Opinió

 

<4/19>

Martxelo Otamendi

12.10.2014

PNB i Sortu es mouen

Molts bascos tenen envaja dels abertzales catalans per la unitat d'acció que heu demostrat durant aquests mesos. Per sobre de qualsevol diferència, que en són moltes i justificades, heu aconseguit treballar en conjunt, aprovar lleis i sortir al carrer agafats del braç. No hi ha cap altra via per a un poble sense estat que vol complir els seus desitjos.


I ara pel que sembla han millorat les relacions entre EAJ-PNB i Sortu. Tots dos partits han fet unes quantes reunions, públiques però discretes, en aquest procés de normalització. La setmana passada Urkullu es va reunir amb les directives de les agrupacions del Parlament de Gasteiz i, pel que sembla, a jutjar per les declaracions fetes en acabant, per les dues parts hi ha una actitud que no s'havia manifestat fins ara. Dijous també vam saber que EAJ de Bizkaia havia realitzat una reunió amb les directives territorials de Sortu, així mateix amb l'objectiu de 'normalitzar les seves relacions'. La qual cosa és un símptoma evident que estaven molt distanciats.


I divendres ens va sorprendre gratament el poder llegir (i publicar a Berria) un article d'opinió signat conjuntament per dos importants representants de les diferents sensibilitats basques, l'expresident Ibarretxe i l'advocat Iñigo Iruin. El títol de l'article era 'Bateragune auziaz, estal batez' ('Sobre l'afer Bateragune, per unanimitat') . Es tracta d'un article a favor de la gent -Otegi, Zabaleta, Jazinto, Rodríguez... que està presa de manera injusta. I en ells tots dos signants denuncien la insensatesa i la politització d'aquest judici.


A la primera part d'aquest article, es pot llegir aquesta eloqüent constatació (i em pregunto si és una proposta): 'Amb aquest pas, en aquesta època en què passen coses tan interessants -Escocia , Catalunya ... - , volem refermar l'esperança i la voluntat de la gent. Perquè, igual que nosaltres dos, hi ha molta gent que reivindica l'existència d'Euskal Herria i, en conseqüència, el seu dret a decidir lliurement i democràticament el seu propi futur. No només perquè ho sent així, sinó perquè vol ferventment dir i fer les coses en conjunt'.


Ja era hora que us donessim nosaltres també una bona notícia a vosaltres...

Editorial