Amor, desamor, erotisme, convulsió i tota mena de sentiments lligats a les tortuositats de la relació amb l'altre, amb els altres, són una constant en la poesia. Però cal no quedar-se amb els quatre tòpics, la cosa xarona o la blederia assolellada. La millor manera de comprovar-ho és prendre, a manera d'homenatge, alguns dels Poemes de l'alquimista: Josep Palau i Fabre, mort el febrer passat, va deixar poemes d'una força eròtica brutal. El seu poder màgic recomença a cada nova lectura de peces com ara «Jo em donaria a qui em volgués» i «Ombra d'Anna». Feta la constatació amb el «mestre» i estirant el fil d'Anna, amb permís, ja podem rastrejar algunes novetats editorials dels darrers mesos, amb llibres de poesia que continuen burxant en la qüestió per antonomàsia. «Anna desvetllant-se a l'alba» és un poema que forma part de Suite dels bons amors (Edicions de 1984), de Joan Creus (1950), un conjunt de fragments units per confegir un mosaic comú: «La voluntat d'estimar bonament.» Trufat de dedicatòries, aquest escriptor, musicòleg i lingüista fa una exaltació de «l'alquímia amorosa», del risc dels amants («sempre és incert el destí dels amants») i de la bellesa i l'erotisme.
En un sentit més metafísic, Vicenç Llorca (1965) tracta l'amor com una energia que es traspassa entre generacions i que és capaç d'atorgar sentit a la vida. A L'últim nord (Bromera, premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2007) assaja de cercar algun rumb a través de la reivindicació de l'amor, com un «clam de lluita»: al llarg del llibre, el poeta i assagista llaura cartografies, fars, anades, retorns i silencis per crear un viatge poètic molt més ampli.
Un clam de lluita, plenament desbocat en alguns poemes, és el que llança Salem Zenia, algerià de la regió de la Cabília, a Sol cec. Poemes d'amor i de lluita (Accent Editorial). Estem davant una petita troballa, que ofereix en català i en amazic els poemes d'aquest escriptor que viu a Barcelona des del maig del 2007, acollit pel PEN Català. En la part dedicada a l'amor, hi ha peces d'enyorança i de pena, però també una rauxa manifesta amb potents esquitxos eròtics: «Com la font, regalima. (...) / La falç entra a la beina / i l'esbotza i l'esquinça / com glavi de venjança.» El volum inclou un CD amb l'enregistrament dels poemes, recitats per Zenia en amazic i per Josep Pedrals en català.
El corol·lari de novetats poètiques amoroses es pot coronar amb Joan Margarit (1938), que ha escrit molts i molts versos d'amor, i que l'octubre de l'any passat va publicar l'antologia trilingüe Barcelona amor final (Proa): aplec dels seus poemes dedicats a la capital catalana, que és, també, un llibre de memòria sobre la seva cartografia sentimental, «un retrat moral de la ciutat». Amor, al final, que s'exercita i explora dins una geografia. Amb brúixola o sense, directe al cor.
