Opinió

 

<3/19>

Martxelo Otamendi

18.01.2015

Entretenir-nos, per impedir-nos avançar

És una alegria veure que CiU i ERC han arribat a un acord respecte al calendari de l'any polític que comença, i més ho és encara comprovar que en aquest calendari ja hi ha una data marcada amb els colors vermell i groc i reservada per a les eleccions: el 27 de setembre. Molts catalans estàveu preocupats, i amb raó, veient la falta d'acord entre els dos partits majoritaris, fins al punt d'afirmar que estaven fent mal al procés d'independència.


Com hem vist al Quebec, a Montenegro i Escòcia els marges de vot en els referèndums d'independència solen ser molt petits i per tant tots els vots compten i són necessaris. Així passarà també a Catalunya i per això no és un bon mètode portar pel camí del desànim als ciutadans independentistes que estan fora de les estructures dels partits. Que en són molts especialment en el cas dels neoindependentistes, aquells que poden anar-se'n igual que van venir.


I mentre vosaltres mireu al futur a nosaltres aquesta setmana ens han obligat un cop més a mirar al passat, mitjançant la macrooperació duta a terme contra els advocats dels presos polítics bascos i dels membres de l'associació Herrira.


És l'enèsima operació mediàtica del Govern espanyol. S'organitza un gran soroll mediàtic, s'empren més guàrdies civils que per atrapar els dirigents d'Al-Qaeda, es fan unes imputacions molt greus i (jurídicament) preocupants i després es posen provisionalment a la presó tres membres de Herrira. I s'envien a casa però amb càrrecs dotze advocats, evidentment perquè hauria estat ridícul deixar-los lliures sense càrrecs, després del merder organitzat. Hi ha precedents en aquest tipus de macrosumaris d'inspiració política que ens fan pensar que no arribaran molt lluny, però no els importa. No els importa perquè ja han fet el que volien. Vosaltres mireu cap al futur però mentrestant a nosaltres ens volen tenir ocupats, perquè no mirem cap endavant, perquè no fem nous passos cap a un nou escenari polític. Ocupats i preocupats, així ens volen.

Editorial