembre de 2015

Una volta passades les eleccions del 2015 i enfront de la negativa d’investir Artur Mas, el Polònia parodiava la pressió que va rebre la CUP amb aquest gag, protagonitzat per un croissant de xocolata.

Sóc en Trapero, 15 de setembre de 2017

Després del sotrac social dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, el major dels Mossos d’Esquadra d’aleshores, Josep Lluís Trapero, es va convertir en una de les cares més visibles de la política catalana.

Resistiré, 1 de març de 2018

Una volta passat el Primer d’Octubre, i en plena eclosió de la trama Gürtel, el govern de Mariano Rajoy volia resistir tant com fos possible al poder.

Retorn presos polítics, 31 de gener de 2019

Un dels moments més complicats del Polònia va ser quan els polítics catalans del procés van entrar a la presó. En un principi, van decidir de no fer més gags sobre ells, però el 2019 els van recuperar amb aquest emotiu vídeo.

Bohemian Rhapsody, 2 de maig de 2019

Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Casado, Pablo Iglesias i Gabriel Rufián intentaven de trobar l’encaix per a formar govern després de les eleccions espanyoles a ritme de “Bohemian Rhapsody”, de Queen.

Ultranational Geographic, 23 de maig de 2019

Poli Band, 24 d’octubre de 2019

Les protestes contra la sentència als dirigents del Primer d’Octubre van posar el paper dels mossos a la primera línia política. El Polònia en parlava amb aquesta versió de “Boy Band”, de Manel.

La Xavineta, 24 de març de 2022

El Barça recuperava la il·lusió amb Xavi Hernández a la banqueta i el Polònia ho representava amb aquesta versió de “La bicicleta”, de Carlos Vives i Shakira.

Without Me, 14 de setembre de 2023

Després d’uns quants anys a l’exili, Carles Puigdemont tornava a ser clau en la política espanyola arran dels resultats de les eleccions espanyoles del 2023, i el Polònia ho celebrava amb aquesta versió del “Without me”, d’Eminem.

Facha, 8 de febrer de 2024

“Perra”, de Rigoberta Bandini, va ser un fenomen musical, i el Polònia se’n va aprofitar amb una versió particular basada en Isabel Díaz Ayuso.

La selectivitat de català, 6 de juny de 2024

Els atacs contra la immersió lingüística i la voluntat d’imposar el castellà a la selectivitat van quedar representats en aquest gag surrealista.

El motiu de l’expedient contra Valls –que, ara com ara, no implica cap mesura disciplinària o sanció– és la crítica del presentador a la direcció de TV3 per haver fet canvis en la graella en favor de Fanzone, el programa de producció externa que dirigeix Gerard Romero.

Fa uns quants dies, Valls va publicar a X una fotografia amb una gorra de Fanzone, en què havia canviat el nom d’aquell programa per “Fan-Onze”. També es va posar aquesta gorra durant l’obertura de l’Onze, i va dir: “Ara comença el late de veritat, l’espectacle, el joc de llums, les bufandes, les majorettes…”

Recordeu que avui despres del FanZone fan ⁦@OnzeTv3⁩ !!!
Us esperem a les 23:45h amb una tertulia explosiva! pic.twitter.com/AfDoReiYmc

— Xavier Valls (@XavierVallsSilv) January 22, 2026

VilaWeb s’ha posat en contacte amb TV3, que ha confirmat l’expedient sense donar-ne més detalls. Segons Comunicació 21, la direcció argumenta que els professionals de la cadena pública tenen canals interns per expressar les discrepàncies.

Uns canals que, segons que ha pogut saber VilaWeb, Valls –conjuntament amb tots els membres de l’equip de l’Onze– ja va fer sevir per expressar la seva disconformitat. Cal assenyalar que el Consell Professional d’Informatius i Esports de TV3 també ha expressat “malestar i perplexitat” pel tracte de favor que ha rebut Fanzone.

Juntament amb Francés, signen la demanda Lola Bañón i Javier Marzal, dos vocals nomenats en representació del Consell Audiovisual del País Valencià. Tots tres van prendre possessió del càrrec el 13 d’abril de 2023, elegits per les Corts per sis anys.

Diuen que la legislació europea no permet d’escurçar mecànicament els mandats de les responsabilitats als mitjans de comunicació públics, d’acord amb el reglament (UE) 2024/1083 del Parlament Europeu i del Consell. Segons aquest text, cal preservar la independència efectiva dels prestadors del servei públic.

Segons els consellers, fa gairebé un any, a partir de l’entrada en vigor de la nova llei 2/2024 de la CACVSA, va prendre possessió un nou consell d’administració i es va tancar el consell d’informatius d’À Punt, òrgan fonamental per a l’expressió periodística de la redacció. També denuncien el desmantellament progressiu del servei de documentació.

“Així mateix, s’ha constatat el descens gradual dels continguts en valencià, i d’aquesta manera falla en una de les seues funcions essencials com és la defensa de la llengua”, afegeixen. Tot això, subratllen, s’ha produït en el trànsit entre la creació efectiva de la CACVSA i la supressió de la CVMC, amb l’absorció consegüent de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC).

Crisi a l’ens públic valencià

Els consellers argumenten que, “arran de l’evidència que no s’ha incorregut en causa de cessament o destitució” i atesa “la deriva de la situació a l’ens públic”, el seu mandat hauria de continuar fins el final del període establert oficialment. Insisteixen que, no havent participat en les darreres sessions de votacions, les decisions del consell d’administració de la CACVSA no poden tenir efecte.

La demanda apel·la, diuen, a la defensa de la professionalitat i la pluralitat dels mitjans de comunicació públics valencians. A més, afegeixen que tots tres consellers van superar en el seu moment un procés de selecció exigent i van ser membres de l’equip d’experts que l’any 2015 va elaborar l’informe previ a la llei que va permetre la reobertura de la radiotelevisió pública valenciana després del tancament de RTVV l’any 2013.

The Conversation, sorgida a Austràlia, ha tingut impacte internacional gràcies a la xarxa d’edicions i a la col·laboració directa amb investigadors. En aquest context, la Conversa s’enfoca a fer valdre la recerca en català, facilitar la transferència social i vincular-la als grans desafiaments científics, socials, culturals i econòmics actuals. La iniciativa vol ajudar a configurar una societat més informada i crítica, centrant-se en el pensament científic.

Per als investigadors, escriure a la Conversa implica projecció i reconeixement. Els texts són signats, vinculats a les institucions d’origen i integrats dins una plataforma internacional que reforça la transferència de coneixement i l’impacte social de les trajectòries acadèmiques.

Diversitat d’articles i visió global

La Conversa publicarà setmanalment tant articles originals en català com traduccions seleccionades de les altres versions internacionals. Aquest format afavoreix que els continguts catalans circulin per l’ecosistema internacional de la plataforma i facilita una mirada local d’abast mundial.

La versió en català és impulsada per la Xarxa Vives d’Universitats, amb la implicació de disset universitats i institucions del sistema de coneixement, com ara la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat d’Andorra (UdA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de les Illes (UIB), la Universitat Jaume I (UJI) i la Universitat Politècnica de València (UPV).

La iniciativa té el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Ramon Llull, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i hi col·labora la Generalitat de Catalunya. S’inscriu en una aliança per a la transferència social del coneixement, la normalització del català en l’àmbit científic i la projecció internacional.

Els cinquanta-set capítols que s’hi afegiran corresponen a la sèrie de l’Illa dels Tritons, una etapa clau de la història en què la tripulació d’en Monkey D. Ruffy es retroba després de dos anys d’entrenament. Però el retorn és alterat per l’aparició d’uns pirates impostors i desencadena una nova sèrie d’aventures, combats i situacions de perill que condueixen els protagonistes fins a l’illa submarina.

Abans de l’estrena televisiva, el Sx3 avançarà fragments doblats en català durant dos concerts de la banda sonora de la sèrie interpretats per l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Aquestes sessions serviran de presentació pública dels nous episodis i d’homenatge a una de les produccions d’animació japonesa amb més seguiment internacional.

Creada per Eiichiro Oda i basada en el manga més venut de la història, One Piece segueix les aventures d’en Ruffy, un jove pirata amb el cos elàstic que navega per trobar el tresor llegendari conegut com el One Piece. Amb la seva tripulació, viu històries marcades per l’acció, l’humor i la recerca de llibertat, elements que han convertit la sèrie en un referent mundial de l’animació.

D’ençà de la primera emissió en català el 2006, se n’han difós més de cinc-cents capítols. I, d’ençà de la recuperació al SX3 el 2023, el contingut ha acumulat prop de quatre milions de reproduccions en l’entorn digital de 3Cat i es manté com un dels animes més seguits de la plataforma. Amb aquesta nova incorporació, 3Cat consolida el paper del Super3 com a espai de referència del consum audiovisual en català entre infants i joves.