Anglès va créixer al voltant de la Burés i amb ella el poble va descobrir el primer llum elèctric, un gran arc voltaic al davant de l'ajuntament que es va encendre per inaugurar la fàbrica. Com a anècdota, també es diu que, amb la Burés, els anglesencs van veure per primer cop un negre. Era el xofer d'Eulàlia Regordosa, coneguda com Doña Li, vídua de Francesc Burés.

Fundada el 1887, a part d'introduir l'electricitat, la Burés va promoure el creixement urbanístic mitjançant la construcció d'habitatges per als obrers i va impulsar el desenvolupament industrial amb una ampliació continuada de les seves instal·lacions.

L'arxiver d'Anglès, Emili Rams, en el llibre Anglès, de la pagesia a la industrialització, explica acuradament els inicis de la fàbrica. La nissaga dels Burés dominaven un imperi tèxtil al centre de Catalunya. A Anglès es va començar amb una sola nau. S'aprofitava la força del Ter per generar electricitat i, els primers anys, ja hi treballaven 250 persones. La segona nau es va fer el 1890 i la tercera, el 1902. La plantilla ja superava els 800 treballadors i les jornades laborals eren llargues i pesades. Els operaris forasters s'allotjaven a la mateixa fàbrica en condicions deplorables. Per evitar una lluita sindical, es va iniciar la construcció d'habitatges per als obrers. Ara es coneix com a carrer Indústria o de la Fàbrica. Durant la Guerra Civil, es fabricava material bèl·lic per als republicans. Amb la postguerra, la Burés va passar a Josep M. Juncadella. El 1958, l'empresa va arribar a la xifra de 1.125 treballadors. S'establiren torns de treball per no aturar la producció. Era el moment d'esplendor de la Burés.