Arnau Pons (Felanitx, Mallorca, 1965) és especialista en l’àmbit internacional en l’obra de Paul Celan de qui ha traduït quatre reculls de poemes:  De llindar en llindar, Cristall d’alè, Reixes de llengua i La rosa de ningú, publicats a LaBreu Edicions els anys 2012, 2014, 2018 i 2025, respectivament.

Pons va aprendre alemany per poder llegir en versió original Paul Celan i, com a resultat de més de vint anys d’investigació en la seva obra, en tradueix les Obres completes. Així mateix, ha escrit nombrosos assaigs i treballs de crítica literària sobre Celan, un referent de la poesia de la segona meitat del segle XX, i considerat per molts com el poeta en llengua alemanya més important després de Rilke.

Va rebre el premi al millor assaig sobre el poeta romanès de parla alemanya, el 2016, per l’escrit d’una semblança al llibre Makers of Jewish Modernity (Princeton University Press). El 2015 va rebre el Premio Nacional de Traducción per Cristall d’alè i ha estat distingit amb el premi Ciutat de Barcelona 2025 de traducció per la seva versió de La Rosa de Ningú.

Arnau Pons conrea la poesia i ha publicat els següents títols: Intromissió (Empúries, 1991), A desclòs (Negranit-Associació Noesis de Catalunya, 1996), Desertar (Lleonard Muntaner, 2010) i Llum de ganivet (Eumo, 2012). Juntament amb Hèctor Parra, ha rebut el premi Alícia a la creació per l’obra poètica musical Constel·lacions, a partir de la sèrie homònima de Joan Miró.

En l’àmbit de l’anàlisi crítica i filològica, ha estat introductor del treball hermenèutic de Jean Bollack, estudiós de Paul Celan, de qui ha traduït algunes obres al castellà i al català, i ha col·laborat amb el filòsof francès i en el Centre de Recerca Filològica, fundat per Bollack, dins el corrent de l’hermenèutica crítica. Ha participat en col·loquis internacionals a França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina i Xile.

L’any 2007 va compilar i editar, amb Simona Škrabec, els dos volums de Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt (Llibres del Mirall, 2007). En aquesta obra un gran nombre d’estudiosos analitzen la influència germànica en autors com ara Joan Maragall, Carles Riba, Antoni Pous i Joan Vinyoli. També es parla de Ferrater traduint Brecht, de Pla i l’ascens dels feixismes, de Schönberg i Barcelona, de Freud i Dalí, de Joseph Beuys i  l’acció Manresa a la galeria Schmela de Düsseldorf.

Arnau Pons ha traduït obres de l’alemany, l’italià, el francès i el portuguès. També tradueix de l’hebreu. Alguns dels autors traduïts al català i castellà són: Marguerite Duras, Walter Benjamin, Luiza Neto Jorge, Herberto Helder, Velimir Khlèbnikov, Peter Szondi, Maurice Blanchot, Dino Campana, Yitshok Katzenelson, Hervé Guibert… Ha reflexionat sobre aquesta activitat a La traducció, la vida (Afers, 2020).

Per una altra banda, ha escrit sobre Hélène Cixous, Antonin Artaud o Ingeborg Bachmann, entre més. Els seus texts entorn de creadors catalans són aplegats al volum Amb aquestes mans (Edicions Poncianes, 2021). És autor de l’epíleg a l’edició de Núria Folch de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (Club Editor, 2017).

Emili Rodríguez-Bernabeu és poeta i escriptor de crítica literària –articles periodístics i assaigs, principalment– i autor d’una novel·la.

Estudia medicina a València, on freqüenta el cercle literari del poeta  Xavier Casp (1915-2004). Entre més futures eminències literàries del cercle de Casp, hi havia els joveníssims Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. A més, es relaciona amb estudiants de lletres, alguns dels quals escrivien poesia, i amb ells publica poemes en el llibre Poetes universitaris valencians, prologat pel lingüista Manuel Sanchis Guarner. Una vegada acabats els estudis de medicina a València, exercirà com a especialista en cardiologia a Alacant, una ciutat ben present en el rerefons de la seua obra poètica.

Ha publicat setze llibres de poesia i l’Obra poètica completa (Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2017). Els dos darrers llibres són: Poesia científica (2018) i L’eternitat (2023). La finitud de la condició humana fa de fil innervador de la temàtica tan variada dels seus llibres, en què, altrament, es poden reconèixer els diversos períodes vitals i la polièdrica condició humana.

Ha rebut nombrosos guardons de prestigi, com ara el premi Ausiàs March de poesia de Gandia (1971); el premi Carles Rahola d’assaig de Ciutat de Girona (1993); el premi dels Escriptors Valencians (1997); el premi Vicent Andrés Estellés (1999); el premi de la crítica a la creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per l’Obra poètica completa (2018); la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de La Llengua (2023); i el premi Precrea a la creació literària de les cinc universitats del País Valencià (2024).

Rodríguez-Bernabeu ha estudiat i divulgat la poesia de més poetes, els del seu entorn alacantí sobretot, com la de Joan Valls (Alcoi, 1917-1989), poc conegut encara. Per una altra banda, el seu interès pels assumptes públics, culturals sobretot, ha afavorit nombroses col·laboracions assagístiques en la premsa i algun llibre de marcat caràcter social i polític, com ara Alacant contra València (1994).

La presentació, que us oferim íntegra en vídeo, va consistir en una conversa de l’autor amb Montserrat Serra, periodista cultural i vinícola, col·laboradora de VilaWeb i editora del llibre. Plegats, no tan sols van parlar de la història cultural del porró, sinó que també van convidar els assistents a brindar i beure comunitàriament.

De bon començament, Serra ja va dir que el porró era signe d’hospitalitat, i que qualsevol vetllada començava amb bon peu si hi havia un porró a taula. I, dit i fet, Garcia-Arbós i Serra van encetar una ampolla d’un escumós d’Alella que ràpidament van abocar en un porró artesà per a compartir entre el públic.

“Jo estic fent la feina d’apostolat del porró”, va dir Garcia-Arbós tot just començar. I, novament, va defensar que el llibre era més aviat un manifest “i un evangeli”, perquè el llibre s’inspira en l’Evangeli segons Mateu. “L’Evangeli de Mateu inspira el manifest del Partit Comunista. Hi ha alguna cosa més representativa de la generositat, de l’antiindividualisme i del col·lectivisme que un porró? Potser un càntir, però poca cosa més, perquè això ho compartim tots. Abans, el porró el posàvem al mig de la taula i el compartíem tots. Ara això ha desaparegut”, explicava.

El fet que va dur-lo a fer un llibre sobre el porró va ser el joc del titius. Aquell mateix dia de la presentació, Garcia-Arbós no va poder estar-se de fer-ne una representació allà mateix, comptant fins a quatre titius. “N’hi ha que n’arriben a fer cinc-cents!”, exclamà. La presentació va continuar amb moments distesos i festius com aquest.

El llibre, que comença amb un esperançador “Amb una mica de llet salvarem el porró”, explica, per exemple, per què es va deixar de fer servir el porró. Garcia-Arbós no tan sols ha escrit la història del porró, sinó que també obsequia el lector amb tot de referències i anècdotes tant de detractors com de partidaris. Fins i tot, hi surt Josep Roca, que, malgrat sentir estima i nostàlgia pel porró, considera que no és el millor estri per a beure vi, perquè distreu.

El llibre de Garcia-Arbós és una oportunitat per a saber-ne més, per a tornar-hi i pensar i per a tornar a beure a galet.

Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor universitari d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània. En aquest camp ha publicat uns quants assaigs importants: La invención de China (Harrasowitz Verlag, 2001), La empresa de China: de la armada invencible al galón de Manila (Acantilado, 2002) Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contenporánea (Destino, 2005), La Xina que arriba: perspectives del segle XXI (Eumo, 2009). També ha publicat una antologia de la poesia xinesa traduïda al català.

A més, com a antòleg, és autor de: La bossa o la vida. Antologia del conte policíac (2000), Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007).

Com a escriptor, n’hem de distingir tres vessants: traductor, escriptor de literatura infantil i poeta. Ha traduït al català autors com Balzac, Gao Xingjian, Pu Songling i alguns poemes de Li Qingzhao. En literatura infantil, el seu llibre més destacat és Tao. Fragments del vell camí xinès del mestre Laozi (Fragmenta, 2017), il·lustrat per Neus Caamaño, i editat en català, castellà i portuguès.

Algunes de les seves obres de poesia han merescut premis literaris:

De bandera liberiana, premi Guerau de Liost de poesia el 1993.
Mirall negre, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Català el 2001.
Bratislava o Bucarest, oremi Gabriel Ferrater de poesia el 2012.
Un grapat de pedres, premi Jocs Florals de Barcelona el 2021.

De Bratislava o Bucarest, el periodista Xavier Cervantes n’ha dit, en comentar l’atorgament del premi Gabriel Ferrater: “Vol ser una exploració de la pròpia consciència: que el lector mediti sobre el seu propi pensament (a través d’unes imatges que apareixen en el text com en una cascada), a través de la figura d’un autor que llegeix en veu alta el poema en un escenari en un teatre buit i abandonat.” I afegia: “És un poema molt sensorial on hi ha un vent que va portant imatges atractives per elles mateixes.”

Ollé parlava de la seva poètica en una entrevista a VilaWeb, feta per Montserrat Serra, amb motiu del premi Jocs Florals per Un grapat de pedres d’aigua. En recollim uns fragments:

“En aquest país passen coses molt grosses i no ens podem despistar… Tot això ens podria fer pensar ara que la poesia és un luxe innecessari, una mania privada, críptica d’evasió, però no.”

“La poesia és aquest lloc de saturació on conflueixen la bellesa, la sorpresa, també una forma de coneixement, que no és de respostes sinó de preguntes, i també d’emocions.”

“La meva dedicació a la poesia no és constant. No escric sempre poesia, però quan m’hi poso no la puc deixar… Però a mi la poesia sempre m’ha agradat que sigui transitable, compartible, sense que sigui òbvia. Que tingui interrogants, enigmes, que es van enfocant.”

La presentació tindrà un format de tertúlia, a l’estil dels programes de L’orquestra que Vendrell va impulsar a la ràdio i que van marcar una manera d’entendre la comunicació: més propera, més lliure i basada en les complicitats personals. Tot i que ell ja no hi és, la conversa girarà entorn del seu paper com a innovador del llenguatge radiofònic i del cercle d’amistats i col·laboradors que el van acompanyar.

A més de Vicent Partal, hi intervindran el doctor Miquel Masgrau, amic i metge personal de Jordi Vendrell, que ha participat en el llibre; Nurith Levy, amiga, col·laboradora de L’orquestra i curadora del volum; i el filòsof Jordi Rodon, també curador del llibre. Tots quatre evocaran el Vendrell professional i el Vendrell humà, i explicaran com s’ha gestat aquesta obra pòstuma.

Els interessats a assistir-hi han d’enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat i especificar-hi quantes places volen reservar. Les inscripcions es confirmaran per ordre de recepció fins a omplir la cabuda màxima de la sala.

Data: dijous, 13 de novembre
Hora: 19.00
Lloc: Espai VilaWeb (carrer de Ferlandina, 43, Barcelona)
Participants: Vicent Partal, Miquel Masgrau, Nurith Levy i Jordi Rodon

El convidat, Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, impartirà la conferència “La poesia de Carles Fages de Climent”. Garolera va ser l’editor filològic de les memòries de Fages de Climent: Memòries. A la recerca de mi mateix (Brau Edicions, 2014).

Narcís Garolera és llicenciat en filosofia i lletres, secció filologia romànica (UB, 1973), premi extraordinari de llicenciatura (Universitat de Barcelona, 1979), doctor en filologia catalana (Universitat de Barcelona, 1990), professor titular de filologia catalana (UAB i UPF, 1992-2009), catedràtic de filologia catalana (Universitat Pompeu Fabra, 2009), premi Crítica Serra d’Or d’estudis literaris (1993), i premi d’assaig literari Sant Miquel d’Engolasters (Andorra, 1997).

A propòsit de Fages de Climent, Garolera, en una entrevista amb motiu de la publicació de les memòries, explica això: “Tenia un gran domini de la llengua i dels recursos retòrics. També de les formes poètiques, sobretot de la mètrica. Era molt exigent. Creia que la poesia era el màxim en literatura, i en tenia un gran domini formal. El dominava l’esperit crític, i per això va conrear molt la poesia epigramàtica o satírica. A part els epigrames publicats, se n’han trobat un miler d’inèdits. Fou un gran epigramista, en la tradició de Marcial, Juvenal o Quevedo, amb versos d’un enginy molt esmolat. Feia sang, però amb gràcia. Era un mestre de la sàtira, i els epigrames el van fer molt popular. Però també el van limitar com a poeta.”

L’obra recull més de vint anys de periodisme compromès i d’investigació sobre la impunitat del franquisme i els silencis de la transició. Amb una mirada crítica i rigorosa, Montanyà reconstrueix històries esborrades de la memòria col·lectiva i reivindica la necessitat de rescatar-les de l’oblit.

“El franquisme no és una ombra difusa: cinquanta anys més tard encara no s’ha fet justícia”, escriu Montanyà, que reivindica el periodisme com una eina de resistència contra la desmemòria.

El llibre és també un homenatge als oblidats i a les víctimes, i vol contribuir a mantenir viva la lluita per la memòria històrica. Assumpció Maresma n’ha escrit el pròleg, que inclou una entrevista a l’autor perquè els lectors coneguin millor qui hi ha darrere aquests articles que qüestionen el relat oficial sobre el franquisme i la transició. També ha estat responsable de la selecció dels articles publicats a VilaWeb, que són la base del volum.

El llibre narra els silencis sobre el franquisme i les històries de l’exili, s’atura en els clarobscurs de la transició, repassa la impunitat dels dirigents franquistes i valora la resistència de personatges com Quico Sabaté, Oriol Solé Sugranyes, Salvador Puig Antich, Joan Català i Floreal Barberà.

Tal com diu el pròleg, “aquest llibre ajudarà qui vulgui saber què va passar a fixar-se en parts de la història que han caigut en l’oblit i que són clau per a entendre per què cinquanta anys després no s’ha fet justícia pels crims que es van cometre i quines conseqüències ha tingut això. Com explica Montanyà, ‘la transició va legalitzar en democràcia i per la democràcia els motius que van provocar el sollevament del 18 de juliol del 1936’. Per a combatre la desmemòria cal tenir context i el periodisme ens hi ha d’ajudar. Són articles que il·luminen les parts fosques. De saber com Camus explica la traïció que va representar l’entrada d’Espanya a la UNESCO amb Joan Estelrich d’ambaixador a la col·laboració de catalans amb el franquisme, com és el cas paradigmàtic de Bertran i Musitu, que va ajudar a planificar els bombardaments de Barcelona”.

El llibre es posarà a la venda a les llibreries el 29 d’octubre, però els subscriptors de la col·lecció ja l’han rebut a casa.

Un dia abans, el 28 d’octubre a les 19.00, es presentarà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6, Barcelona). A l’acte hi participaran l’autor i Assumpció Maresma, que en farà la presentació.

Per assistir a la presentació, cal enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat, tot indicant el nom de qui vol reservar plaça, que podrà assistir-hi amb un acompanyant (caldrà especificar-ho al missatge). Les places s’assignaran per ordre de recepció fins a omplir la cabuda de la sala.

Xavier Montanyà ha treballat en la premsa escrita (El Noticiero Universal, Diari de Barcelona, el Temps, La Vanguardia), ràdio i televisió. Escriu a VilaWeb de fa vint anys. A TV3 ha estat guionista dels programes Àngel Casas Show; Tres, catorze, setze; i Música per a camaleons. És autor dels llibres Pirates de la llibertat (premi Octavi Pellissa, 2002); La gran evasió; L’or negre de la mort; El cas Vinader; i Kid Tunero, el caballero del ring. I de documentaris com ara Granados i Delgado. Un crim legal (premi FIPA d’argent – Biarritz, 1997); Joan Peiró i la justícia de Franco; Espies de Franco; Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta; i Memòria negra, seleccionat al Festival de Cinema de Valladolid (2006).

Tercer títol dels Llibres de VilaWeb

Contra el silenci i la impunitat és el tercer títol de la nova col·lecció Llibres de VilaWeb, impulsada pel diari amb motiu dels seus trenta anys. Fins ara s’hi han publicat Tres dies d’agost, de Josep Nualart; i Els morts de Mazón, d’Esperança Camps. Abans d’acabar l’any es publicarà també Entendre els mapes, de Vicent Partal.

Els Llibres de VilaWeb es poden adquirir de manera preferent per una subscripció anual de seixanta-vuit euros l’any. Els subscriptors del diari es poden subscriure als llibres per només seixanta-quatre euros l’any. En el moment de subscriure-s’hi, el lector rebrà tots els títols publicats durant l’any en curs. També es pot obtenir el llibre de manera individual, a la Botiga de VilaWeb i a la majoria de llibreries del país a partir del 29 d’octubre.

A partir d’aquest mes d’octubre, els subscriptors de VilaWeb, gràcies al carnet, poden tenir avantatges exclusius en l’Espai del Subscriptor, un nou punt de trobada que ofereix descomptes, sorteigs i continguts especials.

En relació amb això, la capsa regal Cavall Fort és el primer sorteig nascut de la iniciativa. Aquesta proposta ens acosta a un univers de lectura, joc i descobriment, en què la creativitat, l’humor i la curiositat es combinen amb històries, enigmes i activitats que estimulen la imaginació i el pensament dels infants. Cada capsa inclou una subscripció de quatre mesos, una revista d’obsequi i un regal exclusiu. Podeu participar-hi fins avui a les 12.00, de manera que els subscriptors que ho vulgueu encara hi sou a temps. Cliqueu ací per participar-hi.

Les altres ofertes actives aquest mes d’octubre són:

– 20% de descompte en entrades per als bons al Teatre Poliorama.
– Entrada reduïda a les exposicions del CCCB.
– 5 euros de descompte mensual en les compres en línia de Bonpreu Esclat.
– 10% de descompte a Fent País.
– 30% de descompte en la compra en línia de còmics de Camacuc.
– 50% de descompte en el primer any de subscripció a la revista infantil Camacuc.
– Descomptes exclusius a la Botiga de VilaWeb.
– Preu reduït en la subscripció a VilaWeb Llibres.

L’Espai del Subscriptor s’anirà renovant i ampliant periòdicament amb noves propostes i promocions. Amb aquestes iniciatives, VilaWeb vol agrair la confiança i el suport dels seus subscriptors durant aquestes tres dècades de periodisme independent i, alhora, donar visibilitat a empreses, espectacles i productes del país.

Per qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres al correu suport@vilaweb.cat.

Si esteu vinculats a una empresa o associació i voleu participar en el projecte, podeu enviar un correu a publicitat@vilaweb.cat.

Enguany, celebren el 25è aniversari de Papers de Versàlia, una associació sense ànim de lucre que d’ençà del 2001 treballa en unes quantes iniciatives per a promoure la creació poètica i la seva difusió. Conversaran amb els membres fundadors del grup sobre les activitats que han desenvolupat en aquest període de temps.

El col·lectiu de poetes fundadors, tots de Sabadell, era integrat per Marcel Ayats (Sabadell 1956-2020), Josep Gerona (Sabadell, 1956), Esteban Martínez (Figueres, 1962), Quilo Martínez (Santa Cruz, Xile, 1945) i Josep Maria Ripoll (Barcelona, 1962).

Durant aquests anys, Papers de Versàlia ha editat més d’una setantena de llibres en diverses col·leccions (plaquettes de poesia, col·lecció Zona blanca, col·lecció la Galeria, Quaderns de Versàlia i Àlbums Versàlia, principalment), i ha organitzat cicles de lectures poètiques tant a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, amb el títol “Llegir poesia en temps de crisi”, com al Centre Excursionista de Sabadell i a l’auditori del Casal Pere Quart.

Així mateix, volen destacar l’estreta relació que Papers de Versàlia ha tingut amb el món de l’art d’ençà dels inicis del grup. Nombrosos artistes plàstics i músics han volgut col·laborar amb el col·lectiu en la tasca de difusió de la poesia i les arts en general.

Cada dia s’ha publicat una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024 i us hem convidat a recordar-les i triar quina us va colpir més.

Per a participar-hi, només cal registrar-vos i enviar el vostre vot. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

Podeu jugar encara fins dilluns 8 de setembre a les dotze del migdia. Dilluns a la nit farem públiques quines són les notícies dels trenta anys que han destacat els lectors del diari.

Podeu jugar fent clic ací.

Per celebrar els trenta anys de VilaWeb, durant l’agost us hem proposat de participar en aquest joc per recordar plegats les notícies que han marcat aquestes tres dècades.

Cada dia d’agost s’ha publicat una selecció de deu notícies d’un any concret, del 1995 al 2024. Si no hi heu estat a temps, aquesta primera setmana de setembre podreu participar-hi votant una notícia de cada any.

La idea és recordar i triar quina notícia us va colpir més. Al final, amb les vostres votacions, confeccionarem el recull definitiu: les trenta notícies que hauran definit els primers trenta anys d’història de VilaWeb. Entre tots els participants, sortejarem una capsa regal de Fent País, una subscripció anual a VilaWeb i una motxilla dels Països Catalans.

2024

2024 és marcat per la gota freda al País Valencià i la crisi política que fa esclatar per la inoperància del president Carlos Mazón. Al Principat, el socialista Salvador Illa és investit president de la Generalitat amb el suport d’ERC i els Comuns i el president Puigdemont protagonitza un retorn fugaç a Barcelona que causa una greu crisi política. Mentrestant, el judici a Dominique Pelicot, acusat d’haver deixat violar la seva dona per un centenar d’homes i haver-ho enregistrat causa una commoció mundial.

Si voleu saber més notícies importants d’aquell any i voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 2024.

2023

2023 és l’any en què esclata la intel·ligència artificial amb l’aparició de ChatGPT, un canvi revolucionari que promet canviar fins i tot les relacions socials. L’atac d’Hamàs a Israel que causa la mort de 1.200 persones desencadena la guerra de Gaza, i, al nostre país, Clara Ponsatí i Valtònyc, per raons diferents i de manera diferent, posen fi a l’exili.

Si voleu saber més notícies importants d’aquell any i voleu participar en el joc dels Trenta anys!, cliqueu ací. Podeu votar una notícia entre aquestes que hem esmentat i més que van passar durant l’any 2023.