«Per cada cent litres d'aigua que tu veus en superfície, n'hi ha almenys vuitanta a sota terra», afirma Joan Oliva, el propietari de Perforacions Pla de l'Estany. Oliva ja fa set anys que treballa en el sector i assegura que sempre ha tingut feina per a les seves tres màquines, però que els últims mesos la demanda s'ha disparat. «La por per la manca de pluges i l'encariment del preu de l'aigua hi té molt a veure, però sobretot és perquè el decret d'excepcionalitat de sequera preveu que aviat no es podran fer més pous», assegura l'empresari. La prohibició encara no ha entrat en vigor, excepte en zones molt determinades, però els perforadors consultats asseguren que des de fa unes setmanes noten que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) tarda més o fila molt més prim a l'hora de concedir els permisos. «Ens estan abocant a treballar il·legalment», es queixa Josefina Colomer, de Perforacions Manlleu (Osona). Les restriccions esmentades estarien encaminades a evitar l'esgotament dels aqüífers. Aquest diari, però, no ha pogut obtenir explicacions per part de l'ACA.

TRES DIES DE FEINA
Obrir un pou és una tasca que no sol comportar més de tres dies de feina, incloses les poques hores corresponents al saurí. «Per buscar el lloc on foradar, generalment es prefereix el saurí que no pas el geòleg», explica Joan Oliva. Els clients de les perforadores són, majoritàriament, particulars que volen tenir un control més exhaustiu sobre l'aigua que consumeixen i que normalment la destinen a horts, jardins i piscines. Segons la llei, el propietari d'un pou privat ha d'instal·lar-hi un comptador perquè l'ACA pugui controlar-ne el consum