La sentència del judici contra el moviment pro amnistia, feta pública just l'endemà que el Tribunal Suprem hagués declarat il·legal l'històric partit nacionalista basc ANB, va ser acordada per unanimitat dels tres magistrats que integren el tribunal (Teresa Palacios, Juan Francisco Martel i Paloma González Pastor). A més de condemnar a penes d'entre 8 i 10 anys de presó 21 membres del moviment pro amnistia, el tribunal decreta també la «il·licitud i dissolució» de Gestores Pro Amnistia i Askatasuna, que van ser declarades «il·lícites» de manera provisional pel jutge Baltasar Garzón el 19 de desembre del 2001 i el 5 de febrer del 2002, respectivament.

Concretament, la sessió quarta de la sala penal de l'Audiencia Nacional condemna a la pena més alta, deu anys de presó, Juan Mari Olano, Julen Zelarain i Aitor Jugo, per als quals el fiscal sol·licitava tretze anys de presó. A tots tres el tribunal els imputa un delicte de «pertinença a organització terrorista amb inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna i inhabilitació especial per a feina o càrrec públic per un període de dotze anys».

Els altres 18 ciutadans bascos condemnats en aquesta causa els va ser imposada una pena de vuit anys de presó. A tots ells també se'ls imputa un delicte de «pertinença a organització terrorista, amb inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna i inhabilitació especial per a feina i càrrec públic durant deu anys».

Els tres processats restants van ser absolts de tots els càrrecs.

«ORGANITZACIÓ TERRORISTA»
En la sentència, el tribunal afirma que Gestores Pro Amnistia és «una organització terrorista» per a qui «ETA no és només una facció armada sinó que és el front polític» que fixa «els objectius estratègics». La sentència sosté que ETA utilitza Gestores per «fer arribar als presos les instruccions a les quals s'han de sotmetre, ja que, de no complir-se i en cas de manifestar-se contraris a la lluita armada, es procedeix a l'expulsió de la militància, per adoptar solucions personals derivades del rebuig a la mateixa».

Segons el tribunal, és feina de Gestores «assenyalar públicament, tot i que en termes fonamentalment polítics, cada persona, grup, organització i partit polític als quals fan responsables del marc que no aconsegueixen assolir». Així, la sentència diu que «la plasmació pública de la identificació d'una persona o institució possibilita al braç armat que, davant un eventual atemptat es faciliti la concreció de l'objectiu».

Pel que fa a Askatasuna, el tribunal manté que la seva «ideació» no és «espontània, ni casual», sinó que «forma part del projecte polític» d'ETA, motiu pel qual també decreta la seva il·legalitat.

L'Audiencia Nacional va fer pública la sentència sobre el moviment pro amnistia l'endemà mateix que el Tribunal Suprem espanyol hagués dictaminat la il·legalitat de l'històric partit ANB i n'hagués ordenat la seva dissolució i el mateix dia en què l'alt tribunal espanyol començava a deliberar sobre les demandes d'il·legalització del PCTB.

DESPRÉS DE 18/98 I JARRAI
La condemna de 21 ciutadans bascos en la causa oberta contra el moviment pro amnistia ha estat precedida per dos altres macrojudicis contra l'esquerra independentista basca: el 18/98 i el seguit contra Jarrai. Dos macroprocessos pels quals prop d'un centenar de persones es troba a la presó.

ACTES DE PROTESTA
Immediatament després de fer-se pública la sentència contra el moviment pro amnistia, es van convocar mobilitzacions contra la resolució. Des de diversos sectors bascos es considera que la resolució suposa un impediment més en la consecució d'una solució dialogada al conflicte i de la pau al País Basc.