Les grans històries d'amor –escrites, filmades o viscudes– solen tenir en un petó el punt àlgid a partir del qual tot és més fàcil, o més complicat. El petó és la imatge més simple i immediata de l'amor i també el gran protagonista de la pel·lícula Kiss, amb què Andy Warhol va fer el 1964 una anàlisi molt conceptual i moderna de l'acte de besar. El film el projectarà avui el Centre d'Art Santa Mònica en dues sessions amb entrada lliure (a les 12.30 i a les 19.30) per percebre el dia de Sant Jordi d'una manera diferent.

El film, mut i en blanc i negre, dura 50 minuts i es compon d'una sèrie de curtmetratges en què tretze parelles es fan un petó. Durant el rodatge de la pel·lícula, que va durar més d'un any, l'artista va establir contacte amb els protagonistes dels petons i amb alguns va teixir amistats de llarga durada. És el cas de Naomi Levine, la primera superestrella femenina de Warhol, i Gerard Malanga, que esdevindria el seu mànager durant la segona meitat de la dècada dels seixanta. A més, també hi surten el crític d'art Pierre Restany, el solista dels Fugs Ed Sanders, la pintora Charlotte Gilberston i l'artista veneçolana Marisol.