| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 14 de desembre de 2008 > L'eix comercial del centre de Girona aglutina més de mig miler de botigues
La capital vol reforçar la cohesió i la promoció de la zona comercial que va des del carrer Emili Grahit fins al Pou RodóDANI VILÀ. Girona L'eix comercial del centre de Girona agrupa més de 500 botigues de tot tipus de productes només a l'àrea que comprèn des del carrer Emili Grahit fins arribar al Pou Rodó. Aquest espai és el que l'Ajuntament de Girona vol promoure com un eix comercial únic per convertir-lo en un gran centre comercial a cel obert que sigui punt de referència arreu de les comarques gironines i per als turistes que arriben a Girona. Per això, es vol promocionar de manera unitària tot aquest àmbit, tant des de les campanyes que es puguin desenvolupar, com amb polítiques urbanístiques que adopti l'Ajuntament amb l'objectiu de donar més continuïtat a tota la trama comercial. La finalitat de les polítiques municipals és convertir l'eix «en una oferta única i singular».
De fa pocs dies diversos rètols al carrer Emili Grahit anuncien l'entrada a la zona comercial de la ciutat, uns rètols que fins ara només es podien trobar a la zona més cèntrica de Girona, a carrers com ara Santa Clara, carrer Nou o plaça Independència. Aquests grans cartells que indiquen l'inici d'aquest gran eix comercial evidencien la voluntat de l'Ajuntament i de les associacions de comerciants de promocionar-se de manera conjunta. La regidora de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat, Cristina Alsina, subratlla «la potencialitat» de la zona comercial i la necessitat que la promoció es faci de manera unitària. «Cal fer un salt per fer un canvi de model i fer una gestió professionalitzada per tal de convertir l'eix en un centre comercial a cel obert de primer nivell», explica Alsina. Això és possible gràcies a la unió de les associacions del Centre i l'Eixample, les quals ja disposaven de plans de dinamització comercial. Des de l'Ajuntament de Girona es té clar que des de l'equip de govern es vol fer una aposta en l'àmbit urbanístic. Alsina recorda els projectes de reforma de l'entorn del mercat del Lleó, carrer Ultònia, Migdia, Santa Clara o plaça Independència. Unes actuacions que segons el consistori «han de servir per crear més fluxos i nous itineraris per als ciutadans al llarg de tot l'eix». Un dels temes bàsics és aconseguir que de manera inconscient, els ciutadans recorrin des d'Emili Grahit al Pou Rodó en una trama amable. Els estudis demostren que l'amplada de les voreres o la il·luminació són elements bàsics per aconseguir aquest efecte sobre els visitants. Alsina avança que l'any 2009 «serà l'any 0 en la promoció única d'aquest eix», però es mostra convençuda de la gran capacitat d'atracció que té el comerç gironí per als visitants. De fet, des de fa anys l'anuari de «la Caixa» situa la capital gironina en la segona amb més poder d'atracció de l'Estat espanyol, amb un mercat potencial que s'aproxima a les 600.000 persones. La implantació de firmes d'alt nivell els últims anys, com ara Purificación García, Javier Simorra o Sita Murt, són una mostra del poder d'atracció de Girona. Alsina considera aquest fet un bon símptoma i situa les grans franquícies de consum «com un motor que aporta atracció a la zona i beneficien a la resta de comerç local del voltant». Per això, la regidora creu bàsic mantenir aquesta barreja de comerç local amb firmes conegudes arreu del món, però remarca que «el comerç local és el fet diferencial amb relació a la resta de ciutats on només hi ha franquícies de les firmes de gran consum». Tampoc es pot oblidar la presència dels 1.700 metres quadrats del mercat del Lleó, que reforça la presència dels productors locals. |
)
|
282 botigues de roba i calçat. La roba i el calçat són els establiments més nombrosos al llarg de la trama comercial del centre de Girona. Ho evidencien les xifres. I és que més de la meitat dels comerços de l'Eixample i el Barri Vell es dediquen a la venda d'aquests tipus de productes. Això suposa que fins a 244 botigues més facin comerç al detall i venguin productes de la llar, tèxtil i complements, entre d'altres. En aquesta zona, també hi tenen una presència important les botigues de telefonia mòbil i informàtica, amb 24 comerços. |
2.593 places d'aparcament subterrani. Un dels èxits de l'eix comercial és la facilitat d'accés a qualsevol de les zones, sobretot pels múltiples aparcaments subterranis de pagament que hi ha en aquesta àrea de Girona. També hi ajuda el fet que tant l'estació d'autobusos com la de trens es troben a pocs minuts a peu de carrers com Migdia o Joan Maragall i que la majoria de línies de bus urbà passin per aquest punt de la ciutat. Més complicat és aparcar a prop si no es vol pagar, ja que els pàrquings gratuïts es troben més allunyats. |
150 restaurants i bars. El món de l'hostaleria és el complement perfecte i necessari als eixos comercials, com ho indica la presència de bars i restaurants a tota l'àrea. Fins a 84 bars permeten fer un cafè o prendre un refresc mentre es descansa una estona. Tampoc es poden menystenir els 72 restaurants que s'hi troben. Aquestes xifres es completen amb nou hotels, element bàsic perquè els turistes estiguin prop de la zona comercial i el barri històric. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>De l'excel·lència anglesa al model propi >L'eix comercial del centre de Girona té mig miler de botigues |
 | |||
|