Si alguna cosa divideix l'opinió de la quinzena d'entitats consultades per aquest diari sobre el que consideren que està fent bé o malament el nou govern, és la voluntat de diàleg i el model de participació. Les entitats amb més pes a al ciutat acostumen a destacar la bona predisposició del govern i la voluntat d'arribar a acords amb el teixit associatiu. Un exemple d'això el protagonitza el sector econòmic, en què hi ha força coincidència a valorar de manera positiva iniciatives com el recent paquet de mesures per combatre els efectes de la desacceleració de l'economia en l'àmbit local, tot i que es continua reclamant una major simplificació administrativa i eficiència en l'aplicació de recursos. En l'àmbit del comerç es destaca la voluntat de diàleg, però hi ha queixes sobre la dificultat d'arrencar alguns temes pactats, la falta d'agilitat i, fins i tot, perquè l'equip de govern «no valora suficientment la importància del comerç en el conjunt de la ciutat ni les seves necessitats».

També en l'àmbit cultural i esportiu hi ha consens a trobar bona predisposició de l'àrea del govern que els afecta, tant en la planificació d'equipaments com en la cessió de material, préstecs i participació en activitats. Fins i tot es destaca la voluntat de col·laboració en les activitats que promouen certs valors socials, culturals i turístics, ja siguin organitzades per entitats o pel mateix consistori, posant d'exemples la mostra d'ONG Solidària, la Fira Modernista o la revisió dels protocols de la festa major per actualitzar-la. Hi ha, però, alguns interrogants en l'aspecte monetari d'algunes actuacions culturals, com ara la rehabilitació del Teatre Principal o del Parc Audiovisual de Catalunya. Però si bé en aquest àmbits la participació i el diàleg funcionen, en d'altres es troba a faltar aquesta fluïdesa amb les entitats, algunes de les quals reclamen que l'exemple seguit en la revisió dels protocols de festa major s'apliqui en qüestions com el repartiment de zones escolars o altres qüestions que afecten directament els ciutadans.

En l'àmbit social també es reclama més agilitat de l'administració en l'atenció als malalts, que hauria de ser més personalitzada, i més mitjans perquè les ONG puguin continuar fent la feina allà on no arriba l'administració. En aquest sentit, d'altres dubten que l'equip de govern faci realment polítiques de cohesió i inclusió social serioses «perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets, benestar i qualitat de vida», i l'acusen d'amagar la creixent crisi econòmica.

Els que critiquen que el model de participació ciutadana no ha funcionat i que en realitat no hi ha diàleg amb totes les entitats, posen d'exemple l'actuació urbanística a la plaça del Progrés que ha obligat a fer-hi una segona intervenció; la manca de comunicació amb motiu dels talls de trànsit per obres a la Rambla –tot i reconèixer la necessitat de l'obra–, i, fins i tot, recorden que algunes inversions decidides pels veïns en el procés participatiu del pressupost anterior encara s'han d'executar. Els més crítics asseguren que s'està fent una ciutat «de façana i màrqueting i desvertebrada socialment» en què els moviments socials són escassos i «les entitats estan comprades per l'Ajuntament», un fet que provoca que no hi hagi un participació «social, lliure i forta». En el balanç negatiu s'hi troben elements clàssics com l'«afany de recaptació de la grua», l'excés de zones blaves, que fa «una combinació explosiva» amb la construcció i gestió de pàrquings mitjançant l'empresa municipal Fàcil PK. En el positiu es destaquen la construcció d'escoles bressol per cobrir la demanda pel creixement de la ciutat, el parc de Vallparadís, el suport per aconseguir el palau judicial i les demandes de més jutjats –familiar, penal, social i de menors–, a més del funcionament de l'empresa municipal Terrassa.net.

Han participat en l'enquesta: Josep Santcristòfol (coordinador territorial de la UGT al Vallès); Antonio Díaz (secretaria general de CCOO al Vallès); Joaquim Estebanell (president d'Oncolliga); Joan Tamayo (exregidor i militant de moviments socials); Pàcid Lordán (president del CP San Cristóbal); Josep Collbatallé (president de Comerç Terrassa Centre); Josep Maria Julià (gerent de Prodis); Antoni Abad (president de Cecot); Xavier Filgueira (president dels Castellers de Terrassa); Josep Nieto (president de la Federació d'Associacions de Comerciants); Miquel Sàmper (president del Col·legi d'Advocats); David Capdevila (president de l'Esbart Egarenc); Àngel Casanovas (president del Centre Excursionista); Jesús Cortès (president del Club Natació Terrassa) i Pilar Castella (presidenta de l'associació de veïns del Centre).