Fa més d'un any que una seixantena de càrrecs electes van impulsar el manifest de Decidim.cat, després de la multitudinària manifestació de l'1 de desembre pel dret a decidir. D'aleshores ençà, han multiplicat els suports i ampliat la voluntat de transversalitat amb què va néixer. Segons va explicar l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (EPM), aglutinen càrrecs de CDC, UDC, ERC, PSC, ICV, EPM i les CUP.

Conscients que l'Estat desautoritzaria la convocatòria de referèndums municipals sobre l'autodeterminació, Decidim.cat confia a aprofitar una «escletxa legal». Planteja obrir un «procés participatiu» coordinat que inclourà una «consulta popular» sobre el dret a decidir, a partir d'un acord previ del ple de cada Ajuntament. «Això té una força imparable», va sentenciar Fàbrega. Per als impulsors de Decidim.cat, la trobada d'ahir és «un pas endavant» per constituir-se com a moviment, en paraules de l'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC).

Els càrrecs electes adherits no descarten articular una resposta si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut. Així ho va plantejar, de manera oberta, de fet, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla (CiU). Al dinar, a més, hi van assistir membres de la Plataforma pel Dret de Decidir, amb la portaveu Mònica Sabata al capdavant, per explorar aquesta via, en un moment en què les plataformes sobiranistes coincideixen en la necessitat que la resposta al TC sigui retornar la paraula als ciutadans, tot i que no descarten una mobilització paral·lela. I és que la consulta coordinada des dels municipis podria constituir una alternativa en el cas que, amb la sentència damunt la taula, la llei de consultes continués sense aprovar i a l'espera d'una tramitació llarga que impedís una convocatòria del Parlament, el govern o la ciutadania per iniciativa popular. El Departament de Governació pretén que el consell executiu aprovi el projecte aquest mes.

Decidim.cat parteix de la concepció que els Ajuntaments «també han de participar activament de la construcció nacional», segons recull el manifest. A més d'estendre la necessitat d'exercir el dret a decidir dels catalans, el moviment aspira a internacionalitzar la reivindicació col·laborant amb càrrecs electes locals d'arreu del món. Els 1.090 adherits estan distribuïts en municipis de 41 comarques del Principat, i també de la Catalunya del Nord, les Illes Balears i el País Valencià. A Barcelona, s'hi han afegit Xavier Trias (CiU), Jordi Portabella (ERC) i Ricard Gomà (ICV).