Opinió

 

<7/19>

Martxelo Otamendi

28.09.2014

Catalunya i Escòcia són un rombe

Malgrat el que ha passat a Escòcia, Catalunya segueix avançant en el calendari que s'ha fixat i aquesta és la millor notícia que ens podeu donar els bascos als catalans.


Al meu país s'ha posat de moda comparar els processos d'Escòcia i de Catalunya, com si realment fossin molt diferents entre si. Al meu parer, però, tots dos procés s'assemblen a un rombe i són idèntiques pel que fa a qüestions internes. Perquè a la base, a la punta interna del rombe, hi ha la col·laboració entre abertzales, entre patriotes. I a la punta superior, en el seu objectiu, la independència. Tant a Catalunya com a Escòcia.


Però ¿on és la diferència? Està en el factor extern: a Londres ia Madrid. Però no pas a Escòcia ni a Catalunya. El Govern Basc ha preferit optar pel camí d'Escòcia, actitud que han aplaudit un bon grapat de columnistes que no estan de cap manera a favor de la independència del nostre país; no és que s'hagin oblidat .


Canvio de tema. Deixam explicar que aquests dies hem acudit al Festival de Cinema de Sant Sebastià -que es va acabar ahir. Aquest any, ha estat sorprenent la presència del cinema basc, per primera vegada una pel·lícula basca ha competit en la secció oficial. El seu títol és Loreak (Flors) i es tracta d'un film bonic, rodó, que ha suscitat abundant crítica favorable i que ha elevat a un nivell superior nostre cinema.


I hi ha hagut una altra pel·lícula que també s'ha inclòs en la secció oficial, però fora de competició. Es titula 'Lasa eta Zabala' (Lasa i Zabala), i potser es convertirà en l'icona cinematogràfica del conflicte que està patint el nostre poble. És possible que exerceixi un paper com el que en la seva època van exercir altres pel·lícules com Missing (Xile), La Batalla d'Alger (Algèria), Cry Freedom (Sud-àfrica) o In the name of the Father (Irlanda del Nord). Als amics catalans us recomano que vegeu les dues pel·lícules.


Si el nostre panorama cinematogràfic és una flor o un jardí de flors emergent, aquest és un interrogant que s'aclarirà els propers anys, però seria convenient no perdre el ritme d'última hora.

Editorial