| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


divendres, 4 d'abril de 2008
>

La casa amagada sota l'aigua

Francesc Bosch, que va anar-se'n de l'antic poble de Sant Romà de Sau fa 55 anys, aprofita el descens de les reserves del pantà per visitar la seva primera llar, ara en runes

JOAN SERRA. Vilanova de Sau

+ Bosch, sobre les restes de la seva primera llar, que amb el descens de la reserva d'aigua torna a ser visible. Foto: A. ALEMANY

El pantà de Sau mostra les seves entranyes. Tan prolongada és la sequera que les restes de l'antic poble treuen el cap a causa del descens de l'aigua, situació que agraeix Francesc Bosch per recuperar part del seu passat en un reportatge que publica avui El 9 Nou d'Osona. Ja han passat 55 anys des que va abandonar la casa de pagès del Cortils, a prop de l'antic poble de Sant Romà de Sau, però fa unes setmanes que van emergir les restes d'aquella llar. Se'n conserva part de l'estructura. La planta baixa, on Bosch i la seva família guardaven el bestiar, i la cuina, amb l'antic forn de pedra, s'intueixen entre les runes d'un espai que havia respirat vida abans de convertir-se en embassament. «Aquí hi vaig viure fins que vaig tenir 22 anys. Ara que no hi ha aigua, hi vinc cada setmana», explica aquest veí jubilat de les Masies de Roda, que coneix tots els racons de l'antic poble de Sant Romà.

Des de la casa del Cortils es pot fer un exercici d'imaginació i redibuixar el que s'amagava sota l'aigua. Bosch hi descobreix la primera llar del seu pare, a escassos cent metres, ara separada pel pantà i abans pel curs del Ter. A la llunyania es divisa la imatge de la coneguda ermita de Sant Romà, totalment al descobert. «Encara recordo que anàvem a missa els dies festius i aprofitàvem la tarda per jugar a futbol», comenta Bosch, que a cada imatge hi associa un record. «Agafàvem el camí que ara desapareix a l'aigua i anàvem cap a Vilanova a portar el gra al forner. Hi pujàvem amb bicicleta i allà hi recollíem el pa. També apreníem la lliçó amb el rector», detalla assegut a les runes de casa seva, en un lloc on havia cuidat cabres i matat perdius amb l'escopeta. En aquells hiverns d'adolescència hi solia aparèixer la boira i els matins anaven acompanyats de gebrada. Sota els cingles, a l'espai que ara ocupa el pantà, l'estiu també era molt calorós. «Havíem passat algunes estones sota un roure que hi havia al costat de l'aigua. Aquí la vida era dura», comenta Bosch, i assenyala unes branques on ara s'hi trepitja fang i s'amunteguen bidons en desús. Aquest inquilí del vell poble de Sant Romà de Sau observa les minses reserves de l'embassament mentre el vaixell que navega pel pantà per atendre futurs episodis de mortaldat de peixos continua el seu trajecte.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Fuita espectacular al Camp de l'Arpa.

>Zapatero insisteix que el Segre no és «ni la solució ni l'alternativa»

>La Generalitat tornarà diners a Premià de Mar per irregularitats en la tarifa de l'aigua

>Iniciativa dividida

>CiU vol un ple monogràfic

>L'ajut de Déu

>Portar aigua en deu vaixells a Barcelona costarà 44 milions cada dos mesos

>Reprovació de Baltasar

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.