| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 19 de maig de 2024


dilluns, 25 d'agost de 2008
>

La batzegada de 1427-1428

Diversos sismes van provocar el pànic a les comarques gironines i van fer un miler de morts

J. COLOMER.

+ Una dona ensenya els danys que va fer el sisme de 2004 a casa seva. Foto: EUDALD PICAS

Els grans sismes a les comarques gironines no han estat habituals, i, tot i que no és impossible que n'hi hagi, les possibilitats són poques. Tot i això, en els anys 1427 i 1428 hi va haver una crisi sísmica, una de les més grans que s'han produït mai a l'Europa occidental. Els efectes més destructors van afectar les comarques de la Selva, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. La primera sotragada va afectar la zona d'Amer. Els petits sismes van començar a finals de febrer i van continuar al març i a l'abril. Els més forts del mes de març van tenir lloc el 15 i el 19. El primer va provocar danys al monestir d'Amer i el segon, el més important, de 5,9 graus en l'escala de Richter, va provocar la desolació a les valls d'Osor i Amer. Si no hi va haver víctimes va ser, sobretot, perquè la gent ja vivia, per por, fora de les cases. La nit del 22 als 23 d'abril un altre sisme va causar el pànic, va provocar esquerdes en el terreny prop d'Amer per les quals van començar a sortir gasos que van provocar diversos morts.

Al mes de maig els sismes van afectar la zona d'Olot i de la vall d'en Bas. El dia 15 de maig un fort terratrèmol, de 5,8 graus, va fer molt de mal a Olot, on hi va haver quinze morts, i també va provocar destrosses en altres localitats properes.



LA DEVASTACIÓ DE 1428
El pitjor, però, encara havia d'arribar, i el 2 de febrer de 1428 un sisme de 6,5 graus va devastar els Pirineus Orientals. Aquell sisme va coincidir amb la celebració de la Candelera i, segons els historiadors, molts dels morts no van ser conseqüència de l'ensorrament d'edificis, sinó del pànic de la gent quan intentava sortir a corre-cuita de les esglésies. La localitat que va ser més directament afectada per aquest terratrèmol va ser Camprodon, i també poblacions com ara Puigcerdà i Besalú. De fet, Camprodon i Puigcerdà, amb 200 i 300 morts respectivament, van acumular la meitat dels morts pel sisme, segons estimacions dels entesos. A la Vall d'en Bas hi hauria hagut uns 180 morts; a la Vall de Bianya, uns 130; a Castellfollit, uns 80, i a Sant Joan de les Abadesses vora 40 víctimes.

Altres terratrèmols destacables de les comarques gironines són el que el 1152 va sacsejar Ripoll i el que el 1783 va afectar Molló.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El sisme de Queralbs

>La comarca de la Selva viu l'any de més activitat sísmica de la dècada

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.