Opinió

 

<4/19>

Martxelo Otamendi

08.03.2015

Colòmbia para lluny

Tot és a prop i tot alhora és lluny, segons el que ens interessi d'aquí o d'allà. No és la primera vegada que passa, però tot i així sempre em sorprèn; em sorprèn i, he de admetre-ho, m’emprenya molt.


No sé, Vicent, si has tingut ocasió de veure la taula rodona que aquesta setmana ha organitzat a Madrid un grup de comunicació sobre el procés de pau a Colòmbia. Al voltant de la taula hi havia el president de Colòmbia Santos, l'expresident espanyol Felipe González, el ministre d'Afers Estrangers espanyol Jose Manuel Garcia-Margallo i, com a mestre de cerimònies, Juan Luis Cebrián. Els participants van parlar sobre les negociacions de pau que estan portant endavant el Govern de Colòmbia i el grup armat FARC, i tots, tots els que parlaven i assistien a la reunió, es van mostrar fermament a favor d'aquestes negociacions.


El ministre espanyol Garcia-Margallo fins i tot es va manifestar de manera entusiasta: "En aquest cas, no és que estiguem al cent per cent amb el Govern de Colòmbia: estem al cent per mil". A González li va semblar bé "parlar del repartiment adequat de les terres" en les converses de l'Havana, i el president Santos va repetir el que ja havia dit abans: "La justícia no pot ser un obstacle per a la pau”. Ah!


Però no havíem dit que els (governs) demòcrates no negociaven amb els "terroristes"? Com a molt, parlar, però només per lliurar les armes i per lliurar-se a la justícia. I tanmateix en aquesta taula, ningú no va parlar de ‘la lectura crítica del passat’, ‘del dany inútilment causat’ ni de la resta de conceptes (o obstacles) que sí que empren últimament amb nosaltres.


La pregunta és per què és més intolerant i exigent el Govern Basc amb ETA del que són els governs de Colòmbia i d'Espanya amb les FARC? Es tracta d'una simple diferència de criteri, o hi ha alguna altra motivació?

Editorial