Zapatero va arribar ahir a la sessió d'investidura sense cap pacte amb ningú. L'avalen, va dir, els més d'onze milions de vots que li van donar la victòria en les eleccions del 9 de març. Aquest fet li va permetre exposar un programa de quatre anys sense «compromisos» i parlar obertament de la seva idea d'Espanya. Un programa que per als partits catalans –CiU, ERC i ICV– té tics de «recentralització» i que per desenvolupar-lo vol tenir el suport del PP. Zapatero va deixar clar en el seu discurs d'investidura que a diferència de l'anterior legislatura, en aquest segon mandat vol arribar a pactes amb el principal partit de l'oposició. Per fer-ho es va dirigir personalment al cap de l'oposició, Mariano Rajoy, al qual va demanar que «contribueixi» en els temes d'estat. Un cop presentats els eixos del seu programa de govern, Zapatero va voler deixar clara i amb «amb tota solemnitat» la voluntat d'oferir primer i aconseguir després un clima polític serè i caracteritzat per la voluntat de diàleg i consens».

LLUITA ANTITERRORISTA
En aquest camp, va començar per la lluita antiterrorista, àmbit en el qual va dir que s'esforçarà per aconseguir un pacte contra el terrorisme en què puguin ser representades totes les forces polítiques parlamentàries. D'aquesta manera, Zapatero obria a la resta de forces el pacte antiterrorista fins ara limitat al PP i al PSOE. També vol arribar a un acord amb el PP en els objectius bàsics del que serà la presidència espanyola de la UE, el 2010, i de manera més immediata va proposar dos acords més: en primer lloc, renovació urgent del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i en segon lloc, i en el termini més breu possible, un pacte sobre finançament.

FINANÇAMENT
En relació amb aquest tema, el candidat socialista va dir que el nou sistema ha de garantir el mateix nivell d'educació, sanitat i serveis socials per a tots els ciutadans de l'Estat. «En la meva idea d'Espanya ningú té més drets que l'altre per haver nascut en un lloc o un altre. Però tampoc ningú veu amenaçada la seva identitat ni hi ha una forma única i obligatòria de ser i sentir-se espanyol.»

Potenciarà també, va dir, la coresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes, permetent espais fiscals propis que possibilitin decisions de més despesa que una comunitat pot adoptar per sobre del manteniment d'aquests nivells de serveis mínims comuns per a tothom. Va dir que assegurarà la suficiència financera de les comunitats, però també de l'Estat, va precisar. I en aquest punt va deixar clar que es reservarà en exclusiva els recursos procedents de l'impost de societats. Uns recursos que reclama Catalunya. Unes mesures que va considerar necessàries per garantir un mateix nivell de prestacions dels serveis públics fonamentals i que va qualificar d'«expressió efectiva de la solidaritat».

El fet que Zapatero fes referència a temes com ara la sanitat, l'educació i els serveis socials fa entendre una possible intervenció del govern espanyol en uns temes que són competència de la Generalitat, la qual cosa implica un intervencionisme de l'Estat en temes ja traspassats, cosa que podria suposar l'abandonament de la idea federalista que en l'anterior legislatura va defensar per retornar a un cert centralisme.

Un altre tema que va preocupar alguns partits, com ara ICV, és la possibilitat que en temes socials Zapatero pugui girar cap a la dreta. Un temor que procedeix de l'oferiment de pactes al PP.

EL PP VEU RECTIFICACIONS
El líder d'aquesta formació, Mariano Rajoy, va deixar clar només d'entrada que el seu partit no votarà a favor de la investidura de Zapatero perquè en el seu discurs es va mostrar disposat a caure en els mateixos errors que en el passat.

Tot i això, i després de les corresponents rèpliques i contrarèpliques entre Rajoy i Zapatero, el líder del PP va afirmar que està «convençut i predisposat» a parlar i a arribar a pactes d'Estat amb Zapatero, després d'aplaudir la «rectificació» de voler tornar al pacte amb el PP. Tot i això, va reclamar «conèixer el camí» a recórrer. Rajoy, que de la seva intervenció depèn el futur del seu lideratge, va qualificar el discurs de Zapatero com de «deliberadament fosc i imprecís» en els seus propòsits amagant-los amb paraules retòriques, la qual cosa, segons el líder del PP, porta a pensar que «continua sense preocupar-se d'aquells que més inquieten els ciutadans». Rajoy, però, va reconèixer que li agrada «el so de les seves paraules» quan Zapatero parla d'impulsar el diàleg amb la resta de grups i d'arribar a acords amb el principal partit de l'oposició quan sigui necessari.

El líder del PP va retreure a Zapatero que fos ell «qui hagués enterrat el pacte antiterrorista» per tenir mans lliures en la negociació amb ETA i qui va aprovar l'Estatut «sense acord dels dos grans partits». La temperatura va pujar de to amb el torn de rèpliques, en què Zapatero es va mostrar segur i ferm, i va donar la imatge d'haver guanyat el 9-M per majoria absoluta.