Les obres són les protagonistes del primer any del nou mandat tripartit. I dues sobresurten per damunt d'altres, tot i que cap d'elles depèn de l'Ajuntament: el perllongament dels FGC i el quart cinturó. Un cop acabades –la primera al 2011 i la segona l'any que ve– el municipi serà un dels més ben comunicats de Catalunya i d'això el govern en vol fer bandera, després que també es va posar en funcionament la reivindicada estació de Renfe est. El govern ha posat un èmfasi especial a projectar la seva imatge a l'exterior, i fa unes setmanes presentava un nou pla de comunicació amb un eslògan que ja és una declaració d'intencions: Terrassa capital.

Però les gran obres també han comportat molèsties, i l'oposició, sobretot CiU, n'ha fet bandera. El tall de la rambla d'Ègara un any per fer el forat per on han de sortir les dues tuneladores ha obligat el govern a desviar el trànsit pels carrers Arquímedes i Galileu i buscar als conductors rutes alternatives per evitar el centre. La mesura provoca col·lapses en hores punta, com ja n'hi havia abans a la Rambla, i la formació nacionalista ha demanat la implantació de mesures –un microbús o deixar passar els cotxes amb més de dos ocupants pel carril bus–, que no han prosperat. El comerç també és un dels grans perjudicats per les obres a la Rambla, i un cop s'han descartat ajudes monetàries directes, el govern els ha donat suport amb una campanya de promoció.

Al nord de la ciutat les obres del pou d'atac per on han d'entrar les tuneladores conviuen amb les del quart cinturó, mentre s'espera que es defineixi el traçat de l'autovia, ara rebatejada amb el nom de ronda del Vallès i que ja té el suport d'ERC al municipi.

L'altre gran paquet d'obres se situa al sector est del municipi, sobretot a Ca n'Anglada, i formen part de l'últim any del pla de barris que afecta aquest barri i els de Montserrat, Torre-sana i Vilardell. El consistori va decidir començar per la implantació de mesures socials i concentrar més d'una dotzena d'obres aquest últim any, entre les quals s'inclou la construcció de dos ponts sobre la riera i diferents remodelacions de carrers, un fet que també els ha valgut crítiques de l'oposició i de part del veïnat. Amb tot, el pla s'acaba aquest any, i l'Ajuntament ja s'ha presentat a la nova convocatòria de la llei de barris, en aquest cas per a l'oest del municipi, a la Maurina.

I més obres. Els veïns de Ca n'Aurell també han vist com les màquines tornaven a envair la plaça del Progrés, després d'una primera remodelació per fer-hi un aparcament subterrani que no va convèncer ni el mateix alcalde, Pere Navarro, mentre es posa fil a l'agulla per acabar la polèmica urbanització a les Martines aturada el 2002 perquè es feia un nyap. També ha començat la rehabilitació del Teatre Principal, de la nova seu del Bisbat de Terrassa i del temple de l'Església evangèlica unida, que serà el més gran de Catalunya.

CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ
En l'àmbit social, al setembre es van presentar les bases per a un Acord Ciutadà per a una Terrassa Inclusiva, i es pretén fer un pla estratègic de ciutadania amb el suport de les entitats del municipi per evitar l'exclusió social i garantir els drets i deures dels nouvinguts. En aquest sentit, el municipi també ha impulsat una iniciativa pionera per formar nouvinguts del Marroc i el Senegal perquè puguin ser emprenedors als seus països d'origen. I també en l'àmbit social, i esperada per anunciada en campanya, ha entrat en vigor la gratuïtat dels busos a majors de 65 anys, tot i que amb la polèmica política entre el PSC i CiU per penjar-se la medalla per l'autoria de la idea.

Una de les assignatures pendents és el de la participació ciutadana, tot i ser un dels municipis que els últims anys està fent més esforços per buscar la fórmula ideal per implicar els veïns. L'últim és l'inici d'un altre pla estratègic per articular un model que engresqui la ciutadania, però mentrestant s'ha viscut un nou capítol de disputes de la Federació d'Associacions de Veïns des que el seu expresident, Antonio Cazorla, va denunciar ingerències i la voluntat del primer secretari del PSC, Josep Ballart, de polititzar l'entitat. Aquest ho va negar i va acusar CiU d'estar al darrere de la divisió veïnal.

I mentre el govern busca convertir Terrassa en un referent, un jove terrassenc, Franki, ha centrat la informació aquestes últimes setmanes dels mitjans de comunicació en ingressar a la presó per haver intentat despenjar una bandera espanyola del balcó, atemptat a l'autoritat i desordres públics.