Opinió

 

<7/19>

Vicent Partal

19.10.2014

Nervis

Supose que aquesta setmana, Martxelo, has d'haver patit veient com el procés català estava a punt de trencar-se. Espere que el tancament final del cas Egunkaria t'haja compensat. No és una manera justa de tancar-lo però tancat està. No us recompensaran com caldria però com a mínim s'hauran acabat les visites als jutjats i la incertesa. Zorionak! doncs i de nou la meua solidaritat.


Tornem al procés català. Dilluns gairebé es va trencar tot i encara que sembla que la situació s'ha començat a recompondre i tenim raons per a ser optimistes la veritat és que hi ha encara molts nervis per ací. El president Mas va anunciar de sobte que no era possible dur a terme la consulta tal i com havia estava dibuixada en el decret, per raons molt diverses. I va proposar un nou escenari que els partits no van acceptar. ERC i ICV van marxar de la taula i la CUP es va quedar, per sort, però amb un enuig també monumental. Els anticapitalistes van convocar una assemblea oberta en plena nit a la Plaça Sant Jaume i van explicar amb tot detall què havia passat de veritat en les negociacions. Va ser una actitud valenta que crec que va salvar el procés posant a cadascú en el seu lloc i acabant de cop amb els rumors contradictoris.


Ara tenim un 9-N convocat pel govern en solitari. Amb urnes, instituts, la mateixa papereta i ciutadans voluntaris i funcionaris també voluntaris al càrrec de l'operatiu. Però amb una diferència substancial que és que Rajoy no pot impugnar res. Per a uns, cada hora que passa més, és una jugada mestra. Però hi ha qui segueix pensant que és un parany intencionat. A mi el que em sembla és que si una cosa borda com un gos, mossega com un gos i camina com un gos, segurament serà un gos .


Vull dir, que si el 9-N milions de catalans anem a votar Sí + Sí no tinc ni un sol dubte que l'efecte polític de la votació serà igual al que hagués tingut la consulta anterior. Però no tothom ho veu igual, de moment.

Editorial