Rodríguez Zapatero va voler deixar clar en el debat d'ahir que si el Congrés dels Diputats li atorga la seva confiança per governar quatre anys més, en menys de dos mesos el nou govern publicarà per primera vegada en la història les balances fiscals de les comunitats autònomes. Aquestes balances fiscals són una reivindicació històrica dels partits catalans, sobretot de CiU i ERC.

El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va demanar que siguin els tècnics de les universitats de Barcelona, Saragossa i la Complutense, i no només els polítics, els qui actualitzin les dades de les balances fiscals. Zapatero, però, va respondre que ell confia amb el Ministeri d'Economia, que entén que serà rigorós i objectiu.

Davant de les peticions de Duran, Zapatero, a més, es va comprometre a reformar el sistema de finançament, d'acord amb el nou l'Estatut d'Autonomia. Precisament sobre l'Estatut Zapatero va dir que en el termini de dos anys es desenvoluparia i es compliria el que marca. Després de la resposta del candidat a la presidència del govern estatal, Duran es va mostrar convençut que aquest complirà la seva promesa, i va qualificar de positiu aquest compromís.

En relació amb les infraestructures, Zapatero va assegurar que Catalunya «està en el procés de més inversió pública que ha fet mai el govern d'Espanya en tot el període de la democràcia», tant pel TAV com per l'aeroport del Prat. Malgrat les crítiques de CiU pel traçat del TAV a prop de la Sagrada Família a Barcelona, Zapatero va indicar que el projecte actual «és el més adequat» i, a petició de Duran i Lleida, es va comprometre a visitar la capital catalana per comprovar sobre el terreny el procés de les obres. En el transcurs del debat d'investidura, Duran va reiterar l'aposta per transvasar aigua del Roine des de França com a solució definitiva als problemes de sequera, proposta que Rodríguez Zapatero no va voler descartar del tot, i va indicar que aquesta solució s'haurà d'estudiar, però a llarg termini. El candidat es va mostrar convençut que hi haurà diàleg amb CiU al llarg de la legislatura malgrat que els nacionalistes catalans no donin suport a la seva investidura i ho va argumentar recordant la trajectòria dels convergents de contribuir a la governabilitat de l'Estat.