Opinió

 

<4/19>

Martxelo Otamendi

01.02.2015

Sol

La soledat que acompanya Jordi Pujol quan va al tribunal manifesta clarament que ningú del seu partit ni del seu entorn se'l creu, fa evident que a ningú li sembla creïble la versió que està propagant. Aquella que afirma que els diners que no ha declarat durant anys procedeixen de l'herència que li va deixar el seu pare. Si aquesta versió tingués una mica de veritat, si tingués un agafador mínim, estic segur que gaudiria d'una altra classe de suport públic per part dels seus descendents polítics.


Avui dia, fins i tot creguent plenament en l'absoluta innocència d'una persona acusad resulta políticament car manifestar el suport públic a una persona acusada. I és molt més car encara anar amb ella, acompanyar-la, fins a la porta del tribunal. L'opinió pública està molt sensibilitzada i els mitjans de comunicació exerceixen una enorme pressió.  


Encara desconeixem l'abast del presumpte delicte de qui va ser el president de Catalunya. En el seu entorn els serà un gran alleujament que hagi comès només un delicte fiscal, encara que no sigui mínim. Però fa ja uns quants mesos que la presumpció segons la qual la procedència d'aquests diners és delictiva sobrevola els caps de molts catalans.


Ara bé, és molt important remarcar que la qüestió Pujol no ha estat perjudicial per al procés de sobirania, Recordo com una bona part dels periodistes de Madrid afirmaven que aquest perjudici s'evidenciaria en la Diada de l'any passat, suposant ells que participaria menys gent. Però no va ser així i a Barcelona es va concentrar una massa ingent per posar en pràctica la V. Jo ho vaig pensar aquell dia en contemplar aels dos carrers curulls de gent: 'Sort que l'independentisme ha sortit perjudicat per l'afer Pujol; si no , quanta gent hagués acudit avui?'.


És, en definitiva, un bon símptoma què les anades i vingudes de la família Pujol als tribunals no hagin perjudicat el procés sobiranista. Perquè així es posa de manifest que aquest procés no depèn del que faci una persona en concret ni del que li passi a aquesta persona. I això, pel país, és una enorme garantia.

Editorial