Fa vuit mesos els embassaments catalans presentaven el nivell d'aigua més baix en 25 anys. El 2007 s'havia convertit en l'any menys plujós de l'última dècada. Tot i la conjuntura de sequera extrema dels primers mesos del 2008, va arribar l'eufòria en forma de pluges intenses, sobretot al maig, que van fer girar la truita. Fins aleshores s'havien arribat a encadenar uns disset mesos sense precipitacions importants a les capçaleres dels rius i s'havia produït un descens lent però constant de les reserves. L'estiu, menys calorós que els anys anteriors, ha conduït ara a una situació dels embassaments que permetrà afrontar la tardor amb una certa tranquil·litat. Els pantans de les conques internes de Catalunya, és a dir aquelles que gestiona la Generalitat i no pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, tenen un 21% més de reserves d'aigua que fa exactament un any. Així, les nou instal·lacions estan gairebé a un 62% de la capacitat global, mentre que fa un any només assolien el 41%. Els pantans catalans acumulen, doncs, 430 hm³ d'aigua i al capdavant de tot hi ha el pantà de la Baells (a Cercs, a la comarca del Berguedà), que ha passat de tenir un 42% de volum d'aigua a tenir-ne un 93%, és a dir, ha doblat el volum del 2007 i hi ha afegit uns 8 punts. També inclòs en el sistema del riu Llobregat, que abasteix juntament amb el Ter la regió metropolitana de Barcelona, el pantà de la Llosa del Cavall (Navès, Solsonès) arriba gairebé a doblar la xifra de l'any passat, com també passa a Susqueda (Osor, la Selva), el pantà amb més capacitat. En canvi, els nivells es mantenen molt similars comparativament en el cas del segon pantà de la conca del Ter, el de Sau (Vilanova de Sau, Osona), i en el de Sant Ponç (Clariana de Cardener, Solsonès), que embassa les aigües del riu Llobregat.

Els cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, que encara es troba en situació d'excepcionalitat 1, arriben a acumular un 24% més de reserva d'aigua que fa un any –del 42% del 2007 s'ha passat al 66% actual–, tot i que aquesta diferència s'escurça respecte al 2003 (9%) o al 1998 (12%). L'excepcionalitat 1 manté restriccions com ara intensificar les mesures d'estalvi o disminuir en un 15% les dotacions de reg a sistemes regulats. Aquest segon punt en els darrers mesos ha afectat pagesos i també propietaris d'explotacions de plantes ornamentals i jardiners. Precisament, l'Institut Català del Crèdit Agrari ha anunciat que atorgarà préstecs –de 100.000 euros com a màxim– a aquest col·lectiu, si ha tingut pèrdues per les mesures excepcionals.

Amb vista a l'any vinent, la situació millorarà amb la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, prevista per a la primavera. Tal com va anunciar al juliol el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, la dessalinitzadora contribuirà a mitigar la sobreexplotació de què és objecte el riu Ter, amb el retorn de 2 m³/s al seu cabal a partir del 2009.

LA MURGA DEL RIU LA MUGA
De l'estat de la resta de pantans, el de Boadella (Darnius, Alt Empordà) és el més preocupant, ja que ha baixat 6 punts respecte al 2007, i el riu que se n'abasteix, la Muga, és l'únic de Catalunya que manté el nivell d'excepcionalitat 2. Pel que fa a la resta de pantans de les conques internes, es mantenen amb reserves semblants a les del 2007, excepte el de Siurana (Cornudella de Montsant, Priorat), on l'augment del volum d'aigua és considerable.