Càlculs

Les declaracions de l'ambaixador dels Estats Units, gairebé són més interessants pel que signifiquen respecte a Espanya que no pel que signifiquen respecte a Catalunya. El govern espanyol ha entrat en una dinàmica embogida i creu, n'està convençut supose, que la seua bogeria és el normal. I resulta que no ho és. Adaptar-se a la realitat és allò normal i no negar-la.

Des del punt de vista diplomàtic ningú no hauria d'estar fent passos ja; no abans que nosaltres proclamem la independència. I tanmateix hi ha una llista consistent de països que han fet gestos o declaracions que s'interpreten generalment com un suport a la causa catalana. Des de les famoses entrevistes a dirigents de Letònia i Lituània, passant pels gestos simbòlics d'Israel, seguint amb el suport explícit, i per escrit, de la internacional liberal o aquestes actituds, repetides, dels Estats Units.

La intransigència espanyola, la seua falta de cintura, la seua obcecació absurda ens ajuda. Simplement perquè els posa al racó, al marge de la realitat. Lluny del que la raó indica.

Lluny del que la raó indica perquè el món té 208 estats proclamats avui i perquè Espanya guanye els altres 207 han de posar-se d'acord amb ella i han de rebutjar de forma unànime i sense fissures la independència de Catalunya. Que, en canvi, només necessita el reconeixement per part de cinc, deu, quinze, vint estats per trencar definitivament la baralla i iniciar una nova època.

No cal ser un geni per fer els càlculs matemàtics sobre qui tenen més possibilitats. I, per si calia, la història ajuda: mai, ni una sola vegada, tots els estats del planeta terra s'han posat d'acord en una sola cosa. I per més que Espanya es negue a veure-ho i pretenga espantar a crits els seus propis fantasmes, aquesta és una realitat que no canviarà just ara i just contra nosaltres.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La intransigència espanyola, la seua falta de cintura, la seua obcecació absurda ens ajuda. Simplement perquè els posa al racó, al marge de la realitat