En cap moment ningú no ha dubtat que Chacón continuaria en l'executiu estatal, però el nou destí que li reservava Zapatero ha estat guardat a pany i forrellat fins a última hora. El secretisme al llarg de les últimes setmanes ha donat peu a especular amb la possibilitat que assumís un nou ministeri d'afers socials o fins i tot la cartera d'Interior, però ahir, totes les fonts socialistes consultades per aquest diari ja donaven per fet que la cap de llista del PSC en els comicis del març serà la pròxima ministra de Defensa.

Si avui es confirma el nomenament, Chacón es convertirà en la primera dona al capdavant del ministeri de la guerra en la democràcia espanyola. El primer, i únic fins ara, ministre de Defensa català, i del PSC, va ser Narcís Serra, que va assumir el càrrec entre 1982 i 1991 i va liderar la refundació i democratització d'unes forces armades de les quals va agafar les regnes amb el 23-F encara calent.

La cartera de Defensa serà l'última baula fins ara de la imparable cadena d'èxits que ha esdevingut la meteòrica carrera política de qui és el més avantatjat membre de la nova fornada sorgida de l'invicte bastió socialista que és l'àrea metropolitana de Barcelona.

Chacón, persona de confiança de Montilla i també de Rodríguez Zapatero, és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, va impartir classes de dret constitucional a la Universitat de Girona i fa 18 dels seus 36 anys que està vinculada al PSC, tot i que no s'hi va afiliar fins a l'any 1994. De 1999 al 2003 va ser tinent d'alcalde a Esplugues de Llobregat, càrrec que des del 2000 va compatibilitzar amb el de diputada al Congrés. Amb el triomf socialista en les estatals del 2004, Chacón va assumir la vicepresidència primera de la mesa del Congrés, i en la darrera crisi de govern de la passada legislatura va substituir María Antonia Trujillo al capdavant d'Habitatge.

Va estrenar el càrrec amb dues mesures d'impacte: desgravacions fiscals de fins a 900 euros per als llogaters de pisos i la polèmica renda bàsica d'emancipació, un ajut de 210 euros mensuals als llogaters de 22 a 30 anys que es picava amb unes altres ajudes que les comunitats ja atorgaven feia tres anys en aplicació d'una norma estatal dissenyada per la seva antecessora. La renda bàsica, a més, va provocar un conflicte de competències amb les comunitats, perquè es va anunciar a l'esquena d'aquestes, que tenen les competències exclusives en habitatge. Malgrat la relliscada, la jugada li va sortir bé, perquè el nombre de sol·licitants del que ja es coneix també com «els ajuts de Chacón» ha estat massiu.

També va sortir indemne de la polèmica preelectoral sobre el seu currículum, similar a la que va esquitxar el ministre de Sanitat, Bernat Sòria, i motivada pel fet que durant uns dies, al web del PSC se li atribuïa un doctorat en dret que no té, perquè en realitat no l'havia completat.

Poc cas van fer els votants de l'afer, o poc els va importar, perquè la llista encapçalada per Chacón va obtenir 25 diputats, igualant el rècord assolit pel PSC en els comicis de l'any 1982.