dilluns, 26 de gener de 2009
> Un any amb el país de potes enlaire
La via pública és el principal destí d'aquests diners
RAMON ESTÉBAN.
Com passa arreu de l'Estat, les comarques de Girona es disposen a viure una situació sense precedents: mai s'hauran fet tantes obres públiques simultànies en tan poc temps i tan escampades pel territori. Gairebé sense excepcions, els seus 221 pobles faran millores en la via pública, des de grans reformes en carrers i places fins a modestos reasfaltatges, passant per la supressió de barreres arquitectòniques o la instal·lació de semàfors. Alguns municipis es dotaran de nous equipaments.
+ La plaça Clarà d'Olot, un dels espais que serà reformat amb els fons estatals. Foto: R.E.
|
Si es compleixen les previsions, l'enrenou haurà valgut la pena, ja que a més dels beneficis obvis a nivell laboral, significarà una rentada de cara general. Tots els 221 municipis de la demarcació han presentat com a mínim una obra a aquesta convocatòria. Els projectes que tenen a veure amb la via pública dominen les llistes que han confeccionat els ajuntaments. La de Girona –la més extensa– és com un gran mostrari de les accions que es poden arribar a fer en carrers i places: renovació de paviments de calçades i voreres, canvi de l'enllumenat, instal·lació de semàfors nous, millores dels carril bici... Fora de la capital, aquest tipus d'obres són significatives tant als municipis de més habitants (Figueres, Olot, Blanes, Salt o Lloret) com als que no són tan grans com ara Roses, Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal, Calonge o Anglès. A tall d'exemple: dels onze projectes de Lloret, nou són intervencions a la vida pública, entre les quals una de molt potent: l'adequació del parc de Can Xardó, de 2,3 milions.
EDIFICIS NOUS I REFORMES
Menys abundants, però de costos notables, són els projectes per refer o construir nous equipaments públics. A l'Escala i a Palafrugell, posem per cas, tenen previst construir uns pàrquings que costaran 1,2 i 2 milions, respectivament. D'edificis nous se'n faran a Banyoles (un espai de creació d'arts escèniques, d'un milió d'euros) o a Blanes (un local social al Raval), mentre que es destinaran diners a reformes d'envergadura d'edificis ja existents a Palamós (una nau de la Vincke es convertirà en sala polivalent), a Ripoll (per fer una nova fase de conversió de can Budellers en museu) o Maçanet (l'adequació de Can Trinxeria en centre cívic).
EQUIPAMENTS ESPORTIUS
Les inversions en espais esportius també són força comunes. En trobem a Anglès, Olot, Figueres, Caldes, Roses, Lloret, la Bisbal, Girona o Calonge i solen referir-se a la construcció o reformes de vestidors i, en concret, de camps de futbol. Cal remarcar que a Olot es faran finalment els vestidors de l'estadi d'atletisme dels Tussols. El sector de l'educació en sortirà beneficiat, per exemple, a Girona, amb la construcció de la llar d'infants de Montilivi, així com Llançà, Palafrugell o Salt. Per contra, són escasses les intervencions relacionades amb energies alternatives. L'única amb certa entitat és la instal·lació de plaques d'energia solar al pavelló de Fontajau de Girona. Pel que fa a noves tecnologies figura l'ampliació de la xarxa de fibra òptica de Girona.
|
)
