una situació extrema. Molts utilitzen l'expressió amb què Baltasar va definir l'excepcionalitat, «emergència nacional». Els polítics que hi posen més reticències són els de Lleida i els de les Terres de l'Ebre. Aquests últims ecosocialistes critiquen sense pal·liatius la gestió de la informació que ha fet el conseller i company de partit Francesc Baltasar i, sobretot, li retreuen que no els hagi informat a ells en primer lloc. Fins i tot una regidora de Sant Carles de la Ràpita, Empar Pérez, es mostra obertament partidària de la dimissió del conseller i la dels seus assessors.

En el que hi ha més coincidència entre tots els ecosocialistes enquestats és en la crítica de les formes amb què s'ha gestionat la crisi, sobretot la falta de contacte entre la conselleria i els agents i territoris afectats. Molts d'ells parlen obertament de «manca de transparència» i, fins i tot, alguns apunten a errors «en la semàntica» pel fet d'haver volgut obviar la paraula transvasament. Recorden que no cal negar, a aquestes altures, que l'objectiu de la conselleria és precisament aquest.

Alguns dels ecosocialistes que han volgut parlar amb aquest diari van més enllà i asseguren que la crisi –de la qual culpen també el govern de la Generalitat i el de Madrid– ha «tacat» de forma irreversible la imatge d'ICV. Alguns se senten ofesos pel seu mateix partit, perquè consideren que s'està donant suport a una operació, el transvasament, que ells mai han avalat.

D'altres enquestats se senten atacats pels mitjans de comunicació i per la resta de formacions polítiques, inclosos els socis de govern, el PSC i ERC. Tot i que admeten que, de la seva banda, ha faltat pedagogia sobre tota la política d'estalvi d'aigua que ha fet la conselleria i de la qual ara no es parla, creuen que n'hi ha que busquen desgastar-los.