El Vinader basc

Ahir dissabte vam enterrar Xavier Vinader a Barcelona. La seua mort ha causat un fort impacte en aquest país on fa només unes setmanes vam poder veure per TV3 un reportatge d’aquells que no et deixa indiferent realitzat pels seus amics Xavier Muntanya i Àngel Leiro.

El reportatge era esgarrifós perquè ens retornava de cop a la realitat d'una etapa tenebrosa de la vida d'Euskal Herria i també d'Espanya. A aquell moment en què els joves demòcrates del PSOE van cedir a la temptació del poder absolut i van assumir la pitjor herència del franquisme. És quan van intensificar i van portar al paroxisme la guerra bruta contra ETA. Veure avui a aquell Felipe González afirmant sense que li tremole la veu que l'estat es defensa a les clavegueres ens permet entendre molt bé per quins camins torts aquesta gent us va obligar a transitar i com mal van fer a la nació basca i a la democràcia espanyola, tot alhora.

Segur que tu pots recordar molt millor que jo, Martxelo, l'impacte que en aquest escenari polític causaven les investigacions, sempre precises i documentades de Vinader. Fora del teu país molt poca gent estava disposada a acceptar que allò que vivíem era la pervivència de la dictadura, d'alguns dels pitjors exercicis de la dictadura, dels més immorals. Vinader ho va fer i ho va documentar, ficant-se de ple dins la gola del llop. Es va jugar la vida, i això no és només una frase, per aclarir què estava passant, sobretot, a Euskal Herria. 

I per això quan dijous va començar a circular la notícia de la seua mort em van confortar especialment els missatges que arribaven des del país dels bascos. Missatges de reconeixement sincer a un periodista valent, que mai va baixar la seva cara i que sempre es va preguntar si podia fer alguna cosa més per la gent que el llegia i per la societat on vivia.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fora del teu país, Martxelo, molt poca gent estava disposada a acceptar que allò que vivíem era la pervivència de la dictadura, d'alguns dels pitjors exercicis de la dictadura, dels més immorals