El traçat comença a la torre 134 de la línia Sentmenat-Bescanó, al terme de Santa Coloma. A partir d'aquí, transcorre cap al sud gairebé de manera vertical, travessant un dels espais verges del municipi, bàsicament format per boscos. A Santa Coloma s'hi instal·laran 19 torres, i la longitud del traçat en aquest terme és de 7,6 quilòmetres. Hi ha 21 finques afectades, de vuit propietaris diferents. Són paratges com ara el Mas Espinau, Can Fradera, l'Albó, La Selva, Can Grogalls i Mas Pubirana. Segons el projecte, són parcel·les de castanyers, pins, alzines i roures, entre altres espècies d'arbres. Les característiques del terreny comporta fer una important tala d'arbres. Només a Santa Coloma, la superfície afectada per aquesta tala serà de 67.850 m². La infraestructura passarà a un quilòmetre del castell de Farners i a tocar d'alguns elements arquitectònics de la ruta de les deu ermites.
Al terme municipal de Riudarenes, el ramal tindrà una longitud de 9,3 quilòmetres i s'hi instal·laran 18 torres. Hi haurà 36 finques afectades, de vint propietaris. Tot i ser un traçat més llarg que a Santa Coloma, aquí la tala d'arbres és molt menor (39.079 m²). La infraestructura travessarà el Raval de l'Esparra, la zona de La Riera, i arribarà fins al veïnat de les Mallorquines, on la MAT connectarà amb la subestació elèctrica. Es tracta d'una zona d'habitatges disseminats i hi haurà una desena de masies que estaran situades només a 500 metres de la línia, com ara Ca l'Agustí, Cal Vicari, les Torres de Puig Ardina i Can Calçada, a més de la capella de la Mare de Déu de Montcorb, entre altres edificis.
Els alcaldes dels municipis afectats, Antoni Solà (Santa Coloma) i Jordi Ros (Riudarenes), exigeixen que el traçat vagi soterrat per tal de minimitzar l'impacte sobre el territori. «Ens destrossen una zona paisatgística de gran qualitat i de gran valor arquitectònic», va dir Solà. Per Ros, «la MAT no es pot aturar», però sosté que treballaran perquè passi soterrada. El projecte estarà a exposició pública durant vint dies perquè els ciutadans el consultin.