Envoltada per la boira espesa que cobreix aquests dies les terres de Lleida, s'alça com un fantasma buit la torre de 41 metres d'alçada del futur aeroport de Lleida-Alguaire. Als peus s'estén la terminal de passatgers, enllestida en la seva estructura, i les pistes d'enlairament i aterratge i l'àrea d'estacionament d'aeronaus. La nova carretera que uneix l'aeroport amb la carretera N-230, de Lleida a la Vall d'Aran, encara no està oberta al públic, però registra un trànsit constant de camions i grues d'obres: el futur aeroport, segons les previsions del govern, haurà d'estar enllestit durant el primer trimestre de l'any que ara comença. I haurà d'estar en servei cap a finals d'estiu.

La feina més intensa, però, és hores d'ara la que es fa des dels despatxos. Fonts del govern han explicat que ja s'ha contactat amb una trentena de companyies aèries per oferir-los instal·lar-se a l'aeroport de Lleida. Sobre la taula, unes previsions de negoci de 395.000 viatgers a l'any dintre d'una àrea d'influència de 990.000 habitants (situats a una hora de Lleida).

«ENS HI JUGUEM MOLT»
També s'està buscant un gestor privat que es faci càrrec de la gestió de l'aeroport, així doncs es fuig del model públic centralitzat d'Aena i seguint els passos dels aeroports anglesos, gestionats per empreses privades. S'adjudicarà per concurs durant els pròxims mesos i la gestió estarà supervisada per una comissió formada per l'ens aeroportuari de la Generalitat (Aeroports de Catalunya) amb els ajuntaments de Lleida i Alguaire, el Consell Comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida i la Cambra de Comerç de Lleida. Precisament són els empresaris lleidatans els que més esperances han posat en l'aeroport. «Ens hi juguem molt», explica Joan Simó, president de la Cambra de Comerç de Lleida, «no només perquè ens pot ajudar a fer el salt econòmic que fa temps que estem preparats a fer a Lleida, sinó perquè és el primer que estarà gestionat per la Generalitat i, si surt bé, pot ajudar al traspàs total de Girona i Reus».

La conselleria de Política Territorial i Obres Públiques eviten la pressió i desvinculen la gestió de Lleida als traspassos en negociació, tot i que reconeix que una bona gestió a Alguaire «prepara el terreny» pel que pugui fer Aeroports de Catalunya en altres espais.

Els empresaris lleidatans l'any 1991 ja reclamaven que un petit aeròdrom d'Alfés es transformés en un aeroport d'abast regional com ara els de Reus i Girona. El 2004 es va decidir fer-ho en un altre municipi, a Alguaire. Ha suposat una inversió pública de 82 milions d'euros i es preveu que generarà un volum de 43 milions de negoci aeroportuari a l'any.