Dels 739 terratrèmols que hi ha hagut a les comarques gironines des del 2001, el Ripollès, amb 393 (53,3%), i la Selva, amb 229 (31%), han estat l'epicentre dels sismes en més del 84% dels casos. En els darrers anys són també aquestes dues comarques les que han viscut períodes de crisi. La darrera d'aquestes va tenir lloc al mes de juliol passat a la Selva. El dia 22, quan passaven sis minuts de dos quarts d'onze de la nit, un terratrèmol de 3,8 graus en l'escala de Richter, amb epicentre entre Santa Coloma i Sant Hilari, va sacsejar les comarques gironines però no va causar desperfectes. El dia abans ja hi havia hagut un sisme de 2,6 graus, i en els dies posteriors, fins al 27 de juliol, hi va haver una trentena més de sismes, de menys intensitat. El 22 de juny, un mes abans, un altre terratrèmol de 3,1 graus en l'escala de Richter va sacsejar diverses poblacions de la Selva interior.

El terratrèmol més important d'aquest segle a Catalunya va tenir lloc el 21 de setembre del 2004 al Ripollès. De 4,1 graus en l'escala de Richter i amb epicentre al nord-est de Queralbs, va sacsejar mig país. Aquell any el Ripollès va viure amb por, ja que fins a 207 terratrèmols van tenir com a epicentre aquesta comarca.

Altres crisis van afectar el Ripollès al febrer del 2003 i la Selva al juny del 2002. El 21 de febrer del 2003 el terratrèmol que va afectar el Ripollès va tenir una magnitud de 3,8 graus, mentre que el 21 de juny de 2002 el de la Selva va tenir una intensitat de 3,4. Tots dos van anar acompanyats de sismes de menys intensitat.

De les altres comarques, les que també presenten una activitat sísmica rellevant són la Cerdanya i la Garrotxa, ambdues a la zona pirinenca o prepirinenca, amb activitat moderada. En canvi, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany en els últims anys han estat l'epicentre de molt pocs terratrèmols (només un 3,65% del total gironí). En el cas dels empordanesos, molts dels sismes s'han produït a dins dels mar.

A banda dels terratrèmols que es produeixen a cada comarca, també es fan notar els que tenen lloc a les comarques veïnes que són fora de la demarcació de Girona. En aquest sentit, la Selva també veu com el fet que la comarca del Maresme i la seva costa també siguin epicentre d'una quantitat considerable de petits sismes fa que sovint se'n notin també els efectes.

EL PERQUÈ
Sara Figueras, sismòloga de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC), explica que el motiu pel qual el Ripollès i la Selva són les comarques gironines més afectades bàsicament és perquè «és on l'escorça és més feble», tot i que les dues zones presenten característiques ben diferents. El Ripollès és a la zona dels Pirineus, que precisament es van crear per la col·lisió de les plaques europea i africana. Tots els Pirineus són una zona d'activitat sísmica moderada, sobretot cap a la Vall d'Aran. Si el Pirineu es va crear per compressió, i el moviment de les plaques té a veure amb els sismes, a la Selva va passar tot el contrari, ja que en comptes de comprimir-se la terra es va anar separant. Igual que al Ripollès, però, la major activitat sísmica té a veure amb «un tipus d'escorça més deformada».

Sobre la possibilitat que hi hagi un gran terratrèmol, com els de 1427-1428, que van causar un miler de morts a les comarques gironines, Figueras assegura que la possibilitat hi és, i que tots els terratrèmols tenen un període de retorn, però que és impossible saber si seran cinc-cents anys, mil o més. L'Institut Geològic de Catalunya recorda que a hores d'ara encara és impossible predir un terratrèmol, i que la seva principal tasca és estudiar els sismes que es produeixen i millorar els estudis de probabilitat sísmica. L'IGC també treballa amb l'administració en la millora dels plans d'emergència en eventuals escenaris de danys.

LA XARXA SÍSMICA
El Servei Geològic de Catalunya manté des del 1985 una xarxa sísmica regional amb l'objectiu de controlar la sismicitat del país. La xarxa ha anat incrementant el nombre d'estacions progressivament des de l'any 1985, que va començar amb estacions analògiques, d'un component i de curt període. L'any 1996 es va dissenyar i planejar un nou concepte de xarxa sísmica amb l'objectiu de proveir d'informació ràpida els serveis de Protecció Civil i obtenir sistemàticament dades de qualitat per a la comunitat científica. Actualment, al país hi ha quinze estacions de banda ampla i dues estacions de camp de curt període. A les comarques gironines hi ha cinc estacions de banda ampla –a Llívia, a Bruguera, a Cassà, a Beuda i a Palau-saverdera– i una de curt període –a Olot.