| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 18 de setembre de 2008 > L'escola pública, de mal en pitjor
Els alumnes immigrats dels instituts catalans obtenen els pitjors resultats de tot EuropaMARCEL BARRERA. Barcelona Ser alumne immigrat, tenir uns pares amb pocs diners i estudiar en una escola o institut públic és gairebé sinònim de fracàs escolar. Segons els resultats detallats de l'informe PISA 2006 que ahir va presentar la Fundació Jaume Bofill, els alumnes estrangers de 15 anys van quasi dos cursos més endarrerits en el coneixement de ciències que els seus companys. Mentre que els catalans obtenen 499 punts en el barem de PISA, els immigrats n'obtenen 71 menys, i només n'obtenen 428. Per més inri, les notes dels estudiants estrangers dels instituts catalans són les pitjors del conjunt dels països de la Unió Europea.
A Catalunya, els alumnes immigrants no tenen les mateixes oportunitats que la resta. Dit en unes altres paraules: el català és un dels sistemes educatius, si s'analitzen els resultats en ciències i comprensió lectora, amb majors desigualtats entre els estrangers i els nascuts aquí. Aquestes diferències, segons va explicar ahir el catedràtic de la UAB i autor de l'estudi, Ferran Ferrer, es deuen en bona part a les males condicions socioeconòmiques que tenen els pares, però no només a això. «Les xifres ens mostren que el tractament de la diversitat cultural que es fa a les escoles està sent erroni», segons Ferrer, que no es va estranyar dels mals resultats. Molts mestres, va dir, no estan preparats i no disposen de les eines pedagògiques suficients per estar en aules en què el 95% dels 25 alumnes pertanyen a unes cultures diferents. Els resultats són demolidors. Els alumnes immigrants van treure en ciències 71 punts menys que els seus companys catalans, una diferència notable que equival a quasi dos anys d'escolarització i que, a més, està 39 punts per sota de la mitjana dels països desenvolupats. L'informe també assenyala una dada preocupant: els alumnes de l'escola pública es troben entre els que obtenen els pitjors resultats de tots els països de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Darrera de Catalunya només hi ha un país: Grècia. I el problema no és tant en els coneguts mediocres resultats dels estudiants catalans de 15 anys –el 19% no assoleix les competències bàsiques, enfront del 4% de Finlàndia– sinó en l'evolució d'aquests darrers anys. Segons Ferrer, els resultats en matemàtiques del 2006 són pitjors que els assolits l'any 2007: «Les diferències han augmentat els últims anys; la situació de les desigualtats són preocupants, perquè no millorem o bé retrocedim.» Més enllà de la mala situació en què queda l'escola pública, la potent xarxa de l'escola privada concertada tampoc se salva de la crema, ja que els resultats dels seus alumnes, tot i que lleugerament millors, estan per sota de la mitjana dels països de l'OCDE. Segons l'estudi, aquest repunt en els resultats no es deu tant al fet que el sistema sigui millor sinó a la conseqüència que fa que els alumnes escolaritzats a les escoles privades viuen en un ambient social i econòmic millor. Jordi Sánchez, el director de la Fundació Bofill, va ser molt clar ahir en no definir l'escola privada com a millor que la pública. «El problema és de sistema educatiu, no pas de la titularitat del centre», va afirmar. Tal com assenyala l'estudi, la immigració fracassa més a l'escola pública que no pas a la privada, en què el percentatge de fracàs escolar se situa en el 10%, davant del 25% de la pública. Amb aquests pèssims resultats, la pregunta de qui és el culpable cau pel seu propi pes. Segons Ferrer, no hi ha un únic culpable, atès que les «responsabilitats són compartides» entre els governs de CiU i el tripartit i entre els mestres que tenen un dèficit de formació i les famílies, moltes de les quals miren cap a una altra banda. El treball també assenyala algunes dades que ja es coneixien, com ara el fet que el nombre d'alumnes excel·lents a Catalunya se situa a la meitat que en el conjunt dels països de l'OCDE.Però no totes les notícies són dolentes: l'informe indica que si s'estudia la situació exclusivament de les noies i de les condicions econòmiques de les famílies, la igualtat d'oportunitats d'ambdós sectors se situa en la mitjana dels països més rics. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|