L'actuació sobre el Segre per evitar els talls d'aigua a la tardor si continua sense ploure consistiria a captar des de la Cerdanya, i entre els mesos de setembre d'enguany i febrer de l'any que ve, 1,5 metres cúbics per segon, una quantitat que equivaldria a 4 hectòmetres cúbics al mes o a un volum màxim de 32 hectòmetres cúbics, ja que la captació ha de durar vuit mesos fins que estigui enllestida la dessalinitzadora del Prat. Aquesta quantitat representaria el volum d'aigua que els regants de l'Urgell haurien d'utilitzar riu avall a partir del mes de març del 2009 per regar aproximadament 5.000 hectàrees de conreu, segons s'assenyala en el comunicat fet públic ahir per la FNCA.

La creació d'un banc d'aigües o centre de transferència d'aigua –una de les opcions que, d'altra banda, va apuntar la ministra en funcions de Medi Ambient, Cristina Narbona– permetria intercanviar l'ús de l'aigua, d'agrícola a domèstic, sense que la part baixa de l'Ebre en resultés afectada, ja que seria una quantitat que, en cas que no es fes el transvasament, tampoc no baixaria riu avall. La cessió de l'aigua es faria en una subhasta pública, i als pagesos caldria compensar-los amb la mateixa quantitat que haurien rebut pels guanys de la collita. En l'informe del govern s'afegeixen compensacions als usos hidroelèctrics. Si finalment no fos necessària aquesta aigua, també es podria generar una petita avinguda d'aigua i millorar el cabal ambiental del Segre, amb la qual cosa els receptors del transvasament també haurien ajudat a revitalitzar el riu, un dels principis que imposa la creació del banc d'aigües: «Tots han de sortir-hi guanyant, el riu, els agricultors i els ciutadans.» La proposta, però, ha de rebre l'aval de l'Estat. No obstant això, la qualitat del riu Segre preocupa els membres de la FNCA, entre els quals hi ha el catedràtic d'ecologia Narcís Prat i el doctor en economia Pedro Arrojo, i més concretament pel que fa al tram de la capçalera del riu, des del punt de captació a la Cerdanya fins al pantà d'Oliana, per on no passarien els 32 hectòmetres cúbics que s'haurien transferit a la conca del Llobregat, per la qual cosa es demana activar «monitors per seguir l'estat ecològic del riu». Finalment, la tercera condició que posa la FNCA per fer el transvasament i que es recull en el concepte de banc d'aigües és que els receptors d'aquesta aigua sàpiguen quant costa tot el procés, i que per tant n'assumeixin el cost amb la col·laboració dels governs català i espanyol. Pel que fa al punt de captació, la FNCA assumeix que fer-lo a la capçalera podria ser l'execució més ràpida de totes les opcions proposades, amb durades de 18 a 40 mesos, tot i que assenyala que hi ha experiències de construcció de 22 quilòmetres de canonada en 28 dies a Alacant. Amb tot, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua descarta que el banc d'aigües pugui ser aplicable a una transferència d'aigua «ambientalment i socialment sostenible» dels regants del Baix Ebre, ja que en aquest cas no es tractaria de cedir «la dotació dels regants», sinó simplement «d'uns sobrants». El comunicat de la FNCA assenyala: «El sistema de transferència no és fàcil, però si es té voluntat d'arribar a un acord això seria possible. Cal que el govern faci el primer pas i es reuneixi amb totes les parts per cercar acords. Però això s'ha de fer ara.»