| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimarts, 24 de juny de 2008 > La Burés d'Anglès, la fi d'un imperi tèxtil
El tancament de Buretex posa fi a la història d'aquest complex fabril, al voltant del qual va créixer un poble i part de la comarcaANNA PUIG. Anglès El tancament de Buretex d'Anglès no només posa fi a una activitat industrial sinó que tanca el darrer capítol del que havia estat un imperi tèxtil. L'empresa no ha pogut suportar la falta de comandes i, a final de juliol, acomiadarà els seus 74 treballadors. Buretex és l'última peça del grup Indústries Burés, fundat el 1887 i motor de la industrialització a Anglès i part de la comarca de la Selva. La crisi del tèxtil ha provocat que, de mica en mica, aquest gegant industrial s'empetitís, fins a desaparèixer. El 1990, l'entrada del grup KIO, representat a l'Estat per Javier de la Rosa, havia de ser el revulsiu. Però al 1992 l'empresa era al llindar del tancament. La Burés va sobreviure i va acabar dividida en dues empreses. Però va continuar l'agonia. El 2002, Filatures Burés tanca. Buretex segueix el mateix camí.
Als anys seixanta, la Burés era una empresa tèxtil catalana, amb llarga tradició en el mercat, i amb marques internacionalment conegudes com Burrito Blanco. No obstant, era una empresa antiquada des del punt de vista industrial. Això va provocar que el 1982 Indústries Burés s'acollís a un pla de reconversió, el qual suposava suprimir 98 llocs de treball. El 1990, s'anuncia un segon pla de reconversió tecnològica i en aquest cas la retallada és de 217 treballadors. La Burés té en aquests moments un deute de 2.000 milions de pessetes, però apareix un salvador: el grup KIO, representat per Javier de la Rosa. Adquireix el 51% de les accions i el fins llavors propietari, Josep M. Juncadella, perd el poder de decisió. En dos anys, el que havia de ser el salvador acaba provocant la crisi més important a la Burés. KIO havia anunciat un pla d'inversió per reflotar l'empresa, però el 1992 el deute de la Burés havia crescut fins als 13.000 milions. KIO, que també era el màxim accionista del grup Torras, fusiona la Burés amb la Coma Cros de Salt, també de la seva propietat. Però no serveix de res. Quan el grup Torras va anunciar que es volia desvincular d'aquestes empreses va ser quan la mobilització dels treballadors i dels municipis d'Anglès i Salt va prendre protagonisme. Van manifestar-se a Barcelona, tallant la Gran Via i ocupant la seu del grup Torras. Els treballadors van querellar-se contra dirigents del grup Torras. Salt i Anglès van sortir al carrer a favor de la continuïtat de les fàbriques. I la Generalitat va intercedir en la que era una de les crisis industrials més importants a la demarcació. El setembre del 1992 es presenta suspensió de pagaments i fins a final d'any l'empresa està gairebé paralitzada. Finalment, la direcció l'assumeix un administrador judicial que impulsa un pla de viabilitat i aconsegueix que els creditors perdonin un deute de 7.000 milions. Això, més l'ajut de la Generalitat, facilita la subhasta d'Indústries Burés, que acaba segregada en tres empreses: Coma Cros, Filatures Burés i Buretex. A empentes i rodolons continuen l'activitat. Però no sobreviuen a la competència dels països asiàtics i del nord d'Àfrica. Filatures Burés tanca el 2002. Buretex ho farà aviat. |
)
)
)
|
1890-1905 - 250 persones 1907-1920 - 820 persones 1933-1936 - 880 persones 1958 - 1.125 persones Principis 1990 - 660 persones 1991 - 295 persones 1995 - Buretex: 110 - Filatures Burés: 110 2002 - Buretex: 130 - Filatures Burés: 98 2004 - Buretex: 106 2008 - Buretex: 74 |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|