La variant pel nord donaria un cop mortal a un hotel que viu de l'essència de l'Empordà: la tranquil·litat, la pau, i la comunió amb la naturalesa circumdant.

Jo sóc el propietari de l'hotel Castell d'Empordà, que dóna feina a més de 30 empleats permanents. Efectivament, sóc una de les persones directament afectades, però el meu interès no és estrictament privat. Al llarg d'aquests mesos de polèmica he tingut reunions amb diferents polítics als quals l'única pregunta que he fet ha estat sempre ¿És Castell d'Empordà un lloc d'interès públic o privat? I la resposta ha estat sempre la mateixa: l'interès del Castell és privat per a vostè, però és públic per als que vivim aquí, perquè és un emblema de l'Empordà.

Som un hotel que ven pau, silenci, naturalesa i vistes úniques del camp empordanès. Això és el que l'hotel ofereix.

Fa uns dies vaig llegir un article a la premsa internacional en què es parlava del turisme a Espanya. Concretament, comentava que el Ministeri de Turisme està molt preocupat per l'estancament del sector, que representa un 12% de l'economia nacional. Si l'oferta de sol i platja pretén competir amb països com Turquia o el Marroc, quedem en desavantatge, ja que en aquests països el cost és infinitament més baix.

El govern d'Espanya, i també alguns governs autonòmics, han previst un projecte de desenvolupament sostenible per a les seves costes, com és el cas de Mallorca. El desenvolupament sostenible ha estat definit com aquell que «satisfà les necessitats del present, sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les pròpies».

Si volem ser competitius en aquest sector, apostar per un turisme de sol i platja no està d'acord amb aquest concepte de desenvolupament sostenible. Molta gent busca la tranquil·litat interior i l'Empordà és únic i idíl·lic per a ells; així és tal com respondrien tots els que aquí, a Castell d'Empordà, s'hostatgen.

L'any 2006, The Sunday Times va definir el Baix Empordà com la segona millor destinació turística d'Espanya, i el Castell d'Empordà com un hotel des del qual es pot visitar la zona. Si es vol veure l'Empordà, n'hi ha prou de sortir a les terrasses del castell.

Des d'un principi, he apostat sempre per generar turisme per tot l'any. Per aconseguir-ho, la inversió realitzada ha estat de milions d'euros. No només pel que fa a la infraestructura, sinó també en els aspectes de la promoció i el màrqueting en els àmbits nacional i internacional. La premsa nacional i europea ha publicat centenars d'articles del Castell i el seu entorn.

No vull pecar d'arrogància, però crec que en certa mesura he contribuït a posar el Baix Empordà i la Bisbal en el punt de mira del turisme nacional i internacional des del 2001.

Tenim una mitjana d'ocupació anual del 70%, la qual cosa representa prop de 18.000 clients que cada any ens visiten, passegen pels nostres camps, van en bicicleta i, sobretot, deixen els seus diners en comerços de la Bisbal i els pobles veïns. Sóc conscient que l'autovia és necessària, i que es farà en algun lloc o altre. Personalment no estic en contra de ningú. Però, quan sento veus que diuen que «al nord no hi ha res», penso no només en mi, sinó en la gran quantitat d'agricultors que han llaurat i viscut en aquests camps durant generacions incomptables. Menys afectats? Que els ho preguntin a ells.