Rodríguez Zapatero repeteix com a president del govern estatal després d'haver estat uns dies president en funcions. Comença el segon mandat, el més difícil, segons li va explicar Felipe González perquè és quan s'espera una consolidació del personatge. González va tenir els moments més dolços en el seu segon i sobretot el seu tercer mandat quan li van arribar les festes del 92. Més tard d'aquelles dates històriques dels Jocs, l'Exposició Universal de Sevilla... va anar caient progressivament amb l'ajuda d' El Mundo , d'Aznar i de Julio Anguita quan va passar els seus pitjors moments de la seva trajectòria política. A l'inici d'aquesta altra legislatura, Zapatero, a diferencia d'Aznar, no ha deixat clares les seves intencions de tornar-se a presentar o no per donar exemple que els polítics haurien d'estar només dues legislatures en el càrrec. Aquesta pregunta es va fer a la campanya i la resposta sempre va quedar a l'aire. Ningú preveu la durada de Zapatero; fins i tot quan era a l'oposició pocs creien que arribés a La Moncloa. Un fet que el va deixar més tranquil i més lliure en aquells anys de la majoria absoluta del PP. Tot indica que aquesta legislatura serà diferent. S'haurà acabat el dol de l'11-M encara que continuï a la memòria. L'oposició que el PSOE tenia amb el PP s'ha ampliat amb ERC, i per uns mesos també amb els dos partits nacionalistes (PNB i CiU), probablement fins al debat del pressupost de l'últim trimestre de l'any. Llavors, els partits hauran acabat els seus congressos i es coneixerà l'abast de les pretensions del lehendakari Ibarretxe. La principal diferència d'aquesta legislatura amb l'altra la marcarà l'actualitat, que se centra en les decisions del Banc Central Europeu, en les crisis de les hipoteques i de les sequeres i les pluges, més que no pas en la picabaralla política de la qual la ciutadania ha quedat saturada. A Zapatero li coincidirà que aquesta segona legislatura li serà més difícil perquè fins ara els vents financers eren favorables i plovia. El primer maldecap serà Catalunya. Amb bon criteri la Generalitat ja ha dit que haurà de treure aigua d'on sigui, encara que sigui del Segre. Una clara contradicció amb el govern espanyol i fins i tot amb els socialistes europeus, que prohibeixen tots els transvasaments arreu d'Europa i que aquí coincideixen amb els mateixos criteris de CiU.
En aquest sentit, Zapatero, haurà de mullar-se i desfer el malentès amb els socialistes catalans, que han hagut d'aguantar tot el festeig de Zapatero a Duran i Lleida al llarg del debat d'investidura.
