A Catalunya hi ha 10 marques turístiques que, totes juntes, ocupen tot el territori del Principat. Però això no vol dir que totes tinguin el mateix nivell d'acceptació popular entre els hotelers i els operadors turístics que les han de vendre. Al costat d'una marca consolidada internacionalment i amb cent anys d'història a l'esquena, com és Costa Brava, i d'altres que pràcticament es venen soles, com Pirineus, Barcelona o Costa Daurada, se'n troben d'altres que no acaben de consolidar-se entre els empresaris que les haurien d'acollir. És el cas, per exemple, de Costa del Garraf, on la identificació de Sitges com a ciutat turística sovint és considerada més útil per identificar el tipus d'oferta que ofereix la població, més que el de Costa del Garraf.

I d'altres, fins i tot, ni tan sols tenen el logotip fet i és una marca desconeguda fins i tot entre els seus habitants. Es tracta de la Catalunya Central, una marca que pretén aglutinar l'oferta turística de comarques tan diferents com l'Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Bages o l'Osona. A més, amb una dinàmica territorial de competència de capitalitat que fa difícil l'assumpció d'una unitat clara en l'àmbit turístic. Manresa i Vic, per exemple, pugnen per la capitalitat de la futura vegueria de la Catalunya Central, de la mateixa manera que Terrassa i Sabadell mantenen una clara competència al Vallès Occidental. A més, el sector turístic en aquestes comarques no està tan desenvolupat ni mou tanta activitat com en altres indrets.

Les marques són una divisió del territori en zones turístiques que ha impulsat el govern de la Generalitat, però la seva execució concreta no depèn del govern sinó de consorcis de caràcter local. La Diputació de Barcelona es fa càrrec, pràcticament en solitari, de la gestió d'aquesta marca turística.

La Diputació de Barcelona també participa en la de Costa del Garraf i en la marca Costa de Barcelona-Maresme (un afegit que intenta facilitar el posicionament de la marca maresmenca a l'estranger), però a través d'uns consorcis on tenen un pes específic els consells comarcals i els empresaris turístics de la zona a l'hora de dirigir les polítiques de promoció de la marca.

La Diputació de Barcelona també participa en la gestió del Consorci Turisme de Barcelona, tot i que en aquest cas també tenen un pes específic l'Ajuntament i els gremis del sector de l'hostaleria i la restauració. Les diputacions de Tarragona i Lleida també es fan càrrec de manera molt directa de la promoció turística de les seves marques: Costa Daurada i Terres de l'Ebre, d'una banda, i Terres de Lleida i Val d'Aran, de l'altra. En aquest últim cas, però, el pes específic més important de la gestió recau en el Consell General d'Aran.

La més complexa és la marca Pirineus. Tot i la seva facilitat de projecció exterior, gràcies al coneixement internacional dels Pirineus, la marca l'ha de gestionar un consorci que agrupa tres divisions provincials i diversos consells comarcals, amb alguns interessos i problemàtiques diverses. Tot i això, és una de les més actives.