Si Celestino Corbacho és ministre, Rodríguez Zapatero no deu haver tingut cap dificultat per comunicar-li-ho. Al carrer Ferraz de Madrid fa temps que tenen el seu telèfon. Membre de l'executiva federal del PSOE i de la Federación Española de Municipios y Provincias, amb un pes important al PSC però sense pertànyer al nucli de màxima confiança de José Montilla, a l'alcalde de l'Hospitalet li han penjat fa temps l'etiqueta de ser un dels barons del PSC més pròxim a Ferraz.
Nascut el 1949 al petit poble de Valverde de Leganés, a la província de Badajoz, Celestino Corbacho és alcalde de la segona ciutat de Catalunya i president de la Diputació de Barcelona. Va entrar en política poc després de la mort del dictador, l'any 1976, a través de la federació catalana del PSOE. El 1983 recollia l'acta de regidor a la ciutat de l'Hospitalet. El PSC havia aconseguit en aquelles eleccions la primera d'una interminable llista de majories absolutes que ha anat repetint fins a l'actualitat. Corbacho era llavors un modest regidor de districte a l'Ajuntament presidit llavors per Juan Ignacio Pujana. Però mandat rere mandat Corbacho va anar guanyant pes a la secció local del partit i a l'Ajuntament, fins que l'any 1994, quan Pujana es veia obligat a dimitir a mig mandat pel presumpte cobrament de comissions il·legals, Corbacho ja era el primer tinent d'alcalde. El maig de 1994 va agafar la vara d'alcalde.
Durant els catorze anys que Celestino Corbacho fa que és a l'alcaldia, l'Hospitalet ha viscut una profunda transformació urbanística que s'ha accelerat durant els últims quatre anys, a remolc del boom immobiliari i sobretot la transformació de la Granvia. Al voltant d'aquest eix s'estan desenvolupant noves àrees de negocis i residencials d'abast metropolità com l'ampliació de la Fira, la nova Ciutat Judicial o la plaça Europa. Corbacho també ha destacat els últims anys per haver mantingut un discurs molt dur respecte a la nova immigració, culpant-la de l'«augment de la sensació d'inseguretat», promovent més control dels comerços d'estrangers, exigint «deures» als nouvinguts i prometent «més ordre i disciplina». S'ha convertit en aquest aspecte en una mena de Sarkozy d'esquerres tensant al màxim el discurs sobre estrangeria del socialisme metropolità català.
Com a alcalde, Corbacho va protagonitzar un episodi curiós: li va tocar la loteria en el sorteig de Nadal de 1995. Catorze milions de les antigues pessetes. El problema és que el dècim premiat no l'havia comprat ell, sinó que era un obsequi d'un empresari de la construcció, que també havia regalat loteria a altres càrrecs públics al Baix Llobregat. El cas va provocar una gran controvèrsia fins al punt que ara els càrrecs públics ja no poden acceptar loteria com un tradicional i innocent obsequi nadalenc, sinó que l'han de rebutjar.
Avui té molts números per a un altre tipus de loteria, la ministerial. Ben vist des de Ferraz i al mateix temps membre d'un PSC que pretén guanyar pes pel seu èxit electoral, Corbacho podria ser avui un dels agraciats amb la grossa de La Moncloa.
)
