Opinió

 

<3/19>

Martxelo Otamendi

15.02.2015

Sortir del marc

En poc temps, amb pocs dues de distància, hem tingut coneixement de dues sentències judicials al voltant de l'èuscar que ens haurien d'impulsar a canviar d'àmbit institucional. És a dir que ens haurien d'impulsar a buscar i constituir una altra estructura que ens permetés ser els amos de les nostres pròpies decisions.


En la primera sentència la judicatura ha decidit que l'Ajuntament de Donostia no pot establir, com a requisit, la necessitat de saber èuscar per a ser conductor d'autobusos municipals, diuen que perquè seria discriminador per a qui desconegui aquest idioma. El debat no dóna per a molt. És possible, ho dic amb tot el respecte del món, que hi hagi gent muda entre els conductors d'autobusos urbans? Diria que no. Perquè necessiten comunicar-se oralment amb la clientela, han de respondre les preguntes de qui viatja, han de fer advertiments, han de comunicar a la central de la companyia els problemes greus que puguin ocórrer durant qualsevol trajecte, així com els canvis que vagin a realitzar... De manera que, si qui condueix ha d'expressar-se oralment, la pregunta és quin idioma ha de saber? ¿Únicament castellà? Això és el que ha decidit la judicatura, aplicant lògicament la justícia d'Espanya. l l'èuscar, un cop més, ha estat arraconat.


A la segona sentència uns altres jutges han decidit que la Diputació Foral de Guipúscoa no pot concedir una subvenció de 600.000 euros a una escola de Lapurdi (França segons al seu parer), a Xalbador. Aquesta escola, Vicent, perquè els vostres lectors ho comprenguin millor, és una ikastola d'Ipar EuskalHerria que, igual que totes, va escassa de diners .


La decisió és sorprenent. Se'ns ha dit moltes vegades que a l'hora de concedir ajudes a comunitats de qualsevol part del món que es troben en situació precària, les nostres entitats públiques locals contribueixen amb una mitjana alt . I a mi m'enorgulleix saber que una part dels nostres impostos està orientada a millorar el nivell de vida dels que es troben en una situació pitjor que la nostra. Així ha de ser. Però si resulta que una de les nostres diputacions no pot concedir subvencions a l'escola Xalbador, perquè és una escola basca del nord, aleshores resulta imprescindible que ens plantegem sortir del marc en què ens trobem. Si és que volem sobreviure.

Editorial