L'opció aèria planteja, inicialment, un gran avantatge econòmic. La inversió és de 0,6 a 1 milió d'euros per quilòmetre en terreny planer i d'entre 1,5 i 2 milions en zona muntanyosa. És una infraestructura més flexible que permet amb pocs costos augmentar en qualsevol moment la seva capacitat fins a un 30%. La pèrdua d'energia, en canvi, és molt superior a l'opció soterrada. Es calcula que en la seva vida útil, en xifres econòmiques, pot arribar a generar pèrdues de l'entorn del 40% del cost d'inversió. Un altre aspecte negatiu és que té una capacitat de sobrecàrrega molt limitada (aproximadament un 10%, i només durant deu minuts). En casos d'avaria, però, la solució és molt més ràpida.

Un dels aspectes més negatius és l'impacte visual. La infraestructura consta de torres de fins a 60 metres que s'han de col·locar cada 300 o 400 m i si els cables no es pinten reflecteixen la llum. A part, també pot generar un impacte acústic, sobretot en casos de pluja o de molt de vent, en què al voltant de la línia se sent un brunzit continu. Segons l'informe, té poca afectació sobre la biodiversitat (exceptuant l'avifauna) i permet la plantació d'espècies d'arbres petites i cultius.

Pel que fa a les obres, la velocitat mitjana és de vuit dies cada cinc quilòmetres (que inclou la col·locació de les torres i el cablejat). En aquest cas, el volum d'extracció de terres és de 200 metres cúbics per quilòmetre. I el volum de ciment injectat és de 40 metres cúbics per quilòmetre.

També es planteja la possibilitat amb corrent contínua, que tindria unes característiques tècniques similars a l'opció submarina. En el cas aeri, la capacitat de transport d'energia és superior en la corrent contínua que l'alterna, i la zona de servitud és menor.