Fer la interconnexió soterrada és molt més car però també és molt més segura i resistent. Segons l'informe encarregat per Mario Monti, fer un soterrament bàsic (sense túnels ni galeries) té un cost d'entre 4 i 8 milions d'euros per quilòmetre si passa per espais rurals. En canvi, si durant el traçat es troben obstacles (més probable si passa prop de zones urbanes) el pressupost es dispara a més de 10 milions d'euros el quilòmetre.

L'estudi, però, destaca també els avantatges d'aquesta opció. Té una major capacitat de sobrecàrrega (pot arribar fins a un 200% de la seva capacitat inicial) durant una desena d'hores. A part, es produeixen menys pèrdues d'energia –només un 2% del cost d'inversió– però, un cop feta l'obra, és dificultós augmentar la capacitat de transport (només un 10%) o bé els costos es disparen perquè cal tornar a obrir rases. Un altre aspecte tècnic a considerar és que amb l'opció soterrada el tant per cent d'avaries és molt menor perquè la instal·lació no està sotmesa a les inclemències meteorològiques. Però si es produeix una incidència es pot tardar setmanes a solucionar-la. Pel que fa a la duració de les obres, en termes generals es calcula que la velocitat mitjana és de 25 a 35 dies per quilòmetre de línia. Es calcula que es remouen prop de 30.000 metres cúbics per quilòmetre. L'amplada de la rasa que s'ha de fer per col·locar els cables i elements complementaris és d'entre 3 i 15 metres

Finalment, pel que fa a l'impacte sobre el territori, l'afectació no és nul·la. Es limita la construcció i els cultius a uns 5 metres a banda i banda de la rasa, l'impacte sobre les aigües superficials pot ser significatiu però l'impacte visual és pràcticament inexistent –es deu principalment a la tala d'arbres–.