Les xifres d'ocupats facilitades pels ajuntament s'han de considerar orientatives, ja que canviaran lleugerament perquè alguns consistoris no les sabran amb exactitud fins que no es formalitzin els contractes amb les empreses. Per determinar l'abast d'aquesta mesura de xoc contra l'atur en el global de la demarcació, caldrà afegir a aquests 2.600 empleats dels municipis més grans uns quants centenars més corresponents als pobles més petits, En cadascun d'aquests pobles, rarament s'arribarà als deu ocupats. Atès que és el municipi més gran, la ciutat més beneficiada pel pla és Girona. La capital ha presentat 61 projectes, que, en total, tenen un pressupost de 16,3 milions. Segons l'equip de govern municipal, totes aquestes obres donaran feina a 650 persones. La segona ciutat en què s'ocuparà més gent serà Blanes, on faran obres per valor de 6,7 milions i que significaran 250 llocs de treball directes. A la tercera, Palafrugell, els 3,8 milions en obres es traduiran en 240 persones ocupades, segons els càlculs de l'equip de govern. Quant a capitals de comarca, al marge de Girona, la que facilitarà més feina serà Figueres (117), seguida d'Olot (100), Santa Coloma de Farners (80), Banyoles (77) i Ripoll (50). Si ens fixem en municipis que no són capitals comarcals, destaquen els casos Salt, Sant Feliu de Guíxols i Roses, on es crearan 158, 150 i 114 llocs de treball, respectivament. Són remarcables també els casos de municipis més petits, com ara Calonge i l'Escala, que generaran un nombre elevat de llocs de treball, 80 i 75, respectivament.

(Dades recollides per J. Casas, J. Colomer, R. Estéban, O. Pinilla, M. Vicente, D. Vilà i A. Vilar.)