Opinió

 

<7/19>

Martxelo Otamendi

05.04.2014

Pèsols diplomàtics

Hem parlat en més d'una ocasió de la importància de donar a conèixer la nostra situació i els nostres desitjos a la comunitat internacional, vist que resulta impossible, o molt difícil, complir els nostres objectius sense l'opinió influent i sense la conformitat de la diplomàcia internacional.


En aquesta fase a la majoria de les cancelleries els correspon donar una resposta negativa, ja que encara no ha arribat l'hora de la veritat. Ara toca mostrar respecte als amics de la metròpoli, acatant el que és un dels missatges més utilitzats entre la diplomàcia ('no us poseu en els nostres afers interns'). Però en la mesura que el procés de sobirania segueix endavant, començaran a insinuar-se les primeres respostes afirmatives. Sempre ha estat així (recentment ha passat amb Eslovènia, Kosovo, Macedònia... ) i així passarà en el vostre cas, i en el nostre també -si és que comencem alguna vegada. Duess o tres cancelleries n'arrossegaran amb elles dues o tres més. Espanya segueix sense reconèixer Kossove i us penseu que això li importa a algú, a Kossove?


Mentre arribi el dia de desgranar els pèsols diplomàtics, però , és important atraure l'atenció , mantenir constantment la qüestió viva en l'agenda internacional. I això vol dir moure's, organitzar esdeveniments, fer servir la imaginació, practicar la fórmula sorprendre + atreure. Els castellers són un recurs adequat per poder imaginar el procés de sobirania dels catalans. Resulta molt expressiu a l'hora de mostrar la construcció d'una nació. Requereixen d'un ampli suport; com més lluny es vulgui arribar el suport ha de ser més ampli, la pinya. El procés és gradual, cada vegada és major la participació de les dones i al cim superior despunten generacions joves...


Organitzat per Òmnium Cultural el 8 de juny la gent catalana pujarà castells en set capitals d'Europa : Berlín, Brussel·les, Londres, Ginebra, París, Lisboa i Barcelona. Si tenim en compte que aquest mateix dia la gent basca, fent nostra la idea de la Via Catalana, conformarem una cadena humana des de Pamplona fins Durango (123 quilòmetres, 50.000 persones) pregunto quina possibilitat hi ha de conformar el vuitè castell a Euskal Herria, a Pamplona? Per estrènyer encara més el lligam entre els dos països

Editorial